≪ Sant Jeroni ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ sant Jeroni (desambiguacio) ≫.

sant
Jeroni d'Estrido

Nom original	(la) Sophronius Eusebius Hieronymus (grc) Ευσ?βιο? Σωφρ?νιο? ?ερ?νυμο? (la) Eusebius Sophronius Hieronymus
Biografia
Naixement	c.   345 Estrido
Mort	c.   30 setembre 420 (74/75 anys) Betlem (Palestina Primera)
Sepultura	Betlem
Secretari Damas I
Dades personals
Religio	Cristianisme
Activitat
Ocupacio	clergue , escriptor , poeta , biblista , traductor , Doctor de l'Esglesia , anacoreta , apologeta , traductor de la Biblia , teoleg , historiador , Pare de l'Esglesia
Periode	Imperi Roma
Professors	Evagri del Pont , Eli Donat i Apol·linar de Laodicea
Alumnes	Asterius of Ansedunum (en)
Influencies	Monacat
Enaltiment
sant
Festivitat	30 de setembre 15 de juny 30 de setembre 30 de setembre
Iconografia	Lleo i crani
Patro de	Llibreters (a Barcelona i altres llocs); traductors, arxivers, arqueolegs; exegetes; bibliotecaris, escriptors; Orde de Sant Jeroni
Obra
Obres destacables Vulgata De Viris Illustribus (380) Chronicon (en)
Familia
Conjuge	cap valor
Cronologia
	Saint Jerome extracting a thorn from the lion's foot (en)
	Saint Jerome in the wilderness (en)

Eusebi Jeroni Sofroni ( llati : Eusebius Sofronius Hieronymus ; grec antic : Ε?σ?βιο? Σωφρ?νιο? ?ερ?νυμο? , Eusebios Sofronios Ieronimos ; Estrido vers 331 / 345 - Betlem , 30 de setembre del 420 ) fou un sacerdot cristia, confessor, teoleg i historiador. Es considerat un dels principals teolegs dels inicis de la Patristica . ^[1] Es venerat com a sant a tota la cristiandat i es un dels Grans Doctors de l'Esglesia . Es conegut com a Sant Jeroni i Jeroni d'Estrido .

Va neixer a Estrido, un poble prop d' Emona a la frontera de Dalmacia i Pannonia . ^{[2] [3] [4]} Es conegut per la seva traduccio de la Biblia al llati (la traduccio que es va coneixer com la Vulgata ) ^[5] i els seus comentaris sobre la Biblia. Jeroni va intentar fer una traduccio de l' Antic Testament basada en una versio hebrea, en comptes de la Septuaginta , ja que abans d'ell es feien traduccions de la Biblia llatina . La seva llista d'escrits es extensa i, al costat de les seves obres bibliques, va escriure assaigs polemics i historics, sempre des d'una perspectiva teologica. ^[6]

Jeroni era conegut pels seus ensenyaments sobre la vida moral cristiana, especialment per als que vivien en centres cosmopolites com Roma. En molts casos, va centrar la seva atencio en com hauria de viure la seva vida una dona dedicada a Jesus. Aquest enfocament va derivar de les seves estretes relacions de mecenes amb diverses ascetes femenines prominents que eren membres de families senatorials riques. ^[7] Les seves despulles van ser primer enterrades a Jerusalem i despres haurien estat traslladades a la basilica de Santa Maria Major , una de les quatre grans basiliques de Roma.

A causa de la seva obra, es reconegut com a sant i Doctor de l'Esglesia per l' Esglesia Catolica , i com a sant a l' Esglesia Ortodoxa Oriental , a l' Esglesia Luterana i a la Comunio Anglicana . La seva festa es el 30 de setembre en el calendari gregoria . L' orde dels jeronims (o "ermitans de Sant Jeroni") fa referencia a ell.

Biografia [ modifica ]

Primers anys de vida [ modifica ]

Eusebi Jeroni Sofroni va neixer a Estrido, una ciutat entre Dalmacia i Pannonia que seria destruida pels gots el 377 . ^[7] El naixement va ser cap al 342?347 dC, si be Prosper Aquitani indica una data en la seva cronica, d'altres autors no la segueixen, ja que el mateix sant diu que estudiava gramatica en morir Julia l'Apostata ( 363 ), i en aquest cas sembla mes apropiat un naixement vers el 345 . Era d'ascendencia il·liria , ^[8] encara que el seu domini de la llengua il·liria es un tema que no esta clar. Els seus pares eren cristians i, amb una rica formacio, posseeixen un domini ^{[9] [10]} D'acord amb els costums de l'epoca, no va ser batejat, sino que va ser registrat com a catecumen . ^[9] No va ser finalment batejat fins al voltant del 360?369 a Roma, on havia anat amb el seu amic Bonos de Sardica a fer estudis retorics i filosofics (aquest Bonos podria haver estat o no el mateix Bonos a qui Jeroni identifica com el seu amic que va anar a viure com a ermita a una illa de l'Adriatic). Jeroni va estudiar amb el gramatic Eli Donat , a qui va atribuir el famos proverbi pereant qui ante nos nostra dixerunt . ^[11] Alla va aprendre llati i almenys una mica de grec , ^[12] tot i que en aquesta etapa probablement encara no havia adquirit la familiaritat amb la literatura grega que va assolir mes tard. ^[13]

Mentre fou estudiant, Jeroni es va lliurar a una vida superficial i d'experimentacio sexual amb els companys estudiants de Roma, pero despres va patir terribles atacs de culpa. ^[14] Per apaivagar la seva consciencia , els diumenges visitava els sepulcres dels martirs i dels Apostols a les catacumbes. Aquesta experiencia li va recordar els terrors de l' Infern :

Sovint em trobava entrant en aquelles criptes, excavades al terra, amb les seves parets a banda i banda revestides amb cossos de morts, on tot era tan fosc que gairebe semblava que s'havien complert les paraules del salmista: Que baixin rapid a l'infern. ^{［ Psalm 55:15 ］} Aqui i alla la llum, que no entrava per les finestres, sino que es filtrava des de dalt per canals, alleujava l'horror de la foscor. Pero de nou, tan bon punt em trobava avancant amb cautela, la nit negra es va tancar i em va venir al cap la frase de Virgili, "Horror ubique animos, simul ipsa silentia terrent".

La frase recollida per Virgili diu: ≪Per totes bandes l'horror es va estendre ampliament; el mateix silenci respirava un terror a la meva anima≫. ^[15]

Conversio al cristianisme [ modifica ]

Tot i que al principi tenia por del cristianisme, finalment es va convertir . ^[16]

Pres d'un desig d'una vida de penitencia ascetica , Jeroni es va dirigir durant un temps al desert de Qinnasrin , al sud-est d' Antioquia , conegut com la ≪ Tebaida siriana≫ pel nombre d'eremites que l'habitaven. Al desert va romandre quatre anys en la mes rigida observanca de les practiques dels monjos ascetes. Durant aquest periode, tambe va trobar temps per estudiar i escriure. Va fer el seu primer intent d'aprendre hebreu sota la guia d'un jueu convers; i va estar en correspondencia amb cristians jueus a Antioquia. Va copiar un Evangeli hebreu, del qual es conserven fragments a les seves notes. Es coneix avui com l' evangeli dels hebreus que els natzarens consideraven el veritable evangeli de Mateu . ^[17] Jeroni va traduir parts d'aquest evangeli hebreu al grec.

El papa Damas I el 382 , poc abans de morir, va encomanar a una comissio de traductors i a Jeroni d'Estrido la supervisio de la tasca, les traduccions dels textos biblics: alguns tenien una versio en llati ( Vetus Llatina ) pero la majoria estaven en grec o en hebreu. ^[18] L' Antic Testament de la Vulgata es la primera versio llatina que es traduia directament del tanakh hebreu, en comptes de traduir la versio en grec de la Septuaginta . Del Nou Testament , originariament en grec, nomes en revisa els evangelis . La Vulgata esdevingue la versio llatina definitiva i oficial de l' Esglesia Catolica Romana . Tambe va actualitzar el Saltiri que conte el Llibre dels Salms llavors en us a Roma, basat en la Septuaginta .

Al llarg de les seves epistoles es mostra envoltat de dones i unit amb vincles estrets; s'estima que el 40% de les seves epistoles anaven adrecades a algu del sexe femeni. ^[20] I en el seu moment va ser criticat per aixo. ^[21]

A Roma, Jeroni estava envoltat d'un cercle de dones de classe alta, entre les quals hi havia algunes de les families patricies mes nobles, com les vidues Lea, Marcella i Paula , amb les filles de Paula Blaesilla i Eustochium . La conseguent inclinacio d'aquestes dones cap a la vida monastica, allunyades de la lascivia indulgent a Roma, i les seves critiques implacables al clergat secular de Roma, van provocar una creixent hostilitat contra ell entre el clergat roma i els seus partidaris.

A la mort de Damas I el 384 , qui el protegia, va sortir de Roma el mes d'agost del 385 amb alguns amics i va passar per Rhegium i fins a Xipre on fou rebut per Epifani I de Constancia , bisbe de Salamina , que llavors s'anomenava Constancia, i finalment fins a Antioquia. Alla se li van unir altres seguidors, la rica vidua Paula i la seva filla Eustoquia, i altres dones, i tots junts van fer una volta per Terra Santa , van visitar Egipte i van tornar a Palestina el 386 .

Es van establir a Betlem , on Paula va construir quatre monestirs, tres de monges i un de monjos. Paula fou abadessa d'un dels primers fins a la seva mort el 404 , quan li va succeir la seva filla. Jeroni fou abat del monestir de monjos i en aquest retir va romandre la resta de la seva vida, treballant com a abat i escrivint llibres. En aquest temps els pelagians van assaltar el monestir i Jeroni es va escapar amb dificultats i va romandre dos anys fora ( 416 - 418 ). Va tornar el 418 i hi va morir el 30 de setembre del 420 .

El dia 30 de setembre, el dia de Sant Jeroni, se celebra el dia internacional de la traduccio en honor seu, ja que es considerat el patro dels traductors, entre altres.

Obres [ modifica ]

De Sant Jeroni resten quatre tipus d'obres:

• a) Epistoles
  • Epistoles teologiques
  • Epistoles Polemiques
  • Epistoles morals
• b) Tractats
  • 1. Vita S. Pauliprimi Eremitae
  • 2. Vita S. Hilarionis Eremitae
  • 3. Vita Malchi Monachi captivi
  • 4. Regula S. Pachomii
  • 5. S. Pachomii et S. Theodorici Epistolae et Verba Mystica
  • 6. Didymi de Spiritu Sancto Liber III
  • 7. Altercatio Luciferiani et Orthodox
  • 8. Adversus Helvidium Liber
  • 9. Adversus Jovinianum Libri II
  • 10. Contra Vigilantium Liber
  • 11. Contra Joannem Hierosolymitanum
  • 12. Apologetici adversus Rufinum Libri III
  • 13. Dialogi contra Pelagianos
  • 14. De Viris Illustribus s. De Scriptoribus Ecclesiaslicis
  • 15. De Nominibus Hebraicis
  • 16. De Situ et Nominibus locorum Hebraicorum
• c) Comentaris sobre la Biblia
  • 1. Quaestionum Hebraicarum in Genesim Liber
  • 2. Commentarii in Ecclesiasten
  • 3. In Canticum Canticorum Tractatus II
  • 4. Commentarii in Iesaiam
  • 5. Homiliae novem in Visiones Iesaiae ex Gracco Origenis
  • 6. Commentarii in Jeremiam
  • 7. Commentarii in Ezechielem
  • 8. Commentarius in Danielem
  • 9. Homiliae Origenis XXVIII in Jeremium et Ezechielem
  • 10. Commentarii in XII Prophetas minores
  • 11. Commentarii in Matthaeum
  • 12. Homiliae XXXIX in Lucam ex Origene
  • 13. Commentarii in Pauli Epistolas
  • 14. Chronica Eusebii
• d) Biblioteca divina
  • L'obra mes important fou la versio llatina de l' Antic i del Nou Testament , coneguda com la Vulgata
• e) Un cinque tipus son les obres perdudes, algunes certes i d'altres dubtoses. Les obres que van existir en algun moment i son segures, son:
  • 1. Interpretatio vetus SS. V. T. ex Graeco τ?ν LXX. emendata ,
  • 2. Evangelium juxta Hebraeos
  • 3. Specimen Commentarii in Abdiam
  • 4. Commentarii in Psalmos
  • 5. Commentarioli in Psalmos
  • 6. Versio Latina Libri Origeniani Περ? ?ρχ?ν
  • 7. Versio Libri Theophili Episcopi Alexandrini in S. Joannem Chrysostomum
  • 8. Epistolae (cartes conegudes pero que no es conserven)
• Les obres desaparegudes de les que l'existencia o autoritat no es segura, son:
  • 1. Quaestiones Hebraicae in Vetus Testamentum
  • 2. Commentarii breviores in XII Prophetas ?πομν?ματα dicti .
  • 3. Libri XIV in Jeremiam
  • 4. Alexandri Aphrodisei Commentarii Latine conversi
  • 5. Liber ad Abundantium (o Antium ).
  • 6. De Similitudine Carnei Peccai contra Manichaeos

Iconografia [ modifica ]

Obresː

• Pietat Despla , obra de Bartolome Bermejo (1490) conservada al Museu de la Catedral de Barcelona
• Sant Jeroni penitent , obra del Mestre de la seu d'Urgell. Cap a 1495. (MNAC)
• Relleu a un dels pulpits de la catedral de Tortosa
• Sant Jeroni, d' Albrecht Durer , 1521 ( Museu Nacional d'Art Antic , Lisboa)
• Sant Jeroni peniten t, obra de Caravaggio. 1605-1606. Museu de Montserrat.
• Sant Jeroni escrivint , obra de Caravaggio. 1607-1608. Cocatedral de Sant Joan, La Valletta
• Sant Jeroni d' El Greco . 1610 (Museu Metropolita d'Art de Nova York)
• Sant Jeroni penitent, de Francisco Salzillo . 1755 (Museu de la Catedral de Murcia)

Galeria d'imatges [ modifica ]

• 
  Sant Jeroni , de Pere Garcia de Benavarri (vers 1470)
• 
  Oli de Marinus van Reymerswaele, 1550 (Dresden, Gemaldegalerie)
• 
  Quadre de Caravaggio, ca. 1605 (Museu de Montserrat)
• 
  Pintura de Rubens, segle  xvii (Dresde, Gemaldegalerie)
• 
  Oli de Niccola Colantonio, 1440-70 (Napols, Museo di Capodimonte)
• 
  Pintura de Vincenzo Catena, segle  xvi (Londres, National Gallery)
• 
  Oli de Marinus van Reymerswaele, 1541 (Madrid, Prado)
• 
  Escenes de la vida del sant, a la Primera Biblia de Carles el Calb , ca. 846 (Paris, Bib. nationale, Ms. Lat. 1)
• 
  Ordo seu regula
• 
  Cova de Sant Jeroni a Betlem.
• 
  Santa Maria la Major de Roma .
• 
  Cripta de Santa Maria la Major (Roma), on hi ha les restes del sant.
• 
  Una tradicio diu que la Catedral de Nepi guarda el cap de Sant Jeroni.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Andrew Cain and Josef Lossl, Jerome of Stridon: His Life, Writings and Legacy (Londres i Nova York, 2009)
• Homolka , W. Die Lehren des Judentums nach den Quellen (en alemany). Bd. 3. Munic: Knesebeck, 1999. ISBN 978-3-89660-058-5 .  
• Kelly , J.N.D.. Jerome: His Life, Writings, and Controversies . Harper & Row, 1975.  
• Kurian , G.T.; Smith , J.D.. The Encyclopedia of Christian Literature . Scarecrow Press, 2010. ISBN 978-0-8108-7283-7 .  
• Payne , Robert. The Fathers of the Western Church . Viking Press, 1951.  
• Pevarello , Daniele. The Sentences of Sextus and the origins of Christian ascetiscism . Tubingen: Mohr Siebeck, 2013. ISBN 978-3-16-152579-7 .  
• Rebenich , Stefan. Jerome , 2002. ISBN 978-0415199063 .  
• Rice , E.F.. Saint Jerome in the Renaissance . Johns Hopkins University Press, 1985. ISBN 978-0-8018-2381-7 .  
• Salisbury , J.E. ; Lefkowitz , M.R.. ≪Blaesilla≫. A: Encyclopedia of Women in the Ancient World . ABC-CLIO , 2001. ISBN 978-1-57607-092-5 .  
• Salter , David. Holy and Noble Beasts: Encounters With Animals in Medieval Literature . D. S. Brewer, 2001. ISBN 978-0-85991-624-0 .  
• Scheck , Thomas P. Commentary on Matthew . 117, 2008. ISBN 978-0-8132-0117-7 .  
• Streeter , Tom. The Church and Western Culture: An Introduction to Church History . AuthorHouse, 2006.  
• Butler's Lives of the Saints . HarperCollins, 1992.  
• Ward , Maisie. Saint Jerome . Londres: Sheed & Ward, 1950.  
• Williams , Megan Hale. The Monk and the Book: Jerome and the Making of Christian Scholarship . Chicago: U of Chicago Press, 2006. ISBN 978-0-226-89900-8 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jeroni d'Estrido

• Obres de Sant Jeroni al Somni a la col·leccio de Duc de Calabria .