Sol de mitjanit a
Nordkapp
,
Noruega
Sol de mitjanit a
Alta
,
Noruega
El
sol de mitjanit
es un fenomen que es produeix en certes parts del planeta (entre els cercles polars i el
pol
corresponent), consistent en que el
sol
no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del
solstici
d'estiu.
L'explicacio esta en la inclinacio de la
Terra
. La Terra, com un mes dels altres
planetes
, es mou tot seguint una orbita el·liptica al voltant del Sol, el qual esta en un dels seus focus (moviment de translacio). El pla de l'orbita s'anomena
ecliptica
, i si l'estenem vers l'infinit cap l'esfera celeste, talla les constel·lacions anomenades
zodiacals
, que son sobre les que veuriem projectat el Sol durant l'any si aquest no ens enlluernes. En no ser l'orbita una circumferencia, hi haura un moment en que la distancia al Sol sera maxima (
afeli
) i un altre en que en sera minima (
periheli
).
L'afeli coincideix amb l'estiu a l'hemisferi nord (hivern en el sud) de la Terra i el periheli amb l'estiu a l'hemisferi sud (hivern en el nord). L'afeli i el periheli no son, pero, els responsables de les
estacions
de l'any.
L'eix de rotacio de la Terra no es perpendicular al pla de translacio (ecliptica), i esta inclinat uns 23°. Aquest fet, normal en tots els planetes del
sistema solar
, dona lloc a unes estacions climatiques ben diferenciades, al sol de mitjanit, les nits polars d'alguns mesos i al fet que l'estel polar ens marqui el nord.
Si ens imaginem en el
pol nord
i suposem que el nostre planeta no esta inclinat 23°, podem comprendre que veuriem, sempre, el sol just a l'horitzo. No tindriem ni dies ni nits, pero sempre
crepuscle
. La inclinacio de 23° de l'eix de rotacio comporta que el Sol pugui assolir en el pol una alcada maxima de 23° quan la inclinacio
aboca
l'hemisferi nord vers el nostre estel, i que durant una temporada desapareguin les nits.
Simetricament, tambe es dona el cas contrari. I a mes a mes, quan en un dels pols passa una cosa, en l'altre pol passa el contrari. Pero, a part dels pols, tot aixo tambe afecta la resta del planeta, establint diferents pautes d'
insolacio
de la superficie, diferents alcades maximes del sol, diferents durades del dia durant l'any, en que s'inclouen les anomenades
nits blanques
a
Escocia
o a
Russia
, per exemple, i que el sol nomes surti i es pongui exactament per l'est i l'oest els dies de l'equinocci.
En paisos com
Noruega
o
Islandia
i en les
latituds
superiors al cercle polar artic, el sol no es pon durant els dies anteriors i posteriors al solstici d'estiu.