Sifonapters

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'ésser viuSifonapters
Siphonaptera Modifica el valor a Wikidata

Puca sota microscopi electronic
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Filum Arthropoda
Classe Insecta
Superordre Endopterygota
Ordre Siphonaptera Modifica el valor a Wikidata
Latreille , 1825
Families

Els sifonapters (Siphonaptera, [1] [2] del grec siph?n , "tub", a , "no" i pteron , "ala") son un ordre d' insectes endopterigots [3] ectoparasits de mamifers i aus , coneguts popularment com a puces o pulces . [4] Tots aquests son parasits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes . [5] Les puces no tenen ales. La classificacio taxonomica es complicada, ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dipters basat en similituds de les formes larvaries. Les puces en molts casos nomes ocasionen molesties lleus, en alguns casos es poden produir reaccions al·lergiques a la saliva de la puca, inflamacio de les picades i coissor, perdua de cabell (en gratar-se la zona picada), anemia (casos d'infestacions severes), i eventualment actuen com a vector de malalties greus com la pesta bubonica o el tifus . Algunes especies de puca comunes son:

Cicle de vida i desenvolupament [ modifica ]

Ctenocephalides canis (de dalt a baix) larva, ou, pupa i adult.

Els sifonapters son insectes holometabolos , que passen per les quatre etapes del cicle biologic d' ou , larva , pupa i imago (adult). En la majoria de les especies, ni les puces femenines ni els mascles son completament madures quan emergeixen per primera vegada, sino que s'han d'alimentar de sang abans que puguin reproduir-se. [6] El primer menjar de sang desencadena la maduracio dels ovaris en les femelles i la dissolucio de l'endoll testicular en els mascles, i aviat es produeix la copula. [7] Algunes especies es reprodueixen durant tot l'any, mentre que d'altres sincronitzen les seves activitats amb els cicles de vida dels seus hostes o amb els factors ambientals locals i les condicions climatiques. [8] Les poblacions de sifonapters consisteixen aproximadament en un 50-57% d'ous, un 34-35% de larves, un 8-10% de pupes i un 1-5% d'adults. [9]

Ou [ modifica ]

El nombre d'ous posats depen de l'especie, amb mides de lots que oscil·len entre dues i diverses desenes. El nombre total d'ous produits al llarg de la vida d'una femella (fecunditat) varia d'uns cent a diversos milers. En algunes especies, el sifonapter viu al niu o cau de l'hoste i els ous es dipositen al substrat, [7] pero en altres, els ous es posen a l'hoste mateix i poden caure facilment a terra. A causa d'aixo, les zones on l'hoste descansa i dorm es converteixen en un dels habitats primaris dels ous i de les larves en desenvolupament. Els ous triguen dos o tres dies a eclosionar. [9]

Larva [ modifica ]

Larva de sifonapter.

Les larves de sifonapter emergeixen dels ous per alimentar-se de qualsevol material organic disponible, com ara insectes morts, excrements, ous coespecificitats i materia vegetal. En estudis de laboratori, sembla necessaria una certa diversitat alimentaria per al desenvolupament adequat de la larva. Les dietes nomes amb sang permeten que nomes el 12% de les larves madurin, mentre que les dietes amb sang i llevats o menjar per a gossos permeten que gairebe totes les larves madurin. [10] Un altre estudi tambe va demostrar que el 90% de les larves maduraven en adults quan la dieta incloia ous no viables. [11] Son cegues i eviten la llum solar, mantenint-se en llocs foscos i humits com ara sorra o terra, esquerdes i escletxes, sota les catifes i als llits. [12] Tota la fase larvaria dura entre quatre i divuit dies. [13]

Pupa [ modifica ]

Donat un subministrament adequat d'aliments, les larves pupen i teixeixen capolls de seda despres de tres estadis larvaris. Dins del capoll, la larva muda per darrera vegada i experimenta una metamorfosi en la forma adulta. Aixo pot trigar nomes quatre dies, pero pot trigar molt mes en condicions adverses, i segueix una etapa de longitud variable durant la qual l'adult pre-emergent espera una oportunitat adequada per sortir. Es possible que hi hagi un gran nombre de sifonapters preemergents en entorns sense sifonapters, i la introduccio d'un hoste adequat pot desencadenar una aparicio massiva. [12]

Adult [ modifica ]

Un cop la puca arriba a l'edat adulta, el seu objectiu principal es trobar sang i despres reproduir-se. [14] Els sifonapters femelles poden posar 5.000 o mes ous al llarg de la seva vida, cosa que permet un rapid augment del seu nombre. [15] En general, un sifonapter adult nomes viu 2 o 3 mesos. Sense un hoste que proporcioni un menjar de sang, la vida d'un sifonapter pot ser tan curta com uns quants dies. En condicions ideals de temperatura, subministrament d'aliments i humitat, les puces adultes poden viure fins a un any i mig. [15] Les temperatures optimes per al cicle de vida de la puca son de 21 °C a 30 °C (70 °F a 85 °F) i la humitat optima es del 70%. [16]

Les puces femelles adultes de conill, Spilopsyllus cuniculi , poden detectar els nivells canviants d'hormones cortisol i corticosterona a la sang del conill que indiquen que esta a punt de donar a llum. Aixo desencadena la maduresa sexual de les puces i comencen a produir ous. Tan bon punt neixen les cries de conill, les puces baixen cap a elles i un cop a bord comencen a alimentar-se, aparellar-se i posar ous. Despres de 12 dies, les puces adultes tornen a la mare. Completen aquesta minimigracio cada vegada que dona a llum. [16]

Biologia: relacio amb l'hoste [ modifica ]

Parts del cos d'una puca.
Larva de puca.

Les puces son insectes holometabols , es a dir, passen per un complet cicle vital consistent en ou , larva , pupa i adult. [17] El temps que triga a completar el cicle d'ou a adult varia entre dues setmanes a vuit mesos en funcio de la temperatura , humitat , aliment i especie . Normalment despres d' alimentar-se de sang , [18] la puca femella diposita entre 15 i 20 ous diariament fins a un maxim de 600 al llarg de la vida, usualment sobre l' hoste ( gossos , gats , rates , conills , ratolins , esquirols llistats, ossos rentadors , sarigues guineus , gallines , humans , etc.). [19] Els ous dipositats solts en el pelatge , cauen arreu, especialment on descansa, dorm o nia l'hoste (estoretes, catifes, mobles entapissats, casetes de gossos i gats, gosseres , sorrals, etc.). [20]

Els ous s'obren d'entre dos dies a dues setmanes despres surten larves que es troben en els interiors de les cases a les esquerdes i clivelles del terra, al llarg dels socols, sota les vores de les catifes, en mobles o llits. El desenvolupament a la intemperie te lloc en grava i terres de sorrencs, (caixes|capses de sorra humides, baixos de les cases brutes, sota els arbusts, etc.) on l'hoste descansa o dorm. La sorra i la grava son molt adequades per al desenvolupament larvari, rao per la qual les puces son anomenades erroniament "puces de sorra".

Les larves son cegues, eviten la llum, passen per tres mudes larvaries i triguen entre una setmana i diversos mesos en desenvolupar-se completament. S'alimenten principalment de sang digerida dels excrements de puces adultes, pell morta, pel , plomes i altres restes organiques (les larves no xuclen sang.) Les pupes maduren dins d'un capoll de seda teixit per la larva, al qual s'adhereixen pel de les mascotes, fibres de les catifes, pols, trossos d'herba i altres restes. En el temps de cinc a catorze dies, emergeixen les puces adultes o poden romandre en repos ( dormicio ) en el capoll fins a detectar vibracio (moviment de persones o mascotes), pressio (l'hoste recolzat sobre elles), calor, humitat o dioxid de carboni (significant que una potencial font de sang es a prop). La majoria de les puces passa l'hivern en l'estat de larva o pupa amb millor supervivencia i creixement durant hiverns calids i humits i la primavera.

A mes del grau de relacio d'un hoste potencial amb l'hoste original de la puca, s'ha demostrat que les puces aviaries que exploten una varietat d'hostes, nomes parasiten especies amb baixes respostes immunes . En general, l'especificitat de l'hoste disminueix a mesura que disminueix la mida de l'especie d'acollida. Un altre factor son les oportunitats de que disposa la puca per canviar d'especie hoste. Aquestes son mes petites en els ocells que nidifiquen colonialment, on la puca mai no es trobi amb una altra especie, que en els ocells nidificants solitaris. Un hoste gran i de llarga vida proporciona un entorn estable que afavoreix els parasits especifics de l'hoste. [21]

Efectes de les picades [ modifica ]

Les puces son principalment una molestia per als seus hostes, causant una sensacio de picor que al seu torn fa que l'hoste intenti eliminar la plaga picant, picotejant o rascant-se. Les picades de puces provoquen la formacio d'un nodul lleugerament elevat, inflat i irritant a l' epidermis al lloc de cada picada, amb un unic punt de puncio al centre, com una picada de mosquit .? [22] Aixo pot provocar una picor eczematosa a la pell. malaltia anomenada dermatitis al·lergica a puces, que es frequent en moltes especies hostes, inclosos gossos i gats. [19] Les picades sovint apareixen en grups o linies de dues mossegades, i poden provocar picor i inflamacio durant algunes setmanes despres. Les puces poden provocar una perdua secundaria del cabell com a resultat de les mossegades frequents per part de l'animal. Tambe poden causar anemia en casos extrems. [22]

Com a vector [ modifica ]

Les puces son vectors de malalties viriques , bacterianes i rickettsials dels humans i d'altres animals, aixi com dels parasits protozous i helmints . [23] Les malalties bacterianes que transmeten les puces inclouen el tifus muri o endemic [24] i la pesta bubonica. [25] Les puces poden transmetre Rickettsia typhi , Rickettsia felis , Bartonella henselae i el virus de la mixomatosi . [26] Poden provocar tenies per himenolepiasi [27] i protozous del tripanosoma . [28] Les puces del tipus nigua o pique , cientificament coneguts com tunga penetrans ,ocasionen la malaltia de la tungiasi , que es un important problema de salut publica a tot el mon. [29] Les puces que s'especialitzen com a parasits en mamifers especifics poden utilitzar altres mamifers com a hostes, per la qual cosa els humans poden ser mossegats per puces de gat i gos. [30]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Siphonaptera ≫. catalogueoflife.org. [Consulta: 26 marc 2022].
  2. ↑ ≪ Siphonaptera ≫. mindat.org. [Consulta: 26 marc 2022].
  3. ↑ Diaz i Santos, 1998 , p. 164.
  4. ↑ ≪ sifonapters ≫. Gran Enciclopedia Catalana, 01-05-1989. [Consulta: 26 marc 2022].
  5. ↑ Boada , Marti; Marles , Jaume. ≪ Els 10 insectes que ens piquen a Catalunya ≫. Mon Planeta, 14-08-2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
  6. ↑ Koehler, P.G.; Oi, F.M. ≪ Fleas ≫ (en angles). Universitat de Florida . [Consulta: 15 juliol 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 Krasnov, Boris R.. Functional and Evolutionary Ecology of Fleas: A Model for Ecological Parasitology . Cambridge University Press, 2008, p. 44?54. ISBN 978-1-139-47266-1 .  
  8. ↑ Krasnov, Boris R.. Functional and Evolutionary Ecology of Fleas: A Model for Ecological Parasitology . Cambridge University Press, 2008, p. 64?67. ISBN 978-1-139-47266-1 .  
  9. ↑ 9,0 9,1 ≪ How fast do fleas spread? ≫ (en angles). FleaScience. [Consulta: 15 juliol 2023].
  10. ↑ Silverman , Jules; Appel , Arthur ≪ Adult Cat Flea (Siphonaptera: Pulicidae) Excretion of Host Blood Proteins in Relation to Larval Nutrition ≫. Journal of Medical Entomology , vol. 31, 2, March 1994, pag. 265?271. DOI : 10.1093/jmedent/31.2.265 . PMID : 7910638 . Arxivat 25 de juliol 2014 a Wayback Machine .
  11. ↑ Shryock , J. ≪ Time Spent by Ctenocephalides felis (Siphonaptera: Pulicidae) Larvae in Food Patches of Varying Quality ≫. Environmental Entomology , vol. 35, 2, 2006, pag. 401?404. DOI : 10.1603/0046-225x-35.2.401 .
  12. ↑ 12,0 12,1 Hinkle , Nancy C.; Koehler , Philip G. Capinera, John L.. Cat Flea, Ctenocephalides felis felis Bouche (Siphonaptera: Pulicidae) . Springer Netherlands, 2008, p. 797?801. DOI   10.1007/978-1-4020-6359-6_536 . ISBN 978-1-4020-6242-1 .  
  13. ↑ ≪ Flea Life Cycle: Eggs, Larvae, etc. ≫ (en angles). Orkin.com , 11-04-2018. [Consulta: 13 setembre 2019].
  14. ↑ ≪ Fleas ≫. Edis.ifas.ufl.edu. [Consulta: 11 novembre 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 ≪ How long is the life span of a flea? ≫. Everyday Mysteries: Fun Science Facts from the Library of Congress . Loc.gov, 02-07-2013. [Consulta: 11 novembre 2016].
  16. ↑ 16,0 16,1 Piper, Ross (2007), Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals , Greenwood Press.
  17. ↑ Panta Benavides , Silvia Azucena ≪ Biologia y nuevos avances en el control y tratamiento de pulgas en perros y gatos ≫. Repositorio de Tesis - UNMSM , 2013.
  18. ↑ Stregowski , Jenna. ≪ How to Get Rid of Fleas ≫ (en angles). thesprucepets.com, 20-12-2021. [Consulta: 26 marc 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 Krasnov , Boris R. Functional and Evolutionary Ecology of Fleas: A Model for Ecological Parasitology (en angles). Cambridge University Press, 2008-05-08, p. 72-74. ISBN 978-1-139-47266-1 .  
  20. ↑ Krasnov , Boris R. Functional and Evolutionary Ecology of Fleas: A Model for Ecological Parasitology (en angles). Cambridge University Press, 2008-05-08, p. 44-54. ISBN 978-1-139-47266-1 .  
  21. ↑ Poulin , Robert. Evolutionary Ecology of Parasites: Second Edition (en angles). Princeton University Press, 2011-06-27, p. 68. ISBN 978-1-4008-4080-9 .  
  22. ↑ 22,0 22,1 Mullen , Gary R.; Durden , Lance A. Medical and Veterinary Entomology (en angles). Elsevier, 2002-09-27, p. 637. ISBN 978-0-08-053607-1 .  
  23. ↑ Craig , Lizabeth. Parasitic Diseases (en angles). Greenhaven Publishing LLC, 2015-08-07, p. 82. ISBN 978-1-4205-1246-5 .  
  24. ↑ Azad , A F ≪ Epidemiology of Murine Typhus ≫ (en angles). Annual Review of Entomology , 35, 1, 1990-01, pag. 553?570. DOI : 10.1146/annurev.en.35.010190.003005 . ISSN : 0066-4170 .
  25. ↑ Sherman , David M. Tending Animals in the Global Village: A Guide to International Veterinary Medicine (en angles). Wiley, 2002-05-16, p. 209. ISBN 978-0-683-18051-0 .  
  26. ↑ Krasnov , Boris R. Functional and Evolutionary Ecology of Fleas: A Model for Ecological Parasitology (en angles). Cambridge University Press, 2008-05-08, p. 593. ISBN 978-1-139-47266-1 .  
  27. ↑ ≪ Hymenolepis ≫ (en angles america). CDC-Centers for Disease Control and Prevention, 11-01-2021. [Consulta: 26 marc 2022].
  28. ↑ ≪ Trypanosomiasis, human African (sleeping sickness) ≫ (en angles). who.int. [Consulta: 26 marc 2022].
  29. ↑ Beltran Fabian , Maria ≪ Tungiosis y Tunga Penetrans ≫. Revista Peruana de Medicina Experimental y Salud Publica , 22, 4, 2005-10, pag. 323?324. ISSN : 1726-4634 . [ Enllac no actiu ]
  30. ↑ Barnes , Ethne. Diseases and Human Evolution (en angles). UNM Press, 2005, p. 253. ISBN 978-0-8263-3066-6 .  

Bibliografia [ modifica ]

  • Diaz , J.; Santos , T. Zoologia: Aproximacion evolutiva a la diversidad y organizacion de los animales (en castella). Editorial Sintesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquidites Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespecies
Viquiespecies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sifonapters&oldid=33498519 ≫