De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Santiago Alcolea i Gil
(
Falset
,
Priorat
,
1919
-
Barcelona
,
30 de juliol
del
2008
) fou un historiador de l'art catala, especialitzat en l'art catala dels segles XVI a XIX.
Estudia a la
Universitat de Barcelona
i va fer el doctorat a Madrid. Col·laborador des de jove de
Josep Gudiol Ricart
, va ser professor de la
Universitat de Barcelona
, on va ser el fundador del primer departament d'Historia de l'Art que hi ha hagut a les universitats catalanes. Destaquen igualment les seves contribucions a les series
Ars Hispaniae
i
Historia del Arte
de l'
editorial Carroggio
. Va escriure monografies sobre grans figures de l'art espanyol, i en els seus ultims temps presidia el Patronat de l'
Institut Amatller d'Art Hispanic
, al qual estigue estretament vinculat des de feia gairebe mig segle. La seva aportacio mes notable com investigador ha estat el coneixement documental detallat de la
pintura catalana del segle XVIII
. El 2006 va rebre la
Creu de Sant Jordi
. Fou membre honorific de la
Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
.
- Guias artisticas de Espana
(capitols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la
Historia de la pintura en Cataluna
)
- La pintura en Barcelona en el siglo XVIII
- Campanarios de Espana
(1976)
- Historia de l'Art Catala
(1983)
- El Greco
(1991)
- Catalunya-Europa. L'art catala dins Europa
(2003)
Enllacos externs
[
modifica
]
