Santa Cecilia de Voltrega
es un
municipi
de la
comarca
d'
Osona
. Esta situat al centre de la regio de l'
Alt Ter
. Aquest municipi forma part, a l'origen, de la demarcacio senyorial del castell de Voltrega. Es troba dins del
Voltreganes
Es d'una extensio mes aviat reduida, de 8,57 km², i s'esten pel curs inferior de la
riera de Sorreigs
, a la vall que aquesta forma des de l'espectacular
salt del Gorg Negre
fins que troba la carretera de
Barcelona
a
Puigcerda
, poc abans de prendre la direccio nord per a barrejar-se amb el riu
Ter
per la dreta. L'inici de la vall, en el seu sector oest es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpetua (795 m) i la serra de
Sant Marti Xic
o del castell de Voltrega (854 m); a mesura que el riu avanca cap a llevant, la seva vall es va ampliant, fins a esbadiar-se en la
Plana de Vic
. Tota la vall es de grans bancals i terrasses, molt aptes per a l'
agricultura
, pero la densitat mes gran de masos i de poblament es troba al sector est del terme, a partir, sobretot, de l'esglesia parroquial, que ha donat nom al terme.
El municipi no te cap nucli de poblament, i te com a centre l'
esglesia de Santa Cecilia
, situada a l'esquerra del riu, una mica enfilada. Una moderna carretera local, oberta a mitjan segle
xx
, l'enllaca amb la carretera de Barcelona a Puigcerda, passat el km 74, a l'indret de Can Pantano.
El terme de Santa Cecilia es documentat des del
997
, i la seva parroquia es anomenada el
segle
xi
Santa Cecilia de Moixons
(de Mocones)
, i cap al
1150
Santa Cecilia de Galligans
, noms d'antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; pero va prevaler el nom de Voltrega, es a dir, del castell que dominava sobre el terme.
L'
esglesia de Santa Cecilia de Voltrega
fou renovada i consagrada pels vots del
1095
. Hi subsisteix bona part de l'edifici aixecat a la fi del segle
xi
, compost inicialment d'una nau amb tres absis i cupula o
cimbori
, per be que les reformes efectuades cap a la fi del
segle
xvii
i en el curs del segle
xviii
l'han modificat molt i mutilat en els absis i la nau amb l'obertura de capelles, un arrebossat total i la tipica transformacio de l'epoca barroca.
Son molt pocs els trets caracteristics del passat de Santa Cecilia de Voltrega, petit terme governat sempre pels batlles del terme del castell o la baronia de Voltrega, el qual, despres d'uns temps inicials de frequents canvis de senyor, es va convertir definitivament en una baronia de la mitra de
Vic
d'enca del
1379
. Entre aquest any i el
1812
tots els batlles i administradors del terme foren designats pels bisbes de Vic.
El principi de la seva autonomia municipal data del
1782
, quan la parroquia de Santa Cecilia aconsegui del rei i dels bisbes de Vic de tenir un batlle propi, independent del batlle general de la baronia, que residia a la vila de
Sant Hipolit
.
Entre els masos de mes vitalitat podrien destacar-se els de Gallissans, Can Guiu, Maians o Serramitja, aquest darrer, senyorial casal residencial dels seus propietaris, els Ubarrechena d'Arbell.
Que s'ha de visitar
[
modifica
]
L'indret mes visitat del terme es el
Gorg Negre
, lloc de llegendes de bruixes i on es congrien, segons la dita popular, les pitjors tempestes de la
Plana
. Es un gorg profund, excavat pel salt de la riera dels Sorreig, envoltat d'altes parets de roca i amb una petita cornisa de pedra que permet d'acostar-se fins al sallent. Compta anys enrere amb alguns molins i una petita industria textil, que aprofitava l'aigua de la riera, pero deixa de funcionar fa molts anys. Ara compta nomes amb granges d'explotacio agropecuaria i alguns restaurants de qualitat.
La demografia del terme fou sempre poc important, i es redui a unes 11 o 12 families al llarg dels segles XIV-XVI. Entre aquestes, destaquen per la seva pervivencia les dels masos del
Prat, el Verdaguer, Gallissans, Maians, Can Guiu, el Torrent, les Codines, el Puig
i
la Serra
. El
1686
el terme tenia 26 masies, i arriba a un maxim de 491 habitants el
1830
, en els darrers temps es mante a la ratlla dels 200 habitants.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 14
|
9
|
11
|
-
|
297
|
300
|
233
|
220
|
191
|
205
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 262
|
303
|
317
|
283
|
251
|
198
|
194
|
182
|
186
|
186
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 199
|
198
|
202
|
207
|
203
|
199
|
194
|
183
|
178
|
173
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
183
|
187
|
182
|
185
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Bibliografia
[
modifica
]
- Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Grup Fundacio Catalana S. A. Volum. I, pags. 153-54 (
ISBN 84-85194-15-2
)
Enllacos externs
[
modifica
]