Serra Nevada
es un massis
muntanyos
pertanyent al conjunt de les
Betiques
, concretament als sistemes
Penibetics
. Esta situada majoritariament a la
Provincia de Granada
i, a la part mes oriental, s'esten per la
Provincia d'Almeria
a la Regio d'
Andalusia
,
Espanya
. Es el massis muntanyos de mes altitud de tota l'
Europa
occidental, despres dels
Alps
. La seva altitud maxima s'assoleix al pic
Mulhacen
, de 3.482
metres sobre el nivell del mar
. El
1986
va ser declarada
Reserva de la Biosfera
per la
UNESCO
i el
1999
gran part del seu territori va ser declarat
Parc nacional
pels seus valors
botanics
, paisatgistics i naturals.
Sierra Nevada, juntament amb les Betiques, es va formar durant l'
Orogenesi Alpina
a l'
Era Terciaria
. A causa del seu aillament i altitud, des de la fi de la
Glaciacio de Wurm
el massis ha quedat com a refugi d'innombrables plantes i
endemismes
impropis de les latituds mediterranies en que se situa, explicant-se, segons fonts del
Ministeri de Medi Ambient d'Espanya
, 66 especies vegetals vasculars
endemiques
i unes altres 80 especies animals propies de l'indret.
Als seus vessants s'hi troba l'
estacio d'esqui
situada mes al sud d'Europa i mes alta d'Espanya.
Situacio i caracteristiques
[
modifica
]
Situacio de la sierra Nevada a la
peninsula Iberica
.
Es una cadena muntanyosa situada a la
serralada penibetica
, que esta delimitada per la
vall de Lecrin
a l'oest, la vall del riu
Guadalfeo
al sud, la
depressio del Guadalquivir
al nord, el riu
Nacimiento
a l'est i la vall de l'
Andarax
al sud-est. Les
coordenades geografiques
entre les que es troba son aproximadament de 36º 55 'a 37º 15' de latitud nord i de 2º 56' a 3º 38' de longitud oest. Te una longitud de gairebe 80 km, la seva amplada oscil·la entre els 15 i els 30 km, i la seva superficie es de mes de 2.000 km².
Dins de Sierra Nevada es troba el
Mulhacen
, el cim mes alt de la
peninsula Iberica
amb 3.480 metres d'altitud, aixi com el cim de la
Veleta
, el tercer en alcaria amb 3.392 metres, despres de l'
Aneto
als
Pirineus
. (Vegeu pics mes importants al quadre adjunt).
La cara nord del massis es el lloc de naixement de multitud de rius situats gairebe tots a la conca del
Guadalquivir
; aqui neixen rius com el
Nacimiento
(afluent de l'
Andarax
), el
Fardes
, i el riu
Genil
, el mes important de tots; a les cares oest i sud neixen rius pertanyents al vessant mediterrani, com al riu
Durcal
o Izbor, el
Trevelez
, el
Poqueira
, afluents del
Guadalfeo
, que tambe neix a la serra, i els rius
Adra
i
Andarax
, amb els seus respectius afluents. En aquest mateix vessant es troben la major part de les gairebe 50 llacunes d'alta muntanya existents a Sierra Nevada, moltes de les quals donen lloc al naixement de rius i rierols.
Gran part de l'entorn, sobretot per sobre dels 2.400 metres (que correspon amb el limit de les neus perpetues fins a l'arribada del periode
Holoce
) ha estat modelat per l'antiga presencia de glaceres, donant lloc a innombrables llacunes d'alta muntanya, especialment al vessant sud del massis, i valls en forma d'"U".
La major part de la seva extensio es dins del
Parc Nacional Sierra Nevada
, que ocupa un total de 86.210 hectarees; unes altres 86.000 ha corresponen al
parc natural
circumdant. Dins d'aquest parc es troba l'
Observatori de Sierra Nevada
, i l'
estacio d'esqui
situada mes al sud d'Europa, coneguda per les seves suaus temperatures i amb abundant nombre d'hores de sol.
L'
Observatori astronomic de Sierra Nevada
esta format per dos complexos propers pero separats entre si. Gestionen un
radiotelescopi
, un d'ells, i diversos
telescopis optics
, l'altre; es troba al vessant nord, a la Loma de Dilar, a gairebe 2.900 metres d'altura.
El 1935 es va obrir una carretera que conduia al cim del pic
Veleta
. Fins a 1999, any en que va ser tancat al transit el tram que conduia al pic Veleta, era considerada la carretera mes alta d'Europa.
No obstant aixo, els Parcs Natural i Nacional de Sierra Nevada, entre els mesos de juny i octubre de cada any se solen posar a disposicio del public (si la neu ho permet) amb un
Servei d'Interpretacio dels Alts Cims
(en
espanyol
:
Servicio de Interpretacion de las Altas Cumbres
), compost de microbusos i guies que realitza diversos viatges al dia, el qual transporta als usuaris des de l'Alberg Universitari (2.500 msnm) fins a les Posicions del Veleta (3.100 msnm) i tornada. Aquest mateix servei es ofert, al vessant sud del massis muntanyenc, entre la localitat alpujarrenya de
Capileira
i l'Alt del Chorrillo (2.740 msnm), als contraforts del Mulhacen.
A mes, aquests organismes poden autoritzar excepcionalment l'us de l'antiga carretera quan la sol·licitud estigui emparada per algun dels casos que preveu la regulacio d'aquest espai protegit com, per exemple, la realitzacio d'investigacions cientifiques o l'organitzacio d'esdeveniments esportius. El que si que ha estat definitivament clausurat mitjancant el tall fisic de la carretera per a vehicles a motor es la prolongacio que aquesta tenia cap a l'
Alpujarra
, concretament entre el port de la Carihuela del Veleta i l'esmentat Alt del Chorrillo. No obstant aixo, aquest tram clausurat de l'antiga carretera, encara que segueix sent possible el seu us per cavalleries i bicicletes de muntanya, per les dures condicions climatiques que suporta fins i tot en periode estival i la falta de manteniment, esta actualment molt degradat, a mes d'estar travessat per congestes perennes de neu que fan dificil la seva transit si no es a peu i amb l'equip adequat.
Historia i origen del nom
[
modifica
]
Vista de la sierra Nevada, amb l'Alhambra en primer terme, des del mirador de San Nicolas, Granada.
Existeixen referencies a la Sierra Nevada des de l'antiguitat.
Plini el Vell
ja va esmentar al
segle
i
l'existencia de la muntanya
Solarius
a la zona fronterera entre les provincies romanes d'
Hispania
de la
Betica
i la
Tarraconense
. Durant l'epoca visigoda,
Isidor de Sevilla
va parlar de la muntanya
Solorio
, derivat de
mont Oriens
, ≪muntanya en la qual llueix el sol abans de sortir≫. Posteriorment, diversos autors islamics l'esmenten, denominant-la alguns
Yabal Sulayr
(muntanya del Sol o de l'Aire),
Yabal-al-Tay
(muntanya de la Neu), i altres simplement muntanya
Sulayr
. Altres denominacions posteriors han estat
muntanya del Sol
, de
l'Aire
i del
Sol
, de
la Neu
i tambe
Sierra de la Helada
, sent a partir del
segle
xviii
batejada de la forma en que es coneguda avui dia:
Sierra Nevada
.
Durant el
segle
xvi
va ser escenari de la
Rebel·lio de les Alpujarras
. Posteriorment, el
segle
xviii
marca l'inici de diverses expedicions, en les quals, influides per l'esperit de la
Il·lustracio
, es va comencar a explorar sistematicament la serra. Aixi, sobresurten la dirigida pel
marques de l'Ensenada
, a la qual van seguir altres protagonitzades per importants cientifics, especialment botanics, biolegs i geolegs. Aquests van comencar a descriure en les seves obres la importantissima riquesa natural de la serra. Autors com
Washington Irving
es van establir als seus voltants al segle
xix
. A la fi d'aquest segle,
Angel Ganivet
, en aquell temps consol d'Espanya a Finlandia, va comentar en algun dels seus escrits que la serra podria convertir-se en la ≪Finlandia andalusa≫ per l'existencia de neu mes de 6 mesos a l'any. Ja al segle
xx
, l'escriptor i hispanista britanic
Gerald Brenan
es va establir tambe en els seus voltants, dedicant la seva obra
Al sur de Granada
a immortalitzar la mes significativa de les comarques de la serra, l'
Alpujarra
. Posteriorment, el 1925 va ser construit un trambia-ferrocarril des de Granada cap a la propera localitat de
Guejar-Sierra
que, encara que va ser clausurat als anys 70, va marcar a Granada un abans i un despres en el coneixement de la serra.
L'
Estacio d'Esqui de Sierra Nevada
va comencar a desenvolupar-se a partir dels primers anys de la decada dels 60 del segle
xx
, quan el
1962
l'
Ajuntament de Granada
, presidit pel seu
Alcalde
Sr.
Manuel Sola Rodriguez Bolivar
, va adquirir els terrenys en els que despres es construirien les seves instal·lacions i pistes. Va obtenir l'informe favorable d'una comissio interministerial formada a l'efecte i, al maig de 1964, va ser adjudicada a
Cetursa
(Centres Turistics S.A.) la concessio per a l'execucio del Pla Municipal. El 1966 es va inaugurar el
Parador Nacional de Turisme
pel ministre d'Informacio i Turisme
Manuel Fraga Iribarne
(encara que aquest edifici, que portava diversos anys tancat, va quedar destruit per un incendi al juliol de 2006). Aquesta estacio va rebre el nom de "Solynieve" durant les primeres decades de la seva funcionament.
Ha albergat nombroses proves de la
Copa del Mon d'Esqui Alpi
, i va ser la seu de les finals del
1977
. A les seves pistes es va celebrar el
XXIV Campionat del Mon d'Esqui Alpi
el
1996
i ha estat presentada la seva candidatura a organitzar els
Jocs Olimpics d'Hivern
. Actualment te concedida la
Universiada
de
2015
.
En el punt de la divisoria de mars on es troben les provincies de Granada i Almeria esta situada l'Estacio del
Port de la Ragua
, dedicada a la practica de l'
esqui de fons
.
Proteccio mediambiental
[
modifica
]
El
1966
es va crear la
Reserva nacional de Caca
de Sierra Nevada, vigent fins a la creacio del Parc nacional.
El
1986
, Sierra Nevada va ser declarada per la
Unesco
≪
Reserva de la Biosfera
≫.
El
1989
, el
Parlament d'Andalusia
va crear el
Parc Natural de Sierra Nevada
a causa de les singularitats de flora, fauna, geomorfologia i paisatge. Posteriorment, el propi parlament autonomic d'Andalusia va proposar la seva declaracio com a
Parc nacional
i les
Corts Generals
van aprovar la seva llei reguladora, que es data el
3 de gener
de
1999
.
Geografia humana i economia
[
modifica
]
Les activitats economiques tradicionals de les gents que viuen als voltants de Sierra Nevada han estat historicament l'
agricultura
i la
ramaderia
. L'abundancia d'aigua, sobretot a la part oest del massis, ha donat facilitats a l'agricultura tradicional, la qual ha arribat fins i tot a establir-se en zones per sobre dels 2.000 metres d'altura a la cara sud (gracies a la benevola climatologia del lloc), si be la mecanitzacio era totalment impossible a causa de la complicada orografia. A l'estiu, historicament els pastors han utilitzat els "
borreguiles
" com a zona de pastura.
En els ultims anys, l'activitat agricola i ramadera ha remes en favor del
turisme
; a Granada, l'
estacio d'esqui
ha guanyat gran popularitat i prestigi. L'elevat nombre d'hores de sol i les bones temperatures, fins i tot en epoca hivernal, han atret als aficionats als esports d'hivern.
El vessant sud de la serra, juntament amb la vall del Guadalfeo i la
serra de la Contraviesa
, conformen la comarca de l'
Alpujarra
, una zona amb assentaments humans dispersos i abundants i caracteristiques patrimonials propies, actualment protegida com a
Patrimoni historic
(
Indret Historic de l'Alpujarra
), i amb un important desenvolupament turistic.
Imatge de satel·lit de la sierra Nevada. La cadena muntanyosa es visible al centre; sota d'aquesta son visibles nuvols causats pel vent de direccio sud-est.
Segons el cataleg de parcs nacionals del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya, Sierra Nevada es l'exemple mes representatiu dels ecosistemes mediterranis d'alta muntanya. Per aixo, com a trets mes caracteristics del
clima
de la serra es poden identificar la seva relativa aridesa (a causa de la seva orientacio oest-est, i els vents predominants de l'oest) i la forta insolacio de la zona mediterrania en que es troba. Les condicions que determinen l'enorme diversitat climatica a la serra Nevada son la seva amplitud altitudinal, latitud, i complexa
topografia
del terreny.
L'amplitud altitudinal determina l'augment de la insolacio conforme s'ascendeix i provoca oscil·lacions termiques de gran importancia: Per sota de
Trevelez
(1.510m d'altitud), la temperatura mitjana anual oscil·la entre els 16 i 12 °C; des dels 1.500 m fins al
Port de la Ragua
(2.000 m), entre 12 i 8 °C; entre els 2.000 m i l'alberg juvenil de
Pradollano
(2.500 m), entre 8 i 4 °C, i a partir dels 3.000 m es de menys de 0 °C. El vessant nord es mes freda que el vessant sud per la seva menor insolacio i major exposicio als vents del nord.
La seva posicio meridional i la seva presencia a la zona d'influencia
mediterrania
provoca la seva relativa sequedat; a l'estiu (de maig a octubre) la pluviositat es minima, mentre que a l'hivern les precipitacions son gairebe exclusivament en forma de neu a partir de certa altitud (2.000 metres aproximadament). Els vents ajuden a determinar un maxim de tardor al vessant sud (vents del sud-oest) i un altre maxim de primavera a la vessant nord, de major influencia nord-atlantica (amb vents de direccio nord i nord-oest).
A mes s'ha de ressaltar les peculiars condicions microclimatiques que es creen en cada una de les valls, rius i barrancs. En aixo la ja esmentada insolacio compleix un important paper.
Segons la
classificacio climatica de Koppen
, la Sierra Nevada posseeix un clima de tipus
Dsc
.
Clima de Pradollano, Alberg Juvenil (2.507 m)
(Dades Phytosociological Research Center
[1]
)
| 1975-1989
| gen
| feb
| mar
| abr
| mai
| jun
| jul
| ago
| set
| oct
| nov
| des
| mitjana anual
|
|---|
| Temp. maxima (°C)
| 0,3
| -0,9
| 0,6
| 3,2
| 4,6
| 14,2
| 21,6
| 19,8
| 14,2
| 10,4
| 3,5
| 2,6
| 7,8
|
| Temp. minima (°C)
| -6,1
| -7,9
| -7,5
| -4,3
| -2,9
| 5,6
| 11,9
| 10,6
| 5,7
| 2,2
| -3,3
| -4,0
| 0,0
|
| Temp. mitjana (°C)
| -2,9
| -4,4
| -3,4
| -0,6
| 0,9
| 9,9
| 16,6
| 15,2
| 9,9
| 6,3
| 0,1
| -0,7
| 3,9
|
| Precipitacions (mm)
| 86,7
| 91,2
| 78,8
| 53,8
| 53,6
| 29,7
| 6,1
| 11,7
| 33,7
| 69,0
| 85,2
| 93,1
| 692
|
Flora de Serra Nevada
[
modifica
]
Port de la Ragua (2.000 m), a Serra Nevada. Despres del final de l'ultima glaciacio, la peculiar situacio de Serra Nevada va permetre que aquesta es convertis en refugi d'innombrable quantitat d'endemismes i especies nordiques impropies de latituds mitjanes. Es coneixen, segons fonts del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya, 66 especies vegetals vasculars endemiques, la qual cosa representa la major biodiversitat de tota la peninsula Iberica i d'Europa. En total, el nombre de plantes superiors es de prop de 2.100, el que representa la quarta part de totes les especies conegudes a Espanya i la cinquena part d'Europa.
El Jardi Botanic de la Cortijuela, situat a les faldilles del Bescoll (Turo del Trevenque), a uns 1.600 metres d'altitud, te com a funcions la proteccio, conservacio, generacio i investigacio de la flora d'aquesta serra especialment les de les seves gairebe 100 especies vulnerables, amenacades o en perill critic. En el 2007 s'han comencat les plantacions del Centre Botanic Hoya de Pedraza situat a uns 1.980 metres d'altitud, i a uns 4 quilometres de Pradollano, com un centre de conservacio de la flora a zones de gran altura de Serra Nevada.[4] A Hoya de la Mora, a uns 2.500 metres d'altitud, des de 1965, que es va crear, es troba el Jardi Botanic Universitari de Serra Nevada, especialitzat en tots els endemismes de Sierra Nevada.
Causes de la diversitat biologica
[
modifica
]
El pi silvestre de Sierra Nevada es una especie endemica de les serres subbetiques i present a Sierra Nevada. L'origen de l'insolit nombre d'especies endemiques presents al massis ha de situar-se a finals de l'Era Terciaria, fa ara gairebe dos milions d'anys. A la fi d'aquesta era i l'arribada del periode quaternari, el clima de tot Europa va sofrir un progressiu refredament que va permetre a especies vegetals de latituds septentrionals i artiques avancar progressivament cap al sud d'Europa i ocupar gran part de l'interior i zones altes de la peninsula Iberica. El final de la Glaciacio de Wurm i l'arribada del periode Holoceno va marcar el comencament d'un progressiu augment de temperatures, i aquestes especies nordiques van trobar refugi en les alcades de Sierra Nevada, acantonant-se al massis i adaptant-se progressivament a les caracteristiques propies del clima de la zona, com la seva sequera estival. Aixi, moltes especies han desenvolupat caracteristiques propies o fins i tot s'han anat desenvolupant de forma independent a causa del seu aillament, comptant-se per aixo un nombre major d'endemismes al massis que els existents a paisos com Belgica, Alemanya, Austria, la Gran Bretanya, Suecia, Dinamarca, la Republica Txeca, Eslovaquia i Polonia en conjunt.[5]
Exemples d'endemismes serien: la camamilla reial (Artemisa granatensis), el narcis de Sierra Nevada (Narcissus nevadensis) o l'estrella de les neus (Plantago nivalis), sent aquesta ultima un dels grans simbols del massis, equivalent a l'edelweiss dels Pirineus o els Alps. A mes, a Sierra Nevada tambe son presents especies que son endemiques del Sistema Betic o son presents a la serralada de l'Atles marroqui.
La vegetacio de Sierra Nevada es pot dividir en diferents nivells bioclimatics.
Vegetacio de les zones baixes
[
modifica
]
Per sota dels 700 metres d'altitud, unicament a la cara sud del massis, es desenvolupa l'anomenat pis termomediterrani. En aquest pis els estius son molt calorosos i les gelades son gairebe inexistents a l'hivern. Poques parts d'aquesta franja de territoris no han estat conreades, pero els estudis afirmen que a aquesta zona correspondria a un alzinar combinat amb una bardissa de llentiscle (Pistacia lentiscus), ginebrers, llums d'oli (Aristolochia baetica) i sarsaparrella (Smilax aspera). En terres empobrits per fenomens com, per exemple, els incendis forestals, tambe apareixen romerals (Rosmarinus officinalis), aulagars d'Ulex parviflorus i xerrials.
En aquesta franja d'alcades es desenvolupa el pis mesomediterrani, entre els 700 i els 1300 metres aproximadament. En aquest pis els estius continuen sent calorosos, pero a l'hivern es produeixen gelades. En aquesta zona son frequents el llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre i sarsaparrella (Smilax aspera). L'alzinar sobre terres silicis es pobre en especies; al costat de l'alzina, ginebrers, torvisc i mareselva (Lonicera etrusca).
Vegetacio de la zona intermedia
[
modifica
]
Entre els 1.300 i els 1.900 metres, aproximadament, es desenvolupa el pis supramediterrani. En aquest pis els estius son temperats i els hiverns son lleugerament freds, amb frequents gelades i nevades. Les especies predominants son el melojo i, en menor mesura, el quejigo i l'auro; aquestes tres especies es desenvolupen en formacions boscoses. Mes frequents son els alzinars, que se situen, generalment, entre els 1.300 i els 1.750 m. Solen desenvolupar-se tant sobre terres carbonatats com sobre roques acides. Els alzinars son dominats per l'alzina i, segons el tipus de terra i l'altitud, arbusts com ara ginebrers (Juniperus oxycedrus), agracejo (Berberis hispanica), torvisco (Daphne gnidium), rusco (Ruscus aculeatus) i arc blanc (Crataegus monogyna) sobre terres basics.
Vegetacio d'alta muntanya
[
modifica
]
A partir dels 1.900 metres, fins als 2.700 metres aproximadament, es desenvolupa el pis oromediterraneo. Es a partir d'aquesta franja on apareixen la majoria de les especies que converteixen Sierra Nevada en un paradis botanic.
En aquest pis bioclimatic es desenvolupen pinedes i sabinares. La vegetacio esta formada per especies de port arbori i arbustiu (Pi silvestre (Pinus sylvestris), sabina mesquina (Juniperus sabina), J. communis subsp. hemisphaerica, Prunus ramburii) i una bardissa pulvinular (Vella spinosa, Erinacea anthyllis, Bupleurum spinosum).
Sobre terres mes evolucionats apareixen enebrales i piornales, formant comunitats riques en camefits fruticosos i hemicriptofits (Arenaria imbricata, Festuca indigesta). Tambe abunda la flora endemica: Genista versicolor, Arenaria pungens, Potentilla nevadensis.
En arees calcaries a major altitud (capcalera del riu Durcal, Dornajo), i per l'escassetat de terra, es desenvolupa un espinal amb sabines i ginebrers, barrejat amb un farigolar encoixinat, on hi apareixen especies com ara la Sideritis carbonellis i Astragalus granatesis.
Vegetacio dels cims
[
modifica
]
Estrella de les neus (Plantago nivalis). El pis crioromediterrani es desenvolupa a partir dels 2.600 o 2.800 m. Les condicions climatiques de forta insolacio, temperatures extremes, forts vents, la sequera estival propia de les latituds mediterranies i la presencia de neu mes de 8 mesos a l'any impedeixen el desenvolupament d'especies llenyoses. En aquest entorn es desenvolupen els borreguils (nom que reben a Granada els pastius nevadenses d'alta muntanya, o pastius de muntanya). Aquest tipus de vegetacio (que tambe, en part, es desenvolupa als estadis alts del pis oromediterrani) presenta certes similituds amb la tundra artica, amb el pel cani (Nardus stricta) com a planta mes representativa, i un elevadissim nombre d'endemismes.
Vegetacio Riparia
[
modifica
]
Depenent de la zona, en arees de roques carbonatades (calcaries, per exemple), la vegetacio de riu esta formada principalment per omedes (Ulmus minor), pollancredes (Populus alba) i saules (Salix spp.). Sobre terres acids s'instal·len vernedes (Alnus glutinosa), saules (Salix atrocinerea) i freixes (Fraxinus angustifolia). Pero, per desgracia, la degradacio de la vegetacio riparia (de riu) a Sierra Nevada es molt notable, sent bastant dificil trobar boscos de ribera en un raonable estat de conservacio avui en dia.
Fauna de Serra Nevada
[
modifica
]
La fauna de Sierra Nevada sempre ha estat de dificil estudi, existint un nombre bastant baix de referencies zoologiques. La reina indiscutible de la fauna a Sierra Nevada es (
Capra pyrenaica
), que sol pasturar a l'alta muntanya. El Ministeri de Medi Ambient d'Espanya ha classificat 80 especies d'animals endemics. A mes, es troben diverses especies d'invertebrats singulars entre els quals es troben mes de 20 especies de papallones, nombroses especies de petites aus i un important nombre de rapinyaires.
Es pot establir la seguent classificacio per Biotops:
Existeixen poques especies que es trobin a gran alcaria; aquesta es una caracteristica tipica de la Fauna de Sierra Nevada, en comparacio amb altres cadenes muntanyenques europees. Les principals son el
talpo de tartera
(
Chionomys nivalis
) entre els mamifers, i el
cercavores
(
Prunella collaris
) entre les aus.
Roquissars i cornises
[
modifica
]
Biotop utilitzat principalment com a zona de nidificacio per aus:
Avifauna:
colom roquer
(
Columba livia
),
xixella
(
C. oenas
),
merla roquera
(
Monticola saxatilis
),
merla blava
(
M. solitarius
),
roquerol
(
Ptyonoprogne rupestris
),
falzia reial
(
Apus melba
),
colit negre
(
Oenanthe leucura
),
pardal roquer
(
Petronia petronia
),
sit negre
(
Emberiza cia
). Rapinyaires:
Xoriguer comu
(
Falco tinnunculus
),
mussol
(
Athene noctua
) i escasses parelles d'
aguiles perdiueres
(
Hieraaetus fasciatus
),
aguiles reials
(
Aquila chrysaetos
) i
ducs
(
Bubo bubo
).
Mamifers:
cabra hispanica
(
Capra pyrenaica
),
mostela
(
Mustela nivalis
),
fagina
(
Martes foina
),
rata cellarda
(
Eliomys quercinus
),
guilla
(
Vulpes vulpes
) i algunes especies de
ratpenats
.
Reptils:
escurco iberic
(
Vipera latasti
),
serp verda
(
Malpolon monspesulanus
),
serp blanca
(
Rinechis scalaris
), llangardaix ocel·lat de Sierra Nevada (
Lacerta lepida
nevadensis
),
sargantana iberica
(
Podarcis hispanica
).
Amfibis:
Totil
(
Alytes obstetricans
), gripauet (
Pelodytes punctatus
)
Fauna de bardissa i pastiu
[
modifica
]
Mamifers:
talpo comu
(
Pitymys duodecimostatus
),
rata cellarda
(
Eliomys quercinus
),
llebre comuna
(
Lepus europaeus
),
conill de bosc
(
Oryctolagus cuniculus
),
ratoli de bosc
(
Apodemus sylvaticus
),
guilla
(
Vulpes vulpes
) i
mostela
(
Mustela nivalis
).
Avifauna:
passerell comu
(
Carduelis cannabina
),
cadernera
(
Carduelis carduelis
),
lluer
(
C. spinus
),
gafarro
(
Serinus serinus
),
cruixidell
(
Emberiza calandra
),
hortola
(
E. hortulana
),
pardal de passa
(
Passer hispaniolensis
),
tord comu
(
Turdus philomelos
),
griva cerdana
(
T. pilaris
),
griva
(
T. viscivorus
),
perdiu roja
(
Alectoris rufa
),
guatlla
(
Coturnix coturnix
),
bitxac comu
(
Saxicola torquata
),
tallareta cuallarga
(
Sylvia undata
),
tallareta vulgar
(
S communis
),
tallarol trencamates
(
S conspicillata
),
tallarol de garriga
(
S cantillans
), trobat (
Anthus campestris
),
puput
(
Upupa epops
),
merla
(
T. merula
),
abellerol
(
Merops apiaster
),
siboc
(
Caprimulgus ruficollis
),
colit negre
(
Oenanthe leucura
), molt tipica de la bardissa encoixinada,
colit gris
(
O. oenanthe
),
colit ros
(
O. hispanica
),
cuaenlairat
(
Cercotrichas galactotes
), alaudids com el
cotoliu
(
Lullula arborea
) o la
cogullada vulgar
(
Galerida cristata
) i el
mussol
(
Athene noctua
).
Reptils:
escurco iberic
(
Vipera latasti
),
serp verda
(
Malpolon monspesulanus
),
colobra bordelesa
(
Coronella girondica
),
colobra de ferradura
(
Coluber hippocrepis
),
llangardaix ocel·lat
(
Lacerta lepida nevadensis
),
sargantana cua-roja
(
Acanthodactylus erythurus
),
sargantana iberica
(
Podarcis hispanica
),
sargantana cuallarga
(
Psammodromus algirus
),
sargantana corredora
(
Psammodromus hispanicus
),
Chalcides chalcides
,
bivia iberica
(
C. bedriagai
).
Amfibis:
gripau corredor
(
Bufo calamita
),
gripau d'esperons
(
Pelobates cultripes
) o gripauet (
Pelodytes punctatus
).
Aracnids:
escorpi groc
(
Buthus occitanus
).
Animals d'arees boscoses
[
modifica
]
Si be en teoria hi ha, en l'area, tres tipus de formacions boscoses, per diversos motius (degradacio, escassa extensio en superficie dels boscos) no sol apareixer una fauna propia en cada un d'ells: normalment les especies son comunes entre elles.
Avifauna:
Picot verd
(
Picus viridis
),
raspinell comu
(
Certhia brachydactyla
),
mallerenga cuallarga
(
Aeghitalos caudatus
),
bruel
(
Regulus ignicapillus
),
pinsa comu
(
Fringilla coelebs
),
sit negre
(
Emberiza cia
),
tallarol de casquet
(
Sylvia atricapilla
),
tallareta vulgar
(
S communis
),
tallarol gros
(
S borin
),
tortora
(
Streptopelia turtur
),
tudo
(
Columba palumbus
),
oriol
(
Oriolus oriolus
),
cucut
(
Cuculus canorus
),
cucut reial
(
Clamator glandarius
),
puput
(
Upupa epops
),
enganyapastors
(
Caprimulgus europaeus
), colltort (
Jynx torquilla
) i un gran nombre de
parids
com la
mallerenga petita
(
Parus ater
),
mallerenga carbonera
(
Parus major
),
mallerenga blava
(
P caeruleus
). Tambe altres ocells com el
lluer
(
Carduelis spinus
),
llucareta
(
Serinus citrinella
),
merla
negra (
Turdus merula
),
pinsa mec
(
Fringilla montefringilla
),
trencapinyes
(
Loxia curvirostra
),
pardal xarrec
(
Passer montanus
).
Rapinyaires forestals:
Astor
(
Accipiter gentilis
),
esparver vulgar
(
A. nisus
),
aguila calcada
(
Hieraaetus pennatus
),
aligot comu
(
Buteo buteo
),
duc
(
Bubo bubo
),
xot
(
Otus scops
).
Mamifers:
Senglar
(
Sus scrofa
),
gat fer
(
Felis silvestris
),
guilla
(
Vulpes vulpes
),
mostela
(
Mustela nivalis
),
fagina
(
Martes foina
),
geneta
(
Genetta genetta
), i el frequent
turo comu
(
Putorius putorius
). Altres mamifers son: l'
erico comu
(
Erinaceus europaeus
),
Talpa europaea
,
Musaranya comuna
(
Crocidura russula
),
musaranya etrusca
(
Suncus etruscus
),
teixo
(
Meles meles
),
esquirol
comu (
Sciurus vulgaris
) i diverses especies de
ratpenats
.
Reptils:
Sargantana corredora
(
Psammodromus hispanicus
),
llangardaix ocel·lat
de Sierra Nevada (
Lacerta lepida nevadensis
),
serp blanca
(Elaphe scalaris),
serp de cogulla
(
Macroprotodon cucullatus
).
Amfibis:
Salamandra comuna
(
Salamandra salamandra
),
gripau comu
(
Bufo bufo
),
gripau corredor
(
B. calamita
).
Rius i sotos fluvials
[
modifica
]
Vertebrats aquatics:
Truita de riu
(
Salmo trutta
) i
truita irisada
(
Oncorhynchus mykiss
)
Invertebrats aquatics:
Planaries
,
sangoneres
, cargols, bivalves i crustacis, sobre tot el
cranc de riu iberic
(
Austropotamobius pallipes
).
Amfibis:
Gandaria
(
Pleurodeles waltl
),
granota verda
(
Pelophylax perezi
), la
reineta arboria
(
Hyla arborea
) i la
granota pintada
(
Discoglossus pictus
)
Reptils:
Tortuga de rierol
(
Mauremys leprosa
),
tortuga d'estany
(
Emys orbicularis
),
colobra de collar
(
Natrix natrix
) i la
colobra escurconera
(
N. maura
)
Mamifers de medi aquatic:
Rata d'aigua
(
Arvicola sapidus
),
musaranya aquatica mediterrania
(
Neomys anomalus
),
musaranya comuna
(
Crocidura russula
) i la
musaranya etrusca
(
Suncus etruscus
), i diferents especies de
ratpenats
. Encara esta per confirmar si la lludria (
Lutra lutra
) s'ha extingit.
Avifauna de riu:
Blauet
(
Alcedo atthis
),
merla d'aigua
(
Cinclus cinclus
),
cuereta blanca
(
Motacilla alba
),
cuereta torrentera
(
M cinerea
) i
cuereta groga
(
M flava
). Entre els passeriformes mes comuns poden observar-se: el
grasset de muntanya
(
Anthus spinoletta
),
pit-roig
(
Erithacus rubecula
),
mastegatatxes
(
Ficedula hypoleuca
),
papamosques gris
(
Muscicapa striata
),
mosquiter comu
(
Phylloscopus collybita
),
mosquiter pal·lid
(
P. bonelli
),
mosquiter xiulaire
(
P. sibilatrix
),
bosqueta vulgar
(
Hippolais polyglotta
), bosqueta pal·lida (
H. pallida
),
oreneta cuablanca
(
Delichon urbica
),
roquerol
(
Ptyonoprogne rupestris
),
merla blava
(
Monticola solitarius
), entre altres. Com a rapinyaire nocturn:
xot
(
Otus scops
).
Llacunes de Sierra Nevada
Llacuna Altitud
Llacuna del Cavall 2.820 m
Llacuna del Xai 2.674 m
Llacuna de la Mula 2.546 m
Lagunillo Misterioso 2.684 m
Embassament de les Eugues 2.882 m
Llacuna Llarga 2.794 m
Llacuna de la Mosca 2.895 m
Llacuna Najera 2.731 m
Llacuna Quadrada 2.830 m
Llacuna de Bolanos 2.900 m
Llacuna de Lanjaron 2.980 m
Llacuna d'Aigues Verdes 3.050 m
Llacuna de Riu Sec 3.126 m
Llacuna de la Caldera 3.030 m
Llacuna de Penyal Negre 2.835 m
Llacuna Hondera 2.850 m
Llacuna Altera 3.079 m
Llacuna de la Gotassa 2.917 m
Llacuna de les Calderetes 2.873 m
Llacuna de Vacares 2.895 m
Llacuna de Juntillas 2.931 m
Sierra Nevada, conjuntament amb les Betiques i totes les serralades a vorera del Mar Mediterrani, es va formar durant l'orogenesi Alpina del Terciari al sud d'Europa, amb sediments de l'era Primaria i Secundaria: grans de quars, argiles i rovells de ferro, fonamentalment. L'acumulacio d'una gruixuda capa de materials en el fons d'un sinclinal, cobert per les aigues marines del Mar de Tetis fa mes de 200 milions d'anys, d'entre 3.000 i 4.000 metres, i sotmesos a les enormes pressions de les profunditats, van transformar les roques sedimentaries i les metamorfizaron.
Posteriorment, a la segona meitat de l'era Terciaria, en el Plioce, comenca l'aixecament dels materials ja plegats en antigues orogenesis i va emergint a poc a poc de les aigues, com tota la formacio alpina que, iniciant la seva pressio en el sud, va anar desplacant-se cap al nord, en direccio a l'altipla castella, que va actuar parant el seu avenc.
Posteriorment, es va arribar a un punt en que l'aixecament i bombament va arribar al seu limit i els materials es van trencar, lliscant-ne uns a sobre de d'altres, i formant-se una serie de falles molt caracteristiques del lloc.
Geologia actual
[
modifica
]
El nucli de Sierra Nevada esta format per materials de l'era paleozoica, principalment pissarres micacies, de poca duresa.
Existeixen quatre franges o zones, geologicament parlant:
La part central, la zona de les principals alcaries de Sierra Nevada, amb els tipics esquistos o pissarres metamorfiques.
Al voltant de la part central, es presenta una altra zona de roques variades: pissarres, anfibolites, serpentina, gneis, marbres, algunes roques volcaniques bastant metamorfitzades i formacions de filitas vinoses del Triasic, compost de fragments de poca consistencia constituents de la "launa", roca utilitzada com a impermeabilizant a molts dels sostres tipics de la zona.
La zona "exterior" es formada per un cinturo de dolomies i calcaries triasiques i, com a exemples mes caracteristics, tenim el pic del Trevenque (2.079 m) i els Alayos de Dilar (1.982 m).
Finalment, en l'entorn s'estenen terrenys terciaris: extensions argilenques i conglomerats.
La cara sud de Sierra Nevada, amb les localitats alpujarrenas de Capileira i Bubion. Es pot observar la relativa suavitat del pendent de la zona, malgrat assolir-se els 3.000 metres en pocs quilometres
En la formacio geologica de Sierra Nevada es van produir contrasts d'entitat, com el dels suaus "plans inclinats" (anomenats "turons") del pendent sud, contra els escarpats i profunds talls del vessant nord, en el qual va quedar mes marcada l'erosio glacial del periode Quaternari, especialment en llocs com els circs (o "corrals", nom que reben a Granada als circs glacials) del Penell i Valdeinfierno, de la Llacuna de les Eugues, de Riu Sec, de l'Hoya de la Mora o de Lajaron, naixement aquesta ultima del riu del mateix nom, i la conca del qual conserva perfectament definida la forma d'O tipica en vies glacials.
Pic Penell des de l'Hoya de la Mora.Com s'ha comentat abans, s'estima que durant la Glaciacio de Wurm el limit de les neus perpetues de Sierra Nevada se situava al voltant dels 2.400 metres. Aixo ha portat a la modelacio del relleu i es la causa de la presencia d'innombrables llacunes d'alta muntanya i valls en forma d'O, com tambe s'esmenta abans. Conten algunes croniques del segle
xix
que per aquella epoca encara era possible veure les restes d'una glacera a la zona de Los Corrales del Veleta, just a l'ombra de pic del mateix nom, i recentment es va descobrir que, encara avui en dia, hi ha zones de permafrost en diversos punts de la cadena muntanyosa, tals com en la zona.[6 esmentada] En aquestes investigacions es va estimar l'edat del gel fossil present al subsol en un interval entre els 100 i els 9.000 anys. Aquestes zones de permafrost restants son considerades reminiscencies de les antigues glaceres presents al massis.
Amenaces ambientals
[
modifica
]
El notable desenvolupament de l'estacio turistica ha provocat que durant els ultims anys hagin aparegut plans per a la seva ampliacio tant al Barranc de San Juan com a la cara oest del massis, al Turo del Cavall. Aquesta possibilitat per ara ha estat rebutjada, i ha quedat descartada despres de ser declarat parc nacional, tot i que existeixen pressions de sectors politics i empresarials granadins per l'enorme exit de l'estacio i la falta d'espai i massificacio de l'area de l'estacio en l'actualitat. Ja des dels anys vuitanta, decada en que l'estacio d'esqui rep el seu impuls mes important, Sierra Nevada es va col·locar a l'ull de l'huraca. Grups ecologistes van denunciar agressions a la part mes fragil d'un ecosistema que atresora una biodiversitat gairebe sense equivalents a Europa.
D'altra banda, hi ha multitud d'especies, tant de flora com de fauna, greument amenacades, com la papallona anomenada Nena de Sierra Nevada, una llagosta exclusiva de Sierra Nevada (Baetica ustulata) i una mantis endemica (Apteromantis aptera).
Entre les especies vegetals, existeixen estudis destinats a la recuperacio d'especies com la Camamilla Real o la tella. Els incendis forestals, com el que es va esdevenir el Setembre de 2005, [7] i en el qual es van cremar al voltant de 2.500 Ha., fonamentalment de pineda de repoblacio, suposen un altre perill afegit a la llarga llesta.
Senderisme i lleure
[
modifica
]
A mes de la coneguda estacio d'Esqui de Sierra Nevada, existeixen moltes possibilitats de lleure en aquest lloc. Hi ha una estacio d'esqui de fons, molt menys coneguda, al Port de la Ragua, i innombrables rutes de senderisme. Algunes de les rutes mes conegudes son les seguents:
Sendera de l'Estrella.
La Sendera de l'Estrella es un sender que discorre al costat de les vores dels rierols que fan de capcalera del Riu Genil i ofereix unes interessants vistes del nord del massis muntanyos.
Integral dels 3.000 metres de Sierra Nevada.
La Integral de Sierra Nevada, com es mes coneguda, es una ruta que comenca en Jerez del Marquesado, a la zona nord del massis, i acaba a Niguelas, a l'oest. El seu nom es deu que passa per gairebe tots els pics de mes de 3.000 metres d'alcaria. Si be no requereix una gran capacitat tecnica, no es recomanable per a montanistas sense experiencia a causa de les exigencies fisiques de la ruta.
Ruta Sulayr
La ruta Sulayr es un sender de 340 km de longitud que circumda Sierra Nevada, dissenyat i promocionat per algunes institucions publiques, per al que s'han recuperat diverses senderes tradicionals i vies pecuaries.
Refugis i vivacs
[
modifica
]
Existeixen tres refugis atesos:
Refugi del Poqueira: a 2.500 m d'altitud, situat en la confluencia dels rius Mulhacen i riu Sec, a l'Hoya del Penyal Negre sobre el Barranc del Poqueira. Te una capacitat de 87 places. Les poblacions mes properes son Trevelez i Capileira.
Refugi Postero Alto: a 1.880 m d'altitud, situat al Turo d'Enmedio, a prop del municipi de Jerez del Marquesado. Te una capacitat de 68 places.
Alberg Port de la Ragua: a 2.000 m d'altitud, situat a la carretera A-337 que comunica la comarca del Marquesat del Zenete amb l'Alpujarra. Te capacitat de 32 places.
A mes existeixen diversos refugis-vivacs, encara que alguns es troben en mal estat: La Carihuela, La Caldera, Rosers, Elorrieta, Penya Partida, La panerola, El Vadillo, Barranc de l'Aceral, El Caballo i El Chullo.
Tambe existeixen alguns refugis naturals o coves: Cova Secreta, Siete Lagunas i Tunel del Penell.
Mites i llegendes
[
modifica
]
Existeixen innombrables histories sobre Sierra Nevada i personatges mitics que hi visqueren o la van recorrer, en molts casos transmesos de boca a boca pels habitants d'aquests llocs; les seguents son exemples d'aquestes llegendes:
L'Escombra del Diable.
S'explica que en una epoca remota va existir un castell a l'Alpujarra, en el qual habitaven un ric senyor i la seva filla, la qual guardava com si es tractes d'un tresor preat. Quan aquesta va complir 20 anys, va ser promesa en matrimoni a un senyor de la comarca, de tanta riquesa i poder com ell, pero igualment tan despota i brutal, sense haver-se adonat d'un pastor de la terra que ella s'havia enamorat, sent corresposta. Quan es va saber la noticia i encara que pensaven que no hi havia cap esperanca, els amants van prendre la decisio d'escapar i, si era necessari, morir, abans fins i tot que separar-se. Va caure la nit i el pastor es va dirigir a la recerca de la seva estimada. Al cami, un home, que va afirmar ser el diable i que volia oferir-li la seva ajuda, li va proporcionar una escombra capac d'escombrar la neu per si sola. Escombra a ma, els joves van fugir fins a arribar a les proximitats del pic Alcazaba, lloc en el qual l'escombra va comencar a escombrar per si sola i va provocar una allau, sepultant els qui els seguien. L'escombra va quedar alla oblidada i avui en dia segueix escombrant la neu i provocant allaus.
Llacuna de Vacares.
On avui en dia es troba la Llacuna de Vacares, en un temps llunya hi va haver un jardi molt bonic, al qual sovint acudia una bella princesa a trobar-se amb el seu amant. Un influent princep moro tambe l'estimava pero sense ser correspost. Un dia, cansat de ser rebutjat i encegat de gelosia, es va voler venjar i va decidir assass$2n.ar el seu rival. Una nit, mentre els amants es trobaven reunits, es va consumar la seva revenja tallant-li el cap al jove, que, seguidament, es va convertir a una pedra negra encara, avui visible sobre un dels marges de la llacuna. Davant d'aquesta visio, la princesa va pujar a una penya, va comencar a plorar fins a cobrir el jardi amb les seves llagrimes fins a inundanr-lo per complet. Despres d'aixo es va convertir ella tambe en una roca. Es diu tambe que de vegades s'escolten crits i terribles gemecs, procedents del fons de la llacuna, proferits pel moro.