Samuel Adler
(
Mannheim
,
4 de marc
de
1928
) es un compositor i director d'orquestra alemany-america. Amb una carrera professional de mes de sis decades, va formar part del professorat de l'Eastman School of Music de la
Universitat de Rochester
i de la
Juilliard School
. Tambe va fundar l'Orquestra Simfonica del Sete Exercit dels Estats Units, que va participar en les iniciatives de diplomacia cultural dels Estats Units a Alemanya i a tota Europa despres de la
Segona Guerra Mundial
. Adler va rebre la Creu Federal al Merit de 1a classe pel govern federal el 2018.
[1]
Adler era fill del cantor de
Mannheim
Hugo Chaim Adler i la seva dona Selma Rothschild. Despres de la
Nit dels vidres trencats
, el seu pare va ser empresonat al camp de concentracio de
Dachau
i obligat a emigrar. La familia va fugir als EUA a finals de 1938, on el seu pare va servir com a cantor al Temple Emanuel de
Worcester, Massachusetts
.
Samuel Adler va estudiar musica a la
Universitat de Boston
del 1943 al 1947 amb
Herbert Fromm
[2]
i del 1948 al 1950 a la
Universitat Harvard
, entre d'altres, amb
Aaron Copland
,
Paul Hindemith
,
Paul Pisk
,
Walter Piston
i
Randall Thompson
, on va obtenir un master l'any 1950. Amb
Serge Koussevitzky
va completar un curs de direccio a
Tanglewood
el 1949.
El 1950 es va presentar al servei militar i va estar estacionat a Baumholder, al
Palatinat
, com a part de l'exercit d'ocupacio a Alemanya. El 1952 va fundar la "Seventh Army Symphony Orchestra" per a l'exercit dels Estats Units, que va dirigir en mes de 75 concerts a Alemanya i Austria. El 1953 va renunciar a la direccio de l'orquestra i va passar a ser director musical al "Temple Emanu-El" de
Dallas
. Alla tambe va supervisar el "Dallas Lyric Theatre" i el cor. Adler va ensenyar composicio a la Facultat de Musica de la Universitat del Nord de Texas de 1957 a 1966 i va ocupar la mateixa posicio a la "
Eastman School of Music
" de
Rochester
(Nova York) fins al 1995. Des de 1997 es professor a la
Juilliard School
, on va ocupar la catedra "
William Schuman
Scholars" el curs 2009/10.
Adler va impartir classes magistrals i seminaris a moltes universitats nacionals i internacionals i va impartir cursos d'estiu als principals festivals de musica.
El segon matrimoni d'Adler es amb Emily Freeman-Brown. Amb la seva primera dona, Carol Ellen Adler, de soltera Stalker, va tenir dues filles: Deborah i Naomi Leah.
[3]
Estil de composicio
[
modifica
]
Adler va utilitzar una gran varietat de tecniques compositives diferents en la seva musica, incloent la
atonalitat
lliure, el
diatonisme
i el
serialisme
. Tambe va integrar ritmes de ball, temes populars,
ostinati
i
aleatoriques
a les seves partitures.
[4]
Tambe s'ha observat que les composicions d'Adler exemplificant un "modernisme mitja" caracteritzat per linies musicals contrapuntistiques entrellacades que formen la base d'un complex harmonic tonal puntejat per episodis atons tangencials. A mes, es diu que la seva musica esta inspirada en la cantilena liturgica de la tradicio musical jueva aixi com en influencies orientals.
[5]
Adler va publicar mes de 400 obres musicals, incloent cinc operes, sis simfonies, vuit quartets de corda, diversos concerts instrumentals, musica coral i cancons. Entre els seus estudiants a Juilliard hi havia
Eric Ewazen
,
Dana Wilson
,
Jay Greenberg
i
Jason Robert Brown
. Va escriure tres grans llibres sobre musica:
Coral Conducting
(1971),
Sight Singing
(1979) i
The Study of Orchestration
(1982), aixi com un gran nombre d'articles de revistes i capitols de llibres.
Adler ha rebut nombrosos premis i honors. Va rebre
doctorats honoris causa
per les Universitats Metodista del Sud i Wake Forest, el St. Mary's College of Notre Dame i el St. Louis Conservatory of Music. El 1984 va rebre una beca Guggenheim i el 1988 va ser Phi Beta Kappa Visiting Scholar. El 2004 va ser Composer in Residence Fellow a l'American Academy de Berlin. Es va convertir en membre de l'
Academia Americana de les Arts i les Lletres
el maig de 2001 i va ser inclos al "American Classical Music Hall of Fame" l'octubre de 2008. El maig de 2018, Adler va rebre la Creu Federal del Merit a Nova York. El juny de 2018, la sala gran de la Comunitat Jueva de Mannheim es va anomenar Samuel Adler Hall.
[6]
- ↑
[
enllac sense format
]
https://www.samuelhadler.com/biography/In
: samuelhadler.com. Abgerufen am 6. Mai 2021 (englisch).
- ↑
[
enllac sense format
]
https://www.naxos.com/Bio/Person/Herbert_Fromm/19847/In
: Naxos.com. Abgerufen am 6. Mai 2021 (englisch).
- ↑
Victoria Etnier Villamil: A Singer’s Guide to the American Art Song: 1870?1980. Scarecrow Press, Lanham 2004,
ISBN 0-8108-5217-9
, S. 1.
- ↑
Adler, Samuel. In: Jonathan D. Green: A Conductor’s Guide to Choral-Orchestral Works, Part 1. Scarecrow Press, Oxford 1994,
ISBN 978-0-8108-4720-0
, S. 14 (englisch,
https://books.google.cat/books?id=lIfhsSoI-9YC&pg=PA14#v=onepage&q&f=false/in
der Google-Buchsuche).
- ↑
"Baker's Biographical Dictionary of Musicians: Centennial Edition". Slonimsky, Nicholas editor. Schirmer Books, New York NY, 2001. Vol. 1 pg. 23
ISBN 0-02-865526-5
(englisch)
- ↑
Harald Raab:/
https://www.rnz.de/kultur/kultur-regional_artikel,-mannheim-samuel-adler-bleibt-brueckenbauer-trotz-vertreibung-durch-die-nazis-_arid,368214.html/Mannheim
ehrt den Komponisten zum 90. Geburtstag ? Feier und Konzert in der Judischen Gemeinde. In: Rhein-Neckar-Zeitung. 26. Juni 2018, abgerufen am 9. Februar 2019.
Bibliografia
[
modifica
]
- David M. Cummings, Dennis K. McIntire (Hrsg.):
International who’s who in music and musician’s directory (In the classical and light classical fields
). Melrose Press, Cambridge, 12. Auflage, 2019,
ISBN 0-948875-20-8
.
- Jerald C. Graue:
Adler, Samuel
. In: Stanley Sadie, (Hrsg.), George Grove (Begr.):
The New Grove Dictionary of Music and Musicians
. Macmillan, London 1980,
ISBN 0-333-23111-2
.
- Matthias Pasdzierny:
Wiederaufnahme? Ruckkehr aus dem Exil und das westdeutsche Musikleben nach 1945
. edition text + kritik, Munchen 2014,
ISBN 978-3-86916-328-4
.