Un
signe diacritic
,
diacritic
, o
signe d'accentuacio
, es un signe que s'afegeix a una
lletra
per a alterar la pronunciacio d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars. El mot deriva de la paraula
grega
διακρητικ?? (
distingint
).
Un signe diacritic s'afegeix sobre o sota la lletra, o en alguna altra posicio fixada al seu voltant; tanmateix, no tots els signes son diacritics, com per exemple els punts sobre les lletres
i
i
j
en
catala
, sino que es considera que formen part de la mateixa lletra. A mes a mes, un signe pot ser diacritic en una llengua i no ser-ho en una altra. Per exemple, en
catala
,
castella
o
portugues
,
u
i
u
es consideren la mateixa lletra, mentre que en
estonia
,
hongares
,
turc
o
azeri
es consideren dues lletres diferents.
La principal utilitat d'un signe diacritic es el canvi del valor fonetic d'una lletra, pero el terme tambe s'utilitza en un sentit mes general per a canviar el significat de la lletra o fins i tot el significat
semantic
de la paraula. El catala, per exemple, distingeix
sol
(terra, part de davall d'un habitacle) i
sol
(astre), dona (del verb
donar
) i
dona
(persona del sexe femeni), etcetera.
Tipus de diacritics
[
modifica
]
- Punt
- (
¸
)
trenc
,
[1]
usat en catala, castella medieval
(cedilla),
frances
(cedille), albanes
o portugues
(cedilha)
en combinacio amb C. Usat en turc en combinacio amb S, C.
- (
˛
)
croc polones
(
ogonek
), usat en polones, litua, etc.
- (
°
)
Anell
(
krou?ek
) al contrari del que passa amb la llengua
txeca
, en les
llengues escandinaves
no es considera com a signe diacritic, sino que forma part del caracter; s'utilitza en diverses llengues europees, tambe per al signe d'
Angstrom
.
- (
˘
)
breu
, en
esperanto
forma part del caracter en combinacio amb U. Usat en turc en combinacio amb G.
- (
ˇ
)
anticircumflex
(
caron
, o
hatxec
) ("ha?ek", "petit croc" en txec). Anomenat en
eslovac
mak?e?
, i en
eslove
stre?ica
. Pot combinar-se amb C, D, L, N, R, S, T, Z.
- (
^
)
circumflex
, usat en frances, etc. En
esperanto
forma part del caracter en combinacio amb C, G, H, J, S. Tambe es fa servir en
eslovac
quan s'utilitza conjuntament amb la lletra "o" (
voka?
).
- (
?
)
macron
(
macron
).
- (
¨
)
dieresi
o
trema
, usat en catala, castella, frances,
neerlandes
, alemany, fines, hongares, etc. En llengues com alemany, fines, o hongares es considera que forma part del caracter i es tracta com una lletra diferent (A, O, U).
- accents grafics:
- (
´
)
accent agut
, usat en catala, castella, frances, etc. Apreix en combinacio amb la lletra C en polones i croat.
- (
˝
)
accent agut doble
, usat en hongares
- (
`
)
accent greu
, usat en catala, frances, italia, etc.
- (
?
)
dasia
- (
?
)
psili
- croc
(d?u h?i), es fa servir a la
llengua vietnamita
.
A vegades els signes de puntuacio i tipografics tambe poden ser diacritics, pero tenen uns altres usos, alguns dels quals son:
- (
|
)
barra
, s'escriu a sobre de la lletra
- (
,
)
coma
, usat en
romanes
sota S, T. Aquestes combinacions es tracten com a lletres diferents.
- (
~
)
titlla
- (
?
)
titlo
, s'utilitza per a indicar una abreviatura en l'
alfabet ciril·lic
primerenc
- (
'
)
apostrof
- (
:
)
dos punts
, s'utilitza per a adjuntar incisos en llengua original de paraules estrangeres i abreviatures, o tambe per a casos gramaticals.
- (
-
)
guionet
- en catala, els guionets es fan servir per a dividir una paraula en sil·labes ("Va-len-ci-a"), per a algunes paraules compostes (no-violencia, nord-america, gara-gara, etc.), en numerals (vint-i-tres) i per a separar verbs de pronoms febles (adonar-nos-en). En altres llengues tambe es fa servir per a resoldre ambiguitats en la pronunciacio, com en l'angles "
repair
" (arreglar) i "
re-pair
" (emparellar de nou).
- La
ce trencada
en
c
, originalment una
z
petita escrita per sota de la
c
: en altre temps simbolitzava /ts/ en les llengues romaniques, pero actualment representa a la
c
un so suau quan va abans d'una
a
,
o
i
u
; per exemple, en
frances
facade
, en
portugues
cacar
i en
catala
cacar
. En
albanes
i
turc
, la
c
canvia la qualitat del so
c
i es pronuncia com una
tx
. En llengua turca, la essa trencada
?
canvia el so de
s
pel so
sh
, i no s'ha de confondre amb la
?
amb una coma a sota que existeix al
romanes
.
- El
ha?ek
o
anticircumflex
en
?, ?, ?
: usat en llengues baltiques i eslaves per a marcar la versio postalveolar del fonema base. S'usa tambe en txec sobre
?
i
?
.
- L'accent (~) en portugues
a
i
o
, estonia
o
. En portugues, era originalment una petita
n
escrita a sobre de la lletra; havia marcat l'elisio d'una antiga
n
i ara marca la nasalitzacio de la lletra base. En estonia,
o
es considera una lletra de l'alfabet per separat. En espanyol,
n
es considera una lletra diferent i te el valor del so de /?/.
- L'
accent agut
en
a, e, i, o, u
, en frances, irlandes, italia, portugues, castella, catala i altres llengues. Addicionalment, i tambe es fa servir en
feroes
(pero no
e
), islandes, txec i eslovac. En hongares, txec i eslovac,
a, e, i, o, u,
no s'usen com a accent, sino que representen vocals llargues que s'oposen a les
a, e, i, o, u
curtes. En polones, es fa servir en
? ? ? ?
que representen lletres independents:
?
es [t?] (una variant de la
ch
, que en polones s'escriu
cz
);
?
es identica a la
ny
catalana;
?
es [?] (una variant de la
sh
anglesa, que en polones s'escriu
sz
); i
?
es [?], que es una variant de la
j
francesa (que en polones s'escriu
?
). En basc, es feia servir antigament la lletra
?
per a substituir graficament la doble
r
(normalment nomes d'aplicacio per a majuscules), observada en cartells i toponimia antiga.
- L'
accent greu
en a, e, i, o, u, en frances (menys la
i
i la
o
), italia, portugues, catala (menys la i i la u) i altres llengues.
- L'
accent circumflex
en les vocals a, e, i, o, u, en frances, portugues, romanes (funcionen com a lletres totalment diferents i tenen el seu lloc en l'alfabet), i en altres llengues; en les semivocals
?
i en
gal·les
i en les consonants
? ? ? ? ?
en esperanto.
- L'
umlaut
en a, o, u, en alemany i altres llengues,
e
en
albanes
i en
ladi
, que li canvia la qualitat (so) de la vocal. En alemany, aquesta marca s'escrivia, antigament, amb una petita
i
per sobre de la vocal afectada. L'ortografia alemanya moderna accepta
ae
,
oe
, i
ue
com a variants quan l'umlaut es inviable.
- La
dieresi
(que es una marca identica a l'umlaut) en a, e, i, o, u, en diverses llengues, indica que la vocal es pronuncia per separat de la lletra que la precedeix, quan aquesta no hi forma
diftong
. En castella, la
u
despres de
g,
abans de
e o i
marca que no es muda i s'oposa a "gueix gui", per exemple ahogar - desguace. En catala, tambe es fa servir la dieresi (a part en la
u
amb la mateixa funcio que en castella) tambe es fa servir en la
i
. En aquest cas, es fa servir per trencar un diftong i s'hi posaria accent, pero si no compleix les normes adequades d'accentuacio, es posa dieresi.
- El punt per sobre en
? ? ?
en maltes,
?
en polones i en litua, denota lenicio.
- El punt per sota de
? ? ? ? ?
en
vietnamita
.
- L'
ogonek
en
? ? ? ?
, en
polones
i
litua
.
- El
macron
en
? ? ? ? ?,
en leto, maori, hawaia, samogitia (dialecte del litua),
r?maji
(japones romanitzat) i llati (quan s'indica durada de la vocal).
- El doble accent agut en
? ?
en hongares, representa versions llargues de les vocals amb umlaut
o
i
u
.
- El breu en
?
en romanes,
?
en turc, i en
?
en esperanto i en l'alfabet
łacinka
del belarus.
- La coma per sota, utilitzada com a
? ?
en romanes (sovint presentada com un diacritic en fonts tipografiques). Tambe es fa servir per a
? ? ? ?
en leto. En l'alfabet fonetic internacional tambe s'usa.
- La
i
sense punt (un "diacritic negatiu")
ı
es fa servir en turc.
- El ganxo com a
? ? ? ? ?
en vietnamita.
- La barra com en
đ
, en vietnamita i croat i la versio amb l'alfabet llati en llengua serbia. Utilitzada tambe en
t
del sami septentrional.
- El
punt volat
, emprat en catala (
l·l
) i en occita (
n·h
), que distingeix lletres que s'han de pronunciar per separat dels digrafs
ll
i
nh
.
Hi ha mes signes diacritics i altres usos dels que s'han descrit aqui, que es poden observar en altres alfabets derivats del llati.
Lletres especials i amb diacritics dels alfabets derivats
[
modifica
]
- Diacritics - ' ` ^ ? ˇ ? ˘ ˙ ˚ ˛ ? ˝ ? ?
- Alemany
- aou ß - AOU
- Albanes
- c e - C E
- Aragones
- Asturia
- aeiou u n ?? ? - AEIOU U N ?? ?
- Basc
- ? ?. Actualment, aquesta lletra esta totalment en desus, i en el seu lloc es fa servir el digraf
rr
.
- Catala
- aeo iu eiou c l·l - AEO IU EIOU C L·L
- Castella
- aeiou u n - AEIOU U N
- Croat
- ??? đ - ??? đ
- Danes
- æ ø a - Æ Ø A
- Eslovac
- aeiouy?? a o ??????? - AEIOUY?? A O ???????
- Esperanto
- ????? ? -
?
?
?
?
?
?
- Estonia
- aou o - AOU O
- Fines
- ao - AO
- Frances
- e aeu aeiou ei c œ - E AEU AEIOU EI C Œ
- Gaelic escoces
- aeiou - AEIOU
- Gaelic irlandes
- aeiou - AEIOU
- Gallec
- aeiou iu n - AEIOU IU N
- Hongares
- aeiou ou ?? - AEIOU OU ??
- Islandes
- aeiou ð þ æ o - AEIOUY Ð Þ Æ O
- Italia
- aeiou - AEIOU
- Leto
- ??? ? - ??? ?
- Litua
- ?? ? ?? - ?? ? ??
- Maltes
- ??? ħ - ??? Ħ
- Neerlandes
- eo e ij - EO E IJ
- Noruec
- æ ø a - Æ Ø A
- Occita
- aeo iu aeiou c n·h s·h - AEO IU AEIOU C N·H S·H
- P?ny?n
(
xines
romanitzat) - aa?? ee?? ii?? oo?? uu?? u???? - AA?? EE?? II?? OO?? UU?? U????
- Polones
- ?? ??o?? ł ? - ?? ??O?? Ł ?
- Portugues
- aeiou aeo ao a u c - AEIOU AEO AO A U C
- Romanes
- a ? i ?? - A ? I ??
- Suec
- ao a - AO A
- Turc
- ou ı c? ? - OU ? C? ?
- Txec
- aeiouy ? ?????? - AEIOUY ? ??????
- Vietnamita
- aaa?a? ?????? a????? eee??? e????? iii??? ooo?o? o????? ?????? uuu??? ?????? yy???? đ - AAA?A? A????? ?????? EEE??? E????? III??? OOO?O? O????? ?????? UUU??? ?????? YY???? Ð
Els accents diacritics en catala
[
modifica
]
En catala escrit es va establir la primera ordenacio sistematica de l'accentuacio de les paraules amb la reforma de
Pompeu Fabra
. Durant gairebe cent anys es va consolidar aquest us, pero tambe va tenir canvis. La primera llista de paraules amb diacritics feta per Pompeu Fabra es va fer el 1913 i tenia 23 mots. Mes d'un segle despres els accents diacritics superaven el centenar i els academics de la llengua van considerar que calia revisar-los. L'
Institut d'Estudis Catalans
(IEC) va anunciar, l'octubre del 2016, la reduccio dels
accents diacritics
. La reforma de la normativa va implicar passar de 150 accents diacritics a 15 i va eliminar-ne alguns de molt utilitzats com
dona
,
neta
,
adeu
i
os
. El juny del 2021 es va acabar la prorroga que l'IEC va donar als mitjans de comunicacio, l'administracio publica i els centres educatius per adaptar-se al canvi. A partir d'aquell moment qualsevol institucio o entitat amb vocacio de servei public va haver d'aplicar la modificacio.
Ordre alfabetic
[
modifica
]
Cada
llengua
te les seves regles d'ordenacio alfabetica per als caracters amb signes diacritics. En catala se solen aplicar els criteris de l'
Institut d'Estudis Catalans
(circular de
1989
). Les paraules s'ordenen primer tenint en compte nomes les lletres base, es a dir, ignorant les marques diacritiques com els accents, les dieresis, la diferencia ce - ce trencada (
c
-
c
), o els punts volats de les eles geminades (
l
·
l
). Nomes en el cas que les lletres base siguin iguals llavors es consideren els diacritics per a l'ordenacio: per a una mateixa lletra, s'ordena primer la variant sense diacritic, i despres la que porta la marca diacritica. Per a les lletres que poden rebre diferents diacritics, l'ordre es el seguent:
- accent agut,
- accent greu,
- dieresi,
- d'altres.
En son alguns exemples:
- mes < mes
- peca < peca < peces
- cella < cel·la < cel·les
En frances, les lletres amb signes diacritics es tracten igual que les lletres sense signes afegits per a proposits d'ordenacio i
diccionaris
. Passa el mateix amb l'alemany, i en els casos en que dues paraules difereixen unicament per una dieresi, la paraula que no en porta es posa en primer lloc als diccionaris alemanys (per exemple, primer "
schon
" i despres "
schon
", o "
fallen
" abans de "
fallen
"). No obstant aixo, quan es tracta de noms propis (com ara un directori telefonic o un cataleg d'autors en una llibreria), les lletres vocals amb dieresi sovint es tracten com una combinacio de la vocal afegint
e
com a sufix, mentre que en els directoris telefonics d'Austria es consideren les vocals amb dieresis com lletres diferents (immediatament despres de la lletra simple corresponent).
D'altra banda, a les
llengues escandinaves
es tracten els caracters diacritics
a
,
o
i
a
com a lletres noves i diferents dels seus alfabets, i s'ordenen despres de la lletra
z
. Sovint s'ordena
a
com la lletra
æ
i
o
s'ordena com la lletra
ø
.
Altres llengues tracten les lletres amb signes diacritics com a variants de la lletra simple, pero les ordenen alfabeticament despres de la lletra sense signes. En
castella
la lletra
n
(ena amb titlla) es considera com una lletra diferent de
n
, i s'ordena entre
n
i
o
, pero els accents oberts i les dieresis de les vocals s'ignoren en la seua ordenacio.
Vegeu tambe:
Alfabet
,
Alfabet llati
Representacio a la informatica
[
modifica
]
Segons el
model de teclat
, diferent en cada pais, es mes o menys facil escriure lletres amb signes diacritics als ordinadors i a les maquines d'escriure. Alguns hi tenen la seua propia tecla, alguns altres es configuren polsant primer la tecla que porta el signe diacritic seguidament de la lletra a la qual s'afegeix el signe. A vegades, aquest tipus de tecla s'anomena
tecla morta
, ja que no produeix cap caracter per si mateix, pero modifica el caracter d'una altra tecla que siga polsada despres.
En ordinadors que fan servir els
sistemes operatius
Microsoft Windows
, es pot inscriure cada caracter de la
pagina de codis
corresponent, per exemple
windows-1252
, mantenint polsada la tecla
Alt
i alhora teclejant la seua posicio decimal amb les tecles numeriques. Per exemple,
Alt
+
0210
dona com a resultat el caracter
O
. A mes a mes, amb
Windows XP
, es possible d'escriure qualsevol caracter
Unicode
pressionant
Alt
i, alhora, el signe mes (
+
) i els digits del nombre
hexadecimal
Unicode l'un rere l'altre. Per exemple,
Alt
amb
+
,
D
i
2
es U+00D2, aixo es,
O
.
Utilitzant el programa
Microsoft Keyboard Layout Creator (MSKLC)
, es pot editar o crear qualsevol model de teclat sobre
Windows 2000
,
Windows XP
o
Windows Server 2003
.
En ordinadors d'
Apple Macintosh
, hi ha dreceres del teclat per als diacritics mes comuns:
- option-e seguit d'una vocal: afegeix un accent agut.
- option-u seguit d'una vocal: afegeix una dieresi.
- option-n seguit d'una vocal o "n": afegeix una titlla.
- option-` seguit d'una vocal: afegeix un accent greu.
- option-i seguit d'una vocal: afegeix un accent circumflex.
- option-c: afegeix la ce trencada (
c
).
A les aplicacions
GNOME
(un escriptori per a sistemes
Unix
) es poden escriure caracters
Unicode
mantenint polsada la tecla Control i Majuscules i escrivint alhora el codi de posicio hexadecimal. Despres de deixar lliures les tecles Control i Majuscules, els digits es converteixen en el caracter desitjat. Per exemple, Control-Majs + 1E3 genera el caracter
?
.
Amb Unicode tambe es possible de combinar diferents signes diacritics amb la majoria dels caracters.
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
Institut d'Estudis Catalans
≪
Copia arxivada
≫.
Ortografia catalana
, 2017, pag. 28. Arxivat de l'
original
el 2021-07-12 [Consulta: 25 octubre 2017].
Viccionari