Shiing-Shen Chern

Biografia
Naixement	(zh) 陳省身 26 octubre 1911 Jiaxing (RP Xina)
Mort	3 desembre 2004 (93 anys) Tianjin (RP Xina)
Causa de mort	Causes naturals  ( Insuficiencia cardiaca )
Sepultura	Tomba de Shiing-Shen Chern a la Universitat de Nankai 39° 06′ 05″ N, 117° 10′ 15″ E  /  39.101298°N , 117.170697°E  / 39.101298; 117.170697
Director Institut Chern de Matematiques 1985 ? 1992 ← cap valor ? Guoding Hu  → Director Mathematical Sciences Research Institute 1982 ? 1984 ← cap valor ? Irving Kaplansky  →
Dades personals
Religio	Ateisme
Formacio	Facultat de Ciencies de Paris (1936–1937) Universitat d'Hamburg (1934–1936) Universitat Tsinghua (1930–1934) Universitat de Nankai (1926–1930)
Tesi academica	Eine Invariantentheorie der Dreigewebe aus r- dimensionalen Mannigfaltigkeiten im R(sub)2r   (1936 )
Director de tesi	Wilhelm Blaschke
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial
Ocupacio	matematic , professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Amsterdam , professor visitant . Facultat de Matematiques, Informatica, Fisica i Astronomia (1967–1967) Universitat de California a Berkeley (1960–1979) Universitat de Chicago (1949–1960) Academia Sinica (1946–1948) Universitat de Princeton (1943–1945) Universitat Nacional Associada del Sud-oest (1938–1943) Universitat Tsinghua (1937–1938)
Membre de	Royal Society Academia Sinica Academia Americana de les Arts i les Ciencies Accademia Nazionale dei Lincei Academia de Ciencies de Russia Academia Xinesa de les Ciencies Societat Filosofica Americana Academia Nacional de Ciencies dels Estats Units Academia Francesa de les Ciencies Academia Mundial de les Ciencies
Professors	Dan Sun , Jiang Lifu , Elie Cartan i Solomon Lefschetz
Alumnes	Chen Ning Yang
Influencies	Elie Cartan
Obra
Obres destacables Classe de Chern forma de Chern?Simons Homomorfisme de Chern-Weil teoria de Chern-Simons Teoria de Chern-Weil Teorema de Chern-Gauss-Bonnet
Estudiant doctoral	Shing-Tung Yau , Louis Auslander , Katsumi Nomizu , Manfredo do Carmo , Howard Garland , Robert Brown Gardner , Jon Gordon Wolfson (en) , Joseph A. Wolf , Harold I. Levine (en) , Thomas Banchoff , Shiu-Yuen Cheng (en) , Hsien Chung Wang , Sidney Martin Webster (en) , Alan Weinstein , Bernard Shiffman (en) , Jerome Spanier (en) , John Millson , David Bleecker , Peter Li (en) , Haruo Suzuki (en) , William Francis Pohl (en) , Theodore Shifrin (en) , Liao Shantao (en) , Alexandre Rodrigues , Nicholas Constantine Petridis (en) , Harold Gerard Donnelly (en) , Donald Alfred Pelles (en) , Hon-Fei Lai (en) , Joao Lucas Marques Barbosa (en) , S. C. Chang (en) , Chen-Nang Yang (en) , Stuart Preston Smith (en) , Ai-Nung Wang (en) , Leo Huet Amaral (en) , William Henry Smoke (en) , Robert Alan Wolf (en) , Robert C. Reilly (en) , Steven Lee Jordan (en) , Dominic Shui-Pui Leung (en) , Plinio Amarante Quirino Simoes (en) , Douglas James Dunham (en) , Chen Han Sung (en) i James John Faran (en)
Familia
Conjuge	Shining Cheng
Fills	May Chu
Pares	Baozhen Chern i Mei Han
Parents	Ching-wu Chu ( gendre )
Premis (2004)   Premi Shaw en Ciencies Matematiques (2004)   Premi Shaw (2002)   Medalla Lobatxevski (1996)   Gran Creu de l'Orde nacional del Merit Cientific (1985)   doctor honoris causa per la Universitat de Nankai (1985)   Membre estranger de la Royal Society (1983)   Premi Leroy P. Steele (1983)   Premi Wolf en Matematiques (1982)   Premi Humboldt (1982)   doctor honoris causa per l'ETH Zurich (1975)   Medalla Nacional de Ciencia (1970)   Premi Chauvenet (1969)   doctor honoris causa per la Universitat Xinesa de Hong Kong (1954)   Beca Guggenheim   Academic de l'Academia Xinesa de Ciencies

Shiing-Shen Chern (xines: 陳省身) ( Jiaxing ,   26 d'octubre de 1911   - Tianjin ,   3 de desembre de 2004 ) va ser un matematic xines de naixement, nacionalitzat estatunidenc.

Vida [ modifica ]

Chern era fill d'un advocat que treballava pel govern xines i que va ser destinat a Tianjin , on el jove Chern va rebre l'ensenyament secundari. Amb quinze anys va ingressar a la universitat de Nankai en la qual va estudiar molta geometria sota la direccio de Li-Fu Chiang, un matematic doctorat a Harvard el 1919 i deixeble de Julian Coolidge . ^[1] Des de 1930 fins a 1934 va estudiar a la universitat Tsinghua de Pequin on, el 1932, va assistir a una conferencia de Wilhelm Blaschke que li va obrir el ulls a la geometria diferencial global. ^[2] Per aixo, quan es va graduar el 1934 i va rebre una beca per estudiar a l'estranger, va escollir anar a la universitat d'Hamburg , en la qual es va doctorar el 1936 sota la supervisio de Blaschke. ^[3] El curs seguent va estar a Paris , estudiant amb Elie Cartan , ^[4] i quan va voler retornar al seu pais, ja havia esclatat la segona guerra sino-japonesa i les universitats de Pequin, Tsinghua i Nankai havien estat clausurades, fusionades i traslladades a Kunming amb el nom de Universitat Nacional Associada del Sud-oest on va donar classes des de 1938 fins a 1943 ^[5] en un cert aillament intel·lectual. ^[6]

El 1943 va rebre una invitacio d' Oswald Veblen per anar a l' Institut d'Estudis Avancats de Princeton i, despres d'un llarg viatge amb avions militars, es va incorporar al seu nou treball en el qual va romandre fins al 1945. Aquesta curta estanca va ser, pero, transcendental: no solament va descobrir la demostracio intrinseca del teorema de Gauss-Bonnet n -dimensional sino que, a mes, va descobrir que la curvatura d'una varietat riemanniana es pot utilitzar per generar invariants topologics de manera canonica. ^[7] El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial , va retornar al seu pais per encarregar-se de posar en marxa l'Institut de Matematiques de l'Academia Sinica a Nanquin . ^[8] La ciutat es va anar fent mes perillosa en avancar la revolucio xinesa i el 1949 va marxar del seu pais, aquesta vegada amb la familia, en ser convidat a ser professor de la universitat de Chicago . ^[9] A Chicago, on va coincidir amb Andre Weil , va ser conscient que tardaria molt en tornar al seu pais i, efectivament, el 1960 va deixar la universitat de Chicago per incorporar-se a la universitat de Berkeley , en la qual es va retirar el 1979. ^[10] Els anys posteriors va estar compromes en la posada en marxa del Mathematical Sciences Research Institute de Berkeley, del qual va ser el seu primer director. ^[11]

A partir de 1972 va visitar frequentment el seu pais que considerava que podia arribar a ser un pais lider mundial en el camp de les matematiques. El 1985 va ser el fundador de l'Institut de Recerca Matematica de la universitat de Nankai (a Tianjin), ^[12] que avui en dia porta el seu nom i on reposen les seves restes. El 1999 va retornar definitivament a la Xina; l'any seguent va morir la seva esposa i el 2004 va morir ell mateix. ^[13]

Obra [ modifica ]

Chern va publicar mes de 180 obres cientifiques, entre articles, llibres i monografies. ^[14] Tota la seva obra destaca pel seu mestratge en les tecniques de les formes diferencials i en el seu enginy en aplicar-les en la resolucio de problemes geometrics. ^[15] La seva demostracio de 1944 del teorema de Gauss-Bonnet generalitzat, va ser un fet essencial en la historia de la geometria diferencial , no solament per la demostracio, sino perque, a mes, va portar a les classes de Chern . ^[16]

La major part de la seva obra primerenca esta dedicada als "problemes d'equivalencia", es a dir, a la determinacio efectiva de quan dues estructures geometriques son equivalents sota un grup apropiat de transformacions. ^[17] Una altra part important dels seus treballs estan dedicats a l'estudi dels invariants geometrics. ^[18] Tambe va ser pioner en estudiar la geometria i la topologia dels fibrats . ^[19]

Els seus llibres mes destacats van ser:

• Topics in Differential Geometry (1951)
• Complex manifolds without potential theory (1967)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Chang , Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en angles). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1 .  
• Chinn , William; Lewis , John. ≪ Shiing-shen Chern ≫. A: Donald Albers, Gerald Alexanderson (eds.). Mathematical People: Profiles and Interviews (en angles). CRC Press, 2011, p. 29-36. ISBN 978-1-4398-6517-0 .  
• Hitchin , N.J. ≪ Shiing-Shen Chern 1911-2004 ≫ (en angles). Bulletin of the London Mathematical Society , Vol. 38, Num. 3, 2006, pag. 507-519. DOI : 10.1112/S0024609306018595 . ISSN : 0024-6093 .
• Jackson , Allyn; Kotschick , Dieter ≪ Interview with Shiing-Shen Chern ≫ (en angles). Notices of the American Mathematical Society , Vol. 45, Num. 7, 1998, pag. 860-865. ISSN : 0002-9920 .
• Palais , R.S.; Terng , C.L.. ≪ The Life and Mathematics of Shiing-shen Chern ≫. A: S.I.Cheng, P. Li, G. Tian (eds.). A Mathematician and His Mathematical Work: Selected Papers of S.S. Chern (en angles). World Scientific, 1996, p. 1-45. ISBN 9789810223854 .  
• Wu , H. ≪ Shiing-shen Chern: 1911?2004 ≫ (en angles). Bulletin of the American Mathematical Society , Vol. 46, Num. 2, 2009, pag. 327?338. DOI : 10.1090/S0273-0979-08-01219-6 . ISSN : 0273-0979 .
• Yau , Shing-Tung ≪ Shiing-shen Chern (1911?2004) ≫ (en angles). Notices of the American Mathematical Society , Vol. 58, Num. 9, 2011, pag. 1226-1249. ISSN : 0002-9920 .
• Yau , Shing-Tung ≪ Shiing-Shen Chern: A Great Geometer of 20th Century ≫ (en angles). Notices of the International Congress of Chinese Mathematicians , Vol. 8, Num. 1, 2020, pag. 1-16. DOI : 10.4310/ICCM.2020.v8.n1.a1 . ISSN : 2326-4810 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Shiing-Shen Chern

• O'Connor , John J.; Robertson , Edmund F. ≪ Shiing-Shen Chern ≫ (en angles). MacTutor History of Mathematics archive . School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hitchin , Nigel J. ≪ Chern, Shiing-Shen ≫. Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 abril 2022]. (angles)
• ≪ Shiing-shen Chern ≫. Encyclopaedia Britannica, 2005. [Consulta: 25 abril 2022]. (angles)