Skye
(
An t-Eilean Sgitheanach
, pronuncieu [?? t??elan s?k?i?.an?x], en
gaelic
) es l'illa mes gran i la mes septentrional de les
Hebrides Interiors
, al nord-oest d'
Escocia
. Es troba al
Mar de les Hebrides
. Skye es coneguda pels seus paisatges oceanics, la cultura i el seu patrimoni. Tambe aplega una abundant vida silvestre, que inclou l'
aguila reial
, l'
aguila marina
, el
cervol comu
i la
lludria
.
La poblacio de Skye, en el
cens
de
2001
, era de 9.232 persones. En contrast amb altres illes escoceses, representa un creixement del 4% en respecte al cens de
1991
.
[1]
La seva poblacio resident augmenta durant l'estiu, gracies a la gran quantitat de turistes i visitants que arriben a l'illa. Al voltant del 30% dels habitants de l'illa parlen
gaelic
.
Las sectors mes importants son el
turisme
, l'
agricultura
, la destil·lacio de
whisky
i l'
artesania
. El principal nucli de poblacio i capital de l'illa es
Portree
, amb prop de 2.500 habitants.
Amb els seus 1.736 km², Skye es la segona illa mes gran d'
Escocia
despres de l'illa de
Lewis i Harris
. Posseeix un relleu molt escarpat amb la serralada de les
Cuillin
, que treu el seu nom dels herois irlandesos
Cu chulainn
. Un
vulcanisme
antic marca el relleu, sobretot a la meitat nord de Skye (
An Storr
).
La costa sud-oest de l'illa es constituida d'una serie de peninsules:
Sleat
al sud,
Strathaird
,
Minginish
,
Duirinish
i
Waternish
a l'oest i
Trotternish
al nord.
Skye es troba envoltada d'altres petites illes de les quals
Rona
,
Raasay
,
Scalpay
i
Soay
en son les mes importants.
La serralada de les Cuillin, que s'enfila fins als 962 metres d'altura, es divideix en dos grups de muntanyes. Les Cuillin Negres, anomenades aixi pel seu sol
basaltic
i de
gabre
, ocupen la part central de l'illa; aquestes muntanyes nomes son accessibles pels alpinistes. Hi existeixen dotze
Munros
entre els seus cims. Menys altes, les Cuillin Roges del sud de l'illa estan formades de roques
granitiques
; els seus cims son mes arrodonits i estan coberts d'herba en la majoria de vessants.
La serra de Storr es un massis D'origen volcanic que ocupa la peninsula de Trotternish, al nord de l'illa. La linia de crestes s'esten des del
Quiraing
, al nord, fins a l'
Old Man of Storr
prop de
Portree
, en una llargada del voltant de trenta quilometres.
Els Quirang son una serie de pics disposats sobre el vessant est del massis; alguns quilometres cap al sud, al costat del mar, es troben els penya-segats de Kilt Rock, on les orgues de
basalt
de 105 m d'altura evoquen els plecs d'un
kilt
.
La doble influencia de l'
ocea Atlantic
i del
Corrent del Golf
genera un
clima oceanic
dolc; la neu arriba rarament fins al nivell del mar, i el glac hi es menys frequent que a la resta de l'Escocia. Les pluges arriben generalment a una mitjana de 1500 a 2000 mm, igual que a tot l'oest d'Escocia.
El vent, frequent, es un factor que impedeix el desenvolupament de la vegetacio; les peninsules de Trotternish i Waternish n'estan especialment exposades, mentre que Sleat, al sud, n'esta relativament protegida.
| Mes
|
Gen
|
Feb
|
Mar
|
Abr
|
Mai
|
Jun
|
Jul
|
Ago
|
Set
|
Oct
|
Nov
|
Des
|
Any
|
| Temp. max. mitj. / °C
|
6,5
|
6,6
|
8,1
|
9,6
|
12,4
|
14,3
|
15,4
|
15,7
|
14,2
|
11,5
|
9,1
|
7,6
|
10,9
|
| Temp. min. mitj. / °C
|
2,4
|
2,2
|
3,3
|
4,3
|
6,5
|
8,7
|
10,4
|
10,7
|
9,4
|
7,2
|
5,1
|
3,6
|
6,2
|
| Precipitacio mitjanna / in
|
5,84
|
3,93
|
3,24
|
3,40
|
2,87
|
3,35
|
3,83
|
4,41
|
5,05
|
6,00
|
5,63
|
5,58
|
53,13
|
| a Duntulm, illa de Skye. Font: Derek Cooper,
Skye
. Law Book Co of Australasia.
ISBN 0-7100-9565-1
. pp. 33-5. Averages for rainfall are for 1916-50, temperature 1931-60.
|
Vista sud del
Quiraing
, a Skye.
Origen del nom
[
modifica
]
El nom de Skye sortiria del
nordic antic
Skið
(≪ski≫) que es una alteracio d'un mot
picte
i documentat a les fonts romanes com a
Scitis
(Cosmografia de Ravenna) i
Scetis
(al mapa de
Ptolemeu
).
Sgiath
en
gaelic
significa
alat
.
L'illa es, tanmateix, anomenada
Eilean a' Cheo
, que en
gaelic escoces
significa ≪l'illa de les boires≫. Aquest sobrenom fou creat pel reverend J. A. MacCullough, rector de l'esglesia de Saint Columba de
Portree
al segle
xix
, en el seu llibre
The Misty Isle of Skye
(
1819
).
Algunes llegendes associen igualment l'illa al personatge mitic
Scathach
.
Les punxes impressionants dels
Storr
Prehistoria i periode picte
[
modifica
]
En alguns llocs de Skye es troben traces de cacadors que es remunten al
Mesolitic
. El jaciment d'
An Corran
els seus habitants semblen haver estat en contacte amb la comunitat de Sand, a l'Applecross, a la costa nord-oest d'Escocia. Vestigis de la presencia dels pobles
Pictes
?
brochs
i
duns
? son encara avui visibles a l'illa.
Periode celta
[
modifica
]
La primera mencio coneguda de l'illa de Skye figura a la
Geografia
de
Ptolemeu
, amb el nom de
Sketis
. L'illa la situa erroniament entre
Noruega
i el
Caithness
.
Se saben poques coses dels pobles de les
Hebrides
d'abans del
segle
vi
, ja que no posseien, com a la resta d'escocia, l'escriptura. Els primers testimonis escrits sobre aquestes illes apareixen amb
sant Columba
, al segle
vi
. Aquest monjo irlandes introdui el primer cristianisme a les illes i funda moltes esglesies. Sant Columba visita Skye cap a l'any
585
; dos illots de Skye duen encara avui el nom de
Eileann Chalium Chille
(≪ illa de Sant Columba ≫ en
gaelic escoces
), un a les bores del Loch Snizort i l'altre a Penifiler, prop de Portree, la capital. La badia de Portree duia antigament el nom de loch de sant Columba.
[2]
Dominacio noruega
[
modifica
]
Les Cuillins vistes des del mar
Foques a la peninsula de Waternish.
Des d'abans del segle
ix
, els noruecs comencaren a instal·lar-se a les Hebrides i a controlar-les. Les illes eren conegudes amb el nom de
Suðreyar
o illes del sud en
nordic antic
. La dominacio noruega de les Hebrides es formalitza el
1098
quan
Edgar I
d'Escocia reconegue les pretensions de
Magnus III de Noruega
. Al reconeixement escoces de la sobirania de Magnus III sobre les illes el segui la conquesta pels noruecs de les
illes Orcades
, de les Hebrides i de l'
illa de Man
en el transcurs d'una rapida campanya duta a terme contra diversos caps locals noruecs que controlaven aquestes illes. Magnus III va sotmetre els
normands
que havien emparat d'aquestes illes segles abans i les unifica sota el seu control reial directe.
Des dels primers raids
vikings
, una part dels conqueridors s'establiren en el conjunt se les Hebrides, formant, despres de la barreja amb la poblacio nativa, els
Gaels
, els
Gall-Gaell
. Aixi doncs, un cultura sortida de la fusio de les tradicions nordiques i gaeliques va sortir a la llum; Skye, de la mateixa manera que les illes de
Harris i Lewis
i
Iona
, es mencionada a les
sagues
.
Skye es en aquest moment part integrant del
Regne de les Illes
, agrupant
Man
i les
Hebrides
.
Somerled
s'empara de les
Hebrides Interiors
, intitulant-se
ri Innse Gall
a partir de
1156
. De cultura celto-normanda, va neixer el Regne de les Hebrides, que agrupava les Hebrides Interiors, de sobirans d'origen escoces pero sota influencia vikinga.
Dominacio escocesa
[
modifica
]
El
1262
tingue lloc un raid escoces sobre Skye, cosa que dugue al rei
Hakon IV
de Noruega a anar fins a Escocia a fi de reconduir l'afer. Vers la fi del
1263
Hakon s'embarca cap a Escocia amb un exercit d'invasio de 200 naus i de 15000 homes. Salvant tempestes prop de les costes escoceses finalment arribaren a terra. Finalement tingue lloc una petita escaramussa a la
batalla de Largs
, en la qual els noruecs i els seus aliats de l'illa de Man comandats per
Magnus III de Man
n'obtingueren un lleuger avantatge tactic sobre els escocesos comandats per
Alexander Stewart
. Despres de la batalla el mal temps obliga la flota noruega i manesa de retirar-se vers les Orcades. A la seva arribada a
Kirkwall
, Hakon, malalt i cansat, decidi de passar l'hivern al palau del bisbe Heinrkr per reprendre la seva campanya l'estiu seguent. Tanmateix els seus plans foren estroncats debut a la seva mort aquell mateix desembre.
La corona passa al seu fill
Magnus VI
de Noruega que signa la pau amb els escocesos, perdent d'aquesta manera les possessions sobre les illes de l'oest d'Escocia i del
mar d'Irlanda
. El
Tractat de Perth
de
1266
deixa les Hebrides i l'illa de Man a Escocia per 5000 marcs i un tribut anual de 100 marcs. Escocia, per la seva banda, confirma la sobirania noruega sobre les
Shetland
i les Orcades.
A partir de
1438
, Skye passa a mans dels
Senyors de les Illes
, els mes grans terratinents i senyors de les
Illes Britaniques
despres dels reis d'
Anglaterra
i d'
Escocia
.
De totes les illes de les
Hebrides Interiors
, Skye es la que te mes relacio amb les
Hebrides Exteriors
: la meitat de la poblacio parla
gaelic
i molts son
protestants
i celebren el
sabat cristia
.
Es precisament a Skye que es troba el
Sabhal Mor Ostaig
, un col·legi gaelic de renom. Aquest col·legi organitza cada any el
Feis an Eilean
, un festival dedicat a la musica i la cultura gaelica.
Escriptors i poetes
[
modifica
]
Despres del seu viatge per les Hebrides,
Samuel Johnson
va publicar les seves impressions de viatge amb el titol
A Journey to the Western Islands of Scotland
(
1775
). Atret cap a Escocia per un creixent interes vers la seva cultura propia, Johnson va temer d'haver-hi arribat ≪massa tard ≫ el
1773
. A Escocia hi havien comencat una serie de canvis radicals. Johnson hi va poder veure encara homes portant el
kilt
i tocant la
cornamusa
, pero les tradicions guerreres i la civilitzacio dels clans havien estat ja destruides per les repressions que seguiren la
batalla de Culloden
el
1745
. Tanmateix, aquesta memoria de viatge constitueix un retrat unic de la societat de l'epoca, gracies a l'analisi profund de l'economia, la cultura, la religio, la llengua i els costums d'aquesta regio.
Sorley MacLean
(
1911
-
1996
), un dels poetes escocesos mes celebres del
segle
xx
, va parlar de Skye i la seva historia des d'un punt de vista mes compromes que no pas Johnson. Els seus treballs en el camp de la poesia gaelica, en una epoca que pocs autors de renom utilitzaven el gaelic en les seves obres, van donar-li la reputacio de pare de la renaixenca del gaelic escoces. Els seus poemes abordaven en llengua gaelica els crims del segle
xx
, i van modernitzar aquesta llengua
Skye va ser immortalitzada per la novel·la de
Virginia Woolf
≪To the Lighthouse≫.
El castell de Dunvegan.
L'illa de Skye va ser immortalitzada per la canco ≪ The Skye boat song ≫. L'illa te una forta tradicio de
musica celta
i fins a l'any 2008 s'hi va celebrar l’
Isle of Skye Music Festival
, que homenatjava la musica tradicional.
[3]
El music escoces
Myles MacInnes
, popular conegut com a
Mylo
, va neixer a
Broadford
, al part sur de l'illa, i hi torna regularment. El grup de rock
Runrig
tambe n'es originari.
Skye posseeix tambe un ric patrimoni constituit de castells i monuments antics:
- El castell de
Dunvegan
, a Waternish, era feu dels MacLeods des del segle
xiii
. Es obert als visitants, on hi poden trobar certs objectes atribuits al clan.
- El castell d'Armadale, a la peninsula de Sleat, era la seu del
clan Donald
. Avui enrunat, es troba deshabitat; tanmateix els seus jardins acullen el Clan Donald Center, un important museu dedicat a la cultura de les Hebrides i la historia escocesa.
- El castell en ruines de Duntulm, a Kilmuir, situat a la peninsula de Trotternish; va pertanyer al clan Donald.
A la costa oest, la destil·leria
Talisker
, fundada el
1830
, produeix un
single malt whisky
i els MacLeods produeixen la famosa beguda anomenada ≪Isle of Skye≫.
Bibliografia
[
modifica
]
- James Hunter et Cailean Maclean,
Skye: the island
(1986)
ISBN 1-85158-017-4
- Derek Cooper,
Skye
(1970)
Enllacos externs
[
modifica
]