Setge d'Ascalo

Guerra croat-fatimita
Setge d'Ascalo Setge d'Ascalo
Tipus	setge i batalla
Data	1153
Coordenades	31° 40′ 02″ N, 34° 32′ 53″ E  /  31.667133°N , 34.548139°E  / 31.667133; 34.548139
Lloc	Ascalo
Estat	Egipte
Bandols
Regne de Jerusalem Califat Fatimita d' Egipte
Comandants
Baldui III de Jerusalem Bernat de Tremelay desconegut
Forces
desconeguda desconeguda
Baixes
desconegudes tota la guarnicio (assassinada o capturada)

El Setge d'Ascalo fou un dificil episodi de les croades que va tenir lloc el 1153 , en que el Regne de Jerusalem aconsegui conquerir la fortalesa fatimita d' Ascalo , que seria afegida al Comtat de Jaffa.

Rerefons [ modifica ]

Ascalo era una gran fortalesa frontera fatimita . La batalla d'Ascalo es va lliurar fora de la ciutat, el 1099 , a les acaballes de la Primera Croada , despres del setge de Jerusalem . Tot i que els croats en varen sortir victoriosos, les picabaralles internes entre Jofre de Bouillon i Ramon IV de Tolosa permeteren que Ascalo restes en mans egipcies. A partir d'aleshores, els fatimites foren capacos de llencar-hi incursions cada any, i la frontera sud del regne croat romangue inestable.

Despres del fracas de la Segona Croada el 1148 , Conrad III emperador romanogermanic va intentar assetjar la fortalesa, pero va haver de retirar-se en no rebre cap suport ni de Jerusalem ni dels altres estats croats . Mentrestant, Nur al-Din estava unint els territoris a l'est i al nord de Jerusalem, governava Mossul i Alep i la seva influencia es feia sentir, despres de la Segona Croada, fins i tot a Damasc .

El 1149, Nur al-Din derrota el Principat d'Antioquia en la Batalla d'Inab , pero fou incapac de conquerir completament tot el principat. Tampoc fou capac de penetrar ben lluny dins del Regne de Jerusalem , pero aconseguir aillar-lo pel nord i per l'est. Amb la pressio exercida per un governant tan fort com Nur al-Din, els croats haurien de dirigir les seves mirades cap a Egipte si es volien expandir.

El 1150 , Baldui III de Jerusalem va reconstruir la ciutat en ruines de Gaza , la defensa de la qual va ser confiada als cavallers templers per intentar controlar les continues incursions des d'Ascalo, situada a unes 10 milles al nord-est. Des de la creacio del Regne de Jerusalem, s'havien estat construint altres fortaleses per protegir-se dels atacs procedents d'Ascalo. El castell d'Ibelin ( Yavne ) estava a 20 milles al nord-est d'Ascalo, a prop de la costa, el castell de Blanchegarde ( Tell es-Safi ) estava a 15 milles a l'est nord-est, el Castell Gibeli ( Beerxeba ) estava a 19 milles a l'est, i el castell de Montgisard estava a 28 milles al nord-est, a prop de Ramla . ^[1]

No obstant aixo, Jerusalem va ser colpejada per la guerra civil abans de poder planejar la seva expansio. Baldui III era l'hereu legal del regne, pero la seva mare la reina Melisenda de Jerusalem havia estat governant com regent des del 1143 . El 1152 Baldui III va reclamar el control total del regne, aconseguint-lo despres de diverses escaramusses. A mes aquest mateix any va haver de fer front amb exit a una invasio turca del regne.

Setge d'Ascalo [ modifica ]

Animat per les seves victories, el 1153 Baldui III va decidir de conquerir Ascalo. Va marxar cap a la fortalesa amb l'exercit sencer de Jerusalem, comencant al gener amb la destruccio de les plantacions properes a la fortalesa. Al capdavant de l'exercit anava el patriarca Folc de Jerusalem portant la reliquia de la Veracreu , al costat del mestre hospitaler Raymond du Puy , el mestre templer Bernat de Tremelay , i els grans nobles del regne com Hug d'Ibelin , Felip de Milly , Hunfred II de Toron i Reinald de Chatillon . El setge es va efectuar tant per terra com per mar, amb una flota comandada per Gerard de Grenier , senyor Sido . Tambe s'hi va unir un nombros grup de pelegrins que anaven de cami a Jerusalem. ^[2]

Es van construir torres de setge , i hi va haver escaramusses durant cinc mesos amb derrotes i victories en els dos bandols. Ascalo semblava inexpugnable, i darrere de les seves portes i murs practicament hi havia el doble de defensors que d'atacants havia fora, a mes de comptar amb suficients subministraments com per aguantar el setge durant anys. Al maig, la flota egipcia va arribar fins a la ciutat per abastir-la; la petita flota de Gerard de Sido poc va poder fer per detenir-los. No obstant aixo, a l'agost es va produir un reves per als defensors d'Ascalo, en intentar incendiar una torre de setge dels croats. El vent va propagar el foc contra la ciutat i destrui part de la muralla.

Segons Guillem de Tir , els cavallers templers penetraren per la bretxa abans que Baldui III tingues coneixement del succes, mentre que el mestre del Temple, Bernat de Tremelay, tractava d'impedir que altres croats els seguissin a l'interior, per evitar compartir el boti amb el rei. Bernat i prop de quaranta templers van ser reduits i assassinats per la guarnicio egipcia. Els seus cossos van ser penjats de les muralles i els seus caps enviats al solda.

Un cronista de Damasc presenta una versio diferent de l'esdeveniment, esmentat el succes de la bretxa al mur com el comencament de la caiguda de la ciutat, encara que no fa cap esment a l'incident amb els templers. La cronica de Guillem de Tir es bastant discutible, donat l'odi que sentia cap al Temple. Per causa d'aixo i com que les noticies que arribaven a Europa en l'epoca de les croades eren bastant imprecises, aquesta afirmacio ha de ser presa amb cautela. Tanmateix, el que es indiscutible es que Bernat de Tremelay va morir durant el setge.

La fatiga es va apoderar dels croats i molts van plantejar la possibilitat d'abandonar el setge. No obstant aixo, tant els hospitalers com el patriarca van convencer el rei de la rapida caiguda de la ciutat. Tres dies despres, un assalt va aconseguir forcar una de les entrades de la ciutat. El 19 d'agost els croats van prendre la ciutat, rendint-se la ciutadella tres dies despres. No hi va haver represalies contra la poblacio civil, que majoritariament es va embarcar cap a Egipte. ^[1]

Consequencies [ modifica ]

Encara que en principi Ascalo depenia del bisbe de Betlem , la diocesi va ser lliurada directament al patriarca de Jerusalem. La mesquita de la ciutat va esdevenir una esglesia, i la ciutat va passar a formar part del Comtat de Jaffa que va ser lliurat al germa de Baldui III, Amalaric . El doble Comtat de Jaffa i Ascalo arribaria a ser la senyoria croada mes important del Regne de Jerusalem, de vegades governada per un poderos noble i altres sota control directe del rei.

La caiguda d'Ascalo contribui a la caiguda del Califat Fatimita a Egipte. Amalaric va succeir el seu germa com a rei de Jerusalem el 1162 , i va organitzar durant l'any 1160 nombroses campanyes des d'Ascalo contra Egipte. Aquestes croades contra Egipte van fracassar, ja que Amalaric no va poder aconseguir el control del pais. Ironicament, van conduir a la unificacio d'Egipte i Siria sota el comandament de Saladi , que finalment va conquerir el Regne de Jerusalem el 1187 .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Gibb , H.A.R.. The Damascus Chronicle of the Crusaders, extractes and translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi , 1932.  
• Babcock , E.A.. William of Tyr: A History of deeds Done Beyond the Sea . Columbia University Press, 1943.  
• Bordonove , Georges. Les croisades et le royaume de Jerusalem . Pygmalion/G. Watelet, 1992.  
• Runciman . A History of the Crusader, volume II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187 . Cambridge University Press , 1952.  
• Malcolm Barber , Malcolm. The New Knighthood . Cambridge University Press , 1994.  
• Michaud , Francois. Bibliotheque des Croisades : Suite des Chroniques de France; Chroniques d'Italie et d'Angleterre . Ducollet, 1829.  
• Smail , R. C.. Crusading Warfare 1097-1193 . Nova York: Barnes & Noble Books, 1956. ISBN 1-56619-769-4 .