De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Escut del
camarlenc
durant la vacant de la
seu de sant Pere
Seu vacant
(en
llati
sedes vacans
, habitualment emprat l'ablatiu
sede vacante
, en catala 'mentre la seu es vacant'
[1]
) es una expressio
llatina
que significa en
dret canonic
de l'
Esglesia Catolica
que la seu d'una
diocesi
no esta ocupada. Es la consequencia de la mort, la destitucio o el trasllat d'un bisbe. Quan es tracta de la mort del
bisbe de Roma
, el papa, el
Col·legi Cardenalici
nomes pot organitzar els afers corrents: ≪Sede romana vacante aut prorsus impedita, nihil innovetur in Ecclesiae universae regimine≫ o en catala: ≪Quan la seu de Roma es vacant o totalment impedida, res no sera canviat en el govern de l'Esglesia universal≫.
[2]
Els
decrets
decidits durant la vacanca han de ser confirmats despres, quan un successor ha estat nominat.
Quan es tracta d'una seu episcopal ordinaria, s'apliquen els canons 416 a 430.
[3]
La seu es vacant quan el bisbe diocesa ha mort, quan ha renunciat i el papa ho ha acceptat, quan ha estat traslladat o quan ha estat destituit.
[4]
Fins que un successor sigui nomenat, el
coadjutor
o el vicari s'ocupen dels afers corrents.
Sedisvacantisme
[
modifica
]
El
sedisvacantisme
es un moviment de catolics
tradicionalistes
que pretenen que des de la mort de
Pius XII
el
1958
no hi ha hagut cap successor digne al capdavant de l'Esglesia catolica.
