Scherzi (Chopin)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula obra musicalScherzi
Forma musical grup d'obres Modifica el valor a Wikidata
Compositor Frederic Chopin Modifica el valor a Wikidata
Part de llista de composicions de Chopin Modifica el valor a Wikidata
Format per Scherzo num. 1
Scherzo num. 3
Scherzo num. 2
Scherzo num. 4 Modifica el valor a Wikidata
Fragment del Scherzo num. 1 en el que apareix la canco polonesa Lulaj?e Jezuniu

Frederic Chopin va compondre quatre scherzi per a piano, tots elles obres que han sigut un referent en l'ambit de la composicio d'aquest tipus d'obra. Igual que els Impromptus , destaquen per la seva dificultat tecnica. [1]

En realitat, Chopin va compondre sis scherzi, pero quatre son els que es van publicar com a obres individuals; els altres dos formen part de les dues sonates, la Sonata op. 35 i la Sonata op. 58 . Abans de Chopin, els scherzi mes coneguts eren els que van compondre Beethoven i Mendelssohn i, sens dubte, deurien servir de model a Chopin. Per a ell, la forma scherzo (ABA o ternaria) era, de fet, tan sols un esquelet, com la forma ternaria ho era per a tota la seva musica basada en danses. Chopin vestia aquest esquelet al seu antull. [2]

Els quatre scherzi [ modifica ]

  • Scherzo num. 1 . Es l'op. 20 i esta en si menor. La indicacio es de Presto con fuoco i es una obra es fosca, molt dramatica per portar la denominacio de scherzo ("broma"); Schumann comenta que aquest scherzo, mes que una broma, "camina amb vels foscos?". [3] La va compondre cap al 1831, com alguns dels estudis de l'opus 10 . Tecnicament es molt complicada, una de les obres mes dificils de Chopin. La seccio central conte un fragment d'una canco de Nadal polonesa: Lulaj?e Jezuniu .
  • Scherzo num. 4 . Es l'op. 54 i esta en mi major. Compost el 1842 i publicat el 1843, es el quart i el darrer dels seus scherzi i l'unic que esta en mode major. Tambe es el mes llarg dels quatre.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Scherzi
  1. AA. VV. (1997): Piano classics. Guia de la audicion, Barcelona.
  2. Palmer , John. ≪ "Frederic Chopin. Scherzo for piano No. 1 in B minor, Op. 20, CT. 197" ≫. allmusic. [Consulta: 7 agost 2015].
  3. Niecks, Friedrick (2009). Frederic Chopin as a Man and Musician. Echo Library. p. 494. ISBN 1-4068-5229-5 . Retrieved 30 August 2010.
  4. Niecks, Frederick. Frederick Chopin as a man and musician, Volume 2 . Cooper Square Publishers, 1973, p. 28. ISBN 0815404786 .  
  5. Music analysis ≫. Ourchopin.com. [Consulta: 3 maig 2014].