Setge de Genova

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Genova
Guerra catalanogenovesa Modifica el valor a Wikidata
Setge de Gènova (Mediterrani central)
Setge de Gènova
Setge de Genova
Setge de Genova
Tipus setge Modifica el valor a Wikidata
Data 1331
Coordenades 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E  /  44.410833°N , 8.932222°E  / 44.410833; 8.932222
Escenari Guerra catalanogenovesa
Lloc Genova
Resultat Saqueig de l'entorn de Genova
Bandols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Arago República de Gènova Republica de Genova
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Guillem de Cervello

El Setge de Genova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa .

Antecedents [ modifica ]

La conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just en el 1323 converti l'antiga rivalitat comercial entre la Corona d'Arago i la Republica de Genova en guerra oberta, i els consellers de Barcelona preposaren a Alfons el Benigne l'organitzacio d'una armada contra els genovesos. [1]

Guillem de Cervello i de Banyeres comanda una armada en 1331 , amb Galceran Marquet i Bernat Sespujades com a sotsalmiralls, [2] que va atacar Monaco i Mentone , defensats per Antonio Grimaldi [3] i va assetjar Savona .

El setge [ modifica ]

Guillem de Cervello despres de saquejar la riviera, l'estol va bloquejar el port de Genova i va enviar un missatger al senat, demanant el rescabalament dels greuges o oferint batalla, que no van ser acceptats, i la flota va saquejar l'entorn de la ciutat. [4]

Consequencies [ modifica ]

Despres de Genova, l'estol es va retirar a Sardenya , [4] mentre Antonio Grimaldi armava un estol per defensar les seves costes. [3]

Davant de l'escalada de les hostilitats, Joan XXII va intentar sense exit aconseguir la pau entre els contendents, [5] i en 1332 els almiralls de la flota foren el veguer de Barcelona Pere de Santcliment en primavera, i Francesc de Finestres i Arnau Oliver en hivern. [6]

Referencies [ modifica ]

  1. Mutge Vives, 1996 , p. 629.
  2. de Montpalau i de Suris , Antoni de Capmany . Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castella). Real Junta y Consulado de Comercio, 1779, p. 141.  
  3. 3,0 3,1 Pemberton , H. The History of Monaco, Past and Present (en angles). Tinsley brothers, 1867, p. 36.  
  4. 4,0 4,1 Llobet i Vall-llosera , Josep Antoni . Cataluna antigua y Cataluna moderna (en castella). Imprenta de Jaime Jepus Roviralta, 1836, p. 100-101.  
  5. Mutge Vives, 2004 , p. 75.
  6. Mutge Vives, 2004 , p. 74.

Bibliografia [ modifica ]