Un
soldat
, en el seu sentit mes general, es qualsevol persona que forma part o be serveix en un
exercit
,
[1]
i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentacio estricta i l’us d’uniforme i simbols obligatoris a diferencia d'un
guerrer
o
milicia
.
[2]
Aquesta persona es pot haver allistat, voluntariament o en compliment d'un
servei militar
obligatori. El terme soldat es refereix tambe a un grau, generalment el mes baix en l'escalafo (conegut tambe com
soldat ras
). Un soldat no es necessariament
combatent
. Encara que tots els soldats reben algun tipus d'instruccio de combat basic, molts realitzen serveis en posicions diferents a les de combat (com per exemple, administratiu, en tasques
logistiques
, o de
recerca i desenvolupament
).
Practicament totes les cultures i civilitzacions des de la
revolucio neolitica
,
[2]
en la que va fomentar-se una forta divisio del treball, han tingut algun tipus de defensa militar, ja sigui per a conquerir mes territoris, o per a defensar els seus. El servei militar era, comunament, obligatori per als homes. En l'antiguitat, les dones no tenien gairebe cap paper en el servei militar. Avui dia, sols alguns paisos tenen servei militar obligatori, com per exemple l'estat d'Israel on, tanmateix, aquest servei es obligatori tant per a homes com per a dones. A l'
antiga Grecia
, a
Esparta
, hi va haver els exercits mes forts, preparats i entrenats del seu temps, ja que el baro soldat rebia un fort entrenament des de petit i dedicava tota la seva vida a la defensa militar. Una mica mes tard, sorgeix l'
exercit roma
, conegut com un dels exercits mes entrenats per haver de passar 18 mesos a l'exercit i a vegades es podia allargar estrategicament, el que va afavorir l'expansio de l'
Imperi Roma
, un dels imperis mes grans que han existit. Avui dia, la majoria dels paisos posseeix un exercit, sent els Estats Units un dels paisos militarment mes actius i preparats. Alguns paisos no tenen exercit propi, encara que tenen paisos amics disposats a protegir-los, gracies a tractats politics internacionals. Aquests paisos sense exercit solen estar disposats a mobilitzar la policia per a intervenir en algun conflicte lleu de caracter militar, com per exemple, per aturar una guerra civil.
Els soldats a l'antiguitat o
Edat antiga
, son els de les primeres
civilitzacions
fins a la desaparicio de l'
Imperi Roma d'Occident
, el 476.
Reconstruccio historica on es representen soldats romans.
En tots els temps de la Roma, temps de la Republica romana i anteriorment a l'epoca de
Gai Mari
, els costums en una familia romana respecte a la possibilitat de tenir fills que algun dia serien soldats eren aquests: als 17 anys, el pare regalava al fill una cota de malla, un casc, un
gladius
(espasa romana), un punyal i uns esperons. La mare li regalava la
caligae
(unes botes militars), la funda per a l'escut, el sarro, un plomall de crins i el
sagum
o capa militar. Les germanes, si n'hi havia, teixien els mitjons i confeccionaven sis o set tuniques. Aquests regals eren per a tota la vida i si arribaven intactes, fins i tot els heretaven els fills.
El
legionari
era el soldat que formava part d'una de les unitats mes valuoses de l'exercit de l'
Imperi Roma
, l'anomenada
legio romana
. Al
Segle II
dC aquestes unitats eren l'evolucio de les legions professionals, estaven compostes per homes que s'allistaven de forma voluntaria, per un periode de vint anys, mes cinc a la reserva. Eren unitats professionals i permanents. L'allistament era senzill, nomes calia tenir la
ciutadania romana
, tot i que aquest requisit era inexcusable, amb el pas del temps es va comencar a donar la ciutadania en el moment de l'allistament a homes que no la tenien, pero que estaven molt motivats per pertanyer a la legio. Un cas seria el de fills il·legitims de legionaris. Cada legio reclutava anualment entre 250 i 300 nous reclutes (aquesta quantitat podia augmentar en epoques de guerra), amb una mitjana d'edat d'entre 19 i 20 anys.
[3]
El soldat a les forces armades d'un
Estat sobira
, rep instruccio i equip per a defensar a l'esmentat Estat i els seus interessos. En la seva condicio de membre de les esmentades
forces armades
, es converteix en un militar organitzat en l'exercit. Dins de l'exercit es divideixen els grups de soldats generalment en cossos o armes de diferents denominacions, tals com
infanteria
,
marina
,
artilleria
,
cavalleria
, etc.
- ↑
Diccionari de la llengua catalana
. Barcelona: Enciclopedia catalana, S.A., 1988.
ISBN 84-85194-46-2
[Consulta: 24 juny 2014].
- ↑
2,0
2,1
≪
Soldat
≫. Gran enciclopedia catalana. [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑
Rodriguez Gonzalez
, Julio ≪Las legiones del siglo II d.C.≫.
Desperta ferro
, 11, 2013, pag. 6-11 [Consulta: 26 juny 2014].
Viccionari