Sariegu
[1]
es un
conceyu
de la
Comunitat Autonoma
del
Principat d'Asturies
. Les seves festes principals son les de Santiago (el cap de setmana anterior al 25 de juliol) i Sant Pedrin de la Cueva (el tercer diumenge d'agost). Tambe s'estan recuperant algunes festivitats relacionades amb algunes activitats tradicionals com per exemple l'
esfoyaza
.
Limita al nord amb
Gijon
i
Villaviciosa
, a l'est amb Villaviciosa,
Nava
i
Cabranes
, al sud amb
Siero
i Nava i a l'oest novament amb Siero. Es el lloc de naixement del riu Nora. Al terme municipal hi ha les parroquies de
Narzana
,
San Roman
i
Santiago
.
Morfologicament Sariegu es una gran vall envoltat de muntanyes no molt altes, inscrit en la depressio mesoterciaria asturiana, en la part del naixement del riu Nora i amb el limit nord en el cordal de la Llomba. La composicio del sol i del subsol compren principalment al periode secundari, majoritariament
Triasic
,
Jurassic
, conglomerats i arenisques, mostrant-se rastres paleozoics com les calcaries de muntanya a Careses. Les elevacions mes destacades son: El pic Fario amb 731 metres en la zona occidental i que serveix de limit amb Siero, la lloma del Arbazal amb 563 metres i que es el punt limitrof de Sariegu, Nava, Cabranes i Villaviciosa, i tambe destaca la penya dels Cuatro Xueces, que separa els termes de Sariegu, Siero, Gijon i Villaviciosa.
El principal riu del concejo es el
riu Nora
, el naixement del qual se situa en el nord-est de Sariegu, concretament en la font de Nora a
Valvidares
. Travessa el concejo durant 6 km, per a passar A Siero i acabar donant les seves aigues al
riu Nalon
, del que es el seu afluent mes important dintre del seu vessant dret. Dona a la vall un caracter asimetric, donada la major superficie del seu vessant nortena de la qual rep cinc corrents d'aigua. En el vessant meridional fluixen rierols curts i de molt escas cabal. Les aigues subterranies del sol originen nombroses fonts, pous, albellons, etc., que doten al concejo de gran abundancia d'aigua, i a la causa del qual pot deure'n el nom. Es de destacar la font d'aigues salades trobada en el Pozu Salau.
Respecte al seu clima podem enquadrar a Sariegu dintre de la zona asturiana de les valls, que compren les terres situades entre els 200 i els 800 metres. Podem afirmar que les precipitacions mitjanes oscil·len entorn dels 1000 mm3, tenint unes temperatures mitjanes minima i maxima d'entre 3 i 4º per a la minima i 20-25º per a les maximes. Quant a la seva vegetacio, a Sariegu abunden les prades naturals i els pasturatges, ja que ocupen mes de la meitat de la superficie total del concejo. La capital del concejo de Sariegu es la localitat de Vega, que s'emmarca dintre de la
parroquia
de
Santiago
. Es troba a una altitud de 260 metres i esta localitzada en una amplia vall delimitat al nord per la serra de la Llomba. El seu territori va ser depenent de la mitra ovetense durant segles i es creu que va arravassar la capitalitat a la veina localitat de Moral.
En virtut del decret 116/2005 de 17 de novembre de 2005, publicat en el BOPA del 2 de desembre, van ser aprovades les formes oficials dels toponims del concejo de Sariegu, passant a ser oficials en tots els casos les denominacions en asturia, llevat en el cas de Lamasanti/Llamasanti, en el qual es va optar per mantenir una denominacio bilingue. Les denominacions ara oficialitzades son les uniques que podran apareixer en la senyalitzacio viaria i en els mapes oficials.
Evolucio demografica
[
modifica
]
L'evolucio de la poblacio en el concejo sempre s'ha mantingut mes o menys constant, tenint una mitjana historica de 1.400 habitants, xifra que se supera encara que en molt poca quantitat avui dia, pero que es troba una mica allunyada de la seva cota mes alta que va anar de gairebe 1.750 habitants en la meitat del segle
xx
. D'aquesta manera la poblacio de principis de segle es molt semblant, numericament parlant a l'actual. La localitzacio del concejo, situat entre
Gijon
,
Siero
,
Villaviciosa
i
Nava
li ha proporcionat una situacio avantatjosa en el centre de la regio, ja que li ha permes ocupar cert paper de localitzacio residencial que ha servit per a reduir-hi la perdua d'efectius.
La piramide de poblacio es troba bastant proporcionada en comparacio d'altres concejos asturians, sent altament equilibrada la relacio homes-dones. La poblacio es concentra en tres parroquies que son les de Santa Maria de la Concepcio en Barzana, la parroquia de Santiago de Sariegu i la de San Roman. De totes elles la de Santiago es la qual major nombre d'habitants te amb un total de 706 i en ella es troba localitzada la capital del concejo, que es Vega.
Respecte a l'activitat economica del concejo cal destacar-ne dos factors aliens com son les rendes obtingudes per les persones de Sariegu que treballen en altres concejos, i les prestacions percebudes d'una banda de la poblacio (pensions, subsidis, etc.). Amb tot aixo el sector primari es el qual genera major nombre d'ocupacions en el municipi representant a un 41,23% del total. La ramaderia es l'activitat principal, comptabilitzant-se una majoria de caps bovins, tenint en un 70% una orientacio lactia. L'edat mitjana de les persones titulars de les explotacions es de 50 anys, encara que aqui les perspectives que es produeixi un relleu generacional son molt mes grans que en altres llocs.
El sector secundari i la construccio no es caracteritzen per tenir una gran presencia en el concejo ni anteriorment ni ara on genera actualment un 24,3% de les ocupacions totals, sent la branca de la construccio la branca que es duu la major part d'ells.
[
cal citacio
]
Tambe te representacio l'activitat fustaire i altra industria extractiva. L'unic sector que esta tenint una evolucio realment positiva es el terciari dels serveis, que ha anat guanyat importancia en el concejo durant aquests ultims anys, arribant a tenir avui dia al 34,47% del total.
[
cal citacio
]
L'activitat del comerc es la qual major nombre d'ocupacions dona al municipi.
No s'han pogut trobar vestigis historics que provin l'existencia de vida humana en el concejo durant temps prehistorics ni romanics, ni visigots, encara que es tenen indicis d'un assentament roma en el territori, fet aquest no demostrat per falta de proves arquitectoniques, epigraficas o numismatiques. La primera noticia documental que es te del concejo ens ve de l'any 996 dC, en el qual el monarca
Beremund II de Lleo
i la seva esposa Elvira cedeixen diverses possessions de Sariegu al
monestir de San Pelayo
a
Oviedo
. Aquest fet queda commemorat el dia
14 de marc
de
1996
amb una placa situada en la Font Pozu Salau, que diu:
≪commemoracio mil·lenari donacio de la vall de Sariegu pel rei Bermudo II al Real Monestir de San Pelayo d'Oviedo≫
.
En l'alta edat mitjana, hi ha professionals que col·loquen a Sariegu dintre del territori del Maliayo (
Villaviciosa
), i altres persones l'inclouen en el de
Siero
. En el
1076
Bronildi Garcia fa una donacio que inclou l'esglesia de Santa Maria, encara que no se sap exactament si es tracta de la de Sariegu o d'una molt proxima que tenia el mateix nom. En l'any
1200
el rei
Alfons IX de Lleo
cedeix terres i possessions del concejo al recentment fundat
monestir de Valdedios
. Durant el
segle
xiii
les lluites entre les gents dels llogarets de Sariegu i els poders monacales es van convertir en frequents, arribant a tal punt que el rei
Alfons X el Savi
havia concedit al poble el privilegi de poder organitzar-se en concejo, davant el que els monestirs de San Pelayo a Oviedo i Valdedios en Villaviciosa es van rebel·lar i van aconseguir fer que el rei canvies d'actitud no atorgant-los tal privilegi. Era Sariegu lloc de passada dintre del cami de peregrinacio de
Santiago
, creuant el territori l'itinerari del ≪
cami frances
≫.
Al concejo hi arribaven caminants que, despres de deixar Valdedios, seguien cami posteriorment per Siero i Oviedo. Es creu que va haver d'haver un hospital per a atendre i allotjar a aquestes persones que feien la peregrinacio. Se sol assenyalar com primera capital del concejo a Moral, tal com soste
Jovellanos
en la seva col·leccio d'
Asturies
. Al constituir-se la Junta General del Principat, Sariegu hi participa com a municipi de reialenc amb procurador propi i vot en aquesta. Durant l'Edat Mitjana el concejo compte amb un alferes major, regidors i dos jutges. Durant aquesta epoca el control de la vall va ser exercit per la familia Vigil-Quinones l'escut de la qual d'armes es pot observar al
Palacio de Moral
.
Al principi del segle
xix
, concretament en la
Guerra de la Independencia
, Sariegu va ser lloc de passada de les tropes
franceses
, estant els escamots asturians amagades pels seus vessants i els racons muntanyencs des d'on atacaven a aquestes tropes invasores. Acabada la contesa es comenca a produir un moviment migratori a terres d'ultramar que duraria diversos anys. Ja en el segle
xx
la ressenya historica mes destacada es la
contesa Civil espanyola
, que va deprimir als habitants com en la resta del pais. En aquesta contesa en el municipi va quedar habilitat un petit camp d'aviacio republica.
Enllacos externs
[
modifica
]