De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
successio apostolica
es una doctrina
teologica
cristiana
en que els
apostols
transmeten la seva autoritat als seus successors, els
bisbes
, a traves de la imposicio de les mans, en el context del
sagrament
de l'
Orde Sacerdotal
. L'acceptacio d'aquesta doctrina es la base de l'estructura episcopal de les principals esglesies d'Orient i Occident.
A traves de la successio apostolica, que uneix els bisbes de cada moment i en cada lloc amb la primera comunitat cristiana de Jerusalem i del seu fundador
Jesus
, es transmet el
depositum fidei
.
Concepcio del catolicisme roma i l'ortodoxia oriental
[
modifica
]
En la teologia de l'
Esglesia Catolica
de l'
ortodoxa
i de l'
armenia
, la successio apostolica, es com una mena de
descendencia
dels bisbes pels apostols a traves de la
genealogia episcopal
, explica un dels atributs de l'esglesia cristiana, l'
apostolicitat
, fixat al
Primer Concili de Constantinoble
(
381
) i anunciat al
Credo de Nicea
D'acord amb el
Catecisme de l'Esglesia Catolica
, l'Esglesia es apostolica perque:
| ≪
|
esta fundada sobre els apostols, de tres maneres:
- Fou i continua edificada sobre
"el fonament dels Apostols"
(Ef 2:20), testimonis escollits i enviats en missio pel mateix Crist;
- Mante i transmet amb l'ajuda de l'Esperit Sant que habita en ella, l'ensenyament, el bon diposit i les sanes paraules escoltades als apostols;
- Fins al retorn de Crist, segueix sent ensenyada, santificada i dirigida pels Apostols a traves dels seus successors en el ministeri pastoral: el col·legi dels bisbes
, "amb l'assistencia dels sacerdots, en unio amb el successor de Pere i pastor suprem de l'Esglesia"
(Concili Vatica II, Ad gentes, 5)
|
≫
|
| ? .Catecisme de l'Esglesia Catolica, n. 857
|
Concepcio protestant
[
modifica
]
En la teologia
protestant
per contra, no hi ha successio apostolica lligada a l'
Orde Sacerdotal
, per la qual el concepte d'apostolicitat es conserva en el
protestantisme
nomes en el sentit d'una connexio ideal amb l'ensenyament dels apostols a traves de la fidelitat eficac al
Nou Testament
. La "successio apostolica", aixi, no es garanteix de forma automatica, sino que dependra de la major o menor fidelitat d'una esglesia a l'ensenyament apostolic.
Bibliografia
[
modifica
]
- O. Karrer,
Um die Einheit der Christen. Die Petrusfrage
, Frankfurt 1953;
Apostolische Nachfolge und Primat
, in Feiner - Trutsch - Bockle,
Fragen der Theologie heute
, Freiburg 1957, pp. 175?206;
Das Petrusamtin der Fruhkirche
, in
Festgabe J. Lortz
, Baden-Baden 1958, pp. 507?525;
Die biblische und altkirchliche Grundlage des Papsttums
, in
Lebendiges Zeugnis
1958, pp. 3?24.
- O. Karrer,
Begegnung der Christen
, a cura di Roesle-Cullmann, Frankfurt 1959; in particolare K. Hofstetter,
Das Petrusamt in der Kirche des 1. und 2
.,
Jahrhunderts
, pp. 361?372.
- R. Bultmann,
Die Geschichte der synoptischen Tradition
, Gottingen, Vandenhoeck & Ruprecht, 8.Aufl. 1970 (= 2. Aufl. 1931)
- Joseph Ratzinger,
La Chiesa
, Edizioni San Paolo, Cinisello Balsamo, 1992, 2 ed.
- O. Cullmann,
Petrus ? Junger ? Apostel ? Martyrer
, Zuric, 1952.
