El
Schnauzer miniatura
es una derivacio del
schnauzer estandard
, sorgit a
Alemanya
en la segona meitat del segle
xix
. Aquesta raca es, probablement, resultat de l'encreuament d'un
Schnauzer estandard
amb alguna de les races mes petites, com els
caniches
, els
pinscher miniatura
o els
affenpinscher
.
El schnauzer es va originar a finals dels anys 1880 en granges alemanyes per combatre els rosegadors, com a companyia d'egues i cavalls, aixi per ser un alerta i intel·ligent companyia de les families. El pelatge tant de les barbes com de les potes te una funcio des dels seus origens, ja que els serveix com a camuflatge per despistar als rosegadors, que mosseguen el pelatge assumint que es la pell de l'animal. El tall d'orelles i de cua igualment va compartir aquest mateix proposit, ja que les rates facilment podien mossegar als schnauzer en aquestes extremitats.
Els Schnauzer miniatura son molt particulars en la seva aparenca. Compactes i musculosos, presenten una complexio quadrada (la seva amplada i longitud mesuren gairebe el mateix). Tenen barba llarga, celles poblades i pel llarg en els peus. Les orelles i la cua, normalment, se'ls talla. En alguns paisos s'ha prohibit el tall d'aquestes extremitats, ja que es considera que els gossos utilitzen el moviment d'aquestes parts per expressar estats d'anim i altres complicades interaccions dins del ramat.
Caracteristiques
[
modifica
]
Shnauzer miniatura.
Cadell de Schnauzer miniatura.
Les seves caracteristiques son semblants a les del seu "parent" gegant. La seva mida mes petita, li confereix major aparenca de compacte i solidesa. El cap es bastant llarg, el tronc molt recollit, les extremitats son fortes i potents, te un aspecte general de gran vitalitat que denota intel·ligencia i atencio. El pel es durissim, que pot definir-se com de "filferro", necessita un adequat stripping que consisteix a arrencar a ma (en les epoques de l'any en que el pel "esta mort") amb l'ajuda d'un ganivet especial. L'esquilat efectuat amb maquina, no nomes no esta permes pel que fa a les exposicions, sino que provoca una degradacio del pel que amb el passar del temps perd la seva duresa i aspror.
El seu pelatge ha de ser tallat cada mes, ja que no muden. Per aixo, hi ha qui recomanen aquesta raca i altres races com els
caniches
per les persones amb
asma
i les que pateixen d'alguna
al·lergia
respiratoria perque no deixen anar la quantitat de pelatge com altres races.
L'American Kennel Club USA, Canadian Kennel Club Canada, Australian National Kennel Council ANKC Australia i The Kennel Club del Regne Unit reconeixen els quatre colors: blanc, negre, sal i pebre, i plata.
- Negre solid
- Blanc neu
- Sal i pebre
- Negre amb plata
(Black&Silver)
- Plata
(Silver)
Entre criadors comercials es reprodueix el color blanc. Aquest color ha aparegut en linies d'exposicio des del 1920. Aquest color va ser eliminat per la crianca selectiva, ja que seria facilment percebut en la nit pels rosegadors i aniria en contra de la funcio zootecnica que va originar la raca. El blanc ha reaparegut actualment per criadors que no son membres dels clubs oficials que estableixen l'estandard de puresa racial en paisos no membres de la
Federacio Cinologica Internacional
. L'aparicio del blanc ha propiciat questionaments sobre encreuaments clandestins amb altres races per adquirir el color blanc de manera inescrupulosa. No obstant aixo, la FCI (
Federacio Cinologica Internacional
), amb 83 paisos membres, recentment va reconeixer la varietat de color blanc com a part de l'estandard de la raca; ja que es possible que el Schnauzer de color blanc pugui ser un dels originals. La FCI no permet l'encreuament entre varietats de color, cosa que ha esdevingut un retroces per millorar les varietats de color blanc, negre i negre platejat, ja que la majoria dels criadors que segueixen l'estandard de perfeccio racial de la raca es concentren en la varietat sal i pebre.
La seva alcada es de 30.5 a 38 centimetres en creu i l'estandard de perfeccio racial no especifica el pes. Generalment de 4.5 a 7 quilograms) i s'ha de vigilar el sobrepes, ja que tenen tendencia a diabetis.
Els criadors etics planegen acuradament els encreuaments per eliminar cataractes, defectes de les cornies, pedres al ronyo, malalties del fetge, del cor, diabetis, quists i recentment miotonia. D'aqui una de les raons per les quals es recomanable adquirir una mascota d'un criador que competeixi amb els seus exemplars d'encreuament en el ring d'exposicio per avaluar la qualitat del seu programa de crianca, ja que aquests ajuden a la salut del patrimoni genetic. El proposit de ring d'exposicio es avaluar si reproduir aquest exemplar seria meritori per avancar cap al schnauzer descrit en l'estandard a la perfeccio racial. Els criadors d'exposicio comunament retenen un exemplar de la ventrada per al seu programa de crianca i la resta es col·locat entre els que no desitgen exhibir sino busquen un schnauzer per enriquir les seves vides. Aquests exemplars son col·locats amb contractes d'esterilitzacio, ja que la immensa majoria dels schnauzers no han de ser reproduits i d'aquesta manera es preserva i es protegeix la raca.
Els Schnauzers miniatura son coneguts per la seva personalitat d'alerta i amistosa. Tambe son intel·ligents i tendeixen a deprimir-se si son ignorats per part de la seva familia humana. Son lleials amb els seus amos i de vegades, fins i tot, dependents.
Els Schnauzers miniatura son excel·lents com a guardiants, com a protectors de la seva llar. Les seves habilitats cacant rosegadors, buscant tofones o com a companyia d'altres animals fan a qualsevol amant de la raca.
Es considerada la dotzena raca amb major capacitat d'aprenentatge, la qual cosa vol dir que aprenen ordres de manera rapida i eficac. Normalment, segons aquesta classificacio mundial, necessiten entre 5 i 10 repeticions per entendre el que pretenem ensenyar-los. Es erroni considerar-la una de les races "mes intel·ligents", ja que la "intel·ligencia" com a tal ve determinada per moltes altres caracteristiques que tenen tant a veure amb cada gos en particular com amb la raca en general.
Tenen un temperament afable i molt protector, han de ser ben educats i socialitzats des de cadells perque acceptin a estranys i a altres gossos enfront dels seus amos.
Moltes vegades entenen el que se'ls demana, pero es questio de temps que aprenguin.
En principi eren gossos aligots procedents d'
Alemanya
. No se'ls tenia com a gossos casolans, despres de la
Segona Guerra Mundial
se'ls va comencar a atorgar aquesta condicio
Hi ha una variant d'aquesta raca anomenada 'Ispirichis ", nascuda de l'encreuament amb races del nord d'
Espanya
, aquesta especie es practicament identica als altres schnauzer miniatura, l'unica diferencia es que tenen un pelatge mes dens i atapeit. Actualment en queden menys de 50 exemplars, tots es troben al litoral gallec al nord-oest d'Espanya. Mai n'hi ha hagut un gran nombre registrat i no se'n preten conservar la raca, ja que no te un valor especial, per aixo els experts canins no li donen a l'Ispirichis una esperanca major de 100 anys abans de la seva extincio.
Enllacos externs
[
modifica
]