한국   대만   중국   일본 
Saturnals - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Saturnals

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentSaturnals
Imatge
Tipus dia festiu
festivitat religiosa
reversal party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Eponim Saturn Modifica el valor a Wikidata
Commemora Saturn
Cap d'any
edat d'or Modifica el valor a Wikidata
Dia 17 de desembre
18 de desembre
19 de desembre
20 de desembre
21 de desembre
23 de desembre
22 de desembre Modifica el valor a Wikidata
Estat antiga Roma Modifica el valor a Wikidata

Les saturnals (en llati Saturnalia ) eren unes festes romanes dedicades al deu Saturn , [1] que se celebrava cada any el dia 17 de desembre .

Els habitants del Laci atribuien a Saturn la introduccio de l' agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia prop de l'inici de l'hivern quan les feines del camp ja s'havien acabat. En els seus inicis la celebraven les poblacions rustiques de totes les edats, i es considerava un periode on no hi havia restriccions de cap mena, predominava l'alegria i hi havia una gran relaxacio de costums. Mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justicia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i comencar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. [2] Fins i tot els esclaus eren rellevats de les seves tasques habituals, podien usar el pili , signe de manumissio , vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar a la taula, amb els seus amos que els servien. [3] [4]

La festivitat comencava amb un sacrifici al temple de Saturn al Forum , segons Dionis d'Halicarnas [5] que continuava amb un convivium publicum on els senadors i els cavallers portaven uns vestits especials anomenats vestis cenatorium . Segons Marcial , les festes privades comencaven amb la matanca d'un porc. [6] Totes les classes socials sortien als carrers cridant Saturnalia (aixo s'anomenava clamare Saturnalia ), i s'intercanviaven regals entre els amics. [7] [8] [9]

Els edils organitzaven jocs i entreteniments per a la gent. Les celebracions tenien certes similituds al modern carnaval (per exemple l'eleccio d'un rei) i al Nadal . Consta que ja se celebrava ocasionalment en temps de Tul·li Hostili i de Tarquini el Superb [5] pero no es va establir formalment fins al consolat d' Aule Semproni i Marc Minuci Auguri l'any 497 aC . [10]

Durant la republica quasi tot el mes de desembre era dedicat a Saturn. Quan Juli Cesar va establir el calendari nou que va allargar dos dies el mes de desembre, es van produir confusions i August va establir finalment tres dies fixos per la celebracio, el 17, 18 i 19 de desembre; despres, no se sap quan, s'hi va afegir un quart dia, i mes tard un cinque dia (la Juvenalia de Nero ). Claudi va instaurar la festa en cinc dies. D'aquestos dies nomes un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicencies podien durar set dies, ja que coincidien les saturnals, la Opalia (cinc dies entre ambdues) i la Sigil·laria (2 dies). [11]

Referencies [ modifica ]

  1. Harris , Max. Sacred Folly: A New History of the Feast of Fools (en angles). Cornell University Press, 2011, p. 239-284. ISBN 978-0-8014-4956-7 .  
  2. Macrobi . Saturnalia , I, 10, 16
  3. Macrobi . Saturnalia , I, 7
  4. Horaci . Satires , II, 7, 5
  5. 5,0 5,1 Dionis d'Halicarnas. ?ωμα?κ? ?ρχαιολογ?α (Rh?maik? archaiologia) , VI, 1
  6. Marcial. Epigrammata , XIV, 70
  7. Valeri Catul . Poemes , 14
  8. Seneca . Epistulae morales ad Lucilium , 18
  9. Macrobi. Saturnalia , I, 8, 10
  10. Titus Livi . Ab Urbe Condita , II, 21
  11. Smith , William (ed.). ≪ Saturnalia ≫. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890) . [Consulta: 6 juny 2022].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Saturnals