Un
solda
[1]
o
sulta
(de l'
arab
?????
,
sul??n
,
i aquest de
????
,
sul?a
, ‘
poder’)
[2]
es un
monarca
que governa un pais
islamic
.
[3]
El titol aporta autoritat moral i religiosa tal com esta definit a l'
Alcora
.
[4]
El primer a portar el titol de solda va ser
Mahmud de Ghazna
(
998
-
1030
), que a partir de la ciutat de
Gazni
, a l'actual
Afganistan
, va governar uns dominis que anaven des del
Ganges
fins a
Mesopotamia
. Posteriorment ≪solda≫ esdevingue el titol dels governants dels
turcs seljucides
, dels
turcs otomans
, de la
dinastia aiubida
i dels
mamelucs
que governaren
Egipte
. Actualment fan servir aquest titol el solda d'
Oman
, el solda de
Brunei
i alguns soldans honorifics a les
Filipines
,
Java
o
Malaisia
.
La dinastia i les terres governades per un sulta s'anomenen
sultanat
(
arab
:
?????
,
?al?ana
).
El terme pero, esta sent reemplacat gradualment pel titol de rei (
malik
,
en arab).
El primer solda
[
modifica
]
Mahmoud i Ayaz
: el primer solda de la historia es aqui a la dreta, donant la ma al xeic, amb Ayaz darrere seu. La figura de la dreta es
Abbas I el Gran
, que va governar uns 600 anys despres. Museu d'Art Contemporani de
Teheran
,
Iran
.
Cap a l'any 900, el
Califat Abbassida
es va debilitar molt. Diversos governadors provincials ja s'han transformat en sobirans hereditaris, amb el titol d'
emir
. Tambe hi ha emirs que controlen territoris mes petits, una o algunes ciutats i els seus voltants.
Cap a l'any 940, la guerra civil estava en ple desenvolupament. La dinastia dels abbassides, a punt de desapareixer, es salvada pels germans
buwayhides
, que restableixen l'ordre a les provincies centrals, que son aproximadament els actuals territoris de l'
Iraq
i l'
Iran
. El mes jove dels tres germans,
Ahmad Ibn Bouway
, van prendre
Bagdad
el 945 i rebuts des
del
califa abbassida el titol d'
amir al-umara
(‘emir dels emirs’), Sovint anomenat ≪gran emir≫. Salvats pels buwayhides, els califes abbassides van quedar sota la seva tutela.
Procedent d'una provincia abbassida, que succeeix a l'
estat samanida
, l'
Imperi Gaznevida
es troba en la seva major fase d'expansio sota
Mahmud de Ghazna
. Aquest
lider turcman
, que va governar del 996 al 1030, al capdavant d'un imperi mes gran que el dels buwayhides, que no reconeixia la superioritat d'aquest, pero tampoc volia disputar el lloc del califa, va escollir, per tant, un altre titol: ≪sulta≫.
Els grans seljucides
[
modifica
]
Al final del seu regnat,
Mahmud de Ghazna
va patir la revolta dels
seljucides
als seus territoris. Aquest ultim, dirigida per
Toghril Beg I
, es va apoderar de gran part de l'Imperi Gaznavides el 1040. A continuacio, Toghril-Beg va avancar cap a l'oest, va annexionar l'
Imperi Buwayhida
i va posar fi a aquesta dinastia d'emirs. Amb el titol de
solda
, Toghril-Beg i els seus successors es converteixen en els nous protectors dels califes.
Altres dinasties
[
modifica
]
La unitat dels seljucides dura poc. L'Imperi es divideix en diversos estats, alguns dels quals tenen el titol de sulta com els
seljucides de Roum
(1077-1307) o els seljucides d'Hamadan (1118-1194).
Els
aiubides
, dinastia de sultans d'Egipte, fundada per
Saladi
el 1169, que va regnar d'
Egipte
a
Siria
, es troba entre els sultans mes famosos d'Occident. Saladi mana sobre diversos emirs i rep ordres del califa de Bagdad.
Al
Magrib
, els monarques del Marroc s'anomenen sultans des dels
marinides
al segle
xiii
fins al 1957, quan
Muhammad V del Marroc
va optar per portar el titol de ≪rei del Marroc≫ per simbolitzar la unitat del pais.
Els governants de la dinastia
abdalwadita
de
Tlemcen
a
Algeria
tambe es van anomenar sultans fins a l'arribada del domini otoma.
Hi havia altres governants que es proclamaven soldans, des de l’Africa occidental fins a
Indonesia
. Aquest titol constitueix un emblema de la seva vinculacio a l'islam i un reconeixement de l'autoritat religiosa del califa durant la seva existencia.
En casos especials, els
sultans otomans
, de l'any 1517, tambe porten el titol de
califa
.
Les sultanes
[
modifica
]
La primera
sultana
que va governar en nom propi (ja hi havia sultanes regents abans que governaven pels seus fills petits) es probablement
Raziya
(1236-1240) del
sultanat de Delhi
. Va establir escoles, academies, centres de recerca i biblioteques publiques. Ella va demanar que li diguessin ≪sulta≫ i no ≪sultana≫. Segons ella, ≪sultana≫ era un terme reservat per a les dones i concubines d'un sulta.
Xajar-ad-Durr
, vidua d'
as-Salih Ayyub
, va ser sultana
aiubida
d'
Egipte
del 1250 al 1257, associada al seu nou marit, el primer
sulta mameluc
al-Muizz Aybak
, a qui va matar abans de ser assassinada pels que l'envoltaven.
Dominant diversos idiomes, inclos l'
arab
, el
kanares
, el
marathi
, el
persa
i el
turc
, Chand Sultana, mes coneguda com a Chand Bibi, va ser regent del pais del seu marit,
Bijapur
, des de 1580 fins a 1590. Va ser despres regent del seu pais natal,
Ahmednagar
, des de 1596 fins a 1599.
El
Regne de Patani
, situat al sud de l'actual
Tailandia
, va viure un periode en que es van succeir quatre sobirans. Comenca amb l'acces al tron de la princesa Ijau el 1584 i acaba amb la mort de la seva neboda Kuning el 1651.
L’
Imperi Otoma
tambe va viure un periode anomenat ≪Sultanat de Dones≫ (
Kadinlar saltanati
en turc) fa uns 130 anys. Durant aquest periode, les mares, fins i tot les avies d'un sulta com
Kosem Sultan
(1589-1651) havia governat en nom dels seus fills o nets.
El
Sultanat d'Aceh
, al nord de l'illa de
Sumatra
, a
Indonesia
, tambe va experimentar un periode de quatre reines successives, que van des de 1641, amb l’aparicio del Ratu Safiatuddin Tajul Alam, fins al 1699 amb la mort del Ratu Kamalat Shah Zinatuddin.
Khnata bent Bakkar va ser sultana del Marroc del 1729 al 1754, va assegurar la regencia durant el periode seguent a la desaparicio del sulta
Mulay Ismail
el 1727.
Sultans contemporanis
[
modifica
]
Actualment, duen el titol de sulta:
- a l'
Orient Mitja
, el sobira d'
Oman
;
- a
Insulindia
i la
peninsula de Malaca
,
- el governant de
Brunei
, al nord de l'illa de
Borneo
;
- els governants dels tres tribunals de
Cirebon
, el de Yogyakarta a l'
illa de Java
, el de
Pontianak
a Kalimantan i els de
Ternate
i Tidore a les
Moluques
, a
Indonesia
;
- els sobirans de set dels nou estats constituents de la Federacio de
Malaisia
:
Johor
,
Kedah
,
Kelantan
,
Pahang
,
Perak
,
Selangor
i
Terengganu
, tots situats a la peninsula de Malaisia (a diferencia dels altres dos estats, veins de Brunei i situats a l'illa de
Borneo
).