Sirena

	En altres projectes de Wikimedia :
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Sirena
	;
Altres
Equivalent	Pharaonka i sirena

Aquest article tracta sobre a l'esser mitologic. Vegeu-ne altres significats a ≪ Sirena (instrument acustic) ≫.

Una sirena es un esser mitologic que te tors de dona i cua de peix . Les primitives sirenes tenien aparenca de mig ocell o reptil i mig dona. Tambe es coneguda com a ondina en catala poetic . ^[1]

Etimologia [ modifica ]

Sirena prove del grec antic Σειρηνα, amb el mateix significat.

Significat de les sirenes [ modifica ]

La primera mencio a la sirena es la historia assiria d' Atargatis , qui es va transformar per amor . Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de bona sort , ja que la sirena era una mena de fada aquatica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.

El fet de tenir escates estava associat al pecat, especialment a la luxuria , durant l'Edat Mitjana, i per aixo apareixen en nombrosos capitells juntament amb serps , simbolitzant a la temptadora d' Eva i peixos, simbol del cristianisme.

Aquesta connotacio amorosa i de seduccio acompanyara altres representacions d'homes posteriors de la figura. L'extrema bellesa perillosa existeix en alguns altres mites sobre la dona , com el de la vagina dentata o la femme fatale , de caracter androcentric i patriarcal i influenciada pel Vatica .

Les sirenes de la mitologia grega [ modifica ]

L'origen de les sirenes no es clar. Eren filles de Forcis , o d'un deu fluvial, el riu Aqueloos , segons uns mites la seva mare era la musa Melpomene , segons altres Terpsicore o Cal·liope . ^[2] Quan el seu pare era Aqueloos, hom les podia anomenar Aqueloides . ^[3] Les sirenes de la mitologia grega eren naiades ( nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no gaire diferents de les Harpies . A partir de l'Edat Mitjana es va considerar que tenien el cos de dona i cua de peix. Els noms de les sirenes, companyes de la deessa Persefone , sembla que depenen del seu nombre: si son tres son Leucosia (blanca), Ligeia (cridanera), i Partenope (veu de donzella). Quan eren dues: Himeropa (dolca veu) i Telxiepea (parla encantadora). Si son quatre: Telxiepea , Aglafoe (bella veu), Pisinoe (persuasiva), i Molpe (canco). La sirena Partenope esta lligada a l'origen de Napols .

Vivien a l'illa Antemessa (florida) on la terra era blanca a causa dels ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versio les seves victimes naufragaven als esculls. Segons d'altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis , a la costa occidental de la Italia Meridional . Foren representades sovint en vasos pintats , ceramiques , mosaics , sarcofags amb cos d'ocell amb cua i ales amples tocant un instrument com la citara o voltant la nau d' Ulisses .

Segons un oracle quan un vaixell passes davant la seva illa sense morir els mariners saltarien al mar i s'hi ofegarien. Aquesta situacio es dona en dues ocasions.

Segons el mite dels argonautes , Orfeu tapa amb la seva veu el cant de les sirenes, i aixi evitaren xocar contra les roques del Sirenum Scopuli , on habitaven les nimfes. Butes va sentir el cant de les nimfes i es va llancar per la borda, pero Afrodita el va salvar. Segons la llegenda, les sirenes, abatudes, es transformaren en pedra, mentre segons d'altres versions moriren ofegades a la mar.

Segons l' Odissea , d' Homer , Ulisses, aconsellat per Circe , va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre que ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanes que el deslliguessin l'havien de fermar mes fort.

Segons Ovidi (cant V de les Metamorfosis ) Persefone fou raptada per Pluto (anomenat tambe Hades ) i les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als deus unes ales per poder cercar-la tambe per la mar.

Durant el periode hel·lenistic , les sirenes van passar a ser considerades divinitats del mes enlla, que cantaven per als benaurats a les Illes dels Benaurats. Representaven les harmonies celestials i com a tals son representades frequentment als sarcofags. ^[2]

Sirenes d'altres cultures [ modifica ]

A Orient Mitja : les primeres histories conegudes sobre sirenes van apareixer a Assiria, abans del 1000 a. C. El fet de representar-les amb mig cos de peix es deu a la llegenda per Diodor de Sicilia en la que Dercetis va ofendre a Venus i llavors la deessa li va inspirar amor cap el pastor. D'aquest amor va neixer una nena, Semiramis, que seria en un futur la reina de Babilonia. Despres de neixer la seva filla, tambe per obra de la Venus, va acabar l'amor. Dercetis, plena d'ira, va abandonar la seva filla, va ser matar l'home a qui havia estimat i es va llancar a l'aigua disposada a suicidar-se, el que els deus no ho van permetre. Aixi va donar origen a la seva morfologia amfibia. Aquesta deessa, Dercetis es molt similar a la figura d'Atargatis la deessa siria amb forma de sirena la qual els peixos l'eren consagrats. La deessa va ser adorada en temples on hi havia grans estanys, i, posat que era la deitat que governava les mars, els seus sacerdots solien vendre llicencies de pesca als mariners.

Les sirenes a la cultura [ modifica ]

Existeixen versions locals de sirenes a molts indrets, com les ondines , les nimfes , les dones d'aigua o les dragues . La majoria d'elles estan associades a la musica, recordant el seu origen. Apareixen com a tals a diversos mons de fantasia antics i actuals, com a Peter Pan , Les croniques de Narnia o El magic d'Oz , entre d'altres.

La sirena es un dels simbols de la ciutat de Varsovia . ^[4] L' escultura de La Sireneta de Copenhaguen , pel conte popular La sireneta , ha esdevingut identitari de la ciutat. Com totes les obres de cultura popular , el relat te diverses variants i versions.

Algunes pel·licules que tracten sobre sirenes son La filla de Neptu (1941), protagonitzada per Esther Williams , Splash (1984) o Aquamarine (2006). Tambe la serie juvenil H2O: Just Add Water i una versio en dibuixos animats del conte de la sireneta, signada per la productora Disney .

Una de les versions pictoriques mes conegudes de la sirena es la de John William Waterhouse . Les sirenes apareixen tambe al manga , com a One Piece o a Mermaid Saga .

L'interes per la disfressa de sirena ha crescut amb la popularitat del cosplay de fantasia, aixi com la disponibilitat de monoaletes barates utilitzades en la confeccio d'aquestes disfresses. Els vestits estan dissenyats normalment per utilitzar-los mentre es neda, en una activitat coneguda com mermaiding (traduit literalment com a "sireneig").

Referencies [ modifica ]

↑ Diccionario de Arte II (en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
↑ ^2,0 ^2,1 Grimal , Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana . Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 492-493. ISBN 9788496061972 .
↑ Ovidi , Les metamorfosis v.522, xiv.87; Apol·lodor i.7.10
↑ Varsovia

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

P. Ovidi Naso, Les Metamorfosis traduccio d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra. Fundacio Bernat Metge. Barcelona, 1929.
Michael Grant i John Hazel, traduccio de Marcel Farran. Diccionari de Mitologia Classica. Enciclopedia Catalana. Barcelona, 1997. ISBN 978-84-412-2789-7 ISBN 84-412-2789-6

Enllacos externs [ modifica ]

Viccionari

[RBA-1] Diccionario de Arte II (en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].

[:0-2] 2,0 ^2,1 Grimal , Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana . Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 492-493. ISBN 9788496061972 .

[3] Ovidi , Les metamorfosis v.522, xiv.87; Apol·lodor i.7.10

[4] Varsovia

[1]

[2]

[3]

[4]