El
segle IV aC
es un periode de l'
antiguitat classica
que compren els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC. Esta caracteritzat per la consolidacio del poder grec, mitjancant la figura d'Alexandre Magne, el qual va derrotar els perses i va intentar per primer cop crear un imperi mundial. Les seves gestes militars van ajudar a l'expansio de la cultura hel·lenica per Asia.
Grecia comenca el segle amb guerres internes per reduir el poder d'Esparta (com la
Guerra de Corint
). Tambe es contestada l'hegemonia d'Atenes, malgrat els esforcos del seu lider
Demostenes de Peania
. En el seu lloc, sorgeix una nova potencia: Macedonia. Quan
Alexandre el Gran
accedeix al tron, es proposa unificar Occident i Orient
[1]
sota un sol lider i comenca una serie de reeixides campanyes militars que el porten a destruir l'Imperi persa, conquerir Egipte, Palestina i part de l'India. Als nous territoris, fundava ciutats on instaurava la cultura grega, pero amb fortes influencies locals, de manera que es va produir una mutua influencia entre la civilitzacio oriental i la mediterrania. La seva figura ha esdevingut una icona.
Roma adquireix el domini de la lliga llatina (despres de les
guerres samnites
) i provoca el declivi definitiu de la civilitzacio etrusca. Es amenacada pels saquejos dels gals, que rebutja amb exit. Diverses ciutats veines li reten tribut i comenca a configurar-se com a potencia regional.
Fora d'Europa, cal destacar l'auge del
Regne d'Axum
a Etiopia. A l'Asia continua la inestabilitat a la Xina, que viu diverses guerres entre els regnes que pugnen per assolir el control de la zona. Un confrontament rellevant es la
Batalla de Maling
, al 342 aC. Acaba el
periode J?mon
al
Japo
.
Economia i societat
[
modifica
]
Un
plebeu
assoleix el titol de pretor per primer cop a Roma, fet que demostra l'auge de poder politic de la classe baixa republicana, una antiga demanda que va provocar diversos aldarulls i canvis en les distribucions de drets i deures entre els ciutadans.
Es produeixen diversos canvis demografics. El refredament del clima fa que tribus escandinaves migrin cap al sud. Les conquestes macedonies afavoreixen que els grecs s'instal·lin als nous territoris, gracies als incentius en forma de terrenys i privilegis mercantils. Aixo augmenta la influencia hel·lenica a Orient, que no decaura fins a l'edat moderna.
Alexandria
, a Egipte, esdeve la poblacio amb mes habitants del planeta. Es constitueix com a centre de cultura i intercanvi comercial, la fama del qual durara segles. Els celtes s'instal·len de manera definitiva a les Illes Britaniques i es produeix el maxim desenvolupament dels escites, poble nomada asiatic.
Durant aquest segle, van iniciar-se els pelegrinatges a llocs considerats sagrats o miraculosos per aconseguir la curacio de malalties; els afectats i les seves families feien sacrificis i caravanes rituals als temples d'Asclepi, en un precedent de cerimonia present en diverses cultures i creences.
Invencions i descobriments
[
modifica
]
Els romans usen per primera vegada l'
aqueducte
, una de les construccions d'enginyeria mes caracteristiques de la seva cultura. El tractament de les aigues, tant la potable com les residuals, adquireix cada cop mes importancia en ciutats densament poblades.
Eudox de Cnidos
, un matematic de l'academia platonica, va fer importants descobertes sobre l'
esfera
i els calculs relacionats amb aquesta figura, que va aplicar posteriorment a l'astronomia per explicar la posicio dels diferents astres. Igualment, es va preocupar d'aquesta questio el xines
Gan De
, que va compilar catalegs d'estrelles a la manera babilonica i va observar per primer cop Ganimedes, el satel·lit de Jupiter. Un altre matematic destacat es Diofant d'Alexandria, que va donar nom a l'
equacio diofantica
.
Sunzi
escriu sobre tecniques militars, incloent-hi instruccions per construir arcs pesants, la
ballesta
de recent invencio i catapultes. Tambe a la Xina s'introdueix per primer cop el
feltre
.
Art, cultura i pensament
[
modifica
]
Continua l'epoca d'esplendor de la cultura grega iniciada al segle precedent, especialment en filosofia, en que apareixen les figures de
Plato
i
Aristotil
. El primer inaugura l'
idealisme
i destaca per ser un dels pensadors mes influents de la historia; amb la seva Academia, forma diversos intel·lectuals i cientifics i propaga les seves idees sobre una republica ideal, governada per savis, en que importa assolir la veritat i el be, que pertanyen a un mon diferent al fisic (dualisme ontologic). Aristotil, el seu deixeble, tambe crea una escola, el Liceu, on s'ensenyen diverses disciplines, i intenta abastar totes les branques del saber, estudiant ciencies naturals, les diferents maneres de ser i com s'estructura el pensament amb la logica. Per ultim, teoritza sobre la literatura, en especial la tragedia, que continua triomfant en els diversos festivals del seu temps.
En art, prossegueix el periode classic, amb obres com les escultures de
Praxiteles
, el qual va perfeccionar la manera de representar el cos huma. Fora de l'orbita grega, destaca la construccio del
mausoleu d'Halicarnas
, una de les set meravelles del mon antic. L'art persa assoleix les seves darreres obres classiques, especialment als temples i palaus imperials.
Un dels avencos del segle IV aC es la generalitzacio d'escoles arreu, amb un curriculum lliurement decidit pels mestres i diversitat de metodes pedagogics. Els pares de les classes benestants veien en l'educacio formal un avantatge per als fills i, aixi, van promoure la seva assistencia a classe, a part dels preceptors individuals, tant a Egipte, Grecia, Roma, Persia com a l'India.
- ↑
Cartledge, Paul (2004). "Alexander the Great". Overlook.