De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Les
saturnals
(en
llati
Saturnalia
) eren unes festes
romanes
dedicades al deu
Saturn
,
[1]
que se celebrava cada any el dia
17 de desembre
.
Els habitants del
Laci
atribuien a
Saturn
la introduccio de l'
agricultura
i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia prop de l'inici de l'hivern quan les feines del camp ja s'havien acabat. En els seus inicis la celebraven les poblacions rustiques de totes les edats, i es considerava un periode on no hi havia restriccions de cap mena, predominava l'alegria i hi havia una gran relaxacio de costums. Mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justicia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i comencar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat.
[2]
Fins i tot els esclaus eren rellevats de les seves tasques habituals, podien usar el
pili
, signe de
manumissio
, vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar a la taula, amb els seus amos que els servien.
[3]
[4]
La festivitat comencava amb un sacrifici al
temple de Saturn
al
Forum
, segons
Dionis d'Halicarnas
[5]
que continuava amb un
convivium publicum
on els
senadors
i els
cavallers
portaven uns vestits especials anomenats
vestis cenatorium
. Segons
Marcial
, les festes privades comencaven amb la matanca d'un porc.
[6]
Totes les classes socials sortien als carrers cridant
Saturnalia
(aixo s'anomenava
clamare Saturnalia
), i s'intercanviaven regals entre els amics.
[7]
[8]
[9]
Els
edils
organitzaven jocs i entreteniments per a la gent. Les celebracions tenien certes similituds al modern
carnaval
(per exemple l'eleccio d'un rei) i al
Nadal
. Consta que ja se celebrava ocasionalment en temps de
Tul·li Hostili
i de
Tarquini el Superb
[5]
pero no es va establir formalment fins al consolat d'
Aule Semproni
i
Marc Minuci Auguri
l'any
497 aC
.
[10]
Durant la republica quasi tot el mes de desembre era dedicat a Saturn. Quan
Juli Cesar
va establir el calendari nou que va allargar dos dies el mes de desembre, es van produir confusions i
August
va establir finalment tres dies fixos per la celebracio, el 17, 18 i 19 de desembre; despres, no se sap quan, s'hi va afegir un quart dia, i mes tard un cinque dia (la
Juvenalia
de
Nero
).
Claudi
va instaurar la festa en cinc dies. D'aquestos dies nomes un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicencies podien durar set dies, ja que coincidien les saturnals, la
Opalia
(cinc dies entre ambdues) i la
Sigil·laria
(2 dies).
[11]
- ↑
Harris
, Max.
Sacred Folly: A New History of the Feast of Fools
(en angles). Cornell University Press, 2011, p. 239-284.
ISBN 978-0-8014-4956-7
.
- ↑
Macrobi
.
Saturnalia
, I, 10, 16
- ↑
Macrobi
.
Saturnalia
, I, 7
- ↑
Horaci
.
Satires
, II, 7, 5
- ↑
5,0
5,1
Dionis d'Halicarnas.
?ωμα?κ? ?ρχαιολογ?α (Rh?maik? archaiologia)
, VI, 1
- ↑
Marcial.
Epigrammata
, XIV, 70
- ↑
Valeri Catul
.
Poemes
, 14
- ↑
Seneca
.
Epistulae morales ad Lucilium
, 18
- ↑
Macrobi.
Saturnalia
, I, 8, 10
- ↑
Titus Livi
.
Ab Urbe Condita
, II, 21
- ↑
Smith
, William (ed.). ≪
Saturnalia
≫.
A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)
. [Consulta: 6 juny 2022].
Enllacos externs
[
modifica
]