 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Santiago Casares Quiroga
(
la Corunya
,
8 de maig
de
1884
-
Paris
,
17 de febrer
de
1950
) fou un
politic
gallec de caracter republica que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per
Manuel Azana
. Despres del triomf electoral del Front Popular, ocupa la Presidencia del Govern entre el maig i el juliol del 1936.
Moments previs a la II Republica
[
modifica
]
El 1914 va assumir la direccio del diari
Tierra Gallega
a La Corunya.
Lider i fundador de l'Organitzacio Republicana Gallega Autonoma (
ORGA
) el 1929, va participar en el
Pacte de Sant Sebastia
(1930), una plataforma integrada pels principals partits de l'oposicio a la dictadura de Primo de Rivera per propiciar la caiguda de la monarquia d'
Alfons XIII
mitjancant un moviment insurreccional que proclamaria la Republica, en representacio de la Federacio Republicana Gallega. Aquesta era una plataforma republicana formada per la
ORGA
, juntament amb altres forces republicanes gallegues com el
Partit Radical
, el
Partit Republica Radical Socialista
o el
Partit Republica Democratic Federal
. Al 12 desembre d'aquest any, va ser enviat a Jaca com a delegat del Comite Revolucionari Nacional (CRN) en la clandestinitat per tal d'evitar que el capita
Fermin Galan Rodriguez
s'anticipes a la data acordada pel CRN (el 15 de desembre), ja que aixo portaria al fracas el pla del Comite. Casares Quiroga va arribar a mitjanit a Jaca, pero va al·legar estar cansat i se'n va anar a dormir sense informar a Galan del retard de la sublevacio, cosa que provoca que aquesta tingues lloc a l'alba de l'endema. A consequencia d'aixo, Casares Quiroga va ser empresonat.
Segona Republica
[
modifica
]
Amb la proclamacio de la
Segona Republica Espanyola
i, durant el govern provisional, va ser anomenat Ministre de la Marina i mes tard, Ministre de la Governacio. Escollit diputat en les Corts Constituents per la ORGA, va seguir sent Ministre de la Governacio durant el
bienni
socialista-republica (1931-1933) presidit per
Manuel Azana
, del que Casares era amic personal.
Va ser elegit diputat novament el 1933 i el 1934 va unir el seu partit (conegut com el
Partit Republica Gallec
des de 1932) amb el d'Azana i altres forces, per crear la
Izquierda Republicana
, partit que s'integraria en el
Front Popular
. Casares Quiroga va renovar la seva acta de diputat en les eleccions de febrer del 1936 i va ser anomenat Ministre d'Obres Publiques. Despres de l'acces d'Azana a la presidencia de la Republica, Casares Quiroga va ser anomenat President del Govern i Ministre de la Guerra al maig del 1936. Com a president, va organitzar el referendum sobre l'
Estatut d'Autonomia de Galicia
(el tercer proposat en epoca de la II Republica, despres dels de Catalunya i el Pais Basc), el qual va ser aprovat el 28 de juny de 1936.
Al 17 de juliol del 1936, sota el seu govern, es va produir una sublevacio militar en contra de la Republica que acabaria en la
Guerra Civil espanyola
. Ignorant els previs avisos d'aquesta sublevacio i incapac de donar-li la importancia que es mereixia i fer-li front, va dimitir i va ser substituit per
Martinez Barrio
, tot i que aquest no va arribar a prendre possessio del govern, i per
Jose Giral
definitivament. No va ocupar cap carrec mes durant la Guerra Civil, de manera que va marxar cap a Franca juntament amb Azana i Martinez Barrio rere la caiguda de Catalunya. Casares Quiroga va morir el 1950 en l'exili.
La historiografia ha afirmat, majoritariament, que Quiroga es va negar a entregar les armes a les organitzacions obreres que havien de fer front a la sublevacio, tot i que, les memories de la seva filla, Maria Casares, asseguren que no va ser aixi.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|