El
segle X
es un periode que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000. Forma part de l'
edat mitjana
i correspon a una epoca d'esplendor al mon musulma i roma d'Orient i un cert declivi a la resta de regions culturals; per exemple la historiografia europea es refereix a aquesta epoca com els
anys obscurs
.
Oto I del Sacre Imperi Romano-Germanic
va recuperar a Europa el titol imperial de Carlemany quan intentava reunificar els territoris del centre del continent. La recentment fundada
dinastia Capet
regnava a Franca. Aquests dos focus de poder central contrastaven amb l'atomitzacio general del continent, fragmentat en ciutats estat i comtats que depenien de reis afeblits per les guerres internes i les invasions externes, ja que els vikings van continuar les seves expedicions i conquestes. Descendents d'ells son els
normands
, poble que durant els segles vinents jugaria un paper forca rellevant en l'establiment de noves fronteres medievals. Els
magiars
per la seva banda atacaven des de l'est, on la
Rus de Kiev
emergeix com a limit oriental del continent.
Al mon islamic sorgeix el
Califat Fatimita
, seguidor del
xiisme
a diferencia d'altres dinasties, com el
Califat Abbassida
amb que va conviure.
Abd-ar-Rahman III
va aconseguir unificar els regnes andalusins, propiciant un periode d'esplendor politica i cultural de Cordova.
Almansor
va contribuir a expandir-lo amb les seves conquestes militars. Els regnes cristians peninsulars resistien i feien contraofensives, com les que comandava el Casal de Barcelona o els castellans a la
Batalla de Simancas
.
A America es dona la civilitzacio
tolteca
al sud i els pueblo al nord. A l'Africa negra, el regne de
Nubia
assoleix la seva maxima esplendor militar, si be es troba fragmentat, i els bantus continuen la seva expansio al sud. A les estepes asiatiques els guerrers
khazars
dominen la regio. Propers a ells es troben els
ziyarides
, que es van desplacant cap a l'Iran, mentre que a Corea el regne de Goryeo s'imposa als seus rivals. El sud del subcontinent indi continua regit pels
txola
. La politica xinesa es pot dividir en dos grans periodes: al principi del segle
x
es viu una epoca de crisi amb el periode de les
Cinc dinasties i Deu regnes
i els darrers anys puja al poder la
Dinastia Song
i restableix parcialment la pau. Un dels primers grans pobles d'Oceania, l'
imperi Tu'i Tonga
, es crea al voltant del 950.
Economia i societat
[
modifica
]
A mitjan segle es dona l'anomenat
optim climatic medieval
, un escalfament de la temperatura que facilita el comerc i navegacio al nord d'Europa, incloent-hi l'expansio vikinga que porta al poblament de Grenlandia despres dels viatges d'
Eric el Roig
. La poblacio mundial va arribar als 240 milions.
S'extingeixen diverses especies a Europa, com alguns
ossos
o els lleons. Es va comencar a experimentar amb la rotacio triennal de conreus i amb cereals hibrids. Tots aquests fets van contribuir a canvis en la dieta occidental, que se centrava en farinetes fetes de cereal; nomes els mes rics tenien acces regular a la carn, i mes a la de caca. El clima temperat va afavorir el conreu del vi en noves regions. Es bevia endolcit o aigualit com a complement habitual de tots els apats. Una nova fermentacio de la
cervesa
va augmentar el consum d'aquesta beguda.
L'erupcio del volca
Eldgja
provoca la major colada de
basalt
coneguda.
Invents i descobriments
[
modifica
]
Silvestre II
va ser una figura cabdal que va actuar com a pont entre el mon islamic, mes avancat cientificament, i el cristia. Despres d'aprendre les xifres arabs, va reintroduir l'us de l'abac a Europa amb aquest nou sistema de numeracio.
Zhang Sixun inventa una
esfera armil·lar
que funcionava amb mercuri liquid. Avicenna va comencar a exercir la medicina, saber que posteriorment recopilaria en el seu
Canon
. Contemporani seu es
Ibn al-Haytham
, considerat el pare de l'optica moderna pels seus avencos en aquest camp. Una altra figura destacada en el camp de la ciencia es
Ar-Razi
, fundador de la pediatria com a disciplina.
Art, cultura i pensament
[
modifica
]
L'esglesia es el centre de la cultura medieval, que s'apren i transmet als monestirs. Aquests havien esdevingut tambe centres de poder politic per les terres que depenien d'ells, fer que en alguns casos havia portat al relaxament dels costums dels monjos. En aquest context es va fundar l'
Orde de Cluny
, que pretenia retornar als ideals dinastics primitius i que va exercir com a pol d'atraccio del coneixement d'Europa occidental.
Al segle
x
es dona el
mil·lenarisme
o la por de la fi del mon l'any 1000, precedida per una
apocalipsi
. Aquesta por, si be sorgir de profecies antigues i va estar present en algunes regions, ha estat notablement exagerada per historiadors posteriors, ja que la majoria de la poblacio no comptava el pas dels anys i els clergues que si que ho feien no sempre estaven en contacte amb els indrets des d'on sorgien les llegendes i profecies escatologiques.
L'
Emirat de Cordova
esdeve un dels centres culturals mes importants del mon disposant en aquell temps de la biblioteca amb mes llibres de tot Europa, en competencia amb Egipte, on es funda una gran universitat. Es conrea la literatura en llengua
kanara
classica a l'India, mentre que a Persia escriu el celebre
Firdawsi
. Al segle
x
s'escriuen tres toms de l'enciclopedia xinesa coneguda com els
Quatre grans llibres dels Song
. A Occident,
Guillem IX de Peitieu
es l'avantpassat de la poesia trobadoresca. Es comenca a posar per escrit
Beowulf
, el poema epic anglosaxo per antonomasia.
En filosofia
Al-Farabi
va continuar amb la sintesi entre pensament d'Aristotil i teologia islamica que es propia de l'epoca. Destaca la seva aportacio sobre les intel·ligencies i els tipus d'enteniment, que deriven tots de Deu i permeten coneixer el mon. Un altre pensador destacat es
Al-Biruni
.
Dins l'art oriental, sobresurt la figura de
D?ng Yuan
, pintor xines. Els trets generals de l'art europeu continuen amb l'estil paleocristia. A Catalunya, es conrea l'art preromanic, amb obres com
Sant Miquel de Cuixa
o les il·lustracions del
Beatus de Girona
i el
Beatus de la Seu d'Urgell
(aquest darrer amb influencia mossarab).
Odo de Cluny
assigna a cada nota musical una lletra (costum que es mante viu en l'ambit anglosaxo), preludi de la notacio moderna.