De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Sebeos
(
armeni
??????) va ser un
bisbe
armeni
i
historiador
.
Sabem molt poc sobre la vida de Sebeos. Les dates del seu naixement i la seva mort son desconegudes, pero els historiadors coincideixen que va viure al segle
vii
.
[1]
Va frequentar la cort de
Cosroes II
de
Persia
i participa en el Quart Concili de
Dvin
del
645
com a ≪bisbe dels
Bagratuni
≫
segons la vuitena signatura fixada als textos de les resolucions del
concili
.
[1]
Segons la tradicio armenia, Sebeos es l'autor d'una important obra historica, coneguda amb el nom d'
Historia d'Heracli
,
[3]
dividida en dues parts. La primera s'ocupa del periode que s'este des del combat mitic de
Haik
contra
Bel
, en la revolta comandada per
Vardan Mamikonian
contra els
perses
als
anys 570
; la segona prossegueix fins al
661
i descriu especialment les accions dutes a terme a
Armenia
per l'
emperador roma d'Orient
Heracli
i el principi de les
incursions arabs
,
el que constitueix una continuacio de la historia de
Ghazar Parpetsi
[1]
[4]
Sebeos aporta nombroses informacions sobre els ≪grans reis≫ des del regnat de
Peroz I
(mort el
484
) al de
Yezdegerd III
(mort el
651
). La cronica s'acaba amb la guerra civil arab i l'ascens politic de
Muawiya ibn Abi-Sufyan
.
[5]
La primera edicio d'aquesta obra a Constantinoble, el
1851
, es basa en un manuscrit descobert a
Edjmiatsin
el
1842
; el manuscrit no tenia ni titol ni divisions, i el titol
Historia d'Heracli
, aixi com l'atribucio a Sebeos li van ser donats quan es va descobrir, amb la suposicio d'una identificacio d'aquest manuscrit amb la
Historia de Sebeos
, evocada per diverses fonts medievals.
[6]
Aquest manuscrit esta, d'altra banda, perdut en l'actualitat, el que ho fa dificil atribuir-li la paternitat de l'obra amb certesa.
[7]
i l'autor es sovint anomenat ≪Pseudo-Sebeos≫
[8]
o fins i tot ≪ Pseudo-
Agatangelos
≫
[9]
La primera part conte tambe la
Historia primitiva
de l'enigmatic
siria
anomenat Mar Abas Catina (al qual es refereix igualment
Moises de Corene
a la seva
Historia d'Armenia
, mentre que es desvia en diverses parts de la versio del ≪ Pseudo-Sebeos≫)
[9]
- ↑
1,0
1,1
1,2
Hacikyan (dir.)
, Agop Jack.
The Heritage of Armenian Literature
(en angles). vol. II :
From the Sixth to the Eighteenth Century
. Wayne State University, Detroit, 2002.
ISBN 0-8143-3023-1
.
, p.81
- ↑
Histoire d'Heraclius par l'eveque Sebeos ; traduite de l'armenien et annotee par Frederic Macler
- ↑
Ducellier
, Alain.
Chretiens d'Orient et islam au Moyen Age
(en frances). Armand Colin, 1996, p. 33-34.
ISBN 978-2200014483
.
- ↑
de Premare
.
Les Fondations de l'islam. Entre ecriture et histoire
(en frances). Paris: Le Seuil, 2002, p. 522 (volum 407 de
Collection Points: Serie Histoire
).
ISBN 9782020374941
.
- ↑
Bedrosian
, Robert. ≪Sebeos' History, Translator's Preface≫. A:
Sebeos' History translated from Classical Armenian
(en angles), 1985, p. 5-6 (Sources of the Armenian Tradition).
- ↑
Durand
, Jannic;
Rapti
, Ioanna;
Giovannoni
, Dorota.
Armenia sacra ? Memoire chretienne des Armeniens s IV-XVIII
(en frances). Paris: Somogy / Musee du Louvre, 2007, p. 72.
ISBN 978-2-7572-0066-7
.
- ↑
Dedeyan (dir.)
, Gerard.
Histoire du peuple armenien
(en frances). Tolosa del Llenguadoc: Privat, 2007, p. 184.
ISBN 978-2-7089-6874-5
.
- ↑
9,0
9,1
de Corene
, Moises; Annie i Jean-Pierre Mahe (trad.).
Histoire de l'Armenie
. Paris: Gallimard, 1993.
ISBN 2-07-072904-4
.