SdKfz 251
Schutzenpanzerwagen

Un SdKfz 251 Ausf. C durant l' Operacio Fall Blau l'agost de 1942 .
Caracteristiques generals
Tipus	Transport blindat de personal semieruga
Pais d'origen	Alemanya Nazi
Any	1939
Fabricant	Hanomag Bussing NAG [1]
Dimensions
Pes	7.810 kg
Amplada	2,10 m
Longitud	5,79  m
Altura total	1,75 m
Tripulacio	2 (Conductor i comandant)
Tropa transportada	10 soldats [2]
Especificacions
Motor	Maybach HL 42
Tipus de motor	Motor de gasolina de 6 cilindres en linia refrigerat per aigua [3] [1]
Cilindrada	4.171 cc [4]
Potencia maxima	100 CV (74,6 k W) a 2.800 rpm
Caixa de canvis	4 marxes endavant i 1 endarrere amb 2 velocitats
Transmissio	Hanomag 021 32 785 U50 [5]
Rodatge	2 rodes i 2 erugues
Suspensio	Barres de torsio
Prestacions
Vel. carretera	50 km/h
Autonomia carretera	300 km
Combustible	160 L
Armament
Primari	2 metralladores MG34 o MG42
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	6-14,5 mm de xapa d' acer [2]

L' SdKfz 251 , abreviacio de Sonderkraftfahrzeug 251 i oficialment mittlerer Schutzenpanzerwagen , va ser un transport blindat de personal semieruga d'origen alemany . Dissenyat per poder transportar un gruppe, l'equivalent a un escamot compost per 8-12 infants , seguint el ritme de les formacions de Panzer , gracies a la seva versatilitat se'n van acabar fent 23 variants per a multiples rols. ^[6]

Desenvolupat juntament amb l'SdKfz 250 seguint els requeriments dels estrategs que van idear la Blitzkrieg , va ser el semieruga alemany mes fabricat i generalment va ser el transport de la infanteria mecanitzada de la Wehrmacht , els panzergrenadiers. De la seva produccio se n'encarregaven Bussing NAG i Hanomag, per aquest motiu sovint els soldats, tant alemanys com aliats, s'hi referien com a Hanomags .

L'SdKfz 251 fou un dels vehicles alemanys mes importants gracies al fet que era robust i fiable. Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial va participar a practicament totes les campanyes i se'n van fer 4 versions basiques, cada cop mes simplificades, que en van reduir el cost i el temps de produccio. Passada la Segona Guerra Mundial, la Republica Txeca va copiar-ne el disseny amb el nom d'OT-810 i va mantenir-lo en servei fins a la decada dels 70 . ^{[3] [1]}

Historia [ modifica ]

Despres de la Primera Guerra Mundial el desenvolupament de tancs es va alentir en gran manera. A mes a mes, els estaments militars dels paisos vencedors eren esceptics amb la nova arma. Els models mes comuns a la decada dels 20 eren tancs d'infanteria, dissenyats per avancar a la mateixa velocitat que un soldat a peu (16-19 km/h). Tambe es van desenvolupar tancs lleugers, per reconeixement , que generalment s'assignaven a les unitats de cavalleria . Amb aquests mitjans, la infanteria havia d'avancar a peu a poc a poc i sense proteccio, com a la Primera Guerra Mundial.

Tot i que Anglaterra i els EUA tambe van experimentar amb la mecanitzacio de la infanteria , va ser Alemanya qui va avancar mes en aquest aspecte, ja que no tenia una cupula militar tan poderosa despres de la derrota a la Primera Guerra Mundial. ^[6] Durant la decada dels 20 i principis dels 30, Alemanya va innovar en materia de tancs i cotxes blindats. El mes important pero, va ser que van apareixer nous estrategs amb un nou concepte de guerra. ^[7]

Aquesta nova guerra, batejada com a Blitzkrieg pels britanics , consistia en grans formacions concentrades i coordinades de soldats, blindats, artilleria i aviacio.

Amb l'ascens al poder d' Adolf Hitler el 1933 , i el posterior rebuig del Tractat de Versalles , Alemanya va comencar un rearmament i aquestes teories van marcar-ne el desenvolupament, centrant-se de forma important en el desenvolupament de tancs.

Entre l'any 1936 i 1937 la idea d'un vehicle especialitzat en el transport d'infanteria, blindat, va comencar a guanyar popularitat. A la Guerra Civil Espanyola va fer-se evident que en certs escenaris: ciutats, boscos, muntanyes... els tancs eren vulnerables a la infanteria enemiga. Per resoldre aquesta feblesa, el suport dels soldats a peu era molt necessari.

Guderian va proposar el desenvolupament d'un vehicle especific que transportes les tropes al combat i que els hi permetes lluitar en moviment, seguint els tancs , o a peu, baixant del vehicle. Aquest vehicle havia de tenir una bona velocitat i capacitats camp a traves i havia de ser prou barat per produir-se en suficient quantitat. ^[8]

Amb aquests requeriments, i amb una industria Alemanya que ja produia un nombre considerable de vehicles especialitzats se'n va comencar el disseny. Els vehicles totalment amb erugues es van descartar per la complexitat, l'elevat cost i la manca de capacitat productiva. Els vehicles a rodes es van descartar perque la seva mobilitat camp a traves era insuficient. Aleshores, el desenvolupament va virar cap a un model semblant als tractors d'artilleria semierugues que ja es produien aleshores.

El que mes facilment es podia adaptar al transport d'un gruppe, un escamot de 8-12 homes amb el seu equipament, era el tractor d'artilleria de 3 tones SdKfz 11 desenvolupat per Hanomag. El nou vehicle, anomenat Mittlerer gepanzerter Mannschafttransportwagen es va estandarditzar com a SdKfz 251 Ausfuhrung A i va entrar en produccio l'any 1938. ^{[9] [1]}

Amb l'avenc de la guerra d'altres companyies tambe van acabar fabricant l'SdKfz 251. L'any 1939 es van produir 232 semierugues i 337 el 1940. El 1942 se'n van arribar a produir 1.000 i el maxim es va assolir el 1944 amb 7.785. L'SdKfz 251 va ser el vehicle blindat mes produit d'Alemanya i va contribuir significativament a les primeres victories de les divisions Panzer.

Posteriorment Skoda i Tatra continuarien produint-lo sota la denominacio OT-810, cobrint-ne el sostre pels soldats i canviant-ne el motor per un diesel Tatra de 8 cilindres. ^[6]

Caracteristiques [ modifica ]

Blindatge i distribucio [ modifica ]

L'SdKfz 251 era, basicament, una superestructura de xapa de blindatge soldada . Aquesta superestructura estava dividida en 2 parts: el compartiment de tropa i el compartiment de conduccio.

Aquestes dues parts s'unien mitjancant un cargolat just darrere els seients del conductor i el comandant del vehicle. El resultat final era un unic espai per soldats i tripulacio, amb el sostre descobert per la zona de la tropa i amb un sol acces per les portes del darrere.

La part frontal protegia el motor , el conductor i el comandant. El conductor s'assentava a l'esquerra, on hi havia tots els controls del vehicle, i el comandant a la dreta, on s'hi solia posar una farmaciola o altres subministraments medics. El blindatge frontal del morro era de 14,5 mm de gruix. Als laterals del morro hi havia 9 mm de blindatge i a la part superior de 10 mm, amb un parell de portelles que es podien obrir per donar acces al motor i al radiador per manteniment.

L'aire entrava al motor a partir d'un reixat que hi havia al davant del morro. Tambe hi havia un parell d'aletes de refrigeracio sobre els parafangs . Hi havia una tercera aleta de refrigeracio instal·lada sota la placa frontal inferior.

El compartiment de tropa tenia el sostre descobert i pels laterals i el darrere estava protegit per una xapa de 8 mm de gruix. Per protegir-se de les condicions climatologiques adverses el vehicle disposava d'una lona impermeable que podia tapar el sostre. El blindatge estava inclinat i oferia una proteccio contra projectils d'un calibre de fusell: ~7,62 mm. El blindatge de sota era de 6 mm i a traves dels seients dels soldats es podia accedir a la bateria , xassis i a la transmissio . Tambe a sota d'aquesta part del blindat hi havia el diposit de combustible, de 160 L. El compartiment de tropa disposava de 4 bancs on s'assentaven els infants i dues grans portes al darrere per sortir del vehicle. Als models originals els bancs estaven encoixinats i tenien respatllers tambe encoixinats. ^{[3] [4] [10]}

Armament [ modifica ]

L'armament inicial de l'SdKfz 251 eren un parell de metralladores MG 34 , amb un muntatge que els hi permetia disparar contra objectius aeris i terrestres.

La MG 34 era una metralladora de proposit general , o universal, que podia servir per a multiples rols segons la muntura, l'optica... Tenia una cadencia de foc de 900 trets per minut amb bales Mauser de 7,92 x 57 mm . Cada 250 trets de foc sostingut, o rapid, es recomanava canviar el cano. En general, tot el disseny de la MG 34 era complex, tot i que revolucionari, pero eventualment es va substituir per la simplificada MG 42 . ^[11]

Alguns models van ser assignats a seccions de metralladores pesants i canviaven la muntura per un tres peus pesant. Aixo permetia disparar amb mes precisio a llarga distancia. Posteriorment es farien modificacions a l'armament, canviant la MG 32 per una MG 42 i afegint escuts pels operadors.

Sistema motor [ modifica ]

El sistema motor de l'SdKfz 251 tenia un motor de gasolina Maybach HL42 de 6 cilindres en linia i refrigerat per aigua. El desplacament era de 4,17 litres i desenvolupava 100 CV de potencia a 2.800 rpm .

Aquest motor anava connectat a una transmissio Hanomag 021 32 785 U50, amb quatre marxes endavant i una endarrere. Hi havia una caixa de transferencia amb 2 velocitats, cosa que li donava un total de 8 velocitats endavant i 2 endarrere.

La potencia anava unicament a les erugues, ja que l'eix frontal nomes servia per dirigir el vehicle i aguantar el pes del morro.

La direccio era complexa i similar a la d'un tanc, a causa de la llargada de les erugues. A les corbes lleugeres, de fins a 15º de gir, nomes giraven les rodes del davant. Passats els 15º, l' embragatge i el fre de les erugues del darrere s'activaven automaticament i alentien l'eruga de l'interior de la corba i acceleraven l'exterior. Aquest disseny, complex respecte als dissenys estatunidencs, va resultar ser mes efectiu camp a traves que el dels M2/ M3 Half-track . ^[12]

La suspensio del tractor eruga tenia a cada banda un pinyo d'accionament de fosa amb vora de goma, que donava la potencia a l'eruga. Per aguantar la cadena s'usaven 7 rodes de rodament. De dos en dos, s'unien la roda de transmissio i les de rodament a un mecanisme de barres de torsio .

Les baules de les erugues estaven fabricades amb manganes i acer i sobresortint hi havia un bloc de goma. Cada baula de la cadena anava unida als altres amb coixinets humits de baixa friccio. Aquests coixinets eren mes dificils de mantenir que els dels tancs , pero oferien una millor velocitat al vehicle. ^[10]

Optica i telecomunicacions [ modifica ]

L'SdKfz 251 disposava d'un radio - telefon Funksprechgerat "F" muntat a la part superior i cap endarrere del seient dret, la posicio del comandant del vehicle. Operar-lo era incomode, ja que el comandant s'havia d'entregirar per arribar-hi.

La tripulacio, conductor i comandant, disposaven d'una obertura al davant i als laterals. Aquesta espitllera es podia protegir amb una xapa de blindatge abatible. En llocs segurs la xapa es podia aixecar totalment per tenir millor visibilitat, en canvi, en llocs on s'hi podia esperar combat la xapa es podia abatre deixant un petit visor amb un vidre blindat gruixut per protegir la tripulacio. En cas de trencar-se per impactes d'arma o metralla , al vehicle hi solien haver mes blocs de vidre de recanvi.

Al primer model, Ausf. A, al compartiment de tropa tambe hi havia 2 visors a cada lateral que es van eliminar en el model B per simplificar-lo. Posteriorment, al model D, tambe se suprimirien els visors laterals de la tripulacio i se substituirien per petites espitlleres. ^[13]

Versions [ modifica ]

A causa dels primers combats i de la necessitat de simplificar-ne la produccio, es van acabar produint quatre versions de l'SdKfz 251: ^[14]

• Ausf. A . Primera versio de l'SdKfz 251 descrita al cos de l'article.
• Ausf. B . Es va comencar a produir el 1939 poc despres de la introduccio del model A. Exteriorment era practicament identic a l'Ausf. A. S'hi van eliminar els visors del compartiment de tropa i es van fer alguns canvis menors internament i per l'emmagatzematge. Generalment s'hi va afegir un nou muntatge per la metralladora frontal amb un escut per protegir el tirador. Tambe l' antena de la radio es va modificar, movent-se del parafangs al costat de la cabina de la tripulacio. Els models B finals van comencar a incloure d'altres caracteristiques del C.
• Ausf. C . Versio introduida a mitjans de 1940 . Va ser el primer model que va fer canvis significatius aprofitant l'experiencia en combat. Es va canviar la distribucio del seients dels soldats, l'emmagatzematge interior i el disseny del compartiment del motor. La radio es va moure al davant del comandant, per poder-la fer anar mes facilment i, opcionalment, s'hi va afegir un simple sistema de calefaccio.

Exteriorment, el frontal del morro es va substituir per una sola peca de xapa de 14,5 mm i el sistema de refrigeracio es va fer practicament nou: l'entrada d'aire per la reixa es va eliminar i es va fer entrar l'aire per sota i les aletes laterals es van suprimir i s'hi van posar entrades sempre obertes.

• Ausf. D . Es va comencar a fabricar el 1943 . Va ser una gran simplificacio feta per poder satisfer la demanda creixent de vehicles blindats. Externament se'n va allisar el disseny, el darrere del vehicle es va fer a partir d'una sola xapa plana inclinada, els laterals eren mes rectes... els visors laterals es van substituir per petites espitlleres, les preses d'aire es van canviar per un sistema mes simple i les caixes d'emmagatzematge es van unir al vehicle. Aquest va ser el model mes produit amb 10.602 vehicles fabricats fins al final de la guerra.

Variants [ modifica ]

De l'SdKfz 251 se'n van fer 23 variants oficials. Tambe se'n van fer d'altres de forma no oficial que es van produir en menor mesura. ^[15]

• SdKfz 251/1 . Transport blindat de personal estandard.
  • 251/1 I. Una de les primeres variants de comandament.
  • 251/1 II. Equipat amb artilleria de coets . Se l'anomenava Stuka zu Fuß , bombarder caminant, o Wurfrahmen. Anava equipat amb fins a 6 llancadors de coets Wurfkoerper de 280 o 320 mm.
  • SdKfz 251/1. Variant amb equipament de deteccio infraroja per ser usada en combinacio amb l'SdKfz 251/20 Uhu. Generalment eren variants de l'Ausf. D.
• SdKfz 251/2 . Granatwerfer. Variant equipada amb un morter GrW34 de 81 mm. Portava 66 projectils per la peca i tambe duia un suport per poder-se descarregar del semieruga i fer-se servir des de terra.
• SdKfz 251/3 . Mittlere Kommandopanzerwagen o Funkpanzerwagen. Era un vehicle de comunicacions basat en l'Ausf. C o D amb sistemes de telecomunicacions addicionals.
  • 251/3 I. Radios FuG8 i FuG5.
  • 251/3 II. Radios FuG8 i FuG5.
  • 251/3 III. Radios FuG7 i FuG1.
  • 251/3 IV. Radios FuG11 i FuG12. Tambe disposava d'un manec telescopic de 9 m per augmentar-ne l'abast. Era la variant de comandament i tambe se l'anomenava Kommandowagen.
  • 251/3 V. Amb una radio FuG11.
• SdKfz 251/4 . Schutzenpanzerwagen fur Munition und Zubehor des leIG18. Vehicle tractor d'artilleria inicialment dissenyat per fer-se servir amb el cano de suport leichtes Infanteriegeshutz 18 de 7,5 mm. Posteriorment es va fer servir per estirar els canons antitanc Pak 38 , de 50 mm, Pak 40, de 75 mm o l' obus de camp lleuger leFH 18.
• SdKfz 251/5 . Schutzenpanzerwagen fur Pionierzug. Vehicle d' enginyers de combat . Disposava d'un pont desmuntable lleuger i de bots inflables a les caixes d'emmagatzematge laterals. Els primers models anaven equipats amb un cano antitanc PaK 36 de 3,7 cm .
• SdKfz 251/6 . Mittlere Funkpanzerwagen o Kommandopanzerwagen. Era un vehicle de comandament equipat amb mapes i maquines de codificacio i encriptacio fet a partir dels models A i B.

• SdKfz 251/7 I . Pionierpanzerwagen. Una altra variant d'enginyers de combat. En aquest cas duia un parell de passeres per vehicles als laterals del vehicle que permetien passar sobre trinxeres o d'altres obstacles.
  • 251/7 II. El mateix disseny que l'I pero amb una radio diferent.
• SdKfz 251/8 I . Krankenpanzerwagen. Ambulancia blindada capac de dur 8 ferits assentats o 4 baixes assentades i 2 d'estirades a lliteres. ** 251/8 II. Com la versio I pero equipada amb una radio FuG5 i una antena de 2 m. S'assignava a unitats Panzer o de comandament.
• SdKfz 251/9 . Variant armada amb un cano de baixa velocitat de 75 mm L/24. Es muntava en el mateix suport que el que s'usava per als Sturmgeschutz III . Tambe se l'anomenava Stummel . El 1944, es va fer una revisio de la muntura del cano per facilitar-ne la produccio i s'hi va afegir una metralladora MG42 coaxial. Aquesta muntura era la que ja es feia servir per a l'SdKfz 250 variant 250/8.
• SdKfz 251/10 . Variant dotada d'un cano antitanc PaK 36 de 3,7 cm . S'entregava als caps d'escamot com a vehicle de suport.
• SdKfz 251/11 . Fernsprechpanzerwagen. Era un vehicle amb capacitat per desplegar linies telefoniques.
• SdKfz 251/12 . Messtrupp und Geratpanzerwagen. Vehicle d'observacio amb instruments per guiar les unitats d' artilleria . Hi anaven 6 tripulants i disposava d'una antena quadrada, similar a la dels vehicles de comandament, per una radio FuG8.
• SdKfz 251/13 . Schallaufnahmepanzerwagen. Variant de suport per a l'artilleria que es feia servir per gravar els sons del camp de batalla.
• SdKfz 251/14 . Schallaufnahmepanzerwagen. Usat en combinacio amb el 251/13, duia equipament per localitzar per so les posicions d'artilleria enemigues.
• SdKfz 251/15 . Lichtauswertepanzerwagen. Vehicle d'observacio de flaixos (trets, canonades, focs...) per a l'artilleria. Juntament amb el 251/12, /13 i /14, van ser variants poc produides a causa de la necessitat mes important de dotar a la infanteria de transport.

• SdKfz 251/16 . Flammpanzerwagen. Variant armada amb dos projectors llancaflames d'1,4 cm al sostre descobert dels laterals del compartiment de tropa. El combustible anava al darrere, dins d'uns diposits de fins a 700 L. La metralladora frontal es conservava i la tripulacio total era de 5 homes.
• SdKfz 251/17 . Mittlerer Schutzenpanzerwagen mit 2 cm Flak 38. Variant antiaeria equipada amb un cano automatic de 2 cm KwK38, amb 600 projectils de municio. L'arma anava muntada sobre una plataforma rotativa blindada que podia girar 360°. Es va comencar a produir l'any 1944 i necessitava una tripulacio de 6 soldats.
• SdKfz 251/18 I . Mittlerer Beobachtungspanzerwagen. Vehicle d'observacio amb transmissor FuG12 i una taula sobre la cabina per posar-hi mapes. L'usaven els alts comandaments i hi anava una tripulacio de 6 persones.
• SdKfz 251/19 . Fernsprechbetriebspanzerwagen. Era una centraleta telefonica mobil per arees avancades. Servia per disposar de comunicacions a zones on no es podia disposar de linia permanent.
• SdKfz 251/20 . Schutzenpanzerwagen Infrarotscheinwerfer, tambe anomenat Uhu ( Duc ). Introduida a finals de 1944, aquesta variant duia un equip d' infraroigs passiu de 60 cm al darrere. En combinacio amb visors infrarojos equipats als tancs Panther , augmentava l'abast de la seva visio nocturna fins a 1.000 m. La tripulacio constava de 4 homes.
• SdKfz 251/21 . Schutzenpanzerwagen Drilling MG 151. Variant antiaeria que duia tres canons automatics MG151, d'1,5 cm, o MG151/20 de 2 cm. Es muntaven en el compartiment de tropa rere un escut. Tenia una cadencia de foc de 700 bales per minut i cano i duia 3.000 projectils.
• SdKfz 251/22 . 7.5 cm PaK40, L/46 auf mittlerem Schutzenpanzerwagen. Introduit el desembre de 1944, anava armat amb un cano antitanc PaK 40 de 7,5 cm. Muntat al compartiment de tropa, el cano disposava de 22 projectils i necessitava una tripulacio de 4 homes.
• SdKfz 251/23 . Mittlerer Schutzenpanzerwagen mit 2 cm KwK. Era l'ultima variant i va apareixer a finals de desembre de 1944. Era un model D equipat amb un cano automatic de 2 cm Hangelafette 38 i una radio FuG12. Servia per a reconeixement i hi anaven 4 soldats.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Culver , Bruce. SdKfz 251 Half-Track 1939?45 (llibre/pdf/epub) (en angles). 7a ed. Osprey Publishing, 2007, p. 47 (New Vanguard). ISBN 978-1-85532-846-4 .  
• Kliment , Charles. SdKfz 251 in action (en angles). Texas: squadron/signal publications, 1981, p. 50 (Armor Series No.21). ISBN 0-89747-124-5 .  
• Chris Bishop. The encyclopedia of tanks & armoured fighting vehicles, from world war I to the present day (llibre) (en angles). 1a edicio. Londres: Amber Books Ltd, 2006, p. 442. ISBN 1-84013-907-2 .  
• Chris Bishop. The encyclopedia of weapons of World War II (en angles). Londres: Barnes & Noble, Inc., p. 539. ISBN 0-7607-1022-8 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Historia de la mecanitzacio de la infanteria
• M3 Half-track

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: SdKfz 251

• Fitxa a MilitaryFactory.com (angles)
• Sd.Kfz-251 Hanomag a TANKS ENCYCLOPEDIA (angles)