Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca

Star Wars: Episode V ? The Empire Strikes Back
Fitxa
Direccio	Irvin Kershner
Protagonistes	Harrison Ford Carrie Fisher David Prowse Mark Hamill Billy Dee Williams Anthony Daniels Kenny Baker Peter Mayhew Alec Guinness Denis Lawson Jeremy Bulloch Julian Glover Christopher Malcolm John Ratzenberger Kenneth Colley Michael Sheard Marjorie Eaton Frank Oz Treat Williams Ian McDiarmid Mark Jones John Hollis Peter MacDonald Jack Purvis Clive Revill Michael Culver John Morton
Produccio	Gary Kurtz
Dissenyador de produccio	Norman Reynolds
Guio	Leigh Brackett , Lawrence Kasdan i George Lucas
Musica	John Williams
Fotografia	Peter Suschitzky
Muntatge	Paul Hirsch , George Lucas i Marcia Lucas
Vestuari	John Mollo
Productora	Lucasfilm
Distribuidor	InterCom , Mokep , 20th Century Studios , Netflix , Vudu i Disney+
Dades i xifres
Pais d'origen	Estats Units d'America
Estrena	17 maig 1980
Durada	124 min i 122 min
Idioma original	angles
Rodatge	Finse
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	18.000.000 $
Recaptacio	538.375.067 $ ( mundial ) 292.753.960 $ ( Estats Units d'America )
Descripcio
Genere	cinema de ciencia-ficcio , cinema d'aventures , cinema d'accio , cinema fantastic , cinema epic i space opera
Qualificacio MPAA	PG
Tema	disc volador
Lloc de la narracio	Hoth , Dagobah i Bespin
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direccio artistica (1981) Oscar a la millor banda sonora (1981) Oscar al millor so (1981)
Premis	Oscar al millor so (1980) Premi Saturn a la millor pel·licula de ciencia-ficcio (1981) Premi Hugo a la millor representacio dramatica (1981)
Lloc web	starwars.com…
Serie: La guerra de les galaxies Serie: Trilogia original de La guerra de les galaxies ← Star Wars episodi IV: Una nova esperanca i The Star Wars Holiday Special (en) Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi →

Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca (titol original en angles Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back ) ^[1] es una pel·licula de ciencia-ficcio que s'estrena el 21 de maig de 1980 i doblada en catala el 1990 , ^[1] que fou dirigida per Irvin Kershner , basat en el guio de George Lucas (qui tambe estava com a productor executiu) i escrita per Leigh Brackett i Lawrence Kasdan . Es una de les nou pel·licules de la saga de Star Wars , la segona que es roda i la cinquena segons la cronologia interna.

Els esdeveniments de la pel·licula transcorren tres anys mes tard que els de la pel·licula original . L' Imperi Galactic , sota el comandament del malvat Darth Vader , va a la recerca de Luke Skywalker i la resta de l' Alianca Rebel . Mentre Vader esta perseguint la petita banda d'en Luke ( Han Solo , Leia Organa i altres), en Luke estudia la Forca sota les ordres del mestre jedi Yoda . Quan Vader captura els amics de Luke, pero, aquest es veu obligat a aturar el seu aprenentatge per anar a salvar-los.

Despres d'una complicada produccio, L'Imperi contraataca va ser estrenada el 21 de maig de 1980. Al principi va rebre critiques mixtes, tot i que des de la seva estrena ana guanyant punts fins a esdevenir la mes aclamada de la saga per la critica i una de les pel·licules mes altament qualificades de tots els temps . ^{[2] [3] [4] [5]} La pel·licula ha recaptat mes de 538 milions de dolars a tot el mon entre la seva estrena original i les multiples reedicions. Si es te en compte l'ajustament degut a la inflacio , es tracta de la 12a pel·licula mes taquillera dels Estats Units i Canada de tots els temps fins a l'any 2012. ^[6]

El 2010, la pel·licula va ser seleccionada per la seva preservacio per la National Film Registry a la Biblioteca del Congres dels Estats Units , ja que es considera significativa culturalment, historicament i estetica.

Argument [ modifica ]

L'Alianca Rebel ha establert una nova base secreta al remot planeta gelat de Hoth. Darth Vader, obsessionat per trobar Luke Skywalker, ha enviat milers de sondes espacials per tota la galaxia. Una d'elles arriba fins Hoth, els rebels la destrueixen i alerten l'Imperi. Vader comenca a desplegar l'atac contra les tropes rebels, pero l'almirall Ozzel treu les naus de l'hiperespai massa a prop del planeta i alerta les tropes rebels de la seva presencia.

Un cop a Hoth i amb les tropes rebels alertades, es produeix la batalla. L'Imperi ha sospesat un atac aeri pero finalment es decanta per un atac terrestre amb els caminants imperials AT-AT , encara que la rebel·lio es defensa amb les seves guarnicions de snowspeeders i les seves armes no aconsegueixen derrotar l'Imperi. La defensa finalment fracassa tot i que gracies al cano d'ions algunes naus imperials han estat destruides, cosa que facilita la fugida dels rebels. En aquest moment la flota rebel fixa el seu curs cap Dantooine, menys Luke Skywalker, que viatja a Dagobah, i el Falco Mil·lenari, el qual te el propulsor d'hipervelocitat danyat per l'atac imperial, cap a un camp d'asteroides per evadir l'Imperi.

Un cop passat el perill, el Falco Mil·lenari es dirigeix cap a Bespin per reunir-se amb Lando Calrissian a la ciutat dels nuvols; Lando es un vell amic de Solo que els pot ajudar a reparar els propulsors de la nau. Son rebuts amb tota mena de luxes pero rapidament veuen que es un engany i que s'ha fet un tracte amb l'Imperi per tal que aquests es mantinguin allunyats a canvi de lliurar Leia, Han i Chewbacca a Vader, qui espera que vingui Luke al seu rescat. Solo es petrificat i enviat a Jabba el Hutt com un obsequi i Lando es penedeix del que ha fet i canvia de bandol per ajudar Leia, Chewbacca i C-3PO.

Mentrestant, Luke, acompanyat per R2-D2, arriba a Dagobah mitjancant un aterratge d'emergencia. Estableix un campament, pero es sorpres per una petita i molesta criatura verda que promet guiar-lo fins a la casa de Yoda. Luke el segueix i descobreix que, per la seva sorpresa, ell es en Yoda. Al comencament, es reticent a entrenar Luke, pero Obi-Wan intercedeix en forma d'esperit, apel·lant el fet que ell tambe era un jove amb el cap distret quan va ser entrenat. Al final, Yoda cedeix i comenca a instruir Luke en el coneixement de la Forca; li dona a Luke grans llicons de saviesa, com ara que la mida no importa (Yoda mesura 0,66 metres), l'origen de la Forca i la diferencia entre el costat lluminos i el fosc. Durant l'entrenament, li ensenya al seu jove aprenent com es pot levitar mitjancant la Forca. Durant una meditacio, Luke aconsegueix veure el futur: Leia i Han estan patint en una ciutat als nuvols. Havent vist aixo, Luke decideix anar a rescatar-los, ignorant les advertencies de Yoda i d'Obi-Wan.

Luke arriba a la ciutat dels nuvols i s'enfronta a Vader en un duel d' espases lasers que finalitza amb la victoria del lord sith despres de tallar la ma dreta de Luke. Vader li revela que no va matar el seu pare, sino que en realitat ell ''es'' el seu pare, i li ofereix unir-se-li per derrotar l'emperador i governar la galaxia. El jove Skywalker s'hi nega i salta al buit, pero aconsegueix agafar-se a una antena en els baixos de la ciutat dels nuvols i es comunica amb Leia mitjancant la Forca. El Falco Mil·lenari acut al seu rescat i, en sortir de l'atmosfera de Bespin, R2-D2 reactiva la hipervelocitat de la nau i aconsegueixen escapar de les tropes imperials. Poc despres, a Luke li posen una ma robotica a la nau medica de l'Alianca Rebel i Lando promet a la princesa Leia que trobaran Han Solo. Lando i Chewbacca van a la recerca de Han a bord del Falco Mil·lenari.

Repartiment [ modifica ]

Personatge	Veu en catala [1]
Luke Skywalker	Pep Torrents
Han Solo	Jordi Royo
Princesa Leia	Silvia Vilarrasa
Obi-Wan Kenobi	Ramon Puig
Darth Vader	Joan Borras
C-3PO	Joan Pera
Emperador Palpatine	Josep Maria Alarcon
Lando Calrissian	Miquel Cors
Yoda	Jordi Estadella
Capita Piett	Carles Sales
General Veers	Toni Sevilla
Almirall Ozzel	Josep Maria Ullod
Capita Needa	Enric Isasi
Capita Lennox	Oscar Barberan

• Mark Hamill com a Luke Skywalker : comandant de l'Alianca Rebel, lider de l'esquadro Rogue i aprenent de jedi . Despres de parlar amb el seu vell mentor Obi-Wan Kenobi (qui es manifesta en forma d'esperit), Luke, juntament amb l'androide R2-D2, viatja a Dagobah a la recerca del mestre Yoda.
• Harrison Ford com a Han Solo : contrabandista mercenari en un principi aliat de l'Alianca Rebel per motius economics, pero que progressivament va creient en la causa.
• Carrie Fisher com a princesa Leia Organa : oficial d'alt rang en la cadena de comandament de la rebel·lio.
• Billy Dee Williams com Lando Calrissian : baro administrador de la ciutat dels nuvols de Bespin. Vell amic de Han Solo i excapita del Falco Mil·lenari.
• Anthony Daniels com a C-3PO : androide de protocol de la princesa Leia Organa amb capacitat per parlar en mes de sis milions de formes de comunicacio.
• Kenny Baker com a R2-D2 : androide astromecanic de Luke Skywalker.
• David Prowse com a Darth Vader : lord sith , principal antagonista de la pel·licula i soldat lleial de l'emperador Palpatine. Esta obsessionat a trobar a Luke Skywalker, el jove rebel que va destruir l'Estrella de la mort. La seva recerca el porta a Hoth, on ordena l'atac del planeta de gel. Tambe es revela en la pel·licula que en realitat es Anakin Skywalker, el pare de Luke. James Earl Jones es l'encarregat de posar la veu del personatge.
• Peter Mayhew com a Chewbacca : es un wookiee amic proper de Han Solo i copilot del Falco Mil·lenari.
• Frank Oz com a Yoda : gran mestre jedi exiliat que viu a Dagobah.
• Alec Guinness com a Obi-Wan Kenobi : assassinat per Vader a Una nova esperanca , apareix en aquesta nova entrega en forma d'esperit a traves de la forca per ajudar Luke amb la seva formacio com a jedi.
• Jeremy Bulloch com a Boba Fett : caca-recompenses contractat per Darth Vader per trobar i capturar els tripulants del Falco Mil·lenari. Jason Wingreen es l'encarregat de posar veu a aquest personatge tant en la pel·licula original com en la remasteritzacio de 1997. Bulloch tambe va realitzar un cameo com a soldat imperial quan agafa Leia i aquesta diu a Luke que es tracta d'un parany de Vader. Temuera Morrison , qui va interpretar Jango Fett (pare de Boba Fett) a L'atac dels clons i el comandant Cody a La venjanca dels Sith , va substituir Wingreen pel que fa a la veu de Boba Fett per tal de millorar la continuitat amb l'altra trilogia.
• Clive Revill posa la veu a l' emperador Palpatine : Palpatine es el governant de l'Imperi Galactic. Disgustat per la perdua de l'Estrella de la mort, ordena com a principal prioritat l'aniquilacio de l'Alianca Rebel. Tot i ser Clive Revill qui va posar la veu a Palpatine, va ser Elaine Baker qui va apareixer com a forma fisica tant a la pel·licula original com a la remasteritzacio de 1997 amb ulls de ximpanze sobreposats. ^{[8] [9] [10]} Ian McDiarmid es qui interpreta Palpatine tant a El retorn del jedi com a la trilogia prequela, i reemplaca Revill en la versio de 2004 per a DVD, la qual va tenir lloc durant el rodatge de La venjanca dels Sith . ^[9]

Produccio [ modifica ]

La pel·licula de George Lucas del 1977 Una nova esperanca va superar totes les expectatives pel que fa a guanys, va revolucionar la industria dels efectes especials i va tenir una ressonancia inesperada com a fenomen cultural. Lucas esperava ser independent a la industria de Hollywood financant-se ell mateix la pel·licula amb un pressupost de 33 milions de dolars entre prestecs i els beneficis de la pel·licula anterior, anant aixi en contra dels principis de molts productors de Hollywood. ^[11] Aquesta vegada amb una possessio total de l'empresa Star Wars , Lucas va decidir no dirigir L'Imperi contraataca degut a les seves funcions de productor, incloent la supervisio de l'empresa d'efectes especials Industrial Light & Magic (ILM) i la gestio del financament. Lucas va oferir el paper de director a Irvin Kershner , un dels seus antics professors de la USC School of Cinematic Arts . ^[12] Kershner en un principi s'hi va negar, argumentant que la sequela mai seria tan bona i original com el film original. Va trucar el seu agent, i li va demanar que agafes la feina immediatament. ^[11] A mes a mes, Lucas va contractar Lawrence Kasdan i Leigh Brackett perque escrivissin el guio basant-se en la seva idea original. ^[11] Brackett va acabar el seu projecte el febrer de 1978, abans de morir de cancer , i Lucas va escriure el segon abans de contractar Kasdan, de qui li va impressionar el seu treball a A la recerca de l'arca perduda . ^[13]

Despres del llancament de Star Wars , ILM va creixer com a empresa i es va mudar al comtat de Marin , California . ^[11] L'Imperi contraataca va proporcionar-li nous reptes, ja que en Una nova esperanca la majoria d'escenes eren de caracter espacial, i en aquest nou film es va inventar tot un planeta de gel i una ciutat en els nuvols. Per l'escena de la batalla en el planeta de gel Hoth, en una idea original es va intentar usar una pantalla blava i fer caminar els AT-AT pel davant, pero finalment es va contractar un artista per pintar els decorats i es va decidir realitzar-ho amb la tecnica de stop-motion . ^[11] Els dissenys originals dels AT-AT, segons Phil Tippett, eren grans vehicles blindats amb rodes. Molts creuen que el disseny final va ser inspirat en les grues dels contenidors del port d'Oakland , pero Lucas ho va negar. ^[14]

A l'hora de dissenyar el mestre Yoda , Sturat Freeborn va utilitzar el seu propi rostre com a model i li va afegir les arrugues d' Albert Einstein per donar-li una aparenca excepcionalment intel·ligent. ^[15] L'escenari del planeta Dagobah estava situat a un metre i mig del terra, cosa que permetia que el titellaire que portava Yoda (Frank Oz) es pogues moure. Hi havia el problema afegit que mentre Frank Oz estava sota l'escena no podia sentir ni Mark Hamill, amb qui parlava, ni la resta de l'equip. ^[16] Hamill va expressar la seva consternacio per ser l'unic personatge huma durant mesos; se sentia com un element trivial entre animals, maquines i accessoris mobils. Kershner va elogiar Hamill per la seva actuacio amb el ninot. ^{[11] [17]}

El rodatge va comencar a Noruega , a la glacera Hardangerjøkulen , prop de la ciutat de Finse , el 5 de marc de 1979. Igual que en el rodatge d' Una nova esperanca , en el qual va haver-hi problemes meteorologics a l' estepa tunisiana , el temps es va posar novament en contra l'equip de filmacio. Durant el rodatge es van trobar amb la pitjor tempesta dels darrers 50 anys, les temperatures van arribar fins als -29 °C i van caure fins a 5,5 metres de neu. ^[11] En una ocasio, l'equip no va poder sortir ni de l'hotel i es va rodar una escena de Mark Hamill corrent per la neu davant les portes de l'hotel mentre tots els altres estaven a dins. ^[11] Tot i que la majoria de documents diuen el contrari, l'escena on Luke es noqueixat pel wamp, no va ser afegida per explicar la desfiguracio de la cara que va patir Hamill arran d'un accident de moto. Lucas va admetre que va ajudar en la situacio pero que realment va ser perque creia que la batalla contra l'Imperi no era suficientment llarga. ^[17] La produccio es va moure a Elstree Studios de Londres el 13 de maig, ^[13] on es van construir mes de 60 aparells, mes del doble que en el film anterior. ^[11] Un incendi al plato 3 (durant la gravacio de The Shining de Stanley Kubrick ) va fer augmentar el pressupost de 18,5 milions a 22, i el juliol es va veure novament incrementat amb 3 milions mes. El rodatge va acabar a mitjans de setembre. ^[13]

Un dels dialegs mes memorables va ser parcialment Ad libitum . Originalment, Lucas va escriure una escena amb la princesa Leia mostrant el seu amor a Han Solo, i ell responia ≪jo tambe t'estimo≫, pero Ford creia que aixo no s'adequava gaire a la caracteritzacio del personatge i Kershner estava conforme amb la seva opinio. Despres de diverses preses, el director va dir a Ford que improvises i l'actor va dir ≪ho se≫. ^[11]

Durant la produccio, el fet que Darth Vader fos el pare de Luke es volgue mantenir en gran secret. La pel·licula incloia una petita imatge de Vader sense la seva mascara d'esquena a la camera. Pels espectadors de la primera pel·licula, aquesta imatge els va deixar clar que Vader no era un androide. ^[17] Igual que la resta de l'equip, a Prowse (qui va interpretar Vader i tambe li donava veu durant el rodatge) li van donar un guio fals on deia ≪Obi-Wan va matar el teu pare≫. ^{[11] [18] [19]} Hamill no va llegir el guio verdader fins moments abans de filmar l'escena, Kershner li va dir que ignores el dialeg de Prowse i que anes al seu propi ritme. Fins a la data de l'estrena nomes Lucas, Kershner, Hamill i Earl Jones havien de saber el que realment deia el guio. La reaccio inicial de Jones en saber la noticia va ser ≪esta mentint≫. ^[11] Tot i els esforcos, segons The San Francisco Examiner , a finals de 1970, durant una convencio a Berkeley , David Prowse va dir que a la seguent pel·licula es revelaria que Vader era el pare de Luke. ^[20]

Per conservar les sequencies d'obertura dramatiques per les seves pel·licules, Lucas volia que les lletres de credit sortissin al final. Tot i que en l'actualitat es un fet bastant comu, llavors era una eleccio inusual. Quan ho va fer en la primera pel·licula, el 1977, no va haver-hi cap problema perque els credits d'escriptor i director eren els mateixos, pero en aquesta nova entrega es veia el seu nom ( Lucasfilm ) al comencament mentre que el director i els escriptors s'anomenaven al final. Se'l va multar amb 250.000 dolars i se'l va amenacar de retirar-li la pel·licula dels cinemes. La DGA tambe va atacar Kershner; per protegir el seu director, Lucas va pagar totes les multes als gremis. Per culpa d'aquesta controversia, va abandonar el Sindicat de Directors , el de Guionistes i la Motion Picture Association . ^[11]

La produccio inicial era de 18 milions de dolars, ^[21] un 50% mes que el pressupost de la pel·licula original, i despres de diversos increments, L'Imperi contraataca es va convertir en una de les pel·licules mes cares del seu temps. Despres que el banc amenaces de retirar els diners del prestec, Lucas es va veure forcat a pactar amb la 20th Century Fox. Va fer un tracte amb l'estudi per assegurar-se el prestec a canvi de pagar-li mes diners, pero sense la perdua de la seva sequela i els drets de comercialitzacio. Despres de l'exit de taquilla, la infelicitat de l'estudi davant la generositat de Lucas va provocar que el president de l'estudi Alan Ladd, Jr. marxes. La marxa del seu vell aliat va fer que Lucas prengues A la recerca de l'arca perduda per Paramount Pictures . ^[11]

Estrenes [ modifica ]

La preestrena mundial de L'Imperi contraataca va ser el 17 de maig de 1980 al Centre Kennedy de Washington DC (era una preestrena mundial per a nens). La preestrena oficial va ser Londres tres dies mes tard, i es van dur a terme un seguit d'altres preestrenes de beneficencia en nombroses localitats el 19 i 20 de maig. El film va ser oficialment estrenat a l' America del Nord i el Regne Unit el 21 de maig d'aquell any. En la primera onada es van alliberar 126 copies de 70 mm, abans d'un llancament mes ample el mes de juny (la majoria de copies eren de 35 mm ). ^[22]

En la publicitat, la pel·licula simplement era nomenada com L'Imperi contraataca , pero les lletres d'obertura comencen amb Episodi V . ^[23] La pel·licula original de La guerra de les galaxies va passar de dir-se Star Wars a Star Wars: Una nova esperanca , i a partir de l'edicio de 1981, es va afegir l' Episodi IV . Igual que en Una nova esperanca , L'Imperi contraataca va ser catalogada com a PG per l' Associacio cinematografica dels Estats Units i catalogada com a U al Regne Unit . La versio original va ser llencada en disc de capacitat electronica el 1984 ^[24] en VHS i LaserDisc en diverses ocasions durant les decades de 1980 i 1990.

Edicio especial [ modifica ]

Com a part de la celebracio dels 20 anys el 1997, L'Imperi contraataca juntament amb Una nova esperanca i El retorn del jedi van ser digitalment remasteritzats i posats a la venda en el pac The Star Wars Trilogy: Special Edition . Lucas va aprofitar l'ocasio per realitzar un seguit de canvis menors en la triologia. Entre aquests canvis s'inclouen la visio del cos sencer del wampa que ataca Luke a Hoth, la creacio d'una trajectoria de vol del Falco Mil·lenari mes complexa quan s'apropa a la ciutat dels nuvols i les substitucions de certs dialegs. Una petita sequencia del retorn de Vader al superdestructor despres del duel amb Luke va ser afegida, va ser creada a partir d'angles alternats d'escenes de El retorn del jedi . La majoria dels canvis van ser petits i estetics; malgrat tot, certs fans van considerar que aquesta remasteritzacio era un deteriorament de la pel·licula. ^[9] La pel·licula es va tornar a presentar tambe a la MPAA per a la qualificacio, i va ser novament qualificat com PG. ^[25]

Llancament en DVD [ modifica ]

L'edicio en DVD de L'Imperi contraataca va ser llencada el setembre de 2004, en un pac amb Una nova esperanca , El retorn del jedi i un CD extra amb continguts addicionals. Les pel·licules van ser retocades digitalment i remasteritzades, amb alguns canvis addicionals de Geoge Lucas. ^[9] En el contingut addicional hi ha comentaris de: George Lucas , Irvin Kershner , Ben Burtt , Dennis Muren i Carrie Fisher , aixi com un extens documental anomenat Empire of Dreams: The Story of the Star Wars Trilogy ( L'Imperi dels somnis: La historia de la trilogia de La guerra de les galaxies ). Tambe inclou curtmetratges , anuncis de la televisio, galeries d'imatges, demos de videojocs , i un avanca de La venjanca dels sith .

Per al llancament en DVD, Lucas i el seu equip van fer canvis que es van implementar en la seva majoria per assegurar la continuitat entre L'Imperi contraataca i les recentment alliberades pel·licules de la trilogia prequela. El mes notable d'aquests canvis va ser la substitucio de la imatge holografica de l'emperador (amb Clive Revill proporcionant la veu) per una altra interpretada per l'actor Ian McDiarmid ; tambe es va alterar lleugerament el dialeg. En aquest llancament, Lucas tambe va supervisar la creacio d'una impressio digital d'alta definicio de L'Imperi contraataca i les dues altres pel·licules de la trilogia original. El film va ser reeditat el desembre de 2005 com a part d'un dels tres discos "edicio limitada". ^[26]

La pel·licula va ser remasteritzada novament en una edicio limitada el 12 de setembre de 2006 i el 31 de desembre del mateix any on s'incloia tant la nova versio de la pel·licula com l'original. Va ser reeditada un cop mes juntament amb tota la trilogia el 4 de novembre de 2008. Hi va haver certa controversia al voltant de la versio original pel fet que els DVD anamorfics no van comptar amb versions de les pel·licules originals basades en comunicats de LaserDisc de 1993 (en comparacio a la nova remasteritzacio que es troba en alta definicio). Ates que les transferencies no anamorfiques no poden fer un us complet de la resolucio disponible en els televisors de pantalla ampla, molts fans es van sentir decebuts amb aquesta eleccio. ^[27]

Llancament en Blu-ray [ modifica ]

El 14 d'agost de 2010, George Lucas va anunciar que les sis pel·licules de La guerra de les galaxies sortirien en Blu-ray a la venda la tardor de 2011. ^[28] El 6 de gener de 2011, es va anunciar que sortiria el setembre d'aquell any en tres edicions diferents. ^[29]

Recepcio [ modifica ]

Recaptacio [ modifica ]

L'Imperi contraataca va ser estrenada en un nombre limitat de cinemes, i per primera vegada en tots ells es va retransmetre unicament en format d'amplada de 70 mm , motiu pel qual nomes els cinemes mes grans i moderns van poder emetre la pel·licula. Van passar diverses setmanes abans no s'emetes tambe en format de 35 mm d'amplada, tant als Estats Units com a la resta del mon.

Durant els tres mesos que es va estar emetent L'Imperi contraataca , Lucas va recuperar els 33 milions de dolars que va invertir i en va distribuir 5 mes als seus empleats. ^[11] La pel·licula va recaptar 10.840.307 dolars el primer cap de setmana. Quan va ser reestrenada el 1997 va recaptar 21.975.993 dolars mes, tambe el seu primer cap de setmana. Fins a l'actualitat, la pel·licula ha obtingut uns ingressos a tot el mon de 538.375.067 dolars. ^[30]

Critica [ modifica ]

L'Imperi contraataca va rebre tant critiques positives com negatives en el moment de l'estrena. Aixo no obstant, des de la decada de 1990 i fins a l'actualitat, tant critics com fans, majoritariament, consideren L'Imperi contraataca la millor pel·licula de la franquicia. ^[31]

A alguns critics no els va convencer la historia, pero van admetre que la pel·licula va ser un gran exit tecnologic en el mon del cinema. Per exemple, Vicent Canby, de The New York Times , va escriure un article molt negatiu. ^[32] Judith Martin, de The Washington Post , es va queixar perque l'argument era mitja historia i, en la seva opinio, no ofereix ni un principi ni un final. ^[33] Aixo no obstant, aquest era un concepte que el mateix Lucas havia previst. ^[17]

D'altra banda, anys mes tard, Bob Stephens, de The San Francisco Examiner , descrigue el 1997 L'Imperi contraataca com l'"episodi mes gran de la trilogia de Star Wars ". ^[34] Avui dia es considerada com la mes moralment i emocional ambigua de la trilogia, aixi com la mes fosca. ^[31] En una entrevista de l'edicio especial de 1997, el critic Roger Ebert va dir que era la mes forta i suggerent de totes tres. ^[35] L'agregador Rotten Tomatoes li atorga una puntuacio del 97% en un total de 71 revisions, la puntuacio mes alta de la saga de Star Wars . ^[31] Rotten Tomatoes la resumeix de la seguent manera: "fosca, sinistra, pero en ultima instancia desafia les expectatives de l'espectador i el porta a una serie d'intensos nivells emocionals. ^[31]

Chuck Klosterman va suggerir que pel·licules com Easy Rider i Febre del dissabte nit van pintar retrats de les vides de generacions que representaven en el temps present, L'Imperi contraataca podria ser l'unic exemple d'una pel·licula que estableix l'estetica social d'una generacio que ve del futur. ^[36]

Premis [ modifica ]

Als premis Oscar de 1981, L'Imperi contraataca va guanyar l'Oscar al millor so, el qual va ser atorgat a: Bill Varney, Steve Maslow, Greg Landaker i Peter Sutton. ^[37] A mes a mes, el film va guanyar un Oscar a l'Assoliment Especial que se li va atorgar a: Brian Johnson, Richard Edlund, Dennis Muren i Bruce Nicholson. El compositor John Williams va ser nominat en la categoria de millor banda sonora, i un equip format per: Norman Reynolds, Leslie Dilley, Harry Lange, Alan Tomkins, i Michael Ford al millor so. ^[38] A mes a mes, Johan Williams va ser guardonat per la British Academy of Film and Television Arts per la banda sonora. Tambe van rebre dues nominacions pel disseny de produccio i pel so. Williams tambe va guanyar un Grammy i un Globus d'Or per a la millor banda sonora. ^[38] L'Imperi contraataca va rebre tambe quatre premis Saturn , entre els quals es troben el de millor actor per a Mark Hamill, millor director per a Irvin Kershner, millors efectes especials per a Brian Johnson i Richard Edlund i millor pel·licula de ciencia-ficcio. Finalment, L'Imperi contraataca va guanyar el premi Hugo a la millor presentacio dramatica. La pel·licula va ser nominada al premi del Sindicat de Guionistes dels Estats Units al millor guio adaptat. ^[39]

Premi	Categoria	Receptor(s)	Resultat
Premis Oscar
	Millor so	Bill Varney Steve Maslow Gregg Landaker Peter Sutton	Guanyadors
	Assoliment Especial	Brian Johnson Richard Edlund Dennis Muren Bruce Nicholson	Guanyadors
	Millor direccio artistica	Norman Reynolds Leslie Dilley Harry Lange Alan Tomkins Michael Ford	Nominats
	Millor banda sonora	John Williams	Nominat
Premi Globus d'Or	Millor banda sonora	John Williams	Guanyador
Premis BAFTA	Millor musica	John Williams	Guanyador
	Disseny de produccio	Norman Reynolds	Nominat
	Millor so	Peter Sutton Ben Burtt Bill Varney	Nominats
Premi Grammy	Millor album de banda sonora original per pel·licula o especial de televisio	John Williams	Guanyador
	Millor composicio instrumental	John Williams	Guanyador

Llegat [ modifica ]

El 2003 Darth Vader va ser reconegut com el tercer vila mes gran de tots els temps per l' American Film Institute a l' AFI's 100 anys... 100 herois i dolents , ^[40] i la revista Wizard va seleccionar el final de L'Imperi contraataca com el drama mes gran de suspens de tots els temps.

La citacio mes coneguda de la pel·licula ("No, jo soc el teu pare") sovint es mal citada com ("Luke, jo soc el teu pare"). ^[41] La frase va ser seleccionada entre unes 400 nominades per estar a l' AFI's 100 anys... 100 frases . ^[42] La frase de Yoda "no ho intentis, fes-ho o no ho facis, pero no ho intentis", tambe va estar nominada per aquesta llista. ^[42]

La pel·licula va ser seleccionada el 2010 per ser preservada per la Biblioteca del Congres com a part del seu National Film Registry . ^{[43] [44]}

Llistes de l' American Film Institute

• Top 100 de l'American Film Institute ? Nominada
• AFI's 100 anys...100 thrillers ? Nominada
• AFI's 100 anys... 100 herois i dolents :
  • Darth Vader ? #3 Vila
• AFI's 100 anys... 100 frases :
  • "No, jo soc el teu pare." ? Nominada
  • "No ho intentis, fes-ho o no ho facis, pero no ho intentis." ? Nominada
• Top 100 de l'American Film Institute (Edicio del 10e aniversari) ? Nominada

Banda sonora [ modifica ]

La banda sonora de L'Imperi contraataca va ser composta per John Williams i interpretada per l' Orquestra Simfonica de Londres per un preu de 250.000 dolars. ^[45] El 1980, la companyia RSO Records va editar-la als Estats Units, ja que tenien tant l'album doble LP i el cartutx de 8 pistes . La portada davantera compta amb la mascara de Darth Vader en un context d' espai exterior . ^[46]

El 1985 el primer disc compacte va ser posat a mans de la companyia Polydor Records , que havia absorbit tan RSO Records com el seu cataleg musical. El 1993 la 20th Century Fox Film Scores va llancar una serie especial en un conjunt de quatre discos compactes anomenat Star Wars Trilogy: The Original Soundtrack Anthology . Aquesta antologia inclou les bandes sonores de la trilogia original de Star Wars en discs separats, encara que hi ha una superposicio significativa entre els tres (com el tema musical de Star Wars ). ^[47]

El 1997 la companyia RCA Victor va treure un conjunt definitiu de dos discs que van sortir a la venda juntament amb l'edicio especial de la trilogia. Va ser una edicio limitada que contenia un llibre negre de 32 pagines i anava dins d'un protector antilliscament. Totes les pistes foren remasteritzades digitalment, suposadament per obtenir una claredat superior de so. Mes endavant, aquell mateix any van tornar a treure el conjunt en una edicio il·limitada pero sense el llibre negre. ^[48]

El 2004 Sony Classical Records va comprar els drets de venda de la trilogia original, ja que ja tenien els drets de la trilogia prequela. Per aquest motiu, el 2004 Sony Classical va comencar a facturar copies dels discs compactes que RCA Victor havia estat fent des de 1997, entre les quals les de L'Imperi contraataca . Aquest conjunt es va fer amb una nova portada similar a la de la primera publicacio de la pel·licula en DVD. Tot i la remasteritzacio digital de Sony Classical, la versio en CD fabricat i venut des de 2004 es essencialment la mateixa que la versio per RCA Victor.

Adaptacions [ modifica ]

Novel·la [ modifica ]

La novel·la de la pel·licula va sortir a la venda el 12 d'abril de 1980, publicada per la companyia Del Rey . Va ser escrita per Donald F. Glut, i es l'adaptacio del guio escrit per Lawrence Kasdan, Leigh Brackett i George Lucas. ^[49] Originalment el seu nom era Star Wars: The Empire Strikes Back, pero en edicions posteriors es va canviar el nom per Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back , afegint-hi el nombre del capitol. Igual que les altres novel·lizacions de la trilogia, s'afegeix informacio de fons per explicar els esdeveniments de la historia mes enlla del que es mostra en pantalla.

Comic [ modifica ]

Marvel Comics va editar una adaptacio en comic de L'Imperi contraataca escrita per Archie Goodwin i il·lustrada per Al Williamson i Carlos Garzon. Va sortir a la venda juntament amb l'estrena de la pel·licula el 1980 i va ser publicada simultaniament en tres formats: com a revista, com a diferents volums d'una col·leccio i com a edicio de butxaca. En l'edicio de butxaca, que va ser la primera que es va fer, nomes es van tenir els primers dissenys conceptuals de la pel·licula com a referencia; per aquest motiu, a Yoda se'l representa singularment diferent: es prim, te els cabells llargs i blancs i la pell es morada en comptes de verda. Pel que fa als formats en revista i volums, els autors van tenir temps suficient per mirar l' artwork de Yoda i es per aixo que aquest personatge apareix de forma similar que a les pel·licules.

Videojoc [ modifica ]

S'han publicat diversos videojocs de la pel·licula en multiples plataformes , molts dels quals estan basats en moments claus del film. El 1982, Parker Brothers va treure a la venda Star Wars: The Empire Strikes Back per a Atari 2600 , que tracta de l'atac de l'Imperi amb els AT-ATs a Hoth. ^[50] El 1985 el va seguir el joc recreatiu Star Wars: The Empire Strikes Back , el qual compta amb sequencies conegudes de batalles (La batalla a Hoth i l'enfrontament del Falco Mil·lenari contra la flota imperial) i personatges interpretats des d'una perspectiva en primera persona. ^[51] La conversio va ser llancada per a ZX Spectrum , Amstrad CPC , Commodore 64 , BBC Micro , Atari ST i Commodore Amiga el 1988. ^[52]

El 1992, JVC juntament amb LucasArts van treure un joc novament titulat Star Wars: The Empire Strikes Back per a Nintendo Entertainment System (NES). ^[53] El jugador assumeix el paper de Luke Skywalker, i es relata la seva historia dins la pel·licula. El 1992, Ubisoft va treure una nova versio per a Game Boy ; igual que la seva anterior encarnacio, segueix la historia de Luke Skywalker. ^[54] El 1993 va ser llencat Super Star Wars: The Empire Strikes Back per a Super Nintendo Entertainment System (SNES) i desenvolupat per JVC juntament amb LucasArts. Aquest joc de la SNES es similar al de la NES pero en un cartutx de 12 megabits . ^[55]

Radio [ modifica ]

L'adaptacio per a radio de L'Imperi contraataca va ser escrita per Brian Daley i produida i distribuida per la National Public Radio dels Estats Units el 1983. Esta basada en els personatges i les situacions creades per George Lucas amb el guio adaptat de Leigh Brackett i Lawrence Kasdan. Va ser dirigida per John Madden, amb el treball de barreja de so i postproduccio realitzat per Tom Voegeli. Gran part de banda sonora de John Williams es va incloure, a mes del disseny de so de Ben Burtt.

Mark Hamill, Billy Dee Williams i Anthony Daniels van prestar les seves veus per tornar a fer de Luke Skywalker, Lando Calrissian i C-3PO, respectivament. L'actor John Lithgow va posar veu a Yoda. Aquesta versio per a radio te una durada de 5 hores i es va repartir en diversos capitols. ^[56] Es va comencar a emetre el 14 de febrer de 1983 i prop de 750.000 persones la van escoltar en directe. ^[57] En termes de la historia canonica de Star Wars , a aquesta radionovel·la se li ha donat la designacio mes alta, G-canon . ^{[58] [59]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca

• Arnold , Alan. Once Upon a Galaxy: A Journal of Making the Empire Strikes Back (en angles). Londres: Sphere Books , 1980. ISBN 978-0-345-29075-5 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca a Goita que fan, ara!