Sant Marti de Centelles
es un
municipi
de la
comarca
d'
Osona
a la zona
sud
de la comarca afrontant amb el
Valles Oriental
i el
Moianes
, a la conca del
riu Congost
i sota els
cingles de Berti
. Esta situat al sud de la regio de l'
Alt Ter
. Te una extensio de 25,6 km² i dos nuclis urbans habitats. Sant Marti de Centelles, a la zona del
Castell de Sant Marti
, i
l'Abella
, emplacada entre el riu Congost i els
Cingles de Berti
.
[1]
La capital municipal es el barri de l'Abella, que es troba al costat de la carretera C-17 de
Barcelona
a
Vic
que passa pel municipi. Inclou tambe el nucli de Sant Marti de Centelles al costat de l'antic castell de Centelles.
El municipi de Sant Marti de Centelles conforma el limit mes
meridional
de la comarca d'Osona i esta situat a la
provincia de Barcelona
. S'esten a la dreta del riu Congost, amb una extensio aproximada de 25,70 km², i amb una altitud sobre el nivell del mar de 722 m.
El terme esta distribuit en diferents
altiplans
diferenciats: la part alta se centra en l'antiga parroquia de Sant Marti que ha donat nom al terme travessada per la carretera de
Centelles
a
Sant Feliu de Codines
(C-1413) i la part baixa centrada en el nucli de l'Abella i la parroquia de Sant Pere de Valldaneu que te com a limit el riu Congost.
L'ocupacio humana es troba disseminada en els territoris de les parroquies de Sant Miquel i Sant Marti i el nucli de poblacio esta ubicat a la part baixa del municipi al costat del riu Congost i limitant amb la poblacio d'Aiguafreda i la C-17.
Llocs d'interes
[
modifica
]
El municipi de Sant Marti de Centelles se situa a la riba dreta de la capcalera del
riu Congost
i el seu territori abraca la Vall del Congost, els Cingles de Berti i una part de la costa del
Puigsagordi
.
El cim mes elevat del municipi es el
Puig Oriol
(980 m) i es a l'oest del terme municipal, tot i que el mes conegut es el
Turo del Castell
o l'Agullola de Sant Marti amb 876,6 m d'altitud. El terme presenta altres cims destacats com el
Puigfred
(933 m), el
puig Fabregar
(923 m), el Coll de Nou (900 m) i els graus dels Cingles de Berti coneguts com
la Trona
, els Castellets i Can Tres Quarts.
El curs fluvial mes important el forma el riu Congost que rep la capcalera de les aigues que provenen dels espadats de la part oriental de la
Plana de Vic
, formades per les rieres de
Vall-llossera
,
l'Avenco
i de
Martinet
. Altres cursos que flueixen al riu son el
torrent d'en Vila
, el
torrent de la Rectoria
i
de l'Oller
, el torrent de Valldaneu i el Sot de la Guillota.
El
clima
es mediterrani lleugerament continental, amb
hiverns
mes aviat suaus i
estius
calorosos, pero l'impediment natural de les diverses zones muntanyoses fa que hi hagi una certa variacio termica. Totes aquestes caracteristiques han donat lloc al desenvolupament de boscs de
pins
a les parts mes baixes i abruptes i alzines i roures a partir dels 800 m. El sotabosc es tipic de
brucs
i bolles, amb escassa presencia de
boix
.
La progressiva instal·lacio humana a la muntanya ha repartit el territori entre els camps de conreu, propers a les explotacions agricoles-ramaderes, i la massa forestal d'
alzinar
i pineda, anteriorment de
roure
.
A trets generals, el terme de Sant Marti de Centelles disposa de dos nuclis de sol urba amb un desenvolupament urbanistic desigual. Un es el sector de l'Abella, a la part baixa, i l'altre el sector de les Comes, situat a la part alta.
El nucli urba es el poble de l'Abella ubicat a la part baixa i creat entorn del
cami ral
i el mas i els molins de l'Abella. El seu creixement es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, amb la urbanitzacio dels carrers Puigfred, Tagamanent, Pi i Borrell i Cadenes, com tambe pel sector sud de l'Oller, el carrer de la Garga i la carretera de l'Oller, on hi ha un important desenvolupament urbanistic.
El que es coneix com a Sant Marti de baix es completa amb la parroquia de Sant Pere de Valldaneu estructurada al voltant d'un grup de masos historics com l'Oller, ca n'Esglesies i can Ton, can Fabrega i el Castellar de Dalt.
La parroquia de Sant Marti o el sector de les Comes constitueix l'altra zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment se segueix organitzant en base un poblament dispers, i les seves masies son forca nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residencia. Les masies mes enlairades son el Fabregar i la Rovira dels Cerdans, mentre que la majoria dels masos habitats es troben al costat de la carretera de Sant Feliu de Codines com el Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, mas Blanc, mas Aliguer i el grup de cases del Raco de la Font.
El Pla de la Garga i la parroquia de Sant Miquel Sesperxes tambe presentaran un habitat dispers amb masos com el Febrer, el Presseguer, el Montpar i diversos petits establiments rurals.
Evolucio demografica
1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
25
|
26
|
34
|
89
|
430
|
-
|
466
|
453
|
448
|
454
|
|
1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
572
|
620
|
525
|
578
|
641
|
687
|
733
|
628
|
653
|
653
|
|
1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
683
|
687
|
729
|
784
|
851
|
907
|
997
|
1.034
|
1.098
|
1.093
|
|
2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
1.122
|
1.131
|
1.184
|
1.232
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Comunicacions
[
modifica
]
El municipi es troba estructurat al voltant de dos eixos de comunicacio que son paral·lels.
L'eix principal, el forma l'actual C-17 (antiga N-152) i permet la comunicacio mes immediata del nucli de l'Abella amb la resta de municipis del Valles Oriental. Per dirigir-se cap al nord, i per tant cap a Osona, l'acces s'ha de realitzar a traves del municipi vei d'
Aiguafreda
.
Un segon eix el forma l'actual C-1413 i antic cami de
Sant Feliu de Codines
a
Centelles
. Aquest permet la comunicacio de les diverses masies disperses i els petits nuclis com la parroquia de Sant Marti de Centelles i les Comes, Sant Miquel Sesperxes o el Raco de la Font cap al municipi vei de Centelles o cap a
Sant Quirze Safaja
, en primer terme, i
Sant Feliu de Codines
,
Caldes de Montbui
o
Moia
, en segon terme.
La resta del territori s'organitza en petits camins que comuniquen les diverses masies i establiments humans. D'aquest conjunt en destaquen diversos camins historics, entre ells el Cami de Sant Pau, una pista rural que arrenca d'una cruilla de camins a
l'Adorar
, a l'extrem de llevant del
Pla de l'Adorar
, damunt i uns 500 metres a ponent de
l'Abella
, des d'on va cap al nord seguint el relleu que va marcant el territori. Passa pel
Dolmen del Duc
, tot seguit travessa el
Torrent d'en Vila
i poc despres el
Torrent del Poncic
, passat el qual discorre pels
Terrissos Vermells
. En aquell lloc es decanta cap al nord-oest per tal d'adrecar-se a la masia de
Ventaiola
, actualment en ruines. Sempre cap al nord-oest, segueix cap a
La Saleta
, on enllaca amb una zona urbanitzada, que rep el nom de
Sant Pau
, situada davant i a ponent d'
Aiguafreda
.
[2]
Enllacos externs
[
modifica
]