El segle II , que compren els anys 101 - 199, pertany a l'era de l' antiguitat classica i esta marcat per la consolidacio de les tendencies i pobles del segle precedent. Els grans imperis adopten una postura defensiva, enfront d'altres veins que lluiten per arravatar-los l'hegemonia.

Politica [ modifica ]

L' Imperi Roma assoleix la maxima expansio amb Traja i es la potencia mes important del mon. La dinastia Antonina , que regna durant la major part del segle, aconsegueix mantenir una relativa pau i bonanca economica malgrat les incursions enemigues. Aixi, Traja derrota definitivament els dacis i parts; Hadria va contribuir de manera decisiva a l'establiment dels Vallum Romanum (fronteres de Britania ) i va encarregar l'administracio interior a funcionaris experts; Antoni Pius va millorar les relacions amb els senadors per assegurar la pau politica i Marc Aureli conte amb exit els cada cop mes poderosos pobles germanics. El seu llegat es malbarata parcialment amb la pujada al tron de Comode , que provoca una breu guerra civil amb la seva mort ( any dels cinc emperadors ). La fallida Revolta de Bar Kokheba , l'any 135, suposa la destruccio de Jerusalem i l'inici de la diaspora jueva.

L' Imperi Kushan continua controlant els actuals Afganistan i India, mentre que els Tres regnes de Corea s'estenen a la peninsula homonima. A la Xina, es dona l'apogeu de la dinastia Han , el domini de la qual es veu amenacat temporalment per la rebel·lio dels Turbants Grocs , el 184, quan els camperols s'aixequen contra l'emperador i el seu tracte abusiu.

A America del Nord diverses cultures encara ancorades en la prehistoria formen l'entramat de l'anomenat periode Woodland . Els hopewell dominen la part occidental dels futurs Estats Units i la ciutat de Teotihuacan continua sent un pol d'atraccio al centre del continent. Mes al sud, a l'actual Peru, habita la cultura mochica , una teocracia forca desenvolupada. Els yotoco s'expandeixen fora de les seves fronteres.

Pel que fa a l'Africa, la part del nord esdeve completament romanitzada. Gracies a les caravanes de dromedaris , especialment les organitzades pels pobles tuaregs , s'estableixen intercanvis politics i comercials amb els pobles del Sahel . Diferents tribus bantus regeixen al sud.

Economia i societat [ modifica ]

Les despeses de l'Imperi roma son forca elevades, tant pel que fa al cost de mantenir les fronteres en pau com per satisfer les necessitats d'una poblacio creixent. Per aixo s'incrementen les importacions des d'Africa, que proveeix de ramat, feres per als circs, vi i cereals, que complementen el gra vingut d'Orient. Els minerals s'extreuen sobretot de Britannia i Hispania. L'acces a la plena ciutadania romana, amb els diferents drets que comportava, va ser una de les reivindicacions del periode, afavorida pel fet que per primer cop regna un emperador no nascut a Italia.

A Orient, per influencia xinesa, augmenten les jerarquies socials, amb rangs fixos heretats per naixenca que atorguen drets i obligacions, i que determinen el que es pot fer sota el poder de l'emperador o rei de cada zona. Hi ha una classe alta, que combina estatus de noblesa terratinent i funcionariat, ocupada per les families mes influents, que poden posseir esclaus i aliats de classes inferiors, usualment dedicats als treballs manuals. Els religiosos es barregen amb aquesta classe alta, si be formen un grup a part.

Invents i descobriments [ modifica ]

Les dues grans potencies, Roma i la Xina, continuen liderant les esferes cientifica i cultural. En el camp de la medicina, sorgeix Gale , que va perfeccionar el coneixement de l'anatomia humana i va distingir per primer cop entre la sang venosa i l' arterial , contribuint a la descripcio del sistema circulatori . Tambe va operar amb exit de cataractes diversos pacients.

Claudi Ptolemeu va publicar un cataleg de totes les estrelles visibles a ull nu. El seu Almagest i la seva Geografia resumeixen la cosmovisio del firmament i la Terra de l'epoca i van ser les obres de referencia durant segles. S'hi estableix el geocentrisme i els mapes angulars.

Un altre invent roma va ser el cigonyal , segons les excavacions arqueologiques, si be no es coneix l'us exacte a l'epoca d'aquesta peca actualment usada en la majoria de motors. Es va perfeccionar la vela llatina , la mes usada pels vaixells comercials.

Cai Lun es considera l'inventor tradicional del paper o com a minim el perfeccionador de la seva formula, que va permetre que es convertis en un material de suport a l'escriptura, que podia competir amb el papir i el pergami, si be a Occident no es va introduir fins a segles mes tard.

Destaca tambe la figura de Zhang Heng , inventor del primer sismograf conegut. Tambe va perfeccionar diversos enginys mecanics, va compilar mapes orientals i va escriure una poesia de forca exit en la cort.

Art, cultura i pensament [ modifica ]

El cristianisme continua la seva expansio, pero amb grans tensions internes. Sorgeixen nombroses heretgies, com ara el marcionisme , el montanisme i diversos corrents gnostics, com l'encapcalat per Valenti Gnostic , possible autor de l' Evangeli de Valenti . Aquest auge fa que l'Esglesia intenti arribar a un consens doctrinal i tracti de fixar el canon evangelic, com prova la troballa del Fragment muratoria . Els pensadors cristians escriuen condemnes contra l'heterodoxia i el paganisme, com les obres d' Ireneu de Lio , Tertul·lia , o Justi el Martir .

En la literatura llatina , es conreen sobretot obres de no-ficcio. Aixi, cal destacar les Vides dels dotze cesars de Suetoni o les obres de retorica de Llucia com a maxims exponents. A la Xina es dona el periode classic de la poesia, ja que la dinastia Han conrea ampliament les lletres. Aquesta poesia es cultiva amb la forma metrica anomenada shi , ^[1] de cinc o set caracters i s'alterna amb l'estrofa fu , d'introduccio en aquesta epoca. Tambe durant el segle  ii es recopilen les cancons populars gracies a la tasca del yuefu (una especie de Ministeri de Cultura).

En filosofia, s'imposa l'escepticisme (exposat per exemple en les Meditacions de Marc Aureli o en les obres de Sext Empiric ), que amplia els seus temes i anticipa problemes recollits posteriorment pels existencialistes. Aquesta escola conviu amb l'estoicisme d' Epictet i amb interpretacions de la filosofia hel·lenistica (com les d' Alcinous ). Alhora, augmenta la incipient filosofia cristiana, molt barrejada amb la teologia i l'apologetica, com els escrits de Climent d'Alexandria .

L'art continua els models imperials anteriors. Una de les obres destacades es la columna de Traja , per la quantitat d'escenes representades en el fust i per ser un bon exemple de l'art triomfalista i monumental roma. La musica tambe va apostar per seguir els mestres antics, entesa sobretot com un acompanyament (per aixo dominen els instruments de corda i vent com la citara o la tuba).

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Segle II

Viccionari