La
serp verda
,
[1]
[2]
[3]
o
colobra bastarda
[2]
(
Malpolon monspessulanus
) es una
especie
de
serp
de la familia
Lamprophiidae
. Es la
serp
de mes grans proporcions de la
herpetofauna
dels
Paisos Catalans
. Hi ha exemplars
adults
que ultrapassen dos metres del
cap
a la
cua
.
Cap de serp verda dins un cirer en una xarxa contra ocells a la
Serra de Castelltallat
Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el
ventre
es verd groguenc. Els exemplars joves solen ser mes pintats, especialment en el cap, on destaquen taques negres a la part superior i clapes blanques amb ratlles ataronjades en les supralabials.
La serp verda es l'unic
ofidi
de l'
herpetofauna
iberica
que te l'escut frontal mes estret que els supraoculars, alhora que contacta amb els preoculars.
Pertany al grup dels
ofidis
anomenats
opistoglifs
, que es caracteritzen per tindre les
dents
conductores del
veri
acanalades i situades a la part posterior del maxil·lar superior, cosa que els permet d'immobilitzar les preses que engoleixen. Per la situacio de les dents verinoses, dificilment pot injectar
veri
a les persones, i, si ho fa, l'emmetzinament no sol tenir consequencies greus per a l'
esser huma
.
- Coelopeltis lacertina
Wagler, 1830.
- Coelopeltis monspessulanus
Hermann, 1804.
- Coluber monspessulanus
Hermann, 1804
- Natrix lacertina
Wagler, 1824.
- M. m. fuscus
Fleischmann, 1831.
- M. m. insignitus
Geoffroy de Saint Hilaire, 1809.
- M. m. monspessulanus
Hermann, 1809.
- M. m. saharatlanticus
Geniez, Cluchier y de Haan, 2006.
Es diurna i sovint es mostra activa al pic del
migdia
. Quan intueix qualsevol
perill
, bufa i xiula sorollosament. No es rar de veure-la travessar les
carreteres
, on s'atura per aprofitar la
calor
que li ofereix l'
asfalt
. Dissortadament aquest costum fa que molts exemplars morin a les carreteres, aixafades pels
vehicles
que hi circulen.
Aquesta serp verda es trobava en un cirerer probablement intentant cacar els ocells que s'hi atansaven
La seva dieta es molt variada i depen en gran part de l'edat de l'
animal
. Els joves es nodreixen d'
insectes
i de
sargantanes
, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen
micromamifers
,
ocells
,
mamifers
de mida mitjana i
reptils
.
Es una
serp
forca termofila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos
biotops
que comprenen els
pedregars
, zones arbustives, llindars de
boscos
,
conreus
, etc. Ocasionalment tambe es pot trobar dins arees urbanes, especialment en els
barris
periferics.
De fet, se la pot trobar des d'indrets secs i calorosos com son els de la zona de
Lleida
fins a ambients costaners molt mes
humits
(
Delta de l'Ebre
,
Aiguamolls de l'Emporda
,
Marjals
de la
Safor
, el llac de Banyoles, etc.)
La
copula
es realitza a la
primavera
i la
femella
, en iniciar-se l'
estiu
, pon de 4 a 18
ous
, que mesuren de 40x12 mm fins a 55x20 mm. Al cap d'uns cinquanta dies d'incubacio neixen les cries, que fan entre 20-28 cm de longitud.
- Borras, Antoni i Junyent, Francesc:
Vertebrats de la Catalunya central
. Edicions Intercomarcals, S.A.
Manresa
, 1993.
ISBN 84-88545-01-0
. Plana 67.
- Llorente, Gustavo:
Els vertebrats de les zones humides dels Paisos Catalans
. Editorial Portic, S.A. Col·leccio Coneixer La Natura, num. 6, planes 75-76.
Desembre
del
1988
,
Barcelona
.
ISBN 8473063546
.
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|