La
simplificacio dels caracters xinesos
es el proces de reforma de l'
escriptura xinesa
que va tenir lloc a la segona meitat del
segle
xx
, quan el govern de la
Republica Popular de la Xina
va promoure l'adopcio d'un sistema de caracters simplificats (簡體字 / ??字
ji?nt?zi
), que ha substituit els caracters tradicionals a la
Xina continental
. Altres comunitats xineses que no depenien politicament de la Republica Popular en aquells moments, concretament les de
Taiwan
,
Hong Kong
,
Macau
i
Malaisia
, continuen utilitzant els caracters tradicionals (繁體字 / 繁?字
fant?zi
o 正體字 / 正?字
zhengt?zi
). A aquestes dues formes alternatives d'escriure el xines se les anomena
xines simplificat
i
xines tradicional
.
Antecedents historics
[
modifica
]
Durant la primera meitat del segle
xx
van ser molts els intel·lectuals xinesos que, davant l'endarreriment relatiu de la Xina davant les potencies occidentals, van defensar la necessitat d'emprendre reformes profundes en la societat xinesa. Un dels blancs de les ansies reformistes va ser precisament la
llengua
.
D'una banda, el
xines classic
(文言
wenyan
) era una llengua totalment diferent de la llengua vernacla (白?
baihua
) que es parlava, i es va anar imposant la idea, encoratjada per intel·lectuals com
Hu Shih
, que s'havia de definir una nova llengua estandard basada en la llengua parlada. En paral·lel a aquesta defensa d'una llengua nacional mes propera al llenguatge quotidia, hi va haver tambe intel·lectuals que van adoptar una postura encara mes radical, defensant que havia de ser abolit o reformat el mateix sistema d'escriptura. Alguns, com l'escriptor
Lu Xun
, van arribar a proposar l'adopcio de l'
alfabet llati
per al xines amb alfabet o sil·labari, com ja havien fet el Japo amb el
katakana
i
hiragana
i faria mes tard
Corea del Sud
. Per a aquests intel·lectuals, el
sistema d'escriptura xines
, amb els seus milers de caracters, suposava una trava per al
progres
tecnologic de la Xina, pel fet que els nens a l'escola havien d'invertir molts anys d'estudi per arribar a dominar el sistema d'escriptura, la qual cosa hauria estat motiu de retard en l'aprenentatge d'altres disciplines.
Tot i l'impetu de les idees revolucionaries de l'epoca, la possibilitat de romanitzar l'idioma mai no va tenir aspecte de fer-se realitat, ja que, d'una banda, hauria convertit en analfabets als que ja sabien llegir i escriure, que haurien hagut d'aprendre un nou sistema, i, de l'altra, l'afeccio dels xinesos al seu sistema d'escriptura feia dificil l'acceptacio d'una reforma tan radical. Aquesta segona rao es potser la mes important, ja que en vietnamita i en corea, els altres dos idiomes que s'escrivien amb aquest mateix tipus de
caracters
, l'us dels
caracters xinesos
va ser abolit, gairebe totalment, al llarg del segle
xx
.
Davant del cami radical seguit per vietnamites i coreans, a la Xina, com al
Japo
, s'acabaria imposant la idea mes conservadora de modificar gradualment el sistema d'escriptura substituint les formes normatives d'alguns caracters d'us molt frequent per altres de mes simples. A aquest proces se l'ha anomenat
simplificacio dels caracters xinesos
(漢字簡化 / ?字?化
hanzi ji?nhua
). Noteu que la "simplificacio" es refereix a una reduccio del nombre de tracos. Com es comenta mes endavant en aquest article, no es clar en absolut que aquests caracters amb menor nombre de tracos siguin mes facils d'aprendre que els caracters tradicionals (encara que si que es veritat que son mes facils d'escriure a ma).
El primer intent d'introduir caracters simplificats el va portar a terme el govern del
Guomintang
(GMD) l'any
1935
, que va promulgar una llista oficial de 324 caracters modificats. En aquesta llista hi havia ja algunes formes populars de caracters que serien adoptades pel Govern de la Republica Popular de la Xina anys mes tard (com ? per 個, o ? per 還, per exemple). No obstant aixo, la societat va rebutjar de manera general l'adopcio d'aquests nous caracters i un any mes tard el Govern va fer marxa enrere i va retirar la reforma.
Despres de la
Segona Guerra Mundial
, el Govern japones va decidir adoptar de forma oficial formes simplificades per a un nombre considerable de caracters. Les simplificacions japoneses, pero, han estat molt mes moderades que les que finalment duria a terme el Govern de la Republica Popular de la Xina.
La simplificacio dels caracters a la Republica Popular
[
modifica
]
Despres de la proclamacio de la Republica Popular de la Xina per
Mao Zedong
el
1949
, el nou govern comunista, al mateix temps que continuava la politica del GMD de promocio d'una llengua nacional basada en el
mandari
, va reprendre el pla de reformar l'escriptura. El
1955
es va organitzar el Congres Xines per a la Reforma de l'Escriptura (中?文字改革委??
Zh?ngguo Wenzi G?ige Weiyuanhui
), del qual en sortiria un comite que un any mes tard, el
1956
, publicava la primera llista de caracters reformats que establia noves formes normatives per 515 caracters i 54 components de caracters. A aquesta llista de caracters se la va anomenar
Pla de Simplificacio dels caracters xinesos
(?字?化方案
Hanzi Ji?nhua F?ng'an
). Els caracters simplificats van ser objecte de critiques i rebuig durant el periode d'obertura de les
Cent Flors
, pero en els anys seixanta, amb la radicalitzacio de la politica revolucionaria i el fervor dels atacs a la cultura antiga s'imposaria l'us dels nous caracters. A la llista de
1956
s'afegirien molts mes caracters el
1964
, amb la publicacio de la
Taula General de Caracters simplificats
(?化字?表
ji?nhua zi z?ng bi?o
). Aquest proces de reforma no es considerava encara complet. De fet, se sol dir que hi havia gent que veia la simplificacio com una fase provisional previa a l'adopcio de l'alfabet llati amb el sistema
hany? pinyin
.
El proces de simplificacio va continuar, en efecte, i el
1977
es va publicar el Segon Pla de Simplificacio dels caracters xinesos (Projecte) (第二?字?化方案 [草案]
di'er hanzi ji?nhua f?ng'an [c?o'an]
). Aquesta segona part de la reforma no va arribar a tenir exit, i el
1986
es va fer la darrera revisio del sistema, en que es va abolir per complet el segon pla, i es va fer algun petit canvi a la llista de
1964
.
Aquesta ultima revisio de 1986 es la que esta en vigor en l'actualitat a la
Republica Popular de la Xina
, excepte a
Hong Kong
i
Macau
, i a
Singapur
.
Metodes de simplificacio dels caracters
[
modifica
]
Substitucio d'un caracter per una variant popular o per una forma arcaica. Exemples:
| Tradicionals:
|
個
|
萬
|
網
|
| Simplificats:
|
?
|
万
|
?
|
Eliminacio d'una part del caracter. Exemples:
| Tradicionals:
|
親
|
離
|
習
|
聲
|
廣
|
| Simplificats:
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
Adopcio d'una forma basada en l'estil de cal·ligrafia cursiva. Exemples:
| Tradicionals:
|
車
|
東
|
樂
|
區
|
闡
|
話
|
| Simplificats:
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
Substitucio de la part fonetica d'un caracter per una altra amb menys tracos. Exemples:
| Tradicionals:
|
園
|
種
|
讓
|
?
|
犧
|
| Simplificats:
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
Eliminacio d'un caracter reemplacant-lo amb un
homofon
. Exemples:
| Tradicionals:
|
後
|
幾
|
裏
|
?
|
乾
|
| Simplificats:
|
后
|
?
|
里
|
松
|
干
|
En aquest ultim cas, els caracters de la fila inferior ja existien en el sistema tradicional (amb un altre significat). El sistema simplificat fusiona el que eren dos o mes caracters, amb significats diferents, pero amb pronunciacio igual o similar, en un sol caracter. Aixo redueix el nombre total de caracters (perdent precisio en crear mes
homofons
).
Arguments a favor i en contra de la simplificacio
[
modifica
]
- Els defensors dels caracters simplificats argumenten que els caracters simplificats son molt mes facils de memoritzar, de llegir i d'escriure a causa del seu menor nombre de tracos. Aquest va ser l'argument original que va motivar la reforma. En la seguent seccio de l'article s'exposen diverses critiques a aquest plantejament.
- A mes, els caracters simplificats son molt mes rapids d'escriure a ma. Encara que aquesta idea sembla indiscutible, els detractors afirmen que les formes simplificades poden ser utils en l'escriptura manuscrita de tipus personal, de la mateixa manera que en catala molta gent escriu "q" per "que" o "tmb" per "tambe" en els seus notes personals, pero aquesta rapidesa en l'escriptura manuscrita no seria un argument valid per a reemplacar les formes tradicionals en l'escriptura impresa o en format electronic.
- Els detractors de la simplificacio argumenten que els caracters xinesos son una part fonamental de la cultura xinesa, la forma dels quals havia estat a grans trets inalterada fins a la reforma duta a terme per la Republica Popular. En contra de la propaganda de les autoritats del continent, que sovint han presentat la reforma com un mer exercici d'estandarditzacio de formes populars tambe antigues, els detractors apunten al fet que una gran part dels caracters simplificats son formes inventades o marginals. Els caracters tradicionals representarien les formes ortodoxes dels caracters xinesos tal com han estat llegats per una tradicio cultural mil·lenaria. Els defensors de la simplificacio repliquen que tota llengua evoluciona. De la mateixa manera que el mandari parlat avui en dia es molt diferent de la llengua vernacla de fa diversos segles, no hi hauria res dolent en reformar el sistema d'escriptura per fer-lo mes manejable i senzill en la societat actual.
- Tambe hi ha persones que argueixen que els caracters simplificats son lletjos en comparacio amb els tradicionals. Aquesta idea, pero, es molt subjectiva. Altres repliquen que son els caracters tradicionals els que resulten mes lletjos per una recarrega excessiva de tracos.
- Molts xinesos educats en el sistema tradicional consideren que els caracters simplificats son mes dificils de discernir perque, en comptar amb menys tracos, hi abunden les semblances entre caracters que originalment eren molt diferents. Per exemple, els caracters ? i ?(
gu?ng
i
ch?ng
, respectivament) es diferencien nomes per un petit trac en la seva forma simplificada, mentre que en les seves versions tradicionals, 廣 i 廠, son molt mes facils de distingir. Hi ha molts exemples similars.
Son els caracters simplificats realment mes facils d'aprendre?
[
modifica
]
La idea basica subjacent a la reforma dels caracters xinesos es que un menor nombre de tracos fa que aquests siguin mes facils de recordar.
No es clar, pero, que aquesta idea sigui correcta. Molts opositors de la reforma afirmen que un nombre de tracos menor no fa necessariament que els caracters siguin mes facils d'aprendre. Altres consideracions, com la simetria del caracter, o la seva relacio amb altres similars, tenen un paper important en el proces de memoritzacio. Per exemple, hi ha qui troben mes facil recordar 車 que ? (
ch?
, "cotxe") per la major simetria del primer. A partir d'aquest caracter es forma 轟 (
h?ng
), que podem facilment recordar com el "triple cotxe". Despres de la simplificacio, aquest caracter ha esdevingut ?, que consisteix en un cotxe sobre un parell de mans. Encara que els tracos son menys, la complexitat estructural ("tres cotxes" davant "un cotxe sobre dues mans") sembla haver augmentat en el caracter simplificat. Un altre cas seria el caracter 錢 (
qian
), que agrupa el caracter 金 (
j?n
, "or"), i el caracter 戈 (
g?
, "llanca"), repetit dues vegades. Els caracters simplificats mantenen els caracters
j?n
i
g?
tal qual, pero han introduit formes reduides per
j?n
quan apareix com a component esquerre d'un caracter i per a la combinacio de dues
g?
. Aixi, 錢 (or+dues llances) ha esdevingut ? ("or abreujat+doble llanca abreujada"). De nou, no es clar que la forma abreujada sigui realment mes simple de memoritzar. En els casos de substitucions de la part fonetica d'un caracter, moltes vegades els components basics no han estat simplificats, de manera que la reassignacio de part fonetica, encara que faci que el caracter s'escrigui a ma mes rapid, no augmentaria la seva facilitat per ser memoritzat. Un exemple seria el caracter 種 (
zh?ng
) (= 禾+重), que ha passat a ser ? (= 禾+中). Ates que tant 中 com 重 existeixen com caracters independents, semblaria que les dues combinacions han de ser igual de facils o dificils d'aprendre. Per aquestes raons, els que estudien caracters simplificats acaben, tard o d'hora, aprenent practicament les mateixes combinacions de tracos basiques que es donen en els caracters tradicionals.
Cal apuntar, a mes a mes, que hi ha nombroses inconsistencies en els caracters simplificats. Per exemple, el caracter 復 (
fu
) ha estat simplificat a ?, mentre que la forma original perviu en els derivats 覆 (
fu
) i 履 (
l?
). Aixo es deu, en gran manera, al fet que el proces de simplificacio va quedar congelat, a causa del canvi del clima politic, i que en el seu moment es pensava que era un estadi provisional de transicio, no definitiu.
Situacio a les comunitats xineses fora de la Republica Popular
[
modifica
]
Malgrat la seva reincorporacio a la Xina, Hong Kong i Macau continuen utilitzant el sistema tradicional de caracters, fins i tot en l'ambit administratiu. Abans de la retrocessio a la Xina, es pensava que les autoritats xineses podrien dur a terme una politica activa de promocio o imposicio dels caracters simplificats en aquests dos territoris despres de la seva integracio a la Republica Popular. Fins al moment no ha estat aixi, i aquests dos territoris continuen utilitzant gairebe exclusivament caracters tradicionals.
A
Taiwan
s'utilitzen nomes els caracters tradicionals. A causa de la rivalitat historica entre el regim de l'illa i el
Partit Comunista Xines
, els caracters simplificats han estat considerats com una reforma comunista, una agressio mes a la cultura tradicional per part del regim enemic. Aquesta visio polititzada de la questio ha impedit qualsevol tipus de debat estrictament linguistic sobre la simplificacio.
Singapur
es l'unic territori fora de la Xina continental que ha adoptat els caracters simplificats de manera oficial. Aixi, la premsa en xines de Singapur utilitza caracters simplificats. No obstant aixo, l'us dels caracters tradicionals es aclaparadorament majoritari en els retols comercials en xines, i les llibreries venen moltes edicions de llibres xinesos en caracters tradicionals.
El cas de
Malaisia
es mes complex. En aquest pais els xinesos son minoria i no hi ha hagut una politica oficial de promocio d'un sistema sobre un altre. La premsa en xines utilitza sovint una barreja de caracters simplificats i tradicionals, usant els primers en el cos dels articles, i els segons en els titulars. La publicitat tambe utilitza majoritariament els caracters tradicionals.
Pel que fa a les comunitats xineses en altres parts del mon, es pot dir que l'us dels caracters tradicionals continua sent majoritari en els paisos on hi ha hagut una comunitat xinesa des de fa diverses decades, com
Estats Units
,
Australia
i
Regne Unit
, mentre que en paisos on la immigracio xinesa es recent, com
Espanya
, hi predomina l'us de caracters simplificats.
La llengua xinesa es troba en l'actualitat en una situacio de
cisma
respecte a la seva forma escrita. Mentre que la Xina continental utilitza els caracters simplificats, Taiwan, Hong Kong i Macau continuen utilitzant el sistema tradicional. No sembla probable que aquesta situacio hagi de canviar en un futur proper.
Bibliografia
[
modifica
]
- Norman, Jerry,
Chinese
,
Cambridge Language Surveys
, Cambridge University Press, Cambridge, 1988 (
ISBN 0-521-29653-6
).
- Ping Chen,
Modern Chinese. History and Sociolinguistics
, Cambridge University Press, Cambridge, 1999 (
ISBN 0-521-64572-7
).
- Ramsey, S. Roberts,
The Languages of China
, Princeton University Press, Princeton, 1989 (
ISBN 0-691-01468-X
).
Enllacos externs
[
modifica
]