 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Santiago Pedraz Gomez
(
Salamanca
,
11 de juny
de
1958
) es un
jutge
espanyol de l'
Audiencia Nacional
.
Primer dels set fills del periodista
Santiago Pedraz Estevez
, qui havia estat sotsdirector de l'
Agencia EFE
. Part de la seva infancia la va passar a
Costa Rica
, on el seu pare va treballar com a director del Diari de
Costa Rica
i tambe com a corresponsal. Esta casat amb
Paula Arenas
, filologa, escriptora i periodista espanyola.
Carrera judicial
[
modifica
]
En la judicatura va passar per diverses destinacions (
Villacarrillo
,
Almeria
, Cabra,
Pais Basc
, etc.). Va ser Dega dels
Jutjats de Sant Sebastia
. El 1992 acudeix a Madrid com a lletrat en cap de l'area de formacio del
Consell General del Poder Judicial.
Posteriorment seria titular de Jutjats penals, d'Instruccio, de Primera Instancia i en la Sala penal de l'Audiencia Provincial. Des de 2003 a 2005 va ser magistrat de la Sala penal de l'Audiencia Nacional d'Espanya. A mes de ser titular del Jutjat Central d'Instruccio 1 ha estat dega dels 20 Jutjats de l'Audiencia Nacional des del 2008 fins al marc del 2021. Des del novembre del 2020 s'ha fet carrec del Jutjat Central d'Instruccio Cinc, sent a mes Dega delegat dels Jutjats penals de l'Audiencia Nacional.
Trajectoria en l'Audiencia Nacional
[
modifica
]
El 5 de maig de 2005 va passar a ser titular del Jutjat Central d'Instruccio numero u de l'Audiencia Nacional. Amb prou feines despres de mes i mig d'exercici en el lloc comencava a adquirir una notable repercussio mediatica per la seva decisio de no processar al terrorista
De Juana Chaos
per articles d'opinio que va publicar en el diari basc
Gara
. La Sala penal va revocar l'acte ordenant el processament, si be despres De Juana va ser condemnat a una pena minima en sentencia del Tribunal Suprem, que no va ser unanime en existir vots discrepants entre els quals s'advocava per l'absolucio. El maig de 2008 es triat Dega dels Jutges Centrals de l'Audiencia Nacional (Instruccio, Penal, Contencios-Administratiu, Menors i Vigilancia Penitenciaria), carrec en el qual continua en haver estat reelegit el juny de 2012. L'octubre de 2012, va acordar l'arxivament d'una causa iniciada en ocasio d'una gran manifestacio davant el Congres dels Diputats("Envolta el Congres"), convocada per plataformes del moviment de "
indignats
", en entendre que no suposava cap delicte. Entre els motius per acordar l'arxiu va al·legar el dret fonamental de llibertat d'expressio, assenyalant que "cal convenir que no cal prohibir l'elogi o la defensa d'idees o doctrines, per mes que aquestes s'allunyin o fins i tot posin en questio el marc constitucional, ni, menys encara, de prohibir l'expressio d'opinions subjectives sobre esdeveniments historics o d'actualitat, maxima davant la convinguda decadencia de la denominada classe politica". Aquesta ultima frase va donar lloc a una amplia polemica en els mitjans de comunicacio.
El cas Couso i el principi i fi de jurisdiccio universal
[
modifica
]
Entre els casos dels quals ha estat instructor hi ha la mort ocorreguda el 2003 del cambra periodistic, Jose Couso, a Bagdad, ocorregut durant la Invasio de l'Iraq. Va donar curs a una comissio rogatoria als Estats Units per interrogar com a imputats els tres militars nord-americans responsables del carro de combat que va disparar contra l'Hotel Palestina. Va viatjar el gener de 2011 a Bagdad per fer una inspeccio ocular a aquest efecte. Va decretar la cerca i captura dels militars esmentats, atesa la intervencio temps enrere del Govern espanyol, llavors liderat per Jose Luis Rodriguez Zapatero, de modificar la normativa legal que permetia a la judicatura espanyola la persecucio d'aquest delicte internacionalment. Aixo va ser degut a les pressions del Govern de George W. Bush, la qual cosa es va descobrir mes tard gracies a les publicacions de Wikileaks. Finalment va haver de tancar el cas el 2015, davant una reforma operada pel Partit Popular el 2014 que va suprimir la jurisdiccio internacional per crims de guerra, de manera que nomes serien perseguibles per al suposit que els militars residissin a Espanya (“el flexo no es pot mantenir ences”).
El 2008 va imputar responsables politics xinesos per la seva actuacio al Tibet, pero va haver d'arxivar el cas pel canvi legislatiu espanyol en materia de jurisdiccio universal. Va viatjar el 2006 a Guatemala amb la intencio d'interrogar els exdictadors Efrain Rios Montt i Oscar Humberto Mejia Victores, aixi com altres cinc generals, per delictes de genocidi, terrorisme, assassinat, tortures i detencions il·legals.
[1]
El juliol de 2011, va admetre a tramit una ampliacio de la querella inicial per feminicidi, sent la primera querella a escala mundial admesa a aquest efecte.
[2]
Altres causes
[
modifica
]
Juntament amb Carlos Ollero i Alfonso Guevara, va ser autor el 2005 de la sentencia a trenta-tres dirigents de Jarrai, Segi i Haika. Va portar altres causes complexes com l'estafa d'Afinsa (estafa piramidal per venda de segells) d'un import d'uns 2.000 milions d'euros, en que van resultar perjudicades unes 200.000 persones, amb implicacions al mercat mundial i especialment als EUA A la data actual han estat condemnats els responsables a penes de fins a 12 anys de preso. Igualment, ha conegut la causa contra els anteriors gestors i consell d'administracio del Banc de Valencia, per les irregularitats que van suposar la insolvencia de l'entitat bancaria. El Banc va haver intervingut el que ha suposat a l'Estat espanyol prop de 5.500 milions d'euros (any 2011-12). Ha conegut tambe de l'escandol borsari de Gowex amb prop de 5000 inversors afectats. Mes recentment va incoar una causa contra Mario Conde per delictes de blanqueig, contra la hisenda i organitzacio criminal; pero despres la va arxivar en no deduir cap indici de delicte. El 2014 va investigar el cas del fill petit de Jordi Pujol, Oleguer Pujol, relacionat amb el Cas Pujol.
[3]
Des de maig de 2019 va investigar el denominat Cas Morodo.
Va instruir el cas de Manos Limpias i Ausbanc: Miguel Bernad, cara visible, juntament amb altres de Manos Limpias (Col·lectiu de Funcionaris Publics Manos Limpias), aixi com a Luis Pineda i altres integrants d'Ausbanc (Operacio Nelson). El 26 d'abril de 2016 va ordenar l'embargament preventiu de mig centenar de comptes, propietats, vehicles i empreses relacionades amb els responsables de Manos Limpias i Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda.
[4]
La Sala Penal va dictar sentencia condemnant els investigats a penes de preso.
Va investigar (2017) a l'ambit de la
Reial Federacio Espanyola de Futbol
(RFEF), Federacions Territorials i organismes vinculats a ells com la Fundacio i la MUPRESFE, presumiblement amb coneixement i consentiment dels principals dirigents d'aquests organismes i amb la voluntat d'enriquir-se i/o afavorir l'enriquiment de tercers a costa del patrimoni d'aquestes associacions. Aixi es crearia un entramat que hauria permes la desviacio de fons (tant publics com privats) de les esmentades associacions a societats vinculades, establint aixi mateix un clientelisme tant en la contractacio del personal, que recauria fonamentalment en familiars, com en la presumpta adjudicacio arbitraria de contractes de subministrament i prestacio de serveis a empreses vinculades, be directament o be a traves de familiars, i mitjancant l'obtencio de determinades contraprestacions per les dites adjudicacions, amb incompliment de les seves obligacions com a responsables dels fons federatius i aprofitant-se dels llocs que ostenten.
Actualment, coneix del denominat cas Gali, papers de Barcenas per contractacions publiques, el cas del 3%..., i altres de terrorisme i organitzacio criminal, trafic de drogues i blanqueig de capitals a escala internacional, defraudacions i estafes a gran escala.
Enllacos externs
[
modifica
]