El
segle
xx
aC
es un periode de la historia antiga en que multitud de civilitzacions competeixen pels espais mes rics en recursos naturals i en que cada poble desenvolupa la seva cultura autoctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, pero apareixen progressivament nous centres de poder.
A Mesopotamia, els sumeris van unir-se amb els
accadis
, el poble dominant a la zona. Vora el Nil, va continuar el regnat del
Regne mitja d'Egipte
, de gran estabilitat, mentre que l'
edat del bronze
es va consolidar a la peninsula grega, amb l'anomenat
periode hel·ladic mitja
, i al nord de la Xina. Va continuar tambe el desenvolupament de la
Civilitzacio de la vall de l'Indus
, pero amb el declivi d'Harappa. A Creta, es van comencar a construir els grans palaus de
Cnossos
. A Siberia, la
cultura d'Andronovo
adquireix trets distintius diferents als dels seus veins. Els
hitites
es van instal·lar a l'Anatolia, en competencia amb els hatti i els hurrites.
Economia i societat
[
modifica
]
La poblacio mundial assoleix els 30 milions d'habitants (xifra estimada).
Creta comercia amb Egipte,
Ugarit
i els pobles prehel·lenics, de manera que els exporta algunes caracteristiques de la seva tecnica i cultural. Destaca la seva societat per ser una de les mes igualitaries de l'epoca, en que a banda dels governants reials l'ascens es fa sobretot gracies a l'esforc en el comerc (inclosa la dona). El coure i l'estany son els productes que mes es demanden.
A Egipte, la
dinastia XII
estableix una ferria centralitzacio administrativa amb carrecs intermedis en cada localitat, creant una autentica estructura estatal paral·lela a les modernes.
Invencions i descobriments
[
modifica
]
La
roda
amb radis permet crear vehicles mes rapids i lleugers, com els carros de guerra usats a Mesopotamia i exportats rapidament a altres cultures. Es tenen indicis de treball amb vidre en zones disperses.
Art, cultura i pensament
[
modifica
]
L'art egipci floreix a
Tebes
. Es construeixen noves piramides, on s'enterren els membres de la familia reial envoltats de sumptuoses joies que els han d'acompanyar en la transicio cap a l'altre mon. Els murals accentuen la frontalitat de les figures. A Creta, es van representar sobretot animals i motius geometrics en tombes i palaus.
A
Babilonia
es registren practiques homosexuals entre sacerdots, relacionades amb el culte d'
Ixtar
i ritus en els quals ballen transvestits, aixi com
prostitucio masculina sagrada
en les temples.
[1]
Es va escriure el
mite d'Etana
, poema dedicat al rei homonim, una de les obres cabdals de la
literatura mesopotamica
.