Sodi

	En altres projectes de Wikimedia :
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Sodi
	11 Na
	neo ← sodi → magnesi
Aspecte
	Blanc platejat metal·lic ; ; ; ; Linies espectrals del sodi
Propietats generals
Nom, simbol , nombre	Sodi, Na, 11
Categoria d'elements	Metalls alcalins
Grup , periode , bloc	1 , 3 , s
Pes atomic estandard	22,98976928(2)
Configuracio electronica	[ Ne ] 3s 1 ; 2,8,1 ;
Propietats fisiques
Fase	Solid
Densitat ; (prop de la t. a. )	0,968 g·cm ?3
Densitat del ; liquid en el p. f.	0,927 g·cm ?3
Punt de fusio	370,87 K ,?97,72 °C
Punt d'ebullicio	1.156 K,?883 °C
Punt critic	(extrapolat) ; 2.573 K, 35 MPa
Entalpia de fusio	2,60 kJ·mol ?1
Entalpia de vaporitzacio	97,42 kJ·mol ?1
Capacitat calorifica molar	28,230 J·mol ?1 ·K ?1
Pressio de vapor
Propietats atomiques
Estats d'oxidacio	+1 , -1 ; (oxid basic fort)
Electronegativitat	0,93 (escala de Pauling)
Energies d'ionitzacio ; ( mes )	1a: 495,8 kJ·mol ?1
	2a: 4.562 kJ·mol ?1
	3a: 6.910,3 kJ·mol ?1
Radi atomic	186 pm
Radi covalent	166±9 pm
Radi de Van der Waals	227 pm
Miscel·lania
Estructura cristal·lina	Cubica centrada en la cara ;
Ordenacio magnetica	Paramagnetic
Resistivitat electrica	(20 °C) 47,7 nΩ·m
Conductivitat termica	142 W·m ?1 ·K ?1
Dilatacio termica	(25 °C) 71 μm·m ?1 ·K ?1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 3.200 m·s ?1
Modul d'elasticitat	10 GPa
Modul de cisallament	3,3 GPa
Modul de compressibilitat	6,3 GPa
Duresa de Mohs	0,5
Duresa de Brinell	0,69 MPa
Nombre CAS	7440-23-5
Isotops mes estables
	Article principal: Isotops del sodi
1,27453(2)	22 Ne
1,27453(2)	22 Ne

El sodi es l' element quimic de simbol Na i nombre atomic 11. En estat lliure es un metall alcali tou, untuos, de color argentat. Es el metall alcali mes comu i el sise element mes abundant a la Terra , que compren el 2,8 % de l' escorca terrestre . Es troba abundantment a la natura en composts, especialment la sal comuna, el clorur de sodi , que forma el mineral halita i constitueix al voltant del 80 % dels soluts de l' aigua de mar . Es molt reactiu, crema amb flama groga caracteristica, s' oxida en l'aire i reacciona violentament amb l' aigua . Com que es extremadament reactiu, mai es presenta en estat lliure a l' escorca terrestre . El 1807 el quimic angles Humphry Davy l'ailla en estat elemental mitjancant l' electrolisi d' hidroxid de sodi fos. S'empra en les lampades de vapor de mercuri , aliat amb altres metalls com el potassi o el plom com a agent reductor en sintesi organica . El seus composts mes importants, a part del clorur de sodi, son l'hidroxid de sodi o sosa caustica, el carbonat de sodi o sosa, el sulfat de sodi i el nitrat de sodi o salpetre de Xile.

El mot ≪sodi≫ prove del llati cientific sodium , creat a partir de l’angles soda pel quimic angles Humphry Davy , que l’ailla el 1807. ^[2] I ≪soda≫ prove de l'arab vulgar sau?da , 'negre' (potser a traves d’un derivat del baix llati soda ), origen tambe de l'italia soda . ^[3]^[3]

El simbol del sodi (Na) prove de natro (llati natrium , grec nitron ), nom que rebia antigament el carbonat sodic .

Historia [ modifica ]

El primer compost de sodi emprat pels humans fou el clorur de sodi ( ${\ce {NaCl}}$ ), la sal marina o sal de cuina. Sembla que fa mes de 6 500 anys ja s'explotaven mines de sal en l'Ananako Gatz Harana (vall Salada d'Arana), al poble de Gesaltza Anana, Alaba , l'explotacio mes antiga del mon coneguda. ^[4]^[5] A la Biblia , la primera vegada que es parla de la sal es al Levitic 2:13. Les primeres referencies sobre salines d'evaporacio hom les troba a les obres de Titus Livi (59 aC-17 dC) i Plini el Vell ( circa 24-79), que assenyalen que Anc Marci (641-616 aC), quart rei de Roma i fundador del port d' Ostia , rompe en els aiguamolls del delta del Tiber les salines que subministraven sal a Roma a traves de la que despres s'anomena Via Salaria . ^[6]

El carbonat de sodi ( ${\ce {Na2CO3}}$ ) conegut com a sosa o com a cendra de sodi, s'esmenta a la Biblia com a agent de neteja ( Jeremies 2:22) encara que es anomenat nitre, nom que finalment arriba a nomenar el nitrat de potassi ( ${\ce {KNO3}}$ ). En el mon antic, el carbonat de sodi es recollia a Wadi el Natrun , vall d' Egipte on es reunia l'aigua de la inundacio del Nil cada any i que donava una collita de cristalls de sosa a mesura que s'assecava. Mes tard es descobri al desert del Sahara un diposit superficial de trona , una altra mineral de carbonat de sodi, des d'on es transportava a Tripoli i s'exportava. La demanda de carbonat de sodi provenia en part del seu us com a ajuda per al rentatge (soda de rentada) i en part perque era necessari per fabricar vidre . En molts llocs s'obtenia a partir de cendres vegetals, especialment la de certs tipus de falgueres que tenen alts nivells de sodi. Tanmateix, arriba un moment que no fou possible satisfer la demanda de carbonat de sodi creada per la Revolucio Industrial i, l'any 1783, el quimic frances Nicolas Leblanc (1742-1806) posa a punt un metode per produir-lo a partir de sal comuna, clorur de sodi ( ${\ce {NaCl}}$ ). A principis del segle xviii , Henri-Louis Duhamel du Monceau (1700-1782) havia descobert que la sal es podia convertir en sosa dissolent-la en acid nitric ( ${\ce {HNO3}}$ ), bullint-la a sequedat i escalfant-la despres amb carbo vegetal . El proces de Leblanc utilitzava acid sulfuric ( ${\ce {H2SO4}}$ ), mes barat, per formar sulfat de sodi ( ${\ce {Na2SO4}}$ ) que posteriorment s'escalfava amb pedra calcaria ( carbonat de calci , ${\ce {CaCO3}}$ ) i carbo vegetal. ^[7]

Fins i tot a principis del segle xix , la composicio elemental de la sal i la sosa continuava sent un misteri. El quimic frances Antoine L. Lavoisier (1743-1794) fins i tot pensava que la sal podria contenir nitrogen. La resposta vengue de la Royal Institution de Londres l'octubre de 1807 quan Humphry Davy (1778-1829), mitjancant l' electrolisi , redui la sosa caustica ( hidroxid de sodi , ${\ce {NaOH}}$ ) a sodi. Abans ja havia produit potassi metal·lic mitjancant l'electrolisi de l' hidroxid de potassi ( ${\ce {KOH}}$ ) i despres se centra en la sosa caustica de la qual obtingue bolletes de sodi. ^[7]

L'any seguent, Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) i Louis-Jacques Thenard (1777-1857) aconseguiren sodi escalfant sosa caustica i llimadures de ferro a calor vermell. Mes tard aquell segle, el sodi es produi a partir de carbonat de sodi i carboni a 1.100 °C, i es va fabricar comercialment mitjancant l'electrolisi d'hidroxid de sodi, el metode utilitzat per Davy. ^[7]

Escalfant l' hidrogencarbonat de sodi en un bec bunsen s'obte el color groc propi d'aquest element de la linia D.

Abundancia [ modifica ]

El sodi es relativament abundant en les estrelles , detectant-se la seva presencia a traves de la linia D de l'espectre solar, situada en el groc. De fet, el color groc del Sol i d'altres estels es degut a l'emissio d'aquesta radiacio per part d'atoms de sodi en estat excitat. ^[7] Als estels s'hi produeix en la reaccio de fusio nuclear de dos nuclids de carboni 12 : ^[8]

${\ce {^12_6C + ^12_6C -> ^23_11Na + ^1_1H}}$

L' escorca terrestre conte un 2,93 % de sodi amb una concentracio de 22 700 ppm, la qual cosa el converteix en el sise element mes abundant, i el mes abundant dels metalls alcalins . Despres del clor es el segon element mes abundant a l' aigua de la mar . ^[9]

S'han identificat mes de mil minerals que contenen sodi en la seva composicio. Els minerals que presenten en una proporcio en sodi superior al 37 % son: vil·liaumita ( fluorur de sodi , ${\ce {NaF}}$ ) 54,75 %, natrita ( carbonat de sodi , ${\ce {Na2CO3}}$ ) 43,38 %, halita ( clorur de sodi , ${\ce {NaCl}}$ ) 39,34 %, kogarkoita (fluorur sulfat de sodi, ${\ce {Na3SO4F}}$ 37,48 %, i termonatrita (carbonat de sodi?aigua(1/1), ${\ce {Na2CO3.H2O}}$ ) 37,08 %. ^[10]

El mineral mes abundant amb sodi a l'escorca terrestre es un feldespat , l' albita , un silicat d'alumini i sodi de formula ${\ce {NaAlSi3O8}}$ . Juntament amb l' anortita , el silicat ${\ce {CaAl2Si2O8}}$ , constitueixen mescles anomenades plagioclasi , que representen el 39 % de l'escorca terrestre. ^[11]

Obtencio [ modifica ]

El sodi metal·lic s'obte principalment pel proces de Downs patentat el 1924 pel quimic estatunidenc James Cloyd Downs (1885?1957) i consistent en una electrolisi del clorur de sodi . El bany electrolitic conte clorur de sodi ( ${\ce {NaCl}}$ ) fus i clorur de calci ( ${\ce {CaCl2}}$ ). La presencia de clorur de calci disminueix el punt de fusio de la mescla a uns 800-850 °C. ^[9]

La cel·la Downs es un gran recipient d'acer refractari revestit. Els anodes de grafit surten del catode cilindric d'acer que l'envolta. El clor, gasos, surt per la part superior de la cel·la i el sodi, que es mes lleuger que l'electrolit fos, s'acumula damunt de l'electrolit, es recull i es mante sota querose per evitar la seva oxidacio . El sodi aconseguit d'aquesta manera es 99,8 % pur. ^[9]

Propietats [ modifica ]

Propietats fisiques [ modifica ]

Igual que altres metalls alcalins , el sodi es un metall tou, lleuger i de color argentat que no es troba lliure en la naturalesa. Te un punt de fusio de 97,82 °C, un punt d'ebullicio de 881,4 °C i una densitat 0,968 g/cm³ a 20 °C, per la qual cosa flota damunt de l'aigua. Es insoluble en aigua, amb la qual reacciona; insoluble en benze , querose i nafta . Es soluble en amoniac , donant lloc a una dissolucio de color blau, i soluble en mercuri, amb el qual forma una amalgama . ^[12]

El sodi nomes te una estructura cristal·lina , la cubica centrada en el cos . El radi atomic es de 185 pm, el radi ionic de 97 pm i la configuracio electronica es 1 s ² 2 s ²2 p ⁶ 3 s ¹. ^[13]

Propietats quimiques [ modifica ]

El sodi reacciona amb molts elements i substancies i forma compostos ben definits amb una serie de metalls, sempre amb nombre d'oxidacio +1. L' hidrogen i el sodi no reaccionen a temperatura ambient, pero a 200?350 °C es forma hidrur de sodi ( ${\ce {NaH}}$ ). ^[13]

Reaccions amb metalls [ modifica ]

El sodi es completament miscible amb els metalls alcalins que te a sota a la taula periodica ( potassi , rubidi i cesi ). El sistema sodi-potassi forma un eutectic que es fon a ?10 °C amb una composicio d'un 22 % de sodi i conegut com NaK . Els eutectics formats als sistemes sodi-rubidi i sodi-cesi es fonen a ?4,5 i ?30 °C, respectivament. L'aliatge ternari NaKCs es fon a ?78 °C i es l'aliatge liquid amb el menor punt de fusio existent. ^[14]

El sodi tambe forma aliatges amb els metalls alcalinoterris i el grau de solubilitat augmenta amb l'augment de la massa atomica. El beril·li es soluble en sodi nomes en un petit percentatge a aproximadament 800 °C. El sodi liquid i el magnesi nomes son parcialment miscibles. La solubilitat amb el calci es del 10 % a 700 °C i el sistema sodi- estronci , te un grau considerable de miscibilitat. El sodi forma una serie de compostos amb el bari i hi ha diversos eutectics al sistema. ^[14]

Els metalls preciosos ( argent , or , plati , pal·ladi i iridi ), i els blancs ( plom , estany , bismut i antimoni ), s'alien en una mesura apreciable amb el sodi liquid. El cadmi i el mercuri tambe reaccionen amb el sodi, i existeixen diversos compostos en ambdos sistemes binaris. Es coneixen set amalgames de sodi-mercuri, amb ${\ce {Hg2Na}}$ que te el punt de fusio mes alt (354 °C). ^[14]

Reaccions amb l'oxigen i oxids [ modifica ]

El sodi s'ha d'aillar de la humitat de l'aire perque s'oxida, pero no reacciona amb l'oxigen o l'aire ben secs, tret de la possible formacio d'una pel·licula superficial d'oxid transparent. Quan s'escalfa a l'aire, el sodi s'encen a uns 120 °C i crema amb una flama groga i un dens fum blanc. En presencia d'aire amb poc oxigen i a menys de 160 °C es forma majoritariament oxid de sodi ( ${\ce {Na2O}}$ ). A 250-300 °C en presencia d'oxigen suficient, es produeix peroxid de sodi , ${\ce {Na2O2}}$ , juntament amb petites quantitats de superoxid de sodi ( ${\ce {NaO2}}$ ). ^[15] Les reaccions son:

${\ce {2Na + O2 -> 2Na2O2}}$ ${\ce {4Na + O2 -> 2Na2O}}$

La reaccio del sodi i l'aigua es una reaccio molt rapida i exotermica . La calor alliberada fon el sodi i sovint s'encen l'hidrogen si hi ha aire i forma aigua. Segueix l'equacio seguent: ^[13]

${\ce {Na + H2O -> NaOH + 1/2 H2}}$

El sodi redueix els oxids dels elements del seu grup excepte l' oxid de liti ( ${\ce {Li2O}}$ ), no redueix els oxids dels alcalinoterris , pero si els del grup 12 . Molts altres oxids es redueixen pel sodi metal·lic. L' oxid de ferro(III) ( ${\ce {Fe2O3}}$ ) es redueix amb sodi per sota d'uns 1200 °C i per sobre d'aquesta temperatura la reaccio s'inverteix. ^[15]

Reaccions amb els elements del grup 14 [ modifica ]

El carboni i el sodi no reaccionen. A 500?700 °C, el sodi i el carbonat de sodi ( ${\ce {Na2CO3}}$ ) produeixen carbur de sodi ( ${\ce {Na2C2}}$ ); per sobre de 700 °C, tambe es forma carboni lliure. El sodi reacciona amb el monoxid de carboni , ${\ce {CO}}$ , per donar carbur de sodi, i amb l' acetile ( ${\ce {C2H2}}$ ) per donar acetilur de sodi ( ${\ce {NaHC2}}$ ) i carbur de sodi. El dioxid de carboni i el sodi no reaccionen a temperatura ambient, pero ho fan violentament si s'escalfa el sodi o emprant dioxid de carboni solid ( gel sec ). En condicions controlades, es pot obtenir metanoat de sodi ( ${\ce {HCOONa}}$ ) o oxalat de sodi ( ${\ce {Na2C2O4}}$ ). A mes de la reaccio de formacio de carbur, el monoxid de carboni reacciona amb el sodi a 250-340 °C per produir carbonil de sodi , ${\ce {Na(CO)6}}$ . Alguns cianurs de metalls pesants tambe son reduits pel sodi. El siliciur de sodi ( ${\ce {NaSi}}$ ) s'obte fent reaccionar de sodi i silici . ^[15]

Reaccions amb els elements del grup 15 [ modifica ]

El nitrogen i el sodi nomes reaccionen per accio d'una descarrega electrica per donar el nitrur de sodi ( ${\ce {Na3N}}$ ) o l' azida de sodi ( ${\ce {NaN}}$ ). El sodi reacciona amb l' oxid de dinitrogen ( ${\ce {N2O}}$ ) per formar oxid de sodi i crema en monoxid de nitrogen ( ${\ce {NO}}$ ) per formar una barreja de nitrit de sodi ( ${\ce {NaNO2}}$ ) i hiponitrit de sodi ( ${\ce {Na2N2O2}}$ ). A baixa temperatura, el pentaoxid de nitroge n ( ${\ce {N2O5}}$ ) liquid reacciona amb el sodi i dona dioxid de nitrogen ${\ce {NO2}}$ ) i nitrat de sodi ( ${\ce {NaNO3}}$ ). L' amida de sodi ( ${\ce {NaNH2}}$ ), es forma per la reaccio de l' amoniac ( ${\ce {NH3}}$ ) amb el sodi liquid. ^[15]

Escalfant sodi i fosfor es forma fosfur de sodi ( ${\ce {Na3P}}$ ), pero en presencia d'aire amb ignicio es forma fosfat de sodi ( ${\ce {Na3PO4}}$ ). El triclorur de fosfor ( ${\ce {PCl3}}$ ) i el pentaclorur ( ${\ce {PCl5}}$ ) formen clorur de sodi i fosfur de sodi, respectivament, en presencia de sodi. L' oxiclorur de fosfor ( ${\ce {POCl3}}$ ) quan s'escalfa amb sodi, explota. ^[15]

Reaccions amb els elements del grup 16 [ modifica ]

El sofre , el seleni i el tel·luri formen el sulfur de sodi , el selenur de sodi i el tel·lurur de sodi . El sodi solid reacciona superficialment amb el dioxid de sofre ( ${\ce {SO2}}$ ) liquid, pero el sodi fos i el dioxid de sofre gasos reaccionen violentament. El sulfur d'hidrogen ( ${\ce {H2S}}$ ) sec reacciona lentament amb el sodi solid donant sulfur de sodi, pero en presencia d'humitat la reaccio es molt rapida. Alguns sulfurs de metalls pesants tambe son reduits pel sodi. El disulfur de carboni ( ${\ce {CS2}}$ ) reacciona violentament, formant sulfur de sodi ( ${\ce {Na2S}}$ ). ^[15]

Reaccions amb els elements del grup 17 [ modifica ]

Reaccio entre el sodi i el clor.

En fase de vapor, el sodi forma halurs amb tots els halogens . A temperatura ambient, el clor i el brom reaccionen rapidament amb pel·licules primes de sodi, mentre que el fluor i el sodi s'encenen. La reaccio amb el clor es: ^[13]

${\ce {2Na + Cl2 -> 2 NaCl}}$

El sodi redueix la majoria dels fluorurs excepte els fluorurs de liti, d' alcalinoterris i d'alguns lantanoides . Redueix la majoria de clorurs metal·lics, tot i que alguns dels clorurs dels alcalins i dels alcalinoterris donen sistemes d'equilibri de dues fases que consisteixen en capes d'aliatge i sal fosa. ^[15]

Reaccions amb acids i bases [ modifica ]

El sodi reacciona amb els acids diluits amb la mateixa forca que amb l'aigua. La reaccio amb acid sulfuric ( ${\ce {H2SO4}}$ ) concentrat pot ser una mica menys vigorosa. ^[13]

${\ce {2Na + H2SO4 -> 2Na+ + SO4^2- + H2}}$

A 300-385 °C, l' hidroxid de sodi ( ${\ce {NaOH}}$ ) i el sodi reaccionen d'acord amb el seguent equilibri: ^[13]

${\ce {Na + NaOH <=>N2O + NaH}}$

Reaccions amb composts organics [ modifica ]

Formula general d'un alcoxid de sodi.

El sodi reacciona amb molts compostos organics , especialment els que contenen oxigen, nitrogen, sofre, halogens , grups carboxi o grups hidroxi . Les reaccions son violentes en molts casos, per exemple, amb els hidrocarburs halogenats . Es pot dipositar carboni o alliberar hidrogen, i els compostos que contenen sofre o halogens solen formar sulfur de sodi ( ${\ce {Na2S}}$ ) o halurs de sodi ( ${\ce {NaX}}$ ). Els alcohols donen alcoxids , per exemple amb l' etanol : ^[15]

${\ce {CH3CH2OH + Na -> CH3CH2Na + 1/2 H2}}$

Els compostos organosodics es preparen a partir de sodi i altres compostos organometal·lics o composts de metile actius per reaccio amb hidrocarburs halogenats, escissio d' eters o addicio a composts insaturats. ^[15] Per exemple a partir del dimetilmercuri s'obte el metilsodi : ^[14]

${\ce {Hg(CH3)2 + 2Na -> 2 NaCH3 + Hg}}$

Reduccio d'un triple enllac a doble enllac mitjancant sodi en amoniac.

Alguns compostos vinilics aromatics i al·lilics tambe donen derivats de sodi. El sodi no reacciona amb eter etilic anhidre, pero pot reaccionar amb eters superiors o eters mixtes. Els acids organics donen les sals corresponents amb produccio d'hidrogen o es descomponen. Hidrocarburs purs, secs i saturats, com el xile , el tolue i l'oli mineral, no reaccionen amb el sodi a la temperatura de craqueig d'hidrocarburs. En presencia d' hidrocarburs insaturats , el sodi pot afegir hidrogen als dobles o triples enllacos o provocar polimeritzacio . Per a les reduccions organiques s'utilitzen amalgama de sodi (NaK, sodi-plom,...) o sodi i alcohol. El sodi tambe s'utilitza com a agent de condensacio en la sintesi d' esters acetoacetics i d'esters malonics i la reaccio de Wurtz : ^[15]

${\ce {2 CH3CH2Cl + 2 Na -> CH3CH2CH2CH3 + 2 NaCl}}$

Composts mes importants [ modifica ]

Els composts de sodi de major importancia industrial son: clorur de sodi o sal comuna ( ${\ce {NaCl}}$ ), carbonat de sodi ( ${\ce {Na2CO3}}$ ), hidrogencarbonat de sodi ( ${\ce {NaHCO3}}$ ), hidroxid de sodi o sosa caustica ( ${\ce {NaOH}}$ ), nitrat de sodi o salpetre de Xile ( ${\ce {Na2NO3}}$ ), tiosulfat de sodi ( ${\ce {Na2S2O3.5H2O}}$ ) i el borax ( ${\ce {Na2B4O7.10H2O}}$ ). ^[7]^[14]

Isotops [ modifica ]

Es coneixen vint isotops del sodi, que van des del sodi 18 al sodi 37. El sodi natural es l'isotop estable de nombre massic 23. Dels isotops artificials radioactius, el sodi 22 ( vida mitjana de 2,602 anys, la vida mitjana mes llarga d'un isotop de sodi) ^[16] s'utilitza com a tracador radioactiu per al sodi natural. ^[14] Es desintegra emeten una particula β+ (un positro ) en neo 22. El sodi 24 (vida mitjana de ~ 15 hores) ^[16] es produeix per irradiacio en un reactor nuclear i te un us limitat per la seva curta vida. Es desintegra per emissio d'una particula β ^? (un electro ) ^[16] en magnesi 24. A causa d'aquella reaccio, un reactor refrigerat amb sodi ha de tenir un segon bucle de transferencia de calor perque el sodi radioactiu no entri en contacte amb el medi ambient. Altres isotops tenen vides mitjanes d'un minut o menys. ^[14]

Aplicacions [ modifica ]

Com a element les aplicacions del sodi son limitades. Destaca l'us en les lampades de vapor de sodi s'utilitzen en l' enllumenat public de ciutats i vies de comunicacio, amb la tipica llum groc-taronja pel seu bon rendiment electric i lluminos. Tanmateix, actualment se substitueixen per llums LED . El sodi liquid s'usa en determinats tipus de centrals nuclears , per a la transferencia de calor del nucli del reactor a les turbines. ^[17]

Les amalgames de sodi s'utilitzen principalment per dur a terme reaccions en situacions en que el sodi elemental pur seria violentament reactiu i dificil de controlar. L'aliatge NaK es fa servir com a fluid de transferencia de calor i com a reactiu organic. ^[14] Els aliatges de sodi i plom que contenen altres metalls, per exemple, els metalls alcalinoterris, son durs, fins i tot a altes temperatures i, per tant, son adequats com a metalls de suport. ^[15] S'usa, tambe, com a purificador de metalls perque n'elimina la calc. ^[17]

Les aplicacions dels seus composts es mes amplia com es detalla a continuacio.

Industria alimentaria [ modifica ]

El clorur de sodi es el compost de sodi mes emprat, la sal comuna. La sal te un paper fonamental en l'alimentacio humana i animal com a condiment per a donar sabor. ^[17] Es tan important el sodi que per hidratar un malalt se l'injecta una dissolucio de clorur de sodi de 7,5 g en 1 000 ml d'aigua destil·lada ( serum fisiologic ). ^[18]

Per altra banda, el clorur de sodi s'utilitza en la conservacio d'aliments: carns, peixos, verdures, formatges, etc. I una altra sal de sodi, el sulfat de sodi ( codi alimentari E514i), tambe es fa servir en l'elaboracio de productes per a l'alimentacio humana i animal, com estabilitzant i regulador de l'acidesa. ^[19]

El carbonat de sodi (E500i) i l' hidrogencarbonat de sodi (E500ii) s'empren com a gasificants ( llevat quimic ), antiaglomerants i reguladors de l'acidesa. ^[19]

El nitrat de sodi (E-251) s'utilitza a la industria alimentaria com a conservant que hom troba en carns processades, com ara botifarra , salami , pernil i altres carns. Evita el creixement dels bacteris que fan malbe la carn i conserva la carn com a color vermell o rosa. ^[19]

Industria quimica [ modifica ]

El clorur de sodi s'utilitza en adoberia en el tractament de les pells d'animals. S'empra en la fabricacio de detergents i sabons . S'utilitza com a descalcificador a les resines de bescanvi ionic que empren els rentaplats o els purificadors d'aigua, substituint els cations calci(2+) i magnesi(2+) a les aigues dures , evitant aixi les incrustacions d'oxids de calci i magnesi. Gracies al fenomen del descens crioscopic l'aigua amb sal dissolta te un punt de congelacio mes baix que el 0 °C i es fa servir per a retardar la formacio de gel en les carreteres nevades. La mateixa propietat s'aplica per a transportar el fred en instal·lacions frigorifiques. ^[17]

El sulfat de sodi , com que es higroscopic , s'utilitza com a absorbent d' humitat en laboratoris i en la industria quimica . Tambe s'utilitza en la fabricacio de teixits per a reduir les carregues electriques negatives en les fibres i, aixi, millorar la penetracio dels tints. S'afegeix al vidre com a agent clarificant; ajuda a eliminar petites bombolles d'aire que puguin quedar en el proces de fabricacio. El seu us principal es com a carrega en la fabricacio de sabons i detergents en pols, dels quals millora el comportament mecanic. ^[17]

L' hidroxid de sodi , conegut com a sosa caustica, es un agent quimic ideal per a desembussar desguassos . Es fa servir principalment, per les seves propietats de base , en la neutralitzacio de solucions acides, en reaccions de saponificacio , en la metal·lurgia de l' alumini i com a regenerador de les columnes de bescanvi ionic.Tambe es un dels reactius mes emprats en quimica per aconseguir dissolucions de pH basic en quimica analitica , en sintesi organica , etc. ^[20]

El nitrat de sodi s'empra com a fertilitzant , com explosiu i, especialment, en un proces de fabricacio de vidres reforcats. ^[20]

Altres camps [ modifica ]

El clorur de sodi s'utilitza en la fabricacio de bateries de sodi i niquel ( bateries zebra ) que treballen a altes temperatures. ^[17]

Funcions biologiques [ modifica ]

Salinitzacio del sol on hi havia la mar d'Aral .

El sodi es essencial per als animals, pero menys important per a les plantes, i de fet aquestes per regla general contenen relativament poc sodi. La presencia de salinitat als sols sovint es perjudicial per al creixement de les plantes. Els ions de sodi substitueixen el calci i altres ions en els complexos d' argila , transformant l'argila en una massa enganxosa. Aleshores, la percolacio de l'aigua es redueix drasticament i la basicitat del sol augmenta notablement. ^[14] La tolerancia dels peixos als canvis de salinitat es sovint forca notable. Molts bacteris i diatomees marins son capacos de tolerar concentracions de sal fins al 25 %. El requisit minim de sodi per als mamifers sembla ser del 0,05 % de la dieta, el que correspon en un adult normal a un requisit d'1 a 2 g de sal al dia, el que resulta en un contingut mitja de sodi dels teixits corporals de 0,24 %. ^[14] Els humans de mitjana tenen uns 100 g de sodi dins de l'organisme. Un 1 % dels ossos es sodi, el plasma conte un 0,35 % (3 500 ppm) de cations sodi(1+) ${\ce {Na+}}$ , els globuls vermells 250 ppm i en els teixits entre 2 000 i 8 000 ppm. El sodi de l'organisme es troba principalment en el liquid extracel·lular. La sang necessita molt de sodi per regular la pressio osmotica i la pressio arterial , aixi com per ajudar a solubilitzar proteines i acids organics . Des dels albors de la vida, les cel·lules hagueren de lluitar per mantenir el sodi fora davant la pressio osmotica d'un medi mari en que era abundant. ^[7] Per la transpiracio es perden quantitats considerables de sodi a traves de la pell i es poden excretar quantitats considerables per l' orina . ^[14]

La funcio mes important del sodi es el moviment dels impulsos electrics al llarg de les fibres nervioses , i aixo ho fa juntament amb el potass i, tant amb sodi com amb potassi els ions poden moure's a traves de la membrana cel·lular . Els cations de sodi entren i despres son expulsats rapidament de nou per la bomba de sodi i potassi , mentre que els cations de potassi surten i despres son transportats de nou. Fins al 40 % de l'energia d'un cos es destina a fer funcionar la bomba de sodi. ^[7] L'exces de sodi en la sang es coneix com a ≪ hipernatremia ≫ i la seva deficiencia com a ≪ hiponatremia ≫. ^[18]

Precaucions [ modifica ]

En forma metal·lica, el sodi es explosiu en aigua, per la qual cosa ha de manipular-se sempre acuradament i emmagatzemar-se en atmosfera inerta , evitant el contacte amb l'aigua i altres substancies amb que el sodi reacciona. ^[21]

Referencies [ modifica ]

↑ Endt , P. M. ≪Energy levels of A = 21?44 nuclei (VII)≫. Nuclear Physics A , 521, 12/1990, pag. 1?400. Bibcode : 1990NuPhA.521....1E . DOI : 10.1016/0375-9474(90)90598-G .
↑ ≪ sodi ≫. Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana . [Consulta: 29 gener 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 ≪ soda ≫. Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana . [Consulta: 29 gener 2023].
↑ Ruiz , R. ≪ Asi se recuperan las salinas mas antiguas del mundo ≫. elasombrario.com , 09-10-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ≪ Salinas de Anana, una de las fabricas de sal mas antiguas del mundo ≫ (en castella). elDiario.es , 13-01-2020. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ Alonso Villalobos , Carlos; Gracia Prieto , F. Javier; Menanteau , Loic ≪ Las salinas de la Bahia de Cadiz durante la Antiguedad: vision geoarqueologica de un problema historico ≫. Spal Revista de Prehistoria y Arqueologia de la Universidad de Sevilla , 12, 2003, pag. 317-332. DOI : 10.12795/spal.2003.i12.13 .
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 ^7,4 ^7,5 ^7,6 Emsley , John. Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements . Oxford: Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-850341-5 .
↑ Hart , William A. The Chemistry of Lithium, Sodium, Potassium, Rubidium, Cesium and Francium . First edition, reprinted with corrections. Oxford: Elsevier, 2013. ISBN 978-1-4831-8757-0 .
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Sahoo . Inorganic chemistry. . [Place of publication not identified]: Prentice-Hall Of India Pv, 2012. ISBN 81-203-4308-5 .
↑ Barthelmy , D. ≪ Mineral Species sorted by the element Na Sodium ≫. Mineralogy Database . [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ≪ The Most Common Minerals on the Earth ≫. Mindat.org . Mindat.org & Hudson Institute of Mineralogy, 1993-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ PubChem . ≪ Sodium ≫ (en angles). [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ^13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ≪ WebElements Periodic Table ≫ Sodium ≫ reactions of elements ≫. [Consulta: 31 gener 2023].
↑ ^14,00 ^14,01 ^14,02 ^14,03 ^14,04 ^14,05 ^14,06 ^14,07 ^14,08 ^14,09 ^14,10 ≪ sodium ≫ (en angles). Encyclopædia Britannica , 2003.
↑ ^15,00 ^15,01 ^15,02 ^15,03 ^15,04 ^15,05 ^15,06 ^15,07 ^15,08 ^15,09 ^15,10 Eggeman , Tim; Updated by Staff . Sodium and Sodium Alloys (en angles). Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2007-01-05, p. 1915040912051311.a01.pub3. DOI 10.1002/0471238961.1915040912051311.a01.pub3 . ISBN 978-0-471-23896-6 .
↑ ^16,0 ^16,1 ^16,2 Gray , Theodore. ≪ Isotope data for sodium-24 in the Periodic Table ≫. Periodictable.com . [Consulta: 1r febrer 2023].
↑ ^17,0 ^17,1 ^17,2 ^17,3 ^17,4 ^17,5 Sanz Balague , J.; Tomasa Guix , O. Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge . 3a. Iniciativa Digital Politecnica, 2017. ISBN 978-84-9880-666-3 .
↑ ^18,0 ^18,1 ≪ Diccionari enciclopedic de medicina (DEMCAT). Versio de treball | TERMCAT ≫. [Consulta: 1r febrer 2023].
↑ ^19,0 ^19,1 ^19,2 Ara Roldan , Alfredo. Los alimentos de la A a la Z : sepa lo que come : diccionario de alimentos y aditivos alimentarios . Madrid: Edaf, 2007. ISBN 978-84-414-1987-2 .
↑ ^20,0 ^20,1 ≪ Diccionari de quimica | TERMCAT ≫. [Consulta: 1r febrer 2023].
↑ ≪ ICSC 0717 - SODIO ≫. International Labour Organization (ILO), 2018. [Consulta: 1r febrer 2023].

Enllacos externs [ modifica ]

webelements.com - Sodi (angles) .
environmentalchemistry.com - Sodi (angles) .
Es Elemental - Sodi (angles) .

Viccionari

[npa521_1-1] Endt , P. M. ≪Energy levels of A = 21?44 nuclei (VII)≫. Nuclear Physics A , 521, 12/1990, pag. 1?400. Bibcode : 1990NuPhA.521....1E . DOI : 10.1016/0375-9474(90)90598-G .

[2] ≪ sodi ≫. Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana . [Consulta: 29 gener 2023].

[GDLC-3] 3,0 ^3,1 ≪ soda ≫. Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana . [Consulta: 29 gener 2023].

[4] Ruiz , R. ≪ Asi se recuperan las salinas mas antiguas del mundo ≫. elasombrario.com , 09-10-2022. [Consulta: 30 gener 2023].

[5] ≪ Salinas de Anana, una de las fabricas de sal mas antiguas del mundo ≫ (en castella). elDiario.es , 13-01-2020. [Consulta: 30 gener 2023].

[6] Alonso Villalobos , Carlos; Gracia Prieto , F. Javier; Menanteau , Loic ≪ Las salinas de la Bahia de Cadiz durante la Antiguedad: vision geoarqueologica de un problema historico ≫. Spal Revista de Prehistoria y Arqueologia de la Universidad de Sevilla , 12, 2003, pag. 317-332. DOI : 10.12795/spal.2003.i12.13 .

[:0-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 ^7,4 ^7,5 ^7,6 Emsley , John. Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements . Oxford: Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-850341-5 .

[8] Hart , William A. The Chemistry of Lithium, Sodium, Potassium, Rubidium, Cesium and Francium . First edition, reprinted with corrections. Oxford: Elsevier, 2013. ISBN 978-1-4831-8757-0 .

[:1-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 Sahoo . Inorganic chemistry. . [Place of publication not identified]: Prentice-Hall Of India Pv, 2012. ISBN 81-203-4308-5 .

[10] Barthelmy , D. ≪ Mineral Species sorted by the element Na Sodium ≫. Mineralogy Database . [Consulta: 30 gener 2023].

[11] ≪ The Most Common Minerals on the Earth ≫. Mindat.org . Mindat.org & Hudson Institute of Mineralogy, 1993-2023. [Consulta: 30 gener 2023].

[12] PubChem . ≪ Sodium ≫ (en angles). [Consulta: 30 gener 2023].

[:5-13] 13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ≪ WebElements Periodic Table ≫ Sodium ≫ reactions of elements ≫. [Consulta: 31 gener 2023].

[:6-14] 14,00 ^14,01 ^14,02 ^14,03 ^14,04 ^14,05 ^14,06 ^14,07 ^14,08 ^14,09 ^14,10 ≪ sodium ≫ (en angles). Encyclopædia Britannica , 2003.

[:4-15] 15,00 ^15,01 ^15,02 ^15,03 ^15,04 ^15,05 ^15,06 ^15,07 ^15,08 ^15,09 ^15,10 Eggeman , Tim; Updated by Staff . Sodium and Sodium Alloys (en angles). Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2007-01-05, p. 1915040912051311.a01.pub3. DOI 10.1002/0471238961.1915040912051311.a01.pub3 . ISBN 978-0-471-23896-6 .

[:7-16] 16,0 ^16,1 ^16,2 Gray , Theodore. ≪ Isotope data for sodium-24 in the Periodic Table ≫. Periodictable.com . [Consulta: 1r febrer 2023].

[:2-17] 17,0 ^17,1 ^17,2 ^17,3 ^17,4 ^17,5 Sanz Balague , J.; Tomasa Guix , O. Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge . 3a. Iniciativa Digital Politecnica, 2017. ISBN 978-84-9880-666-3 .

[:9-18] 18,0 ^18,1 ≪ Diccionari enciclopedic de medicina (DEMCAT). Versio de treball | TERMCAT ≫. [Consulta: 1r febrer 2023].

[:3-19] 19,0 ^19,1 ^19,2 Ara Roldan , Alfredo. Los alimentos de la A a la Z : sepa lo que come : diccionario de alimentos y aditivos alimentarios . Madrid: Edaf, 2007. ISBN 978-84-414-1987-2 .

[:8-20] 20,0 ^20,1 ≪ Diccionari de quimica | TERMCAT ≫. [Consulta: 1r febrer 2023].

[21] ≪ ICSC 0717 - SODIO ≫. International Labour Organization (ILO), 2018. [Consulta: 1r febrer 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

Registres d'autoritat	BNF ( 1 ) GND ( 1 ) LCCN ( 1 ) NDL ( 1 ) NKC ( 1 )
Bases d'informacio	GEC ( 1 )