Segle I

Tipus	segle
Navegacio
Mil·lennis	Mil·lenni I
Segles	segle  i  aC - segle  i - segle  ii
Decades	1 - 10 - 20 - 30 - 40 - 50 - 60 - 70 - 80 - 90

El segle I es un periode que compren des de l'any 1 fins a l'any 100 dC. Esta inserit dins l' antiguitat classica , amb l'auge de Roma. Un altre dels fets cabdals d'aquest temps es l'aparicio del cristianisme , que en dona la cronologia i suposa una alteracio de la cultura grecollatina creixent.

Politica [ modifica ]

En politica, destaca el domini gairebe absolut de l' Imperi Roma , instaurat per August , que assoleix la seva maxima expansio dominant gran part d'Europa, el nord d'Africa i l'oest d'Asia. Aquest periode es coneix com la Pax romana perque totes les revoltes van ser esclafades i no van produir-se guerres de la mateixa intensitat que en altres epoques. Aixo no significa que no hi hagues oposicio. Pel nord, els pobles germanics comencaven a constituir una amenaca, com prova la derrota a la Batalla del bosc de Teutoburg a mans d'Armini l'any 9. Britannia va quedar annexionada de manera definitiva l'any 43 pero va viure la Revolta de Boudica l'any 60, que va culminar a la Batalla de Watling Street . A la zona de la Dacia es va produir la rebel·lio de Decebal , mentre que a Judea l'any 66 va esclatar la Primera Guerra Judeoromana , que va suposar la destruccio del Temple de Jerusalem l'any 70.

Pel que fa a la politica interior de l'imperi, el segle es pot dividir en quatre periodes segons la familia qui governava: en primer lloc va pujar al poder la Dinastia Julio-Claudia , la qual va crear l'imperi; posteriorment, despres de la mort de Nero es produeix un breu periode d'inestabilitat, l' any dels quatre emperadors ; mes endavant va dominar la Dinastia Flavia , que va impulsar l'art civil de manera decisiva i al final va succeir-la la Dinastia Antonina , a la qual pertany Marc Ulpi Traja , amb qui es va assolir la maxima expansio territorial.

Fora dels limites romani regnaven els gots , els vandals , els saxons , els frisis i els queruscs , essent els pobles mes importants dels anomenats despectivament barbars pels romans. Aquests van anar creixent militarment, fent incursions cada cop mes importants.

A l'Asia el gran rival de roma era l' Imperi Part , amb el qual lluitava per dominar la regio, especialment Armenia, que va anar canviant de mans segons els pactes i guerres entre les dues potencies. Entre els liders parts destaquen Artaban III de Partia i Vologes I de Partia . El principal problema part per disputar l'hegemonia romana va ser la divisio interna, marcada per diversos pretendents al tron, assassinats reials i enviats d'altres nacions interferint en la politica interna.

Mes a l'est, als actuals Afganistan i India, se situava l' Imperi Kushan . Els Tres regnes de Corea dominen el sud-est asiatic. La Xina continua sota el poder de la Dinastia Han , la qual s'estableix a una nova capital, Luoyang , que esdeve un focus cultural de renom.

Els romans tambe s'imposaren a la ribera sud del Mediterrani pero a la resta del continent africa hi havia pobles amb poder politic remarcable. A l'Africa central les tribus bantu s'imposen a diversos territoris de la Cultura Nok , antiga dominadora de la regio. Altres civilitzacions destades son el Regne de Meroe i el Regne d'Axum a Etiopia, una de les llengues del qual es el gueez , rellevant per conservar-se durant segles en comunitats judeocristianes, a diferencia d'altres de la mateixa familia.

A America es creu que en aquesta epoca els arawak migren cap a les Antilles, essent el primer poble que va trobar Cristofol Colom . A l'altre extrem del continent, entre els inuit floreixen les cultures de Choris i Norton.

Economia i societat [ modifica ]

Roma assoleix el milio d'habitants i es configura com la capital del mon occidental. Gracies a la forca del seu exercit, imposa el seu estil de vida als pobles conquerits, en el que es coneix com a proces de romanitzacio . Aixo es plasma en l'adopcio del llati com a llengua oficial, l'expansio del dret roma i el seu model urbanistic, marcat per l'enginyeria civil, cases estructurades al voltant del forum o placa publica i un governant designat directament per la metropoli. L' as roma va esdevenir la moneda de referencia ^[1] per als intercanvis comercials, claus en el contacte dels diferents pobles, assimilats a provincies de l'imperi.

La societat estava dividida entre els patricis i plebeus (la classe baixa),a mes d'un seguit d'esclaus dels pobles vencuts o persones arruinades que feien la major part de la feina de les cases i el camp, font principal d'ingressos per a l'epoca. La riquesa, doncs, depenia en gran manera de posseir grans extensions de terreny i contactes amb altres ciutats per poder intercanviar productes.

Hi ha dues dates claus referides a desastres naturals: l'any 64 es produeix el gran incendi de Roma , el qual devasta gairebe tota la ciutat i suposa l'inici oficial de la persecucio dels cristians, fet inedit en una civilitzacio politeista i forca tolerant en afers religiosos i posteriorment l'any 79 fa erupcio el Vesuvi , que enterra les ciutats de Pompeia i Hercula sota la lava.

El cristianisme creix amb forca durant el primer segle, passant de Judea a diversos territoris imperials des de la mort de Jesus (el 33). Aquesta religio afecta les relacions socials, ja que proclama que s'ha de protegir els febles i atempta per tant contra l'ordre de classes establert. Aquest fet constituira una amenaca en segles posteriors, amb revoltes d'esclaus i el sorgiment d'un contrapoder religios.

Fora del domini roma la vida es regia per sistemes tribals o estructurats en ciutats estat amb diversos graus de desenvolupament. L'economia es basava tambe en el sector primari i el comerc , especialitzant-se cada poble en un o mes productes per tal de poder negociar amb els veins.

Invents i descobriments [ modifica ]

S'introdueix el codex, avantpassat del llibre actual, com a suport preferent d'escriptura.

Hero d'Alexandria inventa l' eolipila , la primera maquina termica de la historia. ^[2] Del seu taller de mecanica van sortir perfeccionaments de maquines descobertes anteriorment.

Els romans perfeccionen la presa d'aigua i l' aqueducte , que exporten a diversos territoris conquerits pels seus soldats. El transport d'aigua potable es combina amb una major atencio a les aigues residuals, a traves d'una xarxa de clavegueram.

A l'esfera cultural xinesa Wang Chung descriu per primer cop el Cicle hidrologic . Liu Xin realitza una nova aproximacio del nombre pi .

Art cultura i pensament [ modifica ]

El segle esta marcat per l'adveniment del cristianisme, que des de Pau de Tars provoca un seguit de controversies teologiques i la relectura de la filosofia classica. En una primera etapa les polemiques venien de la conciliacio entre les lleis del judaisme i els manaments donats als apostols . El Concili de Jerusalem de l'any 50 s'ha de llegir en aquesta clau. Posteriorment sorgiran les lluites per defensar-se de la persecucio romana i de l'amenaca que suposava l'aparicio de divisions doctrinals. Climent I ja parla obertament d' heretgia i de la necessitat creixent d'unificar tant el canon biblic com la seva interpretacio.

Sense sortir de l'esfera religiosa, cal destacar l'inici de la compilacio del text masoretic jueu i el Canon Pali (anys 30) budista (que s'expandeix fins a arribar a la Xina i esdeve la religio amb mes seguidors d'Asia).

En filosofia, continuen vigents els grans corrents hel·lenistics de l' escepticisme , l' epicureisme i l' estoicisme . Alguns dels pensadors mes reconeguts son Seneca , Apol·loni de Tiana , Epictet de Hierapolis o Filo d'Alexandria considerat el primer filosof jueu.

En literatura, continua la difusio de l'obra epica de Virgili del segle anterior, especialment amb el patronatge de Mecenas , una figura que donara nom al patro artistic general. S'hi sumen Les Metamorfosis d'Ovidi, que barreja la narrativa mitologica amb un to didactic, similar al que adoptara Fedre en les seves faules. Amb una intencio satirica escriuen les seves satires Juvenal o els epigrames Marc Valeri Marcial . En el camp de la no ficcio, cobra gran importancia la retorica i la historiografia, amb les obres de Tacit , Suetoni i Flavi Josep . Van gaudir de gran popularitat dues enciclopedies, la Geografia d'Estrabo i la Naturalis Historiae de Plini el Vell .

Dins de l'art dos exemples del gust imperial son el Colosseu (any 90) i l'estatua d' August de Prima Porta , bones proves que la funcio de les arts plastiques era basicament lloar l'esplendor i el poder, mes que no pas transmetre sentiments o ensenyances.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Segle I

Viccionari