 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
La
Segona Republica Polonesa
fou una
republica
geograficament assimilable a la
Polonia
contemporania que va existir entre
1918
i
1939
. Limitava amb
Alemanya
,
Txecoslovaquia
,
Romania
,
Letonia
,
Lituania
i la
Unio Sovietica
. Tambe rep el nom de
Polonia d'entreguerres
, al comprendre el periode historic entre la
Primera Guerra Mundial
i la
Segona Guerra Mundial
.
Quan les fronteres de l'estat van quedar fixades el 1922 despres de diverses guerres, la nova republica tenia fronteres amb
Txecoslovaquia
,
Alemanya
, la
Ciutat Lliure de Danzig
,
Lituania
,
Letonia
,
Romania
i la
Unio Sovietica
, aixi com amb una petita franja costanera al
Baltic
, als voltants de la ciutat de
Gdynia
. Tenia una superficie de 388.634 km² (el sise pais major d'Europa a la tardor de 1938; despres de l'annexio de
Zaolzie
, la zona va creixer fins a 389.720 km².), i d'acord amb el cens d'aquell any, tenia una poblacio estimada de 27,2 milions de persones. El 1939, just abans de l'esclat de la
Segona Guerra Mundial
, tenia una poblacio estimada de 35,1 milions. Gairebe un terc d'ells eren minories etniques (13,9% d'ucrainesos, 3,1% de belarussos, 8,6% de jueus, 2,3% d'alemanys i un 3,4% de lituans, russos i txecs).
La Segona Republica sovint es associada amb moments de gran adversitat, de problemes i de triomfs. Havent de lluitar amb les dificultats economiques i la destruccio de la Primera Guerra Mundial, seguida de la invasio sovietica durant la
Guerra Poloneso-Sovietica
, i l'increment de veins hostils com l'
Alemanya Nazi
, la Republica no nomes es va fer forta, sino que a mes s'expandi. Mancada d'un imperi d'ultramar, Polonia no obstant aconsegui un nivell de desenvolupament economic i prosperitat comparables als de l'oest. Els centres culturals de
Varsovia
,
Cracovia
,
Pozna?
,
Wilno
i
Lviv
van arribar als nivells de les principals ciutats europees. Tambe eren seu d'universitats d'anomenada i llocs d'un gran intercanvi cultural. El 1939, la Republica havia esdevingut una potencia en l'ambit politic i economic.
Dates principals a la historia de la Segona Republica Polonesa (1918-1939)
[
modifica
]
La Nacio Polonesa al 1912 i demandes territorials
La Segona Republica Polonesa 1939 (mapa fisic)
La Segona Republica Polonesa 1922-1939
Roman Dmowski
Ocupada pels exercits alemany i austrohongares a l'estiu de 1915, la regio abans ocupada per Russia del que es considerava la Polonia historica es proposa que fos un
estat titella alemany
el
5 de novembre
de
1916
, amb un Consell d'Estat governant (des del 15 d'octubre de 1917)] i un
Consell de la Regencia
(
Rada Regencyjna Krolestwa Polskiego
) per administrar un pais sota els auspicis alemanys, pendent de l'eleccio d'un rei.
Poc abans del final de la Primera Guerra Mundial, el
7 d'octubre
de
1918
, el Consell de la Regencia va dissoldre el Consell d'Estat i anuncia la seva intencio de restaurar la independencia polonesa. Amb la notable excepcio del
Partit Social Democratic del Regne de Polonia i Lituania
(
SDKPiL
) (d'orientacio
marxista
), la majoria dels partits politics van donar suport a la proposta. El
23 d'octubre
, el Consell nomena un nou govern sota
Jozef Swierzynski
, iniciant el reclutament de l'
Exercit Polones
. El 5 de novembre, a
Lublin
, es crea el primer
Soviet de Delegats
; i el
6
els
comunistes
anunciaven la creacio d'una
Republica de Tarnobrzeg
; mentre que el mateix dia es creava un Govern Popular Provisional de la Republica de Polonia sota el
socialista
Ignacy Daszynski
.
Soldats polonesos mostrant banderes sovietiques despres de la
Batalla de Varsovia
.
El
10 de novembre
,
Jozef Piłsudski
, alliberat de l'empresonament alemany, retorna a
Varsovia
. L'endema, gracies a la seva popularitat i amb el suport de la majoria dels partits politics, el
Consell de la Regencia
l'anomena
Comandant en Cap de les Forces Armades Poloneses
. El
14 de novembre
, el Consell es dissolgue a si mateix i transferi tota la seva autoritat a Piłsudski com a Cap d'Estat (
Naczelnik Pa?stwa
).
Es van crear centres de govern a
Galitsia
(antigament sota domini austrohongares), incloent un Consell Nacional al
Principat de Cieszyn
(creat a novembre de 1918) i un Comite de Liquidacio, creat el 28 d'octubre. Poc despres esclata un conflicte a
Lwow
entre forces del
Comite Militar d'Ucrainesos
i unitats irregulars de polonesos, compostes per estudiants i quitxalla, anomenats
Aguilons de Lwow
, que posteriorment serien recolzats per l'exercit polones.
Despres de consultar-ho amb Piłsudski, el govern de Daszynski es dissolgue i es forma un nou govern sota la presidencia de
Jedrzej Moraczewski
.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Envoltada d'enemics, la Republica Polonesa busca sempre el suport del
Regne Unit
, intentant en tot moment realitzar acords de no-agressio amb els seus veins mes amenacadors: la
Unio Sovietica
(1932) i l'
Alemanya Nazi
(1934). Al final, tots aquests tractats acabarien sent paper mullat, car ningu no els respectaria.
En efecte, l'arribada de
Hitler
al poder a Alemanya, condemnaria a Polonia, car insatisfet per la
sortida al mar
que Polonia havia rebut al
Tractat de Versalles
a expenses d'Alemanya, Hitler decidi envair-la; els aliats francesos i britanics no els ajudarien, car llavors no estarien preparats per la guerra. L'altre aliat importat polones,
Txecoslovaquia
, havia estat desmembrat mesos abans als
Acords de Munic
.
L'inici de la
Segona Guerra Mundial
marca el final de la Segona Republica Polonesa. La
invasio de Polonia
s'inicia l'
1 de setembre
de
1939
, nomes una setmana despres de la signatura del
Pacte Ribbentrop-Molotov
, i finalitza el
6 d'octubre
de
1939
, amb
Alemanya
i la
Unio Sovietica
ocupant tot el territori polones. Polonia no es rendi, sino que segui com el
Govern Polones a l'Exili
i l'
Estat secret polones
.
Politics i governs
[
modifica
]
Primers ministres
[
modifica
]
Despres d'adquirir la seva independencia, Polonia va haver d'encarar grans dificultats economiques. Els limits de la Republica eren les restes de 3 sistemes economics diferents, amb 3 monedes diferents i molt poques infraestructures d'enllac o directament inexistents. La situacio era tan dolenta que el centres industrials de les grans ciutats no tenien enllacos ferroviaris directes, perque havien estat part de diferents nacions. Per exemple, a la decada dels 20 no hi havia una connexio ferroviaria directe entre Varsovia i Cracovia, i la linia no es completa fins al 1934.
Al capdavant de tot aixo hi havia la gran destruccio que queda despres de la
Primera Guerra Mundial
i la
Guerra Poloneso-Sovietica
. A mes, hi havia una gran disparitat economica entre les Polonies oriental i occidental, amb la meitat occidental molt mes desenvolupada i prospera. Els frequents tancaments de fronteres i taxes (especialment amb l'Alemanya Nazi) tambe van tenir impactes negatius a l'economia polonesa.
Malgrat aquests problemes, Polonia aconsegui un estat de prosperitat economica durant els anys d'entreguerres a la par amb l'Europa occidental. El 1924 el Primer Ministre i Ministre d'Economia
Wladyslaw Grabski
introdui el
Zloty
com a unica moneda comu per tot el territori, que resta com una de les divises mes estables de l'Europa central. La moneda ajuda a Polonia a controlar una hiperinflacio, sent l'unic pais europeu capac de fer-ho sense ajuda exterior.
Les bases de la relativa prosperitat europea van ser els plans de desenvolupament economic que preveien la construccio de 3 elements d'infraestructures claus. El primer va ser l'establiment del port de mar de
Gdynia
, que permete a Polonia a evitar passar per
Gdansk
(que suportava una gran pressio alemanya per boicotejar les exportacions poloneses de carbo). La segona va ser la construccio de 500 km de connexio ferroviaria entre la Silesia superior i Gdynia, anomenada la
Linia carbonifera polonesa
. La tercera va ser la creacio d'un districte industrial central, anomenat la
RIC ? Regio Industrial Central
(
Centralny Okreg Przemyslowy
). Desafortunadament, tot aquest desenvolupament va quedar interromput i molt destruit per les invasions nazi i sovietica a l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Les llengues de Polonia 1937
Voivodats polonesos 1922-1939
Mapa administratiu polones des de 1930
Tradicionalment, Polonia ha estat una nacio formada per diverses nacions, amb unes grans minories jueves i ucraineses. Aixo es va fer especialment pales des que guanya la seva independencia el 1918, despres de la I Guerra Mundial. El cens d'aquell any situava un 30,8% de la poblacio pertanyent a minories. Aixo s'exacerba encara mes despres de la victoria polonesa a la
Guerra Poloneso-Sovietica
i els guanys territorials fets per Polonia en consequencia. D'acord amb el cens polones de 1931, hi havia un 2,3% de belarussos, un 2,3% d'alemanys i un 2,8% d'altres nacionalitats, incloent lituans, txecs i armenis.
A mes, Polonia era llar de diverses religions: el 1921, 16.057.229 polonesos (aproximadament un 62,5%) eren
catolics romans
, 3.031.057 (aproximadament un 11,8%) eren
catolics de ritu oriental
(principalment
catolics ucrainesos
i
armenis
, 2.815.817 (aproximadament un 10,95%) eren
ortodoxos
, uns 2.771.949 (un 10,8%) eren
jueus
i 940.232 (un 3,7%) eren protestants (principalment (
luterans
. El 1931, Polonia tenia la segona major concentracio de poblacio jueva de tot el mon, amb una cinquena part dels jueus del mon vivint dins les seves fronteres (aproximadament 3.136.000).
| Data
|
Poblacio
|
Percentatge de
poblacio rural
|
Densitat de poblacio
(per km²)
|
| Cens del 30 de setembre de 1921
|
27.177.000
|
75,4%
|
69,9
|
| Cens del 9 de desembre de 1931
|
32.348.000
|
72,6%
|
82,6
|
| 31 de desembre de 1938 (estimat)
|
34.849.000
|
70%
|
89,7
|
- Principals ciutats al 1939:
- Varsovia
? 1.289.000
- Łod?
? 672.000
- Lviv
? 318.000
- Pozna?
? 272.000
- Cracovia
? 259.000
- Vilnius
? 209.000
- Bydgoszcz
? 141.000
- Cz?stochowa
? 138.000
- Katowice
? 134.000
- Sosnowiec
? 130.000
- Lublin
? 122.000
- Gdynia
? 120.000
- Chorzow
? 110.000
- Białystok
? 107.000
Divisions administratives
[
modifica
]
La divisio administrativa de la Segona Republica Polonesa estava basat en un sistema esglaonat de 3 nivells. Al pis inferior estaven els
gminy
, que eren poc mes que governs locals a nivell de poble. Aquests estaven agrupats en
powiaty
, i finalment en
Voivodat wojewodstwa
.
Voivodats polonesos al periode d'entreguerres
(1 d'abril de 1937)
|
matricules
(des de 1937)
|
Voivodat
Ciutat separada
|
Capital
|
Area
in 1000 km² (1930)
|
Poblacio
en 1000 (1931)
|
| 00-19
|
Ciutat de Varsovia
|
Varsovia
|
0,14
|
1179,5
|
| 85-89
|
warszawskie
|
Varsovia
|
31,7
|
2460,9
|
| 20-24
|
białostockie
|
Białystok
|
26,0
|
1263,3
|
| 25-29
|
kieleckie
|
Kielce
|
22,2
|
2671,0
|
| 30-34
|
krakowskie
|
Cracovia
|
17,6
|
2300,1
|
| 35-39
|
lubelskie
|
Lublin
|
26,6
|
2116,2
|
| 40-44
|
lwowskie
|
Lwow
|
28,4
|
3126,3
|
| 45-49
|
łodzkie
|
Łod?
|
20,4
|
2650,1
|
| 50-54
|
nowogrodzkie
|
Nowogrodek
|
23,0
|
1057,2
|
| 55-59
|
poleskie
|
Brze?? nad Bugiem
|
36,7
|
1132,2
|
| 60-64
|
pomorskie
|
Toru?
|
25,7
|
1884,4
|
| 65-69
|
pozna?skie
|
Pozna?
|
28,1
|
2339,6
|
| 70-74
|
stanisławowskie
|
Stanisławow
|
16,9
|
1480,3
|
| 75-79
|
?l?skie
|
Katowice
|
5,1
|
1533,5
|
| 80-84
|
tarnopolskie
|
Tarnopol
|
16,5
|
1600,4
|
| 90-94
|
wile?skie
|
Wilno
|
29,0
|
1276,0
|
| 95-99
|
woły?skie
|
Łuck
|
35,7
|
2085,6
|
L'1 d'abril de 1938, les fronteres de diversos voivodats de la Polonia central i occidental van modificar-se considerablement.
Geografia de la Segona Republica Polonesa
[
modifica
]
La Segona Republica Polonesa era principalment pla, amb una elevacio mitjana de 223 metres sobre el nivell del mar (despres de la Segona Guerra Mundial, l'elevacio mitjana va descendir fins als 173 metres). Nomes el 13% del territori, localitzat a la frontera sud, estava per damunt de 300 metres. La maxima elevacio es el mont
Rysy
, que s'alca fins a 2.499 metres als Carpats, a 95 km al sud de
Cracovia
. Entre octubre de 1938 i setembre de 1939, la maxima elevacio va ser el
Lodowy Szczyt
, amb 2.627 metres. El major llac es el
Narach
.
La superficie total del pais, despres de l'annexio de
Zaolzie
, era de 389.720 km², estenent-se 903 km de nord a sud i 894 km d'est a oest. L'1 de gener de 1938, la longitud total de les fronteres era de 5.529 km, incloent: