한국   대만   중국   일본 
Sylvia Agnes Sophia Tait - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Sylvia Agnes Sophia Tait

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaSylvia Agnes Sophia Tait
Biografia
Naixement 8 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Tiumen (Russia) Modifica el valor a Wikidata
Mort 28 febrer 2003 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Dorset (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio University College de Londres - zoologia (1935–1939)
King's College de Londres
The Ellen Wilkinson School for Girls (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Bioquimica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio endocrinologa , bioquimica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Familia
Conjuge James Francis Tait (en) Tradueix (1956–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sylvia Agnes Sophia Tait ( Tiumen , Russia , 8 de gener de 1917 ? Dorset , Anglaterra , 28 de febrer de 2003 ) (nascuda Wardropper, coneguda com a Sylvia Simpson de 1941 a 1956) era una bioquimica anglesa i endocrinologa . [1] Va treballar amb el seu segon marit, James Francis Tait, de 1948 fins a la seva mort al 2003, en una col·laboracio cientifica molt reeixida. Junts van descobrir i identificar l'hormona aldosterona , l'ultima d'una serie d'hormones esteroides biologicament potents que es van aillar i identificar entre la decada de 1920 i la de 1950, despres dels androgens , els estrogens i les hormones glucocorticoides . L'aldosterona forma part del mecanisme que regula la pressio arterial i provoca la conservacio del sodi , la secrecio de potassi , l'augment de la retencio d'aigua i l'augment de la pressio arterial . Es creu que es responsable del 15% dels casos de pressio arterial alta . La seva descoberta i estudi va permetre el disseny de farmacs per controlar la pressio arterial. [2] [3] [4]

Primers anys [ modifica ]

Tait va neixer a Tiumen , Siberia , filla de l'agronom i comerciant escoces James Wardropper i la matematica russa Ludmilla Wardropper, que, inusualment, havia obtingut una llicenciatura en matematiques a la Universitat de Moscou en l'epoca de l'Imperi Rus. [2]

El 1920 va tornar amb la seva familia al Regne Unit i visque a Ealing , on el seu pare es va convertir en enginyer civil. Va estudiar a l'Ealing County School for Girls, especialitzada en idiomes. Parlava rus amb fluidesa i va millorar el seu alemany passant temps amb familiars a Alemanya abans de la Segona Guerra Mundial. Va patir una lesio al genoll jugant a netball a l'escola, i mes tard es va sotmetre a tres substitucions de genoll. [2]

Va continuar els seus estudis d'idiomes al King's College de Londres , pero despres es va traslladar a la University College i es va graduar en Zoologia el 1939. L'any seguent es va casar amb Anthony Simpson, un company de la universitat estudiant de zoologia i pilot de la RAF Coastal Command, que va morir en combat a Noruega l'octubre de 1941. [2] [3]

Carrera academica [ modifica ]

Va comencar a fer servir el seu nom de casada, Simpson, i es va unir a l'equip del professor J. Z. Young a Oxford el 1941, fent investigacions cientifiques sobre la regeneracio nerviosa. El 1944, es va traslladar a l'Institut Courtauld de Bioquimica de la Middlesex Hospital Medical School de Londres, treballant en analgesics sintetics per substituir els opiacis , en un equip que incloia Peter Claringbould Williams, Edward Charles Dodds i Wilfrid Lawson. Tambe va treballar en estrogens amb Williams i A. E. Wilder-Smith, adquirint experiencia en bioassaigs. Va comencar a treballar amb esteroides suprarenals amb James Francis Tait el 1948, basant-se en el treball de Ralph Dorfman. Van desenvolupar tecniques per detectar esteroides suprarenals en cromatogrames de paper aplicant-hi llum ultraviolada. Van formar part d'una col·laboracio internacional, que va descobrir un compost biologicament actiu abans desconegut, que anomenaren electrocortina. Aviat es va fer evident que es tractava d'una nova hormona, secretada per la glandula suprarenal dels mamifers, mes tard rebatejada com a aldosterona , despres de determinar-ne l'estructura. Entre els seus col·laboradors hi havia l'eminent quimic suis Tadeusz Reichstein , que va ser un dels guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1950 per un treball similar sobre el cortisol . El descobriment es va publicar a Natur e en l'article "Aillament d'un mineralocorticoide molt actiu a partir d'extracte suprarenal de vedella", el 1952. [2] [3] [4]

Es va casar per segona vegada amb James Tait, el setembre de 1956, i va adoptar el nou cognom de casada, Tait, amb finalitats professionals, causant amb aixo certa confusio. Ella i el seu segon marit van esdevenir Membres de la Royal Society el 1959. [3] [2] [4]

Els Tait van continuar fent recerca cientifica junts i es van traslladar a la Worcester Foundation for Experimental Biology a Shrewsbury , Massachusetts , el 1958, treballant amb Gregory Pincus . Van passar un temps al Departament de Fisiologia de la Universitat de Melbourne , a Australia , cap a l'any 1960 i a l'Institut Howard Florey. Van tornar a la Middlesex Hospital Medical School el 1970, on James Tait es va convertir en professor de Fisica aplicada a la Medicina i van ser codirectors de la Unitat d'Endocrinologia Biofisica. Van treballar en cel·lules de la zona glomerulosa suprarenal. [2]

Ultims anys [ modifica ]

Els Tait es van retirar el 1982 i es van traslladar a East Boldre, al New Forest , pero van continuar la investigacio cientifica utilitzant simulacions sobre l'us de dos ordinadors Apple IIe en paral·lel.

Tait va patir ulceres a les cames en els seus ultims anys i despres va desenvolupar una malaltia cardiaca. Va morir d'insuficiencia renal i cardiaca a l'Hospital de Lymington a Hampshire, menys de dos mesos abans d'una reunio a Londres l'abril de 2003 per celebrar el 50e aniversari del descobriment i la identificacio de l'aldosterona.

Quan va morir, era la membre senior de la Royal Society vivint a Gran Bretanya. Tambe va ser membre de la British Society for Endocrinology, l'American Endocrine Society i l'American Association for the Advancement of Science.Tait va guanyar molts premis, entres els quals el Tadeus Reichstein de la International Endocrine Society, la Medalla Memorial Gregory Pincus (1977), la Medalla Sir Henry Dale de la Society for Endocrinology, el Premi Ciba per a la Investigacio de la Hipertensio de l' American Heart Association (1977). [1] [2] [4]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Richmond , Caroline ≪ Obituary ≫. The Lancet , 03-05-2003.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Denton , Derek A.; MacIntyre , Iain ≪ Sylvia Agnes Sophia Tait. 8 January 1917 ? 28 February 2003 ≫. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society , 52, 01-12-2006, pag. 379?399. DOI : 10.1098/rsbm.2006.0026 .
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Wright , Pearce. ≪ Obituary: Sylvia Tait ≫ (en angles). The Guardian, 21-03-2003. [Consulta: 30 novembre 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 BIOGRAPHICAL MATERIAL RELATING TO J.F. TAIT FRS (b. 1925) AND S.A.S. TAIT FRS (1917-2003) (en angles), 2003.