Sants

Per a altres significats, vegeu ≪ Sant ≫.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSants
Imatge

Eponim Santa Maria de Sants Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Map
  41° 22′ 31″ N, 2° 08′ 10″ E  /  41.375278°N , 2.136111°E  / 41.375278; 2.136111
Estat Espanya
Comunitat autonoma Catalunya
Provincia provincia de Barcelona
Ambit funcional territorial Ambit Metropolita de Barcelona
Comarca Barcelones
Municipi Barcelona
Districte Sants-Montjuic Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 43.679 (2021) Modifica el valor a Wikidata (39.780,51 hab./km² )
Gentilici santsenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superficie 109,8 ha Modifica el valor a Wikidata

Sants es un barri del districte barceloni de Sants-Montjuic . Fou el nucli principal de l'antic municipi de Santa Maria de Sants , a que donava nom, i que abastava la zona compresa entre el barri de Sants i els voltants del passeig de la Zona Franca, o sigui, aproximadament la zona central de l'actual districte de Sants-Montjuic excloent-ne Montjuic i el Poble Sec (que pertanyien a Barcelona) i la major part de la Zona Franca , que pertanyia a l'Hospitalet . Hostafrancs (amb la Font de la Guatlla ) historicament formava part del terme de Sants, pero fou cedit al de Barcelona el 1839; per motius historics i sociourbanistics, el seu caracter santsenc esta fora de dubte.

El barri esta travessat per la Ronda del Mig , aixi com per les vies del tren. Te un important eix comercial, l'anomenada carretera de Sants, formada pel carrer de la Creu Coberta a Hostafrancs , i el carrer de Sants .

Vista de la Placa de Sants des del carrer Joan Guell

Al segle  xix , fou un barri obrer amb diverses fabriques textils, entre altres cal destacar per la seva importancia les del Vapor Vell , convertida en biblioteca i escola l'any 2001 , i l'Espanya Industrial , o Vapor Nou, convertit en parc l'any 1983 . Maties Muntadas i Rovira , director de l'Espanya Industrial, va ser ennoblit per Alfons XIII l'any 1909 amb el titol nobiliari de comte de Santa Maria de Sants . [1]

El barri disposa d'una xarxa cultural i associativa que s'agrupa en una coordinadora d'entitats anomenada Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta . Entre moltes cal destacar els Centre civic de les Cotxeres de Sants i del Casinet , l'associacio de veins Centre Social de Sants, l'Orfeo de Sants amb mes de cent anys d'historia, la Societat Coral la Floresta , que es l'entitat mes antiga de Sants i fundada el 1878, la Unio Esportiva de Sants que compta amb una seccio ciclista responsable de l'organitzacio de la Volta Ciclista a Catalunya , el Centre Catolic i el Club Esportiu Mediterrani . En el marc de les entitats de cultura popular i tradicional Sants disposa de colla de castellers coneguts en aquest mon amb el nom de Borinots, tres grups de diables ( els de Sants , les Guspires i els Barrufet), colla de gegants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments alternatius tenen una forta presencia organitzada al voltant de les Festes majors alternatives i de diversos espais ocupats convertits en habitatges o centres socials com Can Vies o l'antiga fabrica Hamsa al barri d' Hostafrancs .

El carrer Alcolea de baix , guarnit per la Festa Major de Sants del 2008 amb elements del mon dels nadons. [2]

La festa major del barri se celebra al voltant del 24 d'agost , diada de Sant Bartomeu , patro del barri. Diversos carrers es guarneixen per l'ocasio amb muntatges efimers i una programacio d'activitats per a tots els publics.

A principis d'octubre te lloc el Cros Popular de Sants , memorial Eugeni Giralt, una cursa que troba les seves arrels mes llunyanes a mitjans dels anys 30 del segle  xx , quan era organitzada per l' Ateneu Enciclopedic Sempre Avant . Actualment la cursa es organitzada pel Club Camins Esportius de Sants .

L'any 2016 es van inaugurar els Jardins de la Rambla de Sants , per a cobrir les vies de tren i metro a l'entrada de la ciutat, prop de Can Vies . [3]

Llocs d'interes [ modifica ]

Entitats [ modifica ]

Santsencs il·lustres [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Entre Sans i Sants, de Carles Enrech
  • La Festa Major de Sants, dels origens a l'agregacio d' Albert Torras i Corbella
  • Una historia de la Marina de Sants, de Jordi Ortega
  • Misteris, llegendes i cronica negra de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d' Albert Torras i Corbella
  • Del Nadal d'antuvi d' Albert Torras i Corbella
  • La Societat Coral la Floresta, 130 anys de musica d' Albert Torras i Corbella
  • Passejades per la historia dels barris de Sants-Montjuic, de Jordi Ortega
  • Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d' Albert Torras i Corbella
  • Els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d' Albert Torras i Corbella
  • Publicacions de l'Arxiu Historic de Sants-Montjuic (14 volums)
  • Les Cooperatives Obreres de Sants, de Marc Dalmau i Ivan Miro. [1]
  • Del somni al silenci, segona republica i guerra civil, d'Agusti Giralt Anales
  • "Les escoles fins al 1939 a Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Llums i foscors", Diversos Autors
  • L'Abans de Sants. Editorial Efados, 2015. Albert Torras i Corbella
  • Sants, desaparegut. Editorial Efados, 2018. Albert Torras i Corbella

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sants

  1. abdul . ≪ La Ciutat Invisible::Les Cooperatives Obreres de Sants ≫ (en castella). [Consulta: 5 juny 2020].