Setge de Fraga (1133-1134)

Conquesta feudal hispanica
Setge de Fraga Setge de Fraga (1133-1134)
El riu Cinca al seu pas per Fraga
Tipus	batalla i setge
Data	1133 - 1134
Coordenades	41° 31′ 14″ N, 0° 21′ 06″ E  /  41.52068°N , 0.35163°E  / 41.52068; 0.35163
Lloc	Madina Afraga (Fraga)
Estat	Espanya
Resultat	victoria almoravit
Bandols
Regne d'Arago imperi almoravit
Comandants
Alfons I d'Arago Zumbayr el Lantuni Yahy? ibn Ali ibn ??n?ya Abd Al·lah ibn Iyad
Baixes
Desconegudes Desconegudes

El setge de Fraga de 1133 - 1134 fou una batalla entre el Regne d'Arago i els almoravits .

Antecedents [ modifica ]

El 1118 el concili celebrat a Tolosa ( Franca ) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Arago en la conquesta de la ciutat de Saraqusta , capital de l' Emirat de Saraqusta . Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn ) es van concentrar a Ayerbe per ajudar Alfons I d'Arago , conquerint posteriorment Almudevar, Gurrea de Gallego i Zuera Saraqusta fou presa el 18 de desembre de 1118 , convertint-se en capital del Regne d'Arago , fent que la vall de l'Ebre es desplomes, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119 , conquerint l' Emirat de Qalat al-Ayyub i derrotant un exercit almoravit que fou derrotat quan tractava de parar l'avanc cristia a la batalla de Cutanda el 1120 .

El 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el vali almoravit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanc cap al Mediterrani . Alfons el Bataller , que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat ^[1] el maig de 1122 , ^[2] on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixeca en juny de 1123 . ^[2] Despres de la derrota d' Alfons el Bataller contra els almoravits a la batalla de Corbins va pactar una alianca contra ells amb Ramon Berenguer III . ^[3]

El 1124 els aragonesos van ocupar Madina Salim , i entre 1125 i 1126 van atacar Xarq al-Andalus i planejava atacar Granada , pero va haver de desistir d'atacar la ciutat.

El setge [ modifica ]

A principis de 1133 Alfons I d'Arago inicia les operacions contra Madina Afraga i Mequinensa , navegant Ebre avall amb barques i tramades des de Saragossa , prenent facilment Mequinensa pero Fraga va oposar resistencia, de manera que els aragonesos van assetjar la ciutat. El rei Llop , governador de la ciutat demana ajut, al que respongueren Yahy? ibn Ali ibn ??n?ya , governador de Balansiya , Zumbayr el Lantuni general de l'Emir cordoves Ali ibn Yussuf , i el governador de Larida Abd Al·lah ibn Iyad . ^[4]

Batalla [ modifica ]

Zumbayr el Lantuni va equipar una tropa de 2.000 homes a cavall, Yahy? ibn Ali ibn ??n?ya , 500 i Abd Al·lah ibn Iyad uns altres 200. Un cop reunides les tropes, i a la vista de la ciutat assetjada, Alfons, conscient de la superioritat numerica, va menystenir als atacants.

El 17 de juliol Abd Al·lah ibn Iyad va carregar trencant les files cristianes i Alfons I d'Arago es va posar al front dels aragonesos topant amb la cavalleria de Yahya ibn Ali ibn Ghaniya, desfent les tropes cristianes. Els habitants de Madina Afraga , d'origen arab, van fer una sortida al campament enemic, endunt-se les provisions a la ciutat, moment en que Zumbayr el Lantuni va atacar per acabar de desmantellar les tropes enemigues, que es van haver de retirar, mentre que el rei va morir poc despres entre Almuniente i Polenino el 7 de setembre a causa de les ferides, i els musulmans reconquerien Mequinensa el 1136 .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Soldevila i Zubiburu , Ferran. Historia de Catalunya . Alpha, 1962.   ^{[ Enllac no actiu ]}