Taurica

Colonies gregues al nord de l'Euxi
Tipus	Nom i regio historica
Part de	historia de Crimea
45° 18′ 38″ N, 34° 05′ 35″ E  /  45.310565°N , 34.093022°E  / 45.310565; 34.093022

Taurica o Quersones Tauric ( grec antic : ? Ταυρικ? Χερσ?νησο? , llati : Chersonesus Taurica ; grec antic : Ταυρικ? , llati : Taurica ), de vegades modernament Taurida , ^{[1] [2]} es el nom que donaven els antics a la peninsula de Crimea . Era poblada pels taures , un poble dels cimmeris , que eren veins dels escites de Sarmatia , i tambe per grecs, que habitaven a les colonies de la costa . En consequencia, era ben coneguda pels grecs ja de temps ben antics (segle  vii  aC).

Els grecs la comparaven amb el Peloponnes , tant en extensio com en forma. Els antics elogiaven la fertilitat de les seves planes, molt productives en blat especialment a la zona entre Panticapea i Teodosia , una activitat promoguda pels reis del Bosfor i particularment per Mitridates Eupator (cal tenir en compte que els indigenes de la zona eren pobles seminomades ). Altres arbres i arbusts fruiters no hi fructificaren, pero si que hi era abundant la vinya . ^[3]

La Taurica tambe fou escenari de diversos mites, com ara el d' Ifigenia , que, segons moltes de versions, Artemis la salva del sacrifici i la porta en aquesta peninsula. Aquesta es la trama de l'obra d' Euripides Ifigenia entre els taures , represa en l'opera Ifigenia in Tauride , de Tommaso Traetta , i en l'obra Ifigenia a Taurida de Goethe , traduida al catala per Joan Maragall .

A l' epoca arcaica , els pobladors originaris de la Taurica eren els escites o sarmates i els taures , que Herodot insisteix molt a assenyalar que eren pobles totalment diferents. Els primers, que habitaven totes les estepes de Sarmatia, al nord de l'istme, tambe habitaven a la zona nord de la peninsula, que es igualment plana. Els taures, per la seva banda, que donaven nom a la peninsula, habitaven a les muntanyes del Taure , al sud de la peninsula. ^[4]

Els grecs s'hi van establir i hi van fundar colonies a partir del segle  vii  aC. Els primers a explorar les seves costes i comerciar amb els seus pobladors foren els milesis , que fundaren la major part de colonies de la Taurica, com Panticapea i Teodosia , i posteriorment ( segle  v  aC ) tambe els megaresos d' Heraclea Pontica , que fundaren com Quersones i Cercinites . Els samis tambe hi varen tenir una colonia, Nimfeon , fundada el segle  vi  aC i tenguda pels atenesos durant la Guerra del Peloponnes , que Gilo, l'avi matern de Demostenes , va cedir al regne del Bosfor. ^[3] Entre les colonies milesies, a mes de Panticapea i Teodosia (segle  vi  aC), hi havia Tiritace i Mirmeci , tambe del segle  vi  aC; Partenion i Cimmericon , del segle  v  aC; i Calos Limen , del segle  iv  aC. Altres poblacions de la Taurica foren Iluraton i Lampas . Per la seva banda, Neapolis de Crimea (segle  iii  aC) fou una ciutat dels escites i capital del regne d' Escitia Menor .

A partir de totes aquestes colonies gregues es va formar el regne del Bosfor , a banda i banda del Bosfor Cimmeri , i amb capital a Panticapea. El regne del Bosfor es va desenvolupar al llarg dels segles seguents com a estat hel·lenistic , ^[3] amb una poblacio mesclada de grecs i indigenes amb la llengua i la cultura gregues com a ensenyes. El segle  i  aC caigue sota els dominis de Mitridates VI del Pont , que l'annexa al regne del Pont , pero recobra rapidament la independencia com a estat client de l' Imperi Roma , i els segles  i i ii dC la Crimea romana visque una segona epoca d'esplendor.

Els darrers reis governaven encara al segle  iv , quan els huns varen envair el territori, i segons Procopi el segle  vi encara hi havia huns que habitaven el territori. Aquests atacs, juntament amb els dels gots , provocaren la caiguda total del regne del Bosfor: despres del rei Rescuporis VI (341), no hi ha mes indicis de l'existencia de cap estat. Durant aquesta petita edat fosca, la Taurica es va mantenir culturalment hel·lenica, amb la incorporacio d'elements d'altres pobles. ^[3] A despit del seu esperit nomada i de les seves posteriors invasions a l'Europa Occidental, la poblacio gotica s'hi va establir parcialment, a jutjar per la pervivencia de la llengua gotica a Crimea fins al segle  xviii .

Mes tard, el segle  vi , en temps de Justinia I , l' Imperi Roma d'Orient va establir el control sobre el territori, que va recuperar la intensitat dels tractes amb la resta del mon grec. Les ciutats costaneres del sud de Crimea romangueren sota domini bizanti fins al segle  xv . ^[3]

Referencies [ modifica ]