Sodi
|
11
Na
|
|
Aspecte
|
Blanc platejat metal·lic
![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Na_%28Sodium%29.jpg/300px-Na_%28Sodium%29.jpg)
![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Sodium_spectrum_visible.png/300px-Sodium_spectrum_visible.png) Linies espectrals del sodi
|
Propietats generals
|
Nom,
simbol
,
nombre
|
Sodi, Na, 11
|
Categoria d'elements
|
Metalls alcalins
|
Grup
,
periode
,
bloc
|
1
,
3
,
s
|
Pes atomic estandard
|
22,98976928(2)
|
Configuracio electronica
|
[
Ne
] 3s
1
2,8,1
|
Propietats fisiques
|
Fase
|
Solid
|
Densitat
(prop de la
t. a.
)
|
0,968 g·cm
?3
|
Densitat del
liquid en el
p. f.
|
0,927 g·cm
?3
|
Punt de fusio
|
370,87
K
,?97,72 °C
|
Punt d'ebullicio
|
1.156 K,?883 °C
|
Punt critic
|
(extrapolat)
2.573 K, 35 MPa
|
Entalpia de fusio
|
2,60
kJ·mol
?1
|
Entalpia de vaporitzacio
|
97,42 kJ·mol
?1
|
Capacitat calorifica molar
|
28,230 J·mol
?1
·K
?1
|
Pressio de vapor
|
P (Pa)
|
1
|
10
|
100
|
1 k
|
10 k
|
100 k
|
a T (K)
|
554
|
617
|
697
|
802
|
946
|
1.153
|
|
Propietats atomiques
|
Estats d'oxidacio
|
+1
, -1
(oxid
basic
fort)
|
Electronegativitat
|
0,93 (escala de Pauling)
|
Energies d'ionitzacio
(
mes
)
|
1a: 495,8 kJ·mol
?1
|
2a: 4.562 kJ·mol
?1
|
3a: 6.910,3 kJ·mol
?1
|
Radi atomic
|
186
pm
|
Radi covalent
|
166±9
pm
|
Radi de Van der Waals
|
227
pm
|
Miscel·lania
|
Estructura cristal·lina
|
Cubica centrada en la cara
|
Ordenacio magnetica
|
Paramagnetic
|
Resistivitat electrica
|
(20 °C) 47,7 nΩ·m
|
Conductivitat termica
|
142 W·m
?1
·K
?1
|
Dilatacio termica
|
(25 °C) 71 μm·m
?1
·K
?1
|
Velocitat del so
(barra prima)
|
(20 °C) 3.200 m·s
?1
|
Modul d'elasticitat
|
10 GPa
|
Modul de cisallament
|
3,3 GPa
|
Modul de compressibilitat
|
6,3 GPa
|
Duresa de Mohs
|
0,5
|
Duresa de Brinell
|
0,69 MPa
|
Nombre CAS
|
7440-23-5
|
Isotops mes estables
|
Article principal:
Isotops del sodi
|
|
El
sodi
es l'
element quimic
de simbol
Na
i
nombre atomic
11. En estat lliure es un
metall alcali
tou, untuos, de color argentat. Es el metall alcali mes comu i el sise element mes abundant a la
Terra
, que compren el 2,8 % de l'
escorca terrestre
. Es troba abundantment a la natura en composts, especialment la sal comuna, el
clorur de sodi
, que forma el mineral
halita
i constitueix al voltant del 80 % dels
soluts
de l'
aigua de mar
. Es molt reactiu, crema amb flama groga caracteristica, s'
oxida
en l'aire i reacciona violentament amb l'
aigua
. Com que es extremadament reactiu, mai es presenta en estat lliure a l'
escorca terrestre
. El 1807 el quimic angles
Humphry Davy
l'ailla en estat elemental mitjancant l'
electrolisi
d'
hidroxid de sodi
fos. S'empra en les
lampades de vapor de mercuri
, aliat amb altres metalls com el
potassi
o el
plom
com a
agent reductor
en
sintesi organica
. El seus composts mes importants, a part del clorur de sodi, son l'hidroxid de sodi o sosa caustica, el
carbonat de sodi
o sosa, el
sulfat de sodi
i el
nitrat de sodi
o salpetre de Xile.
El mot ≪sodi≫ prove del llati cientific
sodium
, creat a partir de l’angles
soda
pel quimic angles
Humphry Davy
, que l’ailla el 1807.
[2]
I ≪soda≫ prove de l'arab vulgar
sau?da
, 'negre' (potser a traves d’un derivat del baix llati
soda
), origen tambe de l'italia
soda
.
[3]
[3]
El simbol del sodi (Na) prove de natro (llati
natrium
, grec
nitron
), nom que rebia antigament el
carbonat sodic
.
Caramulls de sal recollida a les salines d'
es Trenc
,
Mallorca
.
El primer compost de sodi emprat pels humans fou el
clorur de sodi
(
), la sal marina o sal de cuina. Sembla que fa mes de 6 500 anys ja s'explotaven mines de sal en l'Ananako Gatz Harana (vall Salada d'Arana), al poble de Gesaltza Anana,
Alaba
, l'explotacio mes antiga del mon coneguda.
[4]
[5]
A la
Biblia
, la primera vegada que es parla de la sal es al
Levitic
2:13. Les primeres referencies sobre
salines
d'evaporacio hom les troba a les obres de
Titus Livi
(59 aC-17 dC) i
Plini el Vell
(
circa
24-79), que assenyalen que
Anc Marci
(641-616 aC), quart rei de
Roma
i fundador del port d'
Ostia
, rompe en els
aiguamolls
del delta del
Tiber
les salines que subministraven sal a Roma a traves de la que despres s'anomena
Via Salaria
.
[6]
Trona
.
El
carbonat de sodi
(
) conegut com a sosa o com a cendra de sodi, s'esmenta a
la Biblia
com a agent de neteja (
Jeremies
2:22) encara que es anomenat nitre, nom que finalment arriba a nomenar el
nitrat de potassi
(
). En el mon antic, el carbonat de sodi es recollia a
Wadi el Natrun
, vall d'
Egipte
on es reunia l'aigua de la inundacio del
Nil
cada any i que donava una collita de cristalls de sosa a mesura que s'assecava. Mes tard es descobri al
desert del Sahara
un diposit superficial de
trona
, una altra mineral de carbonat de sodi, des d'on es transportava a
Tripoli
i s'exportava. La demanda de carbonat de sodi provenia en part del seu us com a ajuda per al rentatge (soda de rentada) i en part perque era necessari per fabricar
vidre
. En molts llocs s'obtenia a partir de cendres vegetals, especialment la de certs tipus de
falgueres
que tenen alts nivells de sodi. Tanmateix, arriba un moment que no fou possible satisfer la demanda de carbonat de sodi creada per la
Revolucio Industrial
i, l'any 1783, el quimic frances
Nicolas Leblanc
(1742-1806) posa a punt un metode per produir-lo a partir de sal comuna,
clorur de sodi
(
). A principis del segle
xviii
,
Henri-Louis Duhamel du Monceau
(1700-1782) havia descobert que la sal es podia convertir en sosa dissolent-la en
acid nitric
(
), bullint-la a sequedat i escalfant-la despres amb
carbo vegetal
. El proces de Leblanc utilitzava
acid sulfuric
(
), mes barat, per formar
sulfat de sodi
(
) que posteriorment s'escalfava amb
pedra calcaria
(
carbonat de calci
,
) i carbo vegetal.
[7]
Humphry Davy
, el 1821.
Fins i tot a principis del segle
xix
, la composicio elemental de la sal i la sosa continuava sent un misteri. El quimic frances
Antoine L. Lavoisier
(1743-1794) fins i tot pensava que la sal podria contenir nitrogen. La resposta vengue de la
Royal Institution
de Londres l'octubre de 1807 quan
Humphry Davy
(1778-1829), mitjancant l'
electrolisi
, redui la sosa caustica (
hidroxid de sodi
,
) a sodi. Abans ja havia produit
potassi
metal·lic mitjancant l'electrolisi de l'
hidroxid de potassi
(
) i despres se centra en la sosa caustica de la qual obtingue bolletes de sodi.
[7]
L'any seguent,
Joseph Louis Gay-Lussac
(1778-1850) i
Louis-Jacques Thenard
(1777-1857) aconseguiren sodi escalfant sosa caustica i llimadures de ferro a calor vermell. Mes tard aquell segle, el sodi es produi a partir de carbonat de sodi i carboni a 1.100 °C, i es va fabricar comercialment mitjancant l'electrolisi d'hidroxid de sodi, el metode utilitzat per Davy.
[7]
Escalfant l'
hidrogencarbonat de sodi
en un
bec bunsen
s'obte el color groc propi d'aquest element de la linia D.
El sodi es relativament abundant en les
estrelles
, detectant-se la seva presencia a traves de la
linia
D de l'espectre solar, situada en el groc. De fet, el color groc del
Sol
i d'altres
estels
es degut a l'emissio d'aquesta
radiacio
per part d'atoms de sodi en estat excitat.
[7]
Als estels s'hi produeix en la reaccio de
fusio nuclear
de dos
nuclids
de
carboni 12
:
[8]
L'
escorca terrestre
conte un 2,93 % de sodi amb una concentracio de 22 700 ppm, la qual cosa el converteix en el sise element mes abundant, i el mes abundant dels
metalls alcalins
. Despres del clor es el segon element mes abundant a l'
aigua de la mar
.
[9]
Albita
.
S'han identificat mes de mil minerals que contenen sodi en la seva composicio. Els minerals que presenten en una proporcio en sodi superior al 37 % son:
vil·liaumita
(
fluorur de sodi
,
) 54,75 %,
natrita
(
carbonat de sodi
,
) 43,38 %,
halita
(
clorur de sodi
,
) 39,34 %,
kogarkoita
(fluorur sulfat de sodi,
37,48 %, i
termonatrita
(carbonat de sodi?aigua(1/1),
) 37,08 %.
[10]
El mineral mes abundant amb sodi a l'escorca terrestre es un
feldespat
, l'
albita
, un silicat d'alumini i sodi de formula
. Juntament amb l'
anortita
, el silicat
, constitueixen mescles anomenades
plagioclasi
, que representen el 39 % de l'escorca terrestre.
[11]
Esquema del proces Downs.
El sodi metal·lic s'obte principalment pel proces de Downs patentat el 1924 pel quimic estatunidenc
James Cloyd Downs
(1885?1957) i consistent en una
electrolisi
del
clorur de sodi
. El bany electrolitic conte clorur de sodi (
) fus i
clorur de calci
(
). La presencia de clorur de calci disminueix el punt de fusio de la mescla a uns 800-850 °C.
[9]
La cel·la Downs es un gran recipient d'acer refractari revestit. Els
anodes
de
grafit
surten del
catode
cilindric d'acer que l'envolta. El clor, gasos, surt per la part superior de la cel·la i el sodi, que es mes lleuger que l'electrolit fos, s'acumula damunt de l'electrolit, es recull i es mante sota
querose
per evitar la seva
oxidacio
. El sodi aconseguit d'aquesta manera es 99,8 % pur.
[9]
Propietats fisiques
[
modifica
]
Sodi conservant dins d'un hidrocarbur per evitar la seva oxidacio en contacte amb la humitat de l'aire.
Igual que altres
metalls alcalins
, el sodi es un metall tou, lleuger i de color argentat que no es troba lliure en la naturalesa. Te un punt de fusio de 97,82 °C, un punt d'ebullicio de 881,4 °C i una densitat 0,968 g/cm³ a 20 °C, per la qual cosa flota damunt de l'aigua. Es insoluble en aigua, amb la qual reacciona; insoluble en
benze
,
querose
i
nafta
. Es soluble en
amoniac
, donant lloc a una dissolucio de color blau, i soluble en mercuri, amb el qual forma una
amalgama
.
[12]
El sodi nomes te una
estructura cristal·lina
, la
cubica centrada en el cos
. El
radi atomic
es de 185 pm, el
radi ionic
de 97 pm i la configuracio electronica es 1
s
2
2
s
2
2
p
6
3
s
1
.
[13]
Propietats quimiques
[
modifica
]
El sodi reacciona amb molts elements i substancies i forma compostos ben definits amb una serie de metalls, sempre amb
nombre d'oxidacio
+1. L'
hidrogen
i el sodi no reaccionen a temperatura ambient, pero a 200?350 °C es forma
hidrur de sodi
(
).
[13]
Reaccions amb metalls
[
modifica
]
El sodi es completament miscible amb els
metalls alcalins
que te a sota a la
taula periodica
(
potassi
,
rubidi
i
cesi
). El sistema sodi-potassi forma un
eutectic
que es fon a ?10 °C amb una composicio d'un 22 % de sodi i conegut com
NaK
. Els eutectics formats als sistemes sodi-rubidi i sodi-cesi es fonen a ?4,5 i ?30 °C, respectivament. L'aliatge ternari NaKCs es fon a ?78 °C i es l'aliatge liquid amb el menor punt de fusio existent.
[14]
El sodi tambe forma aliatges amb els metalls
alcalinoterris
i el grau de solubilitat augmenta amb l'augment de la massa atomica. El
beril·li
es soluble en sodi nomes en un petit percentatge a aproximadament 800 °C. El sodi liquid i el
magnesi
nomes son parcialment miscibles. La solubilitat amb el
calci
es del 10 % a 700 °C i el sistema sodi-
estronci
, te un grau considerable de miscibilitat. El sodi forma una serie de compostos amb el
bari
i hi ha diversos eutectics al sistema.
[14]
Els metalls preciosos (
argent
,
or
,
plati
,
pal·ladi
i
iridi
), i els blancs (
plom
,
estany
,
bismut
i
antimoni
), s'alien en una mesura apreciable amb el sodi liquid. El
cadmi
i el
mercuri
tambe reaccionen amb el sodi, i existeixen diversos compostos en ambdos sistemes binaris. Es coneixen set amalgames de sodi-mercuri, amb
que te el punt de fusio mes alt (354 °C).
[14]
Reaccions amb l'oxigen i oxids
[
modifica
]
El sodi s'ha d'aillar de la
humitat
de l'aire perque s'oxida, pero no reacciona amb l'oxigen o l'aire ben secs, tret de la possible formacio d'una pel·licula superficial d'oxid transparent. Quan s'escalfa a l'aire, el sodi s'encen a uns 120 °C i crema amb una flama groga i un dens fum blanc. En presencia d'aire amb poc oxigen i a menys de 160 °C es forma majoritariament
oxid de sodi
(
). A 250-300 °C en presencia d'oxigen suficient, es produeix
peroxid de sodi
,
, juntament amb petites quantitats de
superoxid de sodi
(
).
[15]
Les reaccions son:
![{\displaystyle {\ce {2Na + O2 -> 2Na2O2}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/3df6da475dd972f800241e242527d70ff0878916)
Reaccio violenta del sodi amb aigua.
La reaccio del sodi i l'aigua es una reaccio molt rapida i
exotermica
. La calor alliberada fon el sodi i sovint s'encen l'hidrogen si hi ha aire i forma aigua. Segueix l'equacio seguent:
[13]
El sodi
redueix
els
oxids
dels elements del seu grup excepte l'
oxid de liti
(
), no redueix els oxids dels
alcalinoterris
, pero si els del
grup 12
. Molts altres oxids es redueixen pel sodi metal·lic. L'
oxid de ferro(III)
(
) es redueix amb sodi per sota d'uns 1200 °C i per sobre d'aquesta temperatura la reaccio s'inverteix.
[15]
Reaccions amb els elements del grup 14
[
modifica
]
El
carboni
i el sodi no reaccionen. A 500?700 °C, el sodi i el
carbonat de sodi
(
) produeixen
carbur de sodi
(
); per sobre de 700 °C, tambe es forma carboni lliure. El sodi reacciona amb el
monoxid de carboni
,
, per donar carbur de sodi, i amb l'
acetile
(
) per donar
acetilur de sodi
(
) i carbur de sodi. El
dioxid de carboni
i el sodi no reaccionen a temperatura ambient, pero ho fan violentament si s'escalfa el sodi o emprant dioxid de carboni solid (
gel sec
). En condicions controlades, es pot obtenir
metanoat de sodi
(
) o
oxalat de sodi
(
). A mes de la reaccio de formacio de carbur, el monoxid de carboni reacciona amb el sodi a 250-340 °C per produir
carbonil de sodi
,
. Alguns
cianurs
de metalls pesants tambe son reduits pel sodi. El
siliciur de sodi
(
) s'obte fent reaccionar de sodi i
silici
.
[15]
Reaccions amb els elements del grup 15
[
modifica
]
El nitrogen i el sodi nomes reaccionen per accio d'una
descarrega electrica
per donar el
nitrur de sodi
(
) o l'
azida de sodi
(
). El sodi reacciona amb l'
oxid de dinitrogen
(
) per formar oxid de sodi i crema en
monoxid de nitrogen
(
) per formar una barreja de
nitrit de sodi
(
) i
hiponitrit de sodi
(
). A baixa temperatura, el
pentaoxid de nitroge
n (
) liquid reacciona amb el sodi i dona
dioxid de nitrogen
) i
nitrat de sodi
(
). L'
amida de sodi
(
), es forma per la reaccio de l'
amoniac
(
) amb el sodi liquid.
[15]
Escalfant sodi i
fosfor
es forma
fosfur de sodi
(
), pero en presencia d'aire amb ignicio es forma
fosfat de sodi
(
). El
triclorur de fosfor
(
) i el
pentaclorur
(
) formen clorur de sodi i fosfur de sodi, respectivament, en presencia de sodi. L'
oxiclorur de fosfor
(
) quan s'escalfa amb sodi, explota.
[15]
Reaccions amb els elements del grup 16
[
modifica
]
El
sofre
, el
seleni
i el
tel·luri
formen el
sulfur de sodi
, el
selenur de sodi
i el
tel·lurur de sodi
. El sodi solid reacciona superficialment amb el
dioxid de sofre
(
) liquid, pero el sodi fos i el dioxid de sofre gasos reaccionen violentament. El
sulfur d'hidrogen
(
) sec reacciona lentament amb el sodi solid donant sulfur de sodi, pero en presencia d'humitat la reaccio es molt rapida. Alguns sulfurs de
metalls pesants
tambe son reduits pel sodi. El
disulfur de carboni
(
) reacciona violentament, formant
sulfur de sodi
(
).
[15]
Reaccions amb els elements del grup 17
[
modifica
]
Reaccio entre el sodi i el clor.
En fase de vapor, el sodi forma
halurs
amb tots els
halogens
. A temperatura ambient, el
clor
i el
brom
reaccionen rapidament amb pel·licules primes de sodi, mentre que el
fluor
i el sodi s'encenen. La reaccio amb el clor es:
[13]
El sodi redueix la majoria dels fluorurs excepte els
fluorurs
de liti, d'
alcalinoterris
i d'alguns
lantanoides
. Redueix la majoria de clorurs metal·lics, tot i que alguns dels clorurs dels alcalins i dels alcalinoterris donen sistemes d'equilibri de dues fases que consisteixen en capes d'aliatge i sal fosa.
[15]
Reaccions amb acids i bases
[
modifica
]
El sodi reacciona amb els
acids
diluits amb la mateixa forca que amb l'aigua. La reaccio amb
acid sulfuric
(
) concentrat pot ser una mica menys vigorosa.
[13]
A 300-385 °C, l'
hidroxid de sodi
(
) i el sodi reaccionen d'acord amb el seguent equilibri:
[13]
Reaccions amb composts organics
[
modifica
]
Formula general d'un alcoxid de sodi.
El sodi reacciona amb molts
compostos organics
, especialment els que contenen oxigen, nitrogen, sofre,
halogens
,
grups carboxi
o
grups hidroxi
. Les reaccions son violentes en molts casos, per exemple, amb els
hidrocarburs halogenats
. Es pot dipositar carboni o alliberar hidrogen, i els compostos que contenen sofre o halogens solen formar
sulfur de sodi
(
) o
halurs
de sodi (
). Els
alcohols
donen
alcoxids
, per exemple amb l'
etanol
:
[15]
Els compostos organosodics es preparen a partir de sodi i altres
compostos organometal·lics
o composts de
metile
actius per reaccio amb hidrocarburs halogenats, escissio d'
eters
o addicio a composts insaturats.
[15]
Per exemple a partir del
dimetilmercuri
s'obte el
metilsodi
:
[14]
![{\displaystyle {\ce {Hg(CH3)2 + 2Na -> 2 NaCH3 + Hg}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5218a62b8163a77310ba1c03264bdba46b86c0bc)
Reduccio d'un triple enllac a doble enllac mitjancant sodi en amoniac.
Alguns compostos vinilics aromatics i al·lilics tambe donen derivats de sodi. El sodi no reacciona amb
eter etilic
anhidre, pero pot reaccionar amb eters superiors o eters mixtes. Els
acids organics
donen les sals corresponents amb produccio d'hidrogen o es descomponen.
Hidrocarburs
purs, secs i saturats, com el
xile
, el
tolue
i l'oli mineral, no reaccionen amb el sodi a la temperatura de
craqueig
d'hidrocarburs. En presencia d'
hidrocarburs insaturats
, el sodi pot afegir hidrogen als
dobles
o
triples enllacos
o provocar
polimeritzacio
. Per a les reduccions organiques s'utilitzen
amalgama
de sodi (NaK, sodi-plom,...) o sodi i alcohol. El sodi tambe s'utilitza com a agent de condensacio en la sintesi d'
esters
acetoacetics i d'esters malonics i la
reaccio de Wurtz
:
[15]
Composts mes importants
[
modifica
]
Els composts de sodi de major importancia industrial son:
clorur de sodi
o sal comuna (
),
carbonat de sodi
(
),
hidrogencarbonat de sodi
(
),
hidroxid de sodi
o sosa caustica (
),
nitrat de sodi
o salpetre de Xile (
),
tiosulfat de sodi
(
) i el
borax
(
).
[7]
[14]
Es coneixen vint
isotops
del sodi, que van des del sodi 18 al sodi 37. El sodi natural es l'isotop estable de
nombre massic
23. Dels isotops artificials radioactius, el sodi 22 (
vida mitjana
de 2,602 anys, la vida mitjana mes llarga d'un isotop de sodi)
[16]
s'utilitza com a tracador radioactiu per al sodi natural.
[14]
Es desintegra emeten una
particula β+
(un
positro
) en
neo
22. El sodi 24 (vida mitjana de ~ 15 hores)
[16]
es produeix per irradiacio en un
reactor nuclear
i te un us limitat per la seva curta vida. Es desintegra per emissio d'una
particula β
?
(un
electro
)
[16]
en
magnesi
24. A causa d'aquella reaccio, un reactor refrigerat amb sodi ha de tenir un segon bucle de transferencia de calor perque el sodi radioactiu no entri en contacte amb el medi ambient. Altres isotops tenen vides mitjanes d'un minut o menys.
[14]
Enllumenat public
amb
lampades de vapor de sodi
.
Com a element les aplicacions del sodi son limitades. Destaca l'us en les
lampades de vapor de sodi
s'utilitzen en l'
enllumenat public
de ciutats i vies de comunicacio, amb la tipica llum groc-taronja pel seu bon rendiment electric i lluminos. Tanmateix, actualment se substitueixen per
llums LED
. El sodi liquid s'usa en determinats tipus de
centrals nuclears
, per a la transferencia de calor del nucli del reactor a les turbines.
[17]
Les amalgames de sodi s'utilitzen principalment per dur a terme reaccions en situacions en que el sodi elemental pur seria violentament reactiu i dificil de controlar. L'aliatge
NaK
es fa servir com a fluid de transferencia de calor i com a reactiu organic.
[14]
Els aliatges de sodi i
plom
que contenen altres metalls, per exemple, els metalls alcalinoterris, son durs, fins i tot a altes temperatures i, per tant, son adequats com a metalls de suport.
[15]
S'usa, tambe, com a purificador de metalls perque n'elimina la calc.
[17]
Les aplicacions dels seus composts es mes amplia com es detalla a continuacio.
La
sal comuna
es la principal font de sodi pel nostre organisme.
Industria alimentaria
[
modifica
]
Serum fisiologic
.
El
clorur de sodi
es el compost de sodi mes emprat, la sal comuna. La sal te un paper fonamental en l'alimentacio humana i animal com a condiment per a donar sabor.
[17]
Es tan important el sodi que per hidratar un malalt se l'injecta una dissolucio de clorur de sodi de 7,5 g en 1 000 ml d'aigua destil·lada (
serum fisiologic
).
[18]
Per altra banda, el clorur de sodi s'utilitza en la conservacio d'aliments: carns, peixos, verdures, formatges, etc. I una altra sal de sodi, el
sulfat de sodi
(
codi alimentari
E514i), tambe es fa servir en l'elaboracio de productes per a l'alimentacio humana i animal, com estabilitzant i regulador de l'acidesa.
[19]
El
carbonat de sodi
(E500i) i l'
hidrogencarbonat de sodi
(E500ii) s'empren com a gasificants (
llevat quimic
),
antiaglomerants
i reguladors de l'acidesa.
[19]
El
nitrat de sodi
(E-251) s'utilitza a la industria alimentaria com a
conservant
que hom troba en carns processades, com ara
botifarra
,
salami
,
pernil
i altres carns. Evita el creixement dels
bacteris
que fan malbe la carn i conserva la carn com a color vermell o rosa.
[19]
Industria quimica
[
modifica
]
Bolles d'una
resina de bescanvi ionic
. Les resines es regeneren en contacte amb concentracions altes de
clorur de sodi
.
El clorur de sodi s'utilitza en
adoberia
en el tractament de les pells d'animals. S'empra en la fabricacio de
detergents
i
sabons
. S'utilitza com a
descalcificador
a les
resines de bescanvi ionic
que empren els
rentaplats
o els purificadors d'aigua, substituint els cations calci(2+) i magnesi(2+) a les
aigues dures
, evitant aixi les
incrustacions
d'oxids de calci i magnesi. Gracies al fenomen del
descens crioscopic
l'aigua amb sal dissolta te un
punt de congelacio
mes baix que el 0 °C i es fa servir per a retardar la formacio de gel en les carreteres nevades. La mateixa propietat s'aplica per a transportar el fred en instal·lacions frigorifiques.
[17]
El
sulfat de sodi
, com que es
higroscopic
, s'utilitza com a absorbent d'
humitat
en laboratoris i en la
industria quimica
. Tambe s'utilitza en la fabricacio de teixits per a reduir les carregues electriques negatives en les fibres i, aixi, millorar la penetracio dels tints. S'afegeix al vidre com a agent clarificant; ajuda a eliminar petites bombolles d'aire que puguin quedar en el proces de fabricacio. El seu us principal es com a carrega en la fabricacio de sabons i detergents en pols, dels quals millora el comportament mecanic.
[17]
L'
hidroxid de sodi
, conegut com a sosa caustica, es un agent quimic ideal per a desembussar
desguassos
. Es fa servir principalment, per les seves propietats de
base
, en la
neutralitzacio
de solucions acides, en reaccions de
saponificacio
, en la
metal·lurgia
de l'
alumini
i com a regenerador de les columnes de bescanvi ionic.Tambe es un dels reactius mes emprats en quimica per aconseguir dissolucions de
pH
basic en
quimica analitica
, en
sintesi organica
, etc.
[20]
El
nitrat de sodi
s'empra com a
fertilitzant
, com
explosiu
i, especialment, en un proces de fabricacio de vidres reforcats.
[20]
Altres camps
[
modifica
]
El clorur de sodi s'utilitza en la fabricacio de bateries de sodi i
niquel
(
bateries zebra
) que treballen a altes temperatures.
[17]
Funcions biologiques
[
modifica
]
Salinitzacio del sol on hi havia la
mar d'Aral
.
El sodi es essencial per als animals, pero menys important per a les plantes, i de fet aquestes per regla general contenen relativament poc sodi. La presencia de
salinitat als sols
sovint es perjudicial per al creixement de les plantes. Els ions de sodi substitueixen el calci i altres ions en els complexos d'
argila
, transformant l'argila en una massa enganxosa. Aleshores, la
percolacio
de l'aigua es redueix drasticament i la basicitat del sol augmenta notablement.
[14]
La tolerancia dels peixos als canvis de
salinitat
es sovint forca notable. Molts
bacteris
i
diatomees
marins son capacos de tolerar concentracions de sal fins al 25 %. El requisit minim de sodi per als mamifers sembla ser del 0,05 % de la dieta, el que correspon en un adult normal a un requisit d'1 a 2 g de sal al dia, el que resulta en un contingut mitja de sodi dels teixits corporals de 0,24 %.
[14]
Els humans de mitjana tenen uns 100 g de sodi dins de l'organisme. Un 1 % dels ossos es sodi, el
plasma
conte un 0,35 % (3 500 ppm) de cations sodi(1+)
, els
globuls vermells
250 ppm i en els teixits entre 2 000 i 8 000 ppm. El sodi de l'organisme es troba principalment en el liquid extracel·lular. La
sang
necessita molt de sodi per regular la
pressio osmotica
i la
pressio arterial
, aixi com per ajudar a solubilitzar
proteines
i
acids organics
. Des dels albors de la vida, les cel·lules hagueren de lluitar per mantenir el sodi fora davant la
pressio osmotica
d'un medi mari en que era abundant.
[7]
Per la
transpiracio
es perden quantitats considerables de sodi a traves de la pell i es poden excretar quantitats considerables per l'
orina
.
[14]
La funcio mes important del sodi es el moviment dels
impulsos electrics
al llarg de les
fibres nervioses
, i aixo ho fa juntament amb el
potass
i, tant amb sodi com amb potassi els ions poden moure's a traves de la
membrana cel·lular
. Els cations de sodi entren i despres son expulsats rapidament de nou per la
bomba de sodi i potassi
, mentre que els cations de potassi surten i despres son transportats de nou. Fins al 40 % de l'energia d'un cos es destina a fer funcionar la bomba de sodi.
[7]
L'exces de sodi en la sang es coneix com a ≪
hipernatremia
≫ i la seva deficiencia com a ≪
hiponatremia
≫.
[18]
En forma metal·lica, el sodi es
explosiu
en aigua, per la qual cosa ha de manipular-se sempre acuradament i emmagatzemar-se en
atmosfera inerta
, evitant el contacte amb l'aigua i altres substancies amb que el sodi reacciona.
[21]
- ↑
Endt
, P. M. ≪Energy levels of A = 21?44 nuclei (VII)≫.
Nuclear Physics A
, 521, 12/1990, pag. 1?400.
Bibcode
:
1990NuPhA.521....1E
.
DOI
:
10.1016/0375-9474(90)90598-G
.
- ↑
≪
sodi
≫.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑
3,0
3,1
≪
soda
≫.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑
Ruiz
, R. ≪
Asi se recuperan las salinas mas antiguas del mundo
≫.
elasombrario.com
, 09-10-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑
≪
Salinas de Anana, una de las fabricas de sal mas antiguas del mundo
≫ (en castella).
elDiario.es
, 13-01-2020. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑
Alonso Villalobos
, Carlos;
Gracia Prieto
, F. Javier;
Menanteau
, Loic ≪
Las salinas de la Bahia de Cadiz durante la Antiguedad: vision geoarqueologica de un problema historico
≫.
Spal Revista de Prehistoria y Arqueologia de la Universidad de Sevilla
, 12, 2003, pag. 317-332.
DOI
:
10.12795/spal.2003.i12.13
.
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
7,5
7,6
Emsley
, John.
Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements
. Oxford: Oxford University Press, 2001.
ISBN 0-19-850341-5
.
- ↑
Hart
, William A.
The Chemistry of Lithium, Sodium, Potassium, Rubidium, Cesium and Francium
. First edition, reprinted with corrections. Oxford: Elsevier, 2013.
ISBN 978-1-4831-8757-0
.
- ↑
9,0
9,1
9,2
Sahoo
.
Inorganic chemistry.
. [Place of publication not identified]: Prentice-Hall Of India Pv, 2012.
ISBN 81-203-4308-5
.
- ↑
Barthelmy
, D. ≪
Mineral Species sorted by the element Na Sodium
≫.
Mineralogy Database
. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑
≪
The Most Common Minerals on the Earth
≫.
Mindat.org
. Mindat.org & Hudson Institute of Mineralogy, 1993-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑
PubChem
. ≪
Sodium
≫ (en angles). [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑
13,0
13,1
13,2
13,3
13,4
13,5
≪
WebElements Periodic Table ≫ Sodium ≫ reactions of elements
≫. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑
14,00
14,01
14,02
14,03
14,04
14,05
14,06
14,07
14,08
14,09
14,10
≪
sodium
≫ (en angles).
Encyclopædia Britannica
, 2003.
- ↑
15,00
15,01
15,02
15,03
15,04
15,05
15,06
15,07
15,08
15,09
15,10
Eggeman
, Tim;
Updated by Staff
.
Sodium and Sodium Alloys
(en angles). Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2007-01-05, p. 1915040912051311.a01.pub3.
DOI
10.1002/0471238961.1915040912051311.a01.pub3
.
ISBN 978-0-471-23896-6
.
- ↑
16,0
16,1
16,2
Gray
, Theodore. ≪
Isotope data for sodium-24 in the Periodic Table
≫.
Periodictable.com
. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑
17,0
17,1
17,2
17,3
17,4
17,5
Sanz Balague
, J.;
Tomasa Guix
, O.
Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge
. 3a. Iniciativa Digital Politecnica, 2017.
ISBN 978-84-9880-666-3
.
- ↑
18,0
18,1
≪
Diccionari enciclopedic de medicina (DEMCAT). Versio de treball | TERMCAT
≫. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑
19,0
19,1
19,2
Ara Roldan
, Alfredo.
Los alimentos de la A a la Z : sepa lo que come : diccionario de alimentos y aditivos alimentarios
. Madrid: Edaf, 2007.
ISBN 978-84-414-1987-2
.
- ↑
20,0
20,1
≪
Diccionari de quimica | TERMCAT
≫. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑
≪
ICSC 0717 - SODIO
≫. International Labour Organization (ILO), 2018. [Consulta: 1r febrer 2023].
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari