De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
En l'
escriptura japonesa
, els caracters
し
(
hiragana
) i
シ
(
katakana
)
[1]
son dues
mores
que ocupen la 12a posicio en el sistema modern d'
ordenacio alfabetica
goj?on
(五十音), entre
さ
i
す
; i la 38a en el poema
iroha
, entre
み
i
ゑ
.
[2]
En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj?on (per columnes, i de dreta a l'esquerra), es troba en la tercera columna (a la que dona nom, さ行,≪columna SA≫) i la segona fila (い段,≪fila I≫). Una
mora
es la unitat superior al segment i inferior a la sil·laba.
[3]
Romanitzacio
[
modifica
]
Segons els sistemes de
romanitzacio Hepburn
modificat,
[4]
Kunrei-shiki
i
Nihon-shiki
:
- し, シ es romanitzen com a ≪
shi
≫.
- じ, ジ es romanitzen com a ≪
ji
≫.
|
La し s'escriu amb un sol trac, que baixa verticalment i gira cap a la dreta, com una ena d'ela arrodonida
|
|
Escritura de la シ amb tres tracos
- Un petit trac oblic, que descendeix de l'esquerra a la dreta
- Un segon trac de la mateixa forma mes baix i cap a l'esquerra
- El tercer es mes llarg, comenca sota el segon i puja en diagonal gairebe cap a la altura del primer
|
Bibliografia
[
modifica
]
|
---|
- あ
(a)
- い
(i)
- う
(u)
- え
(e)
- お
(o)
- か
(ka)
- き
(ki)
- く
(ku)
- け
(ke)
- こ
(ko)
- さ
(sa)
- し
(shi)
- す
(su)
- せ
(se)
- そ
(so)
- た
(ta)
- ち
(chi)
- つ
(tsu)
- て
(te)
- と
(to)
- ん
(n)
- な
(na)
- に
(ni)
- ぬ
(nu)
- ね
(ne)
- の
(no)
- は
(ha)
- ひ
(hi)
- ふ
(fu)
- へ
(he)
- ほ
(ho)
- ま
(ma)
- み
(mi)
- む
(mu)
- め
(me)
- も
(mo)
- や
(ya)
- ゆ
(yu)
- よ
(yo)
- ら
(ra)
- り
(ri)
- る
(ru)
- れ
(re)
- ろ
(ro)
- わ
(wa)
- ゐ
(wi)
- ゑ
(we)
- を
(wo / o)
- ヶ
- ?
|
|
---|
- ア
(a)
- イ
(i)
- ウ
(u)
- エ
(e)
- オ
(o)
- カ
(ka)
- キ
(ki)
- ク
(ku)
- ケ
(ke)
- コ
(ko)
- サ
(sa)
- シ
(shi)
- ス
(su)
- セ
(se)
- ソ
(so)
- タ
(ta)
- チ
(chi)
- ツ
(tsu)
- テ
(te)
- ト
(to)
- ン
(n)
- ナ
(na)
- ニ
(ni)
- ヌ
(nu)
- ネ
(ne)
- ノ
(no)
- ハ
(ha)
- ヒ
(hi)
- フ
(fu)
- ヘ
(he)
- ホ
(ho)
- マ
(ma)
- ミ
(mi)
- ム
(mu)
- メ
(me)
- モ
(mo)
- ヤ
(ya)
- ユ
(yu)
- ヨ
(yo)
- ラ
(ra)
- リ
(ri)
- ル
(ru)
- レ
(re)
- ロ
(ro)
- ワ
(wa)
- ヰ
(wi)
- ヱ
(we)
- ヲ
(wo / o)
- ?
|