Sargon II

Sargon II (a la dreta) amb el seu fill el princep Senaquerib (Museu del Louvre).
Biografia
Naixement	c.   765 aC Nimrud
Mort	705 aC (59/60 anys)
Rei d'Assiria
721 aC ? 705 aC ←  Salmanassar V ? Sennaquerib  →
Rei de Babilonia
Activitat
Ocupacio	sobira
Familia
Familia	Dinastia sargonida
Fills	Sennaquerib
Pare	Teglatfalassar III
Germans	Salmanassar V

Sargon II fou rei d' Assiria durant l' Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC. Ascendi despres de la mort de Salmanassar V del que podria ser fill o mes aviat hereu designat tot i ser probablement un usurpador, malgrat que pretenia, d'acord amb un text que s'ha preservat, ser fill de Teglatfalassar III . S'apodera del carrec per la violencia, i el seu adveniment suposa una ruptura amb el passat, ja que en cap de les seves inscripcions es fa referencia als seus predecessors. Fou un rei poderos, un gran conqueridor i el fundador de la mes important dinastia de governants assiris, sota els qui l'imperi aconsegui el seu mes gran poder. Els perills principals que va trobar en pujar al poder foren els esforcos d' Urartu per allunyar de l'orbita assiria als territoris del nord, la possibilitat de revolta a Siria on Samaria encara resistia, i el renaixement de Babilonia sota els caldeus (arameus). Les seves capitals foren a Assur , Nimrud i Ninive fins que el 706 aC va inaugurar una nova capital, Dur-Sharrukin .

Fonts del regnat [ modifica ]

• Els annals publicats en frances per Botta ( Le Monument de Ninive ), despres en alemany per Winckler ( Die Keihchrifttexte Sargons II ) i en angles per Jules Oppert ( Records of the Past , serie I, VIII, pags 21-66). Els annals foren trobats en fragments i la seva reconstruccio es va demostrar complicada.
• Inscripcio general, publicada per Botta ( Inscription des Fastes ) i traduida per Winckler a l'alemany i Oppert a l'angles sota el nom de The Great inscription of the palace of Khorsabad , publicada a Records of the Past , primera serie, IV, pags 1-20.
• Inscripcions al paviment de l'Avinguda o Cami (Botta i Winckler).
• Inscripcions al darrere de les lloses, publicades per Botta i Wrinkler.
• Inscripcio de Nimrud, publicada per Layard ( Inscriptions in the Cuneiform Character , lamines 83, 84) traduit per Winckler.
• La inscripcio de l'estela, publicada i traduida per Winckler.
• Inscripcio del brau alat, publicat per Botta.
• Inscripcio del cilindre, publicada per Lyon.

Campanyes militars [ modifica ]

El 722 aC Samaria finalment fou ocupada segurament sense intervencio del rei. Segurament ni els defensors ni els assetjadors van saber del canvi de rei. Milers d'israelites ^{[nota 1]} foren deportats a Babilonia , a la provincia de Gozan ( Guzana , entre els rius Balikh i Khabur ), i a les muntanyes de Media , i milers de babilonis procedents de Kutha foren establerts a Samaria i territoris propers. ^{[nota 2]} Un governador assiri es va establir al pais.

El 722 aC Sargon no va poder anar a Babilonia per agafar les mans de Marduk i Merodac-Baladan o Mardukaplaiddin ( Merodacbalandan o Merodac-baladan ) de Bit Yakin al Pais de la Mar , va considerar arribat el moment de treure's de sobre la sobirania assiria i va ocupar Babilonia on es va proclamar rei el nou any del 721 amb el suport del rei d' Elam , Ummanigash (Khumbanikash). Al mateix temps Yau'bi'di (Ilubidi) ^{[nota 3]} d'Hamath, ^{[nota 4]} i Hanno (Hanuna o Khanunu) de Gaza , van organitzar una coalicio antiassiria a la que van entrar Bit Agusi , Simirra ( Zimirra ), Damasc , i alguns estats menors, ^{[nota 5]} amb un teoric suport egipci. ^{[nota 6] [nota 7]} Ilubidi va establir la seva fortalesa principal a Qarqar i va mobilitzar un fort exercit.

El 721 aC Sargon II va marxar contra Babilonia i es va enfrontar a Dur-Ilu amb un exercit del rei babiloni reforcat amb contingents elamites. Com sempre les croniques assiries s'atribueixen la victoria en la batalla que s'hauria lliurat prop de Der , pero es ben clar que no fou aixi: d'una part ho diu la cronica babilonia que atribueix la victoria al rei elamita Khumbanigash; de l'altra Merodac-Baladan ( Mardukaplaiddin II ) va restar al poder i dominant bona part del regne fins al 710 aC; nomes el nord va restar en mans dels assiris i Merodac-Baladan no va fer cap pas per arrabassar aquestes terres a Sargon.

El 720 aC els assiris van annexionar Yaudi-Samal a la mort del rei Bakrakib. En aquest mateix any Sargon II es va dirigir a Siria i va atacar Qarqar que finalment fou ocupada; el rei rebel Ilubidi fou executat i Hamath convertida en provincia. Tambe Bit Agusi , Damasc i Simirra van caure en mans dels assiris. Finalment les forces assiries van avancar cap a Gaza que igualment va ser conquerida. Les tropes egipcies que van anar en ajut de la ciutat foren derrotades a Rafia (en assiri Rapikhu ), fortalesa situada al sud. Sibe, Sewe o Shabi va poder fugir cap a Egipte i Hanno fou fet presoner i enviat a Assiria. El nord del Moab fou incorporat al regne de Moab.

El 719 aC Sargon II es va dirigir a l'est, i va atacar les ciutats de Shuandakhul i Durdukka que pertanyien al rei de Man ( Manna ), ^{[nota 8]} Iranzu, que era vassall d'Urartu: Manna es va sotmetre voluntariament a Assiria. Shuandakhul i Durdukka llavors es van oposar i es van unir al rei Mittati (Mit'atti) de Zikurti ^{[nota 9]} (vassall d'Urartu), pero Iranzu, va rebre suport assiri per posar fi a la revolta i les dues ciutats foren destruides, tot i que Mit'atti va quedar sense castig. Cinc altres ciutats tambe es van revoltar contra el domini assiri, Sukia, Bala, i Abitikna, Papa i Lallukna, que haurien tingut l'alianca de Kakme , un regne situat al nord o nord-est de Manna. Les ciutats foren destruides i els seus habitants deportats a Siria. Iranzu va morir com un any despres i el va succeir el seu fill Aza que sembla que va mantenir l'alianca estrategica amb Assiria.

El 718 aC Sargon es va dirigir a la part occidental d'Urartu. Alli el rei Kiakki de Shinukhtu , un districte de Tabal , no havia pagat el tribut, i fou derrotat, deposat i enviat junt amb la seva gent cap a Assiria, mentre el regne fou concedit a Matti d' Atun o Tun ^{[nota 10]} al qual pero es va apujar el tribut.

El 717 aC el rei Pisiris de Karkemish va fer alianca amb el rei Mita ( Mides III ) dels muskhi ( Frigia ) en preparacio d'una revolta. Karkemish era dels pocs regnes ^{[nota 11]} que s'havien mantingut a traves dels segles tot i la seva proximitat al nucli dels territoris assiris, a la vora de l' Eufrates . Sembla que va refusar pagar el tribut i Sargon II va ocupar el regne i va fer presoner al rei i la seva familia que amb els seus seguidors foren portats a Assiria, junt amb un important boti. ^{[1] [nota 12]} Karkemish fou repoblada amb colons assiris i va esdevenir una provincia.

El 716 aC Sargon va decidir atacar a Rusa I (735-713) d'Urartu. ^{[nota 13]} El rei d'Urartu havia enviat contra el rei Aza de Manna al rei Mit'atti de Zigurtu i als princeps de Misianda i Umildish (aquest darrer governat pel princep Bagdatti) i alguns governadors urartians de les provincies del mateix territori del rei Rusa I, i Aza fou derrotat i enderrocat resultant mort probablement assassinat (717 aC); les seves terres es va planejar que es repartirien entre els aliats amb la part principal per Rusa pero llavors es va presentar Sargon II; el princep Bagdatti d'Umildish fou fet presoner i executat al mateix lloc on havia estat mort Aza. Ullusunu, germa d'Aza, fou posat al tron de Manna com a vassall, pero quan els assiris van sortir del seu territori va proclamar la seva lleialtat a Rusa I i li va cedir 22 poblacions. ^{[nota 14]} Karallu i Allabria tambe van haver de declarar-se vassalls d'Urartu. Sargon II hi va anar amb un exercit, va obligar a Ullusunu a fugir a les muntanyes abandonant la seva capital, Izirtu, que fou ocupada i cremada i altres ciutats foren destruides. Ullusunu, segurament sense via per escapar-se, va suplicar perdo i contra el que era habitual li fou concedit i el regne li fou retornat (el que reforca la idea que el rei havia estat forcat a anar contra Assiria per forces militars d'Urartu) incloent les 22 ciutats que havia cedit a Urartu. Despres Sargon va atacar i matar el rei Ashur-li de Karallu (la poblacio fou deportada a Hamath i el pais convertit en provincia), i va fer fugir el rei Itti d' Allabria que quan fou atrapat fou tambe deportat a Hamath amb la seva familia i un nou rei es va establir a Allabria o Allabra ; el districte de Nikshamma amb la ciutat de Shurgadia, el governador de les quals Shepa-sharru, estava revoltat, fou sotmes i agregat a la provincia assiria de Parsua o Parsuah (tambe Parshua o Parsuash ). Sargon va envair la Media occidental on va derrotar el princep o governador de Kishesim que tenia un nom assiri (Bel-Shar-usur) segurament perque la influencia assiria a la zona ja tenia uns anys; es va establir el culte assiri i el nom de la ciutat fou canviat a Kar Adar, i es va erigir una estela; la zona fou erigida en provincia amb capital a Kar Adar i abracant la major part de Parsua amb els districtes de Bit Sagbat, Bit Khirmani, Bit Umargi i altres ciutats. La ciutat de Kharkhar, el governant de la qual havia estat expulsat, va correr la mateixa sort i el seu nom va esdevenir Kar-Sharrukin (Ciutat de Sargon) i fou colonitzada per captius i erigida en capital d'una nova provincia (anomenada Kharkhar). Llavors fins a almenys 28 princeps medes van anar a Kar-Sahrrukin a retre homenatge a Sargon i portant regals i tributs amb l'esperanca de quedar protegits. Es creu que Sargon va instigar tambe una incursio dels cimmeris al nord d'Urartu, els quals van derrotar a Rusa I. Per les fonts assiries es coneixen diversos principats i princeps medes o iranians a l'est del llac Urmia: Zikirtu, Vishdish , Uksatar , Durisi i Satareshu, en les planes a l'est i sud del llac i a l'est de Sherizor ; s'esmenten tambe princeps de noms iranians a les muntanyes Zagros : Akhuaparna, Bagbararna, Satarpanu, Ashpabarra, Ushrai, Khardukka, Arbaku i altres; a l'est d'aquests s'estenia el regne dels medes que pel sud arribava fins a Ellipi i Shimash o Simash .

El 715 aC Rusa I va recuperar per la forca les 22 ciutats que li havia cedit el rei de Manna. Sargon va retornar a la zona disposat a atacar al rei urartia. Primer va recuperar el territori perdut que fou posat sota administracio de governadors assiris; el governador local (nomenat per Ullusunu) Daiukku, identificat amb Deioces de Media , ^{[nota 15]} fou deportat a Hamath. Yanzu de Namri ^{[nota 16]} va retre homenatge a Sargon, pero al mateix temps es revoltava la provincia de Kharkhar , creada mesos abans. Sargon la va recuperar i la va augmentar en mesura afegint-li nous territoris; la ciutat de Dur-Sharrukin fou fortament fortificada i es va erigir en una posicio essencial enfront de Media. Vint-i-dos o trenta-quatre princeps medes ^{[nota 17]} van oferir tributs i regals a Sargon i van prometre un tribut anual de cavalls. Totes aquestes campanyes van debilitar la influencia de Rusa I sobre els princeps veins, i ara ja es podia atacar el cor de l'estat d'Urartu, pero Sargon ho va demorar per anar a arranjar problemes a l'oest on el rei Mita dels muskhi ( Mides III de Frigia, vers 738 aC-695 aC) havia intervingut al pais de Que i havia conquerit diverses ciutats en aquesta regio; les forces assiries no van tardar a recuperar el que havien perdut. Tambe fou necessaria una expedicio a Arabia per imposar el pagament del tribut a la tribu Khaiapa, que havia deixat de pagar despres d'uns quants anys de pagaments regulars, i l'havien secundat les tribus de Tamud, ^{[nota 18]} Ibadidi, Marsiani (o Marsiman, al sud-est de Thamud) i Jayappa. ^{[nota 19]} Derrotats facilment es van haver de sotemtre, i el rei Itamat ^{[nota 20]} de Saba , el farao ( Piru ) d'Egipte (que havia de ser Shabaka o en tot cas un cap local del delta) i la reina d' Aribi , ^{[nota 21]} Samsi, van enviar regals al rei.

Finalment el 714 aC va iniciar la guerra contra Urartu. Va envair el pais per l'est, entrant per Manna, a traves del territori del seu vassall Ullusunu. Dalta d'Ellipi, ^{[nota 22]} al sud-oest de Media, va enviar tribut. D'alli va passar a Zikurtu o Zigirtu on encara era rei Mit'atti (Metatti); avancava lentament pero destruint sistematicament cadascuna de les ciutats i fortaleses del regne, fins a arribar a Parda, la capital. Mit'atti de Zikurtu van fugir cap al Mutsatsir ( Musasir ), que restava fidel al rei d'Urartu. ^{[nota 23]} Despres de passar per Andia els assiris van entrar a territori de Rusa I per la zona de la moderna Tabriz . Sargon II va derrotar els urartians a la zona del mont Uaush, situat a l'est de Uishdish , i els va derrotar; els urartians es van replegar i els assiris van arribar a la zona de Uaidish o Uixdich (Ushdikh), prop del llac Urmia . Rusa I va fugir i els assiris van saquejar el territori urartia; despres Sargon II va organitzar les "marques" (districtes fronterers) de Manna que foren part del territori del rei Ullusunu pero amb forces o governadors assiris; seguidament va marxar contra Urzana de Mutsatsir, tot i el cami muntanyos que cali fer, i la seva capital, abandona pel rei, va ser saquejada, incloent-hi el famos temple del deu Ardini. Despres es va dirigir al sud del pais d'Urartu, on les ciutats foren cremades i la terra assolada sense deixar-se cap lloc. Rusa, amagat segurament a alguna muntanya, va haver de veure la destruccio del seu regne. El territori fou entregat als estats vassals o agregat a provincies assiries. Rusa I es va posar malalt i va morir encara que, segons els que diuen els annals (no comprovat), molts pensen que es va suicidar (713 aC) i el va succeir el seu fill Argisti II que fou rei dels khaldu o khaldes (adoradors del deu Khaldi ) mes que d'Urartu, ^{[nota 24]} encara que a poc a poc va aconseguir refer-se una mica.

Durant els seguents anys (del 713 aC en endavant) ja no es van fer grans expedicions i el rei es va dedicar a completar la submissio del nord i oest. La provincia que s'havia format amb l'antic regne de Karalla es va revoltar i va expulsar al governador assiri i Amitashshi, germa de l'antic rei Ashur-li, va agafar el titol reial; pero Sargon aviat va liquidar la revolta i els reis vassalls Ullusunu de Manna , Dalta d' Ellipi ^{[nota 25]} i Ninib-aplu-iddin d' Allabra van enviar els seus tributs al triomfant rei assiri. L'expedicio assiria va arribar fins a Mataa (Media) a les comarques d'Uppunia i Bustis. Quaranta-cinc ciutats medes van pagar tributs.

Al nord-oest el regne de Tabal estava governat per Khulle, un home d'origen humil instal·lat al tron per Teglatfalassar III ; Khulle va pagar el tribut fins a la seva mort i fou sempre lleial a Assiria que el va recompensar agregant al seu domini el territori de Bit-Burutash . A la mort de Khulle el va succeir el seu fill Ambaridi o Ambaris, que va rebre la confirmacio de Sargon II i li va agregar al seu domini el territori de Khilakki ( Cilicia ) i li va donar com esposa a una de les seves propies filles. Pero secretament havia entrat en alianca amb Mita dels muskhis i amb Rusa I i durant la darrera guerra havia donat suport al rei urartia ja obertament. Ara Sargon va decidir castigar-lo. El regne fou devastat i colonitzat i convertit en provincia; el rei i els seus seguidors foren enviats a Assiria (713 aC).

El 712 aC un cas similar al de Tabal es va donar a Meliddu . El rei Tarkhunazi de Meliddu, aprofitant les guerres de Sargon, s'havia apoderat de Kammanu ( Comana ) on regnava Gunzinanu, que era tributari assiri, i per aquesta conquesta havia tingut el suport d'Urartu. Sargon va assolar el pais i va destruir la capital Melid . Tarkhunazi es va tancar a la fortalesa de Tulgarimme pero aquesta finalment fou presa i el rei fou deportat a Assiria; el territori fou dividit: una part amb la ciutat de Melid va ser incorporat al regne de Kummukh (Kummukhi/ Commagena ), on regnava Muwatalli, i la resta va formar una nova provincia que fou repoblada. La submissio total va ocupar quasi un any.

El 711 aC hi va haver una revolta a Gurgum , un petit estat neohitita on regnava Tarkhulara, que fou assassinat pel seu propi fill Muttallu, que es va proclamar rei. Sargon es va presentar al pais amb un cos petit de tropes i va expulsar a Mutallu i als seus seguidors cap a Siria. El territori va esdevenir provincia.

Mentre Sargon estava ocupat en aquestes guerres menors contra petits estats, Egipte planejava retornar a Palestina i havia escollit per fer-ho la ciutat d' Ashod ( Ashdod ) on el rei local, Azuri, havia estat deposat per Sargon en favor del seu germa Akhimiti, a causa de l'impagament del tribut. Contra Akhimiti va esclatar una revolta inspirada per Egipte, dirigida per un home anomenat Yaman o Yatnani, ^{[nota 26]} i el rei va resultar mort. Llavors Filistea , Moab , Edom i el regne de Juda van ser arrossegades cap al partit egipci. Ezequies regnava a Juda i va optar per l'alianca egipcia en contra dels consells d'Isaies, el seu conseller. Sargon es va adonar de la importancia de la revolta i va decidir actuar rapidament; va marxar en persona i amb el tartan (comandant en cap); Ashdod, Gath ( Gaimta ) i Ashdudimmu foren facilment ocupades. Els altres estats van decidir no entrar a la guerra quan van veure que no arribava ajuda egipcia. Els habitants de les tres ciutats foren deportats i substituits per altres colons. A Ekron els assiris van imposar com a rei a Padi.

A Babilonia Merodac-Baladan, pressionat pels seus aliats elamites i per les tribus caldees (arameus del sud) i aramees, havia permes els saquejos. Els propietaris, sovint els caps religiosos que eren la classe mes adinerada el pais, fores espoliats i alguns expulsats de Sippar , Nippur , Babilonia i Borsippa cap a Caldea , on foren mantinguts en una mena d'esclavatge i les seves terres i altres propietats van caure en mans de colons a part dels aliats del rei. Aquesta politica no satisfeia a ningu dins Babilonia. Per contra durant el domini assiri les classes sacerdotals especialment havien estat protegides i honorades. Sargon sabia que tenia el suport popular a Babilonia i va decidir retornar al pais. Un exercit fou enviat al sud contra els arameus/caldeus que vivien a la zona propera a l' Elam , els quals foren sotmesos sense dificultat. Les tribus de Gambuli ( Gambulu ) i els arameus de Rua (Rashu), Khindaru , Yatburu , Puqudu i altres van patir greus derrotes, destacant la batalla d'Uknu; amb aquests territoris es va crear la provincia de Gambulu amb capital a Dur-Nabu, antigament Dur-Atkhara ^{[nota 27]} tallant les vies entre el rei babiloni i els seus aliats d'Elam. Els assiris van creuar l' Eufrates i van ocupar el petit estat arameu de Bit Dakkuri , i Merodac-Baladan no es va arriscar a una batalla i es va retirar cap a Yatburu al Pais de la Mar mentre demanava desesperadament ajuda al rei Shutruk-Nakhunta d'Elam al que va enviar regals que foren acceptats pero no va enviar cap ajut; Merodac es va retirar mes al sud cap a la seva fortalesa d'Iqbi-Bel on va passar l'hivern. Els babilonis van organitzar una processio religiosa que va anar a Dur-Ladinna per escortar al "salvador" del pais; Sargon va entrar a l'antiga Babilonia i va recuperar de fet el titol de rei, comportant-se com a tal; va fer els corresponents sacrificis i, va ordenar restaurar el canal de Borsippa. El dia d'any nou del 709 es va fer com era tradicional la cerimonia d'agafar les mans de Marduk, cerimonia que feia rei a Sargon pero que s'havia de repetir cada any, i per evitar aixo, va agafar el titol de shakkanak que vol dir virrei, en comptes de rei, i aixi no quedava obligat a repetir cada any la mateixa cerimonia quan sovint estava absent en campanya; a la festa de Bel , el mes de Nisan , va agafar les mans de Bel i de Nabu i va ser proclamat shakkanak de Babilonia. En aquest any el regne d' Azitawadda ( Karatepe ) a la riba del riu Pyramos , fou annexionat.

Era l'any 709 aC i va iniciar la campanya contra Merodac-Baladan (Mardukapaliddin II) que en arribar la primavera havia abandonat Iqbi-Bel cap a la seva ciutat central de Bit-Yakin, on va utilitzar el temps en preparar extenses fortificacions mentre esperava l'atac de Sargon; va obrir un canal amb l'aigua de l'Eufrates i va omplir el territori damunt de la ciutat amb aigua trencant tots els ponts de manera que no es podia acostar ningu a la ciutat. Quan Sargon finalment va arribar va trobar la manera de vencer aquesta dificultat pero la inscripcio no explica quina fou la manera. Una vegada superada l'aigua, la ciutat va caure aviat. Merodac-Baladan va quedar ferit en el primer atac, pero va poder fugir cap a Elam; un exercit que arribava en el seu ajut des de Puqudu i un contingent de suteus foren derrotats i Bit-Yakin fou ocupada totalment, saquejada i finalment destruida. A la ciutat va trobar a diversos terratinents i gent de riquesa que havien estat espoliats els quals foren reenviats a les seves llars i els foren restaurades les seves propietats; la classe sacerdotal va rebre tambe una recompensa per la seva part en l'exit de Sargon: la restitucio dels deus que Merodac-baladan s'havia emportat dels temples a Ur , Uruk , Eridu , Larsa , i altres llocs. Una part de la poblacio de Bit-Yakin fou deportada aviat a Kammukh, de la qual van ser enviats captius per cobrir el seu lloc; el territori va esdevenir una provincia . ^{[nota 28]} El rei Uperi de Dilmun , a la costa arabiga del golf Persic , va enviar regals al rei assiri, i tambe ho van fer set regnes de Xipre . ^{[nota 29]} Fou el mateix 709 aC quan el governador de Que va fer una expedicio contra els muskhi ( Frigia ) el territori sud-est dels quals fou devastat. Mides III (Mita) va enviar una ambaixada a Sargon (que llavors era als districtes de Yatbar i Rashu a la frontera d'Elam) demanant la pau.

El 708 aC el rei Muwatalli de Kummukh o Kummy , induit per Argisti II d' Urartu , es va revoltar, quan la guerra al Pais de la Mar estava en marxa; pero encara no s'havia iniciat cap operacio quan es va saber que Bit-Yakin ja havia caigut en mans de Sargon; els assiris van envair el pais mentre el rei Muwatalli no va intentar resistir i va fugir. La seva familia i tots els seus tresors van caure en mans de les forces assiries i el pais que incloia Melid, fou ocupat i convertit en provincia. Els habitants foren deportats a Bit-Yakin des d'on van ser enviats els presoners fets alli. Sargon va dirigir aquest any en persona la darrera campanya contra Ellipi on el rei Danta, vassall d'Assiria havia mort i havia esclatat la lluita entre els seus fills Nibe i Ishpabara o Ispabara; el primer va cridar en ajut als elamites que van enviar un contingent amb el qual va poder expulsar a Ispabara. Aquest va demanar ajut a Sargon el qual va enviar un exercit que va derrotar a Nibe i als elamites i va ocupar la capital, Marubishti. Nibe fou fet presoner i enviat a Assiria i el regne retornat a Ishpabara.

Darrers anys [ modifica ]

Despres el regnat queda enfosquit per la manca de referencies. No sembla que hagues fet cap gran campanya militar mes. Va fundar una ciutat que va portar el seu nom, Dur-Sharrukin (a 20 km al nord de Ninive al peu del Jebel Musron, moderna Khorsabad ), on va construir un gran palau que es va acabar el 707 aC. El rei residia habitualment a Ninive i ocasionalment a Kalah (Nimrud) pero el 706 aC quan Dur-Sharrukin estava quasi acabada, es va traslladar a la nova capital (abril o maig). Va gaudir poc temps de la seva nova residencia. Va morir el 705 aC, sembla que en campanya contra els cimmeris . ^{[nota 30]} El va succeir el seu fill Sennaquerib (Senaquerib).

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Rubuu .
• Labdudu .
• Litau .

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sargon II

• A History of Babylonia and Assyria , per Robert William Rogers
• C. Dreys, Historia Universal , Barcelona, 1894
• Elena Cassin, Jean Bottero i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente , Madrid 1971