Societat acefala

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Existien societats acefales als territoris catalanoparlants abans d'imposar-se la dictadura franquista. [1]

Una societat acefala es una societat que no te liders o jerarquies politiques . [2] Tals grups es coneixen tambe com societats igualitaries , no estratificades [ cal citacio ] o bandes. Prenen decisions mitjancant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. Tipicament son societats menudes . [3] Es possible considerar com acefales les societats anarquistes i soci-llibertaries modernes que han abolit la desigualtat social .

En relacio a l'aportacio de Hobbes a les disputes filosofiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la supervivencia d'una societat qualsevol s'ha demostrat empiricament amb les investigacions antropologiques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys [4] ) en la Prehistoria s'ha viscut sense caps suprems [5] ni estat . [4] La majoria de societats de cacadors/recol·lectors son acefales. [6]

Son considerades dins l'escala de complexitat politica com les mes senzilles. [7]

Etimologia [ modifica ]

El mot "acefal" prove del grec , "sense cap". [8]

Caracteristiques [ modifica ]

El col·lectiu General Autobus Company funcionava de manera acefala, fabricant autobusos a Barcelona fins al franquisme .
Sistema jerarquic o vertical front a un sistema acefal

Durant el segle  xx els antropolegs i etnolegs documentaren detalladament societats d'aquest tipus entre grups cacadors-recol·lectors . Algunes caracteristiques tipiques eren:

  • Nombre de poblacio reduida d'unes 50 persones per banda o 150 per aldea on tothom es coneix de manera intima. [4]
  • Ambient on els recursos necessaris (aliments) tenen disponibilitat atzarosa , cosa que provoca que la generositat en aconseguir recursos siga repartida equitativament i sense esperar res a canvi. [4]
  • El poder i l' estatus social es basava ampliament en la tradicio i en obligacions normatives, en alguns casos una especie d' assemblea d'ancians tenia poders deliberatius amplis i en altres casos una assemblea del poble. [9] [10]
  • Mitja de control social representat pel llinatge i els costums. Amb aquest control social tenien un alt grau de seguretat personal. [11]
  • Moltes tenien una clara separacio entre poder ( habilitat d'influir a voluntat sobre els esdeveniments) i autoritat (dret reconegut de manar). [9]
  • Son debils davant una amenaca externa poderosa. [9] [12]
  • La manera de mantindre la integritat territorial i cultural i la justicia era mitjancant les organitzacions familiars allargades, la crida al comportament amistos i amb un sistema de comprovacions i equilibris a tots els nivells de la comunitat . [9]
  • Hi havia pocs interessos egoistes a causa que l'individu es trobava molt unit a la comunitat i el manteniment d'un concepte de responsabilitat col·lectiva. [13]
  • Els membres ancians de la banda son considerats experimentats i com a consellers. [14]
  • La violencia letal intraespecie es un 10% superior a la mitjana historica en aquestes societats. [15]
  • Solen tindre recursos economics en propietats col·lectives i els objectes personals (com armes, roba, adornaments i recipients) com a propietat personal. [16]
  • El lideratge sol correr a compte d'un capitost que no te poder i per tant poques vegades dona ordres directes i no pot exigir obediencia. En el cas dels esquimals el capitost sol ser qui millor caca, malgrat que soles son considerades en especial atencio les seues opinions relacionades amb la caca. En el cas dels !kung de san, aquests capitostos es limiten a persuadir. [17]
  • En un grau limitat apareixen associacions de camarades. [18]
  • Els intercanvis son de caracter reciproc i redistributiu, no son intercanvis de mercat. [19]
  • Tenen una baixa densitat de poblacio i baixos indexs de creixement demografic pels alts costos de crianca dels nens. [20]
  • la guerra es una competicio mortal per millorar o mantindre el nivell de vida apropiant-se de recursos naturals. [21] Suposa un control demografic, aconseguint una bona salut. [22]

No totes les societats cacadores-recol·lectores son acefales i viceversa, ja que hi ha alguna societat que practica l'agricultura que tambe es acefala. [3]

Les causes de l'estabilitat en el temps d'aquestes societats son mediambientals, no genetiques. [23]

Administracio de justicia [ modifica ]

Els esquimals orientals i centrals resolen els conflictes mobilitzant l' opinio publica mitjancant duels de cancons. En aquestes no es defenen la rao de la propia posicio, sino que s'insulta a l'oposicio i el tribunal aprova mes o menys amb les risses. [24] El duel acaba quan un dels litigants es dona per vencut. [25] Altres societats igualitaries jutgen mitjancant xamans oficialment mitjancant l'endevinacio o clarividencia per a assenyalar al suposat practicant de bruixeria que provoca els problemes i realment mitjancant assenyalant a qui es mes sospitos per l'opinio publica. En el sistema de justicia per xamans l'assenyalat sol ser assassinat. [26] Si el xaman sol assenyalar a gent estimada per l'opinio publica sol acabar expulsat o assassinat. Tambe hi ha casos, com als kuikuru, on a mes dels xamans-jutges es condemna a l'ostracisme als individus conflictius. [27]

Davant la possibilitat de l'esclafit de venjances de sang entre families per un homicidi es preve transferint per part de la familia de l'assassi a la familia de l'assassinat de grans quantitats de possessions. Aquesta justicia es notoria a les bandes de pastors, destacant el cas dels nuer. [28]

Problemes amb la diplomacia [ modifica ]

Miting d'un candidat a ser cap en unes eleccions

Al segle  xix els paisos organitzats en estats dirigits per un cap de govern tingueren una gran dificultat per a saber com establir el seu propi tipus de relacio diplomatica , de cap (o autoritat) a cap, amb societats acefales, a causa de l'absencia de cap en aquestes. [12] Els colons tingueren problemes amb aco i els somalis es burlaven dels titols d'autoritat britanics i italians . [9]

Durant els temps moderns aquestes societats junt a les tribus han sigut confinades a viure a llocs poc accessibles i poc atractius per als colons dels estats. [29]

Exemples [ modifica ]

Els inuit

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 John Langdon-Davies , Darrere les barricades , edicio en catala d'Angle Editorial, 2009 . ISBN 9788492758234 (catala)
  2. ↑ Mair , p. 117.
  3. ↑ 3,0 3,1 Diamond, 2013 , p. 30.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Harris, 1985 , p. 6.
  5. ↑ Harris, 1985 , p. 5.
  6. ↑ ≪ Cultural AnthropologyTerms ≫ (en angles). Palomar College. Arxivat de l' original el 2006-08-30. [Consulta: 31 marc 2015].
  7. ↑ Currie et al ., 2010 , p. 801.
  8. ↑ ≪ acephalous ≫. Online Etymology Dictionary . Douglas Harper. [Consulta: 6 marc 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Ayittey , G.N. ≪ STATELESS SOCIETIES: The Igbo, the Fulani, the Somali ≫. A New Nigeria . [Consulta: 22 juny 2015].
  10. ↑ Daannaa , H.S. ≪ The Acephalous Society and the Indirect Rule System in Africa: British Colonial Administrative Policy in Retrospect ≫. Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law , 34, 1994, pag. 61-85.
  11. ↑ 11,0 11,1 Harris, 1990 , p. 294-295.
  12. ↑ 12,0 12,1 Reno , William. ≪ International relations and the problem of stateless societies ≫ (pdf) p. 3-13. Arxivat de l' original el 23 de juny 2015. [Consulta: 22 juny 2015].
  13. ↑ Weitekamp, 1993 , p. 71.
  14. ↑ Erdal , D.; Whiten , A. ≪Egalitarianism and Machiavellian Intelligence in Human Evolution≫. A: Mellars, P. & Gibson, K.. Modelling the Early Human Mind , 1996. ISBN 0951942018 .  
  15. ↑ Iranzo , Iker ≪ La controversia de la violencia ≫. Metode , 08-11-2016 [Consulta: 3 agost 2017].
  16. ↑ Harris, 1990 , p. 296-297.
  17. ↑ Harris, 1990 , p. 304.
  18. ↑ Harris, 1990 , p. 310.
  19. ↑ Harris, 1990 , p. 207-208.
  20. ↑ Harris, 1990 , p. 318.
  21. ↑ Harris, 1990 , p. 318-319.
  22. ↑ Harris, 1990 , p. 322.
  23. ↑ Diamond, 2013 , p. 36.
  24. ↑ Harris, 1990 , p. 298.
  25. ↑ Harris, 1990 , p. 299-300.
  26. ↑ Harris, 1990 , p. 300-301.
  27. ↑ Harris, 1990 , p. 302.
  28. ↑ Harris, 1990 , p. 308.
  29. ↑ Diamond, 2013 , p. 35.
  30. ↑ George Orwell , Homenatge a Catalunya , edicions La Butxaca, 2010 . ISBN 9788499301020 (catala)
  31. ↑ 31,0 31,1 Diamond, 2013 , p. 31.
  32. ↑ Mair, 1982 , p. 118-119.
  33. ↑ Evans-Pitchard , E. E.. The Nuer: A Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of a Nilotic People (en angles). Oxford: Clarendon Press, 1940.  
  34. ↑ Harris , Marvin. ≪¿Habia vida antes de los jefes?≫. A: Nuestra especie . 1a edicio. Madrid: Alianza, 1993. ISBN 84-206-9633-1 .  
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Hoebel , Adamson. ≪Capitulo 31. Organizacion politica≫. A: Antropologia: El estudio del hombre . 2a edicio. Barcelona: Omega, 1980, p. 458. ISBN 84-282-0331-8 .  
  36. ↑ Pospisil , L. The Kapauk Papuans of New Guinea (en angles).  
  37. ↑ Reay , Marie Olive. The Kuma: Freedom and Conformity in the New Guinea Highlands (en angles), 1959.  
  38. ↑ Harris, 1985 , p. 7.
  39. ↑ Currie et al ., 2010 , p. 803.
  40. ↑ Harris, 1990 , p. 301.
  41. ↑ Harris, 1990 , p. 305.
  42. ↑ Harris, 1990 , p. 319.

Bibliografia [ modifica ]

  • John Langdon-Davies , proleg de Paul Preston , Darrere les barricades , original en angles ( 1936 ), traduccio al catala editada per Angle Editorial, 2009 . ISBN 9788492758234 (catala)
  • Harris , Marvin. Jefes, cabecillas, abusones . Madrid: Alianza, 1985. ISBN 84-206-4608-3 .  
  • Harris , Marvin. Antropologia cultural . Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X .  
  • Currie , Thomas E.; Greenhill , Simon J.; Gray , Russell D.; Hasegawa , Toshikazu; Mace , Ruth ≪Rise and fall of political complexity in island South-East Asia and the Pacific≫. Nature , 467, 2010, pag. 801?804. DOI : 10.1038/nature09461 .
  • Diamond , Jared. El mundo hasta ayer: ¿Que podemos aprender de las sociedades tradicionales? . Barcelona: Penguin Random House, 2013. ISBN 9788490624548 .  
  • Weitekamp , Elmar ≪ Reparative justice ≫. European Journal on Criminal Policy and Research , 1, 1, 1993, pag. 70-93. Arxivat de l' original el 2016-11-08 [Consulta: 8 novembre 2016].
  • Mair , Lucy. Introduccion a la antropologia social . 7a. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-2067-X .  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Societat_acefala&oldid=33394807 ≫