Samarcanda
es la segona ciutat mes gran de l'
Uzbekistan
, a la provincia de Samarcanda, amb una poblacio 412.300 (
2005
). La majoria dels seus habitants son
tadjiks
i parlen
tadjik
, una llengua molt similar al
persa
, escrita en
alfabet ciril·lic
. La ciutat es sobretot coneguda per la seva posicio central a la
ruta de la seda
asiatica entre la
Xina
i Occident. Es troba a una altitud de 702 m. Samarcanda es el segon centre industrial del pais, una ciutat gran i moderna que era tambe una de les grans capitals de l'antiguitat. El
2001
, la
UNESCO
va inscriure alguns dels monuments de la ciutat a la llista del
Patrimoni de la Humanitat
.
Alexandre el Gran
, el
329 aC
, en parlava d'aquesta manera: ≪Tot el que he sentit sobre la bellesa de Samarcanda es cert, tret que encara es mes bella del que mai podria haver imaginat≫.
[1]
I el viatger arab
Ibn Battuta
la va qualificar com
una de les ciutats mes grans i perfectament belles del mon
.
[2]
Poblada des de fa 40.000 anys quan era un lloc amb rics recursos naturals. Segons
Estrabo
Alexandre el Gran
la va conquerir diverses vegades en les seves lluites contra el satrapa
Espitamenes
cap de la resistencia persa, i la va destruir totalment,
[3]
el que xoca amb fonts posteriors arabs que consideren a Alexandre el fundador de la ciutat (una de les 8 ciutats que va fundar a l'orient).
Ptolemeu
la situa a
Bactriana
.
Arria
informa que la ciutat tenia el palau del governant de Sogdiana i no dona credit a la seva fundacio per Alexandre.
Curtius
diu que la ciutat tenia una muralla. Estava destinada a ser seu del govern de
Clitos
quan en una desafortunada discussio amb Alexandre, aquest el va matar. Despres del 323 aC fou capital de la Sogdiana, part de la Bactriana; va pertanyer als seleucides fins a la independencia de Diodot I el 250 aC. Posteriorment va patir atacs dels pobles estrangers vinguts del nord. Els xinesos anemenaven l'estat com K'ang-ku i la capital K'ang es assenyalada com a Sa-mo-kian als documents dels T'ang. Segons els annals dels Wei (datats del 437) hi regnava la dinastia Chau-wu, parenta dels yueh-chi (Kushana) almenys d'enca el segle I aC.
Durant la
primera guerra perso-turquica
que es va lliurar entre
588
i
589
entre l'
Imperi Sassanida
i els principats
heftalites
i els
Turcs Orientals
fou capturada pels sassanides de
Bahram Txobin
.
[4]
El peregri Hiuen-tsang va visitar la ciutat el 630 i aleshores nomes hi havia dos monestirs budistes buits (el budisme va desapareixer al segle anterior) i sembla que hi havia un bisbe nestoria ja d'enca el segle VI (seu metropolitana al segle VIII). El cristianisme va durar fins al segle
xv
(en temps d'Ulugh Beg).
El nom antic (Maracanda) derivaria del
persa
antic
asmara
, "pedra," i el sogdia
kand
, "fort," "ciutat".
[5]
El nom apareix tambe com Paracanda pero aixo es un error. A partir del
segle
iv
, va ser una de les ciutats mes riques del mon, mentre era la capital del districte persa de
Sogdiana
, cruilla dels camins que unien
Europa
, l'
India
,
Persia
i la
Xina
. Malgrat que hi havia diverses rutes de la seda, en funcio de l'epoca de l'any o per desviar-se de conflictes bel·lics, Samarcanda era el centre de gairebe totes.
El nom del primer establiment arab tradicional fou
Afrasiab
(Afrasiyab) on hi havia una tomba de Shah-i Zinda, cosi del profeta Kutham ibn al-Abbas, que dataria de vers el 676, pero aquest fet es questionat (la tomba seria un segle posterior). No es probable que els arabs s'hi acostessin abans del govern al
Khurasan
de
Qutayba ibn Muslim
(705-715); llavors governava a Samarcanda una dinastia sogdiana els sobirans de la qual portaven el titol de
tarkhun
, que els arabs anomenen com
malik Samarkand
o
malik Sughd
, el qual es esmentat per primer cop vers el 705 en les lluites per Bukhara. El 710 el
tarkhun
va pagar tribut a Qutayba, el que li va costar ser deposat i executat (o obligat al suicidi) pel partit oposat als arabs; va pujar al tron un princep de nom Ghurak que va regnar 27 anys (fins a la seva mort vers el 737) durant el regnat del qual els arabs van imposar una guarnicio a la ciutat; Ghurak va trampejar la situacio entre els arabs, els xinesos (sobirans nominals) i els turcs; els arabs nomes van poder mantenir guarnicions a Samarcanda i Dabusiyya (Dabusi) en tota
Transoxiana
; nomes durant el govern de
Nasr ibn Sayyar al-Kinani
(738-748) es va restaurar el poder arab mes enlla de l'
Oxus
. Tot i aixi la religio musulmana va penetrar a poc a poc.
Sota els
abbassides
la vall de
Zarafshan
fou centre de la revolta d'
al-Mukanna
durant el califat d'
al-Mahdi
; el governador local Jibrail ibn Yahya va contribuir a sufocar la revolta.
Rafi ibn al-Layth
es va revoltar a la regio el 806 i va matar el governador local apoderant-se de la ciutat que va conservar fins que es va rendir al governador Abu-l-Abbas Abd-Al·lah (despres califa
al-Mamun
) el 809. El 818 fou nomenat governador de
Khurasan
(amb Transoxiana)
Ghassan ibn Abbad
(818-820) que va rebre orde del califa de cedir el govern de diverses ciutats de Transoxiana i el Khurasan oriental (amb les seves dependencies) als fills d'
Assad ibn Saman-khuda
; el fill
Nuh ibn Assad
va rebre Samarcanda (819-842) i a la seva mort va passar al seu germa
Ahmad ibn Assad
i a la seva mort el 864 al seu fill
Nasr I ibn Ahmad
. Amb la caiguda dels
tahirides del Khorasan
el 873, Nasr I va esdevenir de fet independent.
Ismail ibn Ahmad
de
Bukhara
va ser nomenat formalment governador abbassida de Transoxiana el 875 pero va respectar el domini del seu germa Nasr I sobre Samarcanda, fins que aquest va morir el 892, quan la va incorporar (892-907), pero la nova capital de l'emirat de
Mawara al-Nahr
(Transoxiana) fou Bukhara, capitalitat que va esdevenir definitiva. El nou sobira va obtenir el reconeixement del califa abbassida i va comencar l'emissio regular de
dirhams
i de
dinars
. Samarcanda fou famosa pels seus esclaus (es diu que els millors) i pel paper, introduit per xinesos capturats a la
batalla del Talas
el 751. En aquest temps tenia quatre portes: Bab as-Sin (a l'est), Bab Bukhara al nord, Bab an-Nawhahar a l'oest i al-Bab al-Kabir o Bab Kixx al sud, i s'estenia per suburbis cap a la vall de Zarafshan, on se situaven els bazars, els caravanserralls i els diposits. Al segle X els
Hudud al-alam
assenyalen la presencia de
maniqueus
, probablement fugits de l'Iraq.
Karakhanides
[
modifica
]
El 992 fou ocupada (al mateix temps que Bukhara) pels
karakhanides
; el darrer samanida
Ismail ibn Nuh al-Muntasir
fou derrotat el 1005 i la ciutat va quedar sota domini turc. En el segon quart del segle
xi
va ser rebatejada Altigin per Ali ibn Harun Bughra Khan, i despres sota una linia col·lateral de descendent de l'Ilig Nasr, va esdevenir capital del kanat occidental dels karakhanides que comprenia la Transoxiana i la
vall de Fergana
occidental. Fou un important centre cultural especialment sota el princep Shams al-Mulk Nasr ibn Tamgha? Khan Ibrahim. El 1141, despres de la batalla de l'estepa de
Katwan
, el sulta seljucida
Sandjar
i el seu vassall Mahmud ibn Muhammad Khan foren derrotats pels
kara khitai
, i Samarcanda va esdevenir la seu d'un petit principat karakhanida vassall dels kara khitai (igual que Bukhara).
Benjami de Toledo
hi va estar el 1170 on diu que hi havia 50.000 jueus.
El pati reial medieval i el seu jardi (Registan) Chahar Bagh a Samarcanda
El 1212 el
khwarizmshah
Ala al-Din Muhammad
va executar al darrer kan karakhanida de Samarcanda, Uthman Khan ibn Ibrahim, i l'estat fou annexionat als dominis de
Khwarizm
. Com les ciutats properes,
Genguis Kan
la va gairebe destruir el maig de 1220 (despres d'un setge de 5 dies); saquejada, la seva poblacio va passar de 400.000 a 100.000 (segons l'eremita taoista Ch'ang-ch'un que hi va viure vers 1221-1224) i encara perque una part de la poblacio hi va poder tornar pagant un rescat. Nomes una petita part de les 800 hectarees que tenia la ciutat ha estat excavada amb finalitats arqueologiques.
El 1369
Tamerla
, despres d'establir la seva sobirania a Transoxiana, en va fer la capital de l'estat i la va comencar a embellir. El 1405 va rebre l'ambaixador castella
Ruy Gonzalez de Clavijo
i li dona el nom (que diu que era el nom indigena) de
Comesquienti
("Llogaret gros"). El bavares
Johann Schiltberger
va visitar la ciutat pel mateix temps. El net de Tamerla,
Ulugh Beg
(mort el 1447), tambe la va embellir amb construccions diverses com el palau de Cihil Sutun i l'observatori astronomic. El timurida Sultan Ahmad ibn Abu Said hi va governar del 1469 al 1494. Sultan Mahmud, germa de Sultan Ahmad, fou sulta de Samarcanda (1494-1495). Llavors va pujar al tron
Baysunkur Mirza
que segons uns era fill de Sultan Mahmud, i segons altres era nebot d'aquest i fill de Sultan Ahmad (el germa de Sultan Mahmud), que va lluitar pel tron amb el seu germa Sultan Masud (1495-1499). Va poder recuperar el poder sobre el seu germa Masud pero el va perdre en ser trait per un dels seus generals i en fou desposseit per Baber, el qual pero la va haver d'evacuar i va deixar com a sobira nominal fou Sultan Ali Mirza (novembre de 1497) fill de Sultan Masud Mirza i de Zureg Beghi Aga, que segons Baber era una concubina uzbeka, i de fet el poder efectiu a Samarcanda va quedar en mans de Khoja Yahya els ancestres del qual ja exercien el carrec de
Shaykh al-Islam
feia quatre-cents anys. El cap uzbek
Muhammad Shaybani
es va presentar a Samarcanda i la va assetjar durant deu dies, rebutjant una sortida per la porta de Sheikhzade; finalment va entrar per la porta de Tshiharrah, arribant sense oposicio al palau d'estiu anomenat Baghi No. La guarnicio dins la ciutat va resistir i la lluita es va allargar de despres del migdia fins a mitjanit. L'endema es va saber que Baki Terkhan, fill d'Ali Terkhan sota el qual Shaybani havia comencat la seva carrera, venia des de Bukhara en ajut de Samarcanda i ja estava assetjant el fort de Dabusi. Llavors els uzbeks van deixar la lluita a Samarcanda i van marxar a Dabusi, van derrotar a Baki Terkhan; deixant una forca per assetjar Samarcanda van marxar llavors sobre Bukhara que sense forces de defensa, va ser ocupada rapidament. Shaybani va deixar alli el seu harem i va marxar contra Karakul que va ocupar, pero els habitants de la poblacio es van aixecar contra la guarnicio uzbeka i la van massacrar. Els uzbeks van entrar a la ciutat i van exercir una cruel venjanca. Llavors van retornar a Samarcanda per acabar el setge. Segons el
Baburnama
la mare d'Ali Mirza, Zureg Beghi Aga, era una dona uzbeka i va enviar un missatger a Shaybani prometent l'entrega de la ciutat de Samarcanda si es casava amb ella i, quan recuperes els dominis del seu avi
Abu l-Khayr
, retornes Samarcanda a Ali Mirza. El pla havia estat ideat per Abu Yusuf Arghun. Quan Shaybani va arribar a Bagh-e Mihdan (El Jardi de la Plana) Sultan Ali Mirza va sortir per la porta de Charraheh acompanyat nomes d'un petit grup de persones, i es va dirigir a Shaybani que el va rebre fredament. Khoja Yahya, en veure que Ali Mirza havia abandonat la ciutat (mentre ell estava pregant a una mesquita) va fer el mateix; esperava que Shaybani l'aniria a saludar pero no ho va fer. Van seguir Jan Ali, el fill de Khoja Ali que era al Rabat Khoja. La mare d'Ali Mirza no fou gaire ben tractada i va entrar a l'harem de Shaybani com una mes i Baber diu "va donar el regne del seu fill als vents". Algunes fonts consideren que el conflicte entre Ali Mirza i Khoja Yahya fou decisiu en la rendicio de la ciutat que es va produir l'any 1500, que es considera l'inici del regnat efectiu de Muhammad Shaybani.
A Sultan Ali Mirza se li va assignar residencia a un barri, sota control de Timur Sultan, fill de Shaybani. Alguns amics li van aconsellar escapar pero s'hi va negar. Segons
Baber
fou mort al cap de pocs dies al prat de Kulbeh; el
Shaybaninama
, panegirista dels uzbeks, diu que va morir ofegat accidentalment al riu Koheks o Zareftan; el
Tarikh-i Timur
diu que va morir a Kan-i Gul a la riba d'aquest riu. Khoja Yahya fou assassinat poc despres amb els seus dos fills en el seu cami a Khurasan, i Shaybani va negar tota participacio si be segurament va ordenar el crim. Els seus seguidors eren nomades i despres d'uns dies a la ciutat es van establir en tendes als defores (eren set o vuit mil), al lloc de Khoja Didar, mentre altres dos mil sota Hamza Sultan i Mehdi Sultan acampaven tambe als defores en un altre lloc. A dins la ciutat van quedar cinc o sis-cents soldats de guarnicio. Baber va saber la situacio i es va aventurar a intentar la reconquesta de Samarcanda amb nomes 240 homes. Nomes tenia 19 anys mentre que Shaybani ja en tenia prop de 50. Baber mateix va descriure la captura de la ciutat: primer va intentar sorprendre la guarnicio, pero la va trobar en alerta; l'acompanyava Khoja Abdal Makaram, dels notables khoja de la ciutat, i va arribar al pont del Moghak (El Forat) lloc de plaer public on va deixar 70 o 80 homes amb ordes d'escalar la muralla a l'altre costat de la Cova dels Amants per sorprendre a les tropes estacionades a la porta Firozeh, que havien de capturar, i llavors obrir cami a la resta; van tenir exit; Fazil Terkhan, comandant de la guarnicio, va morir en la lluita a la porta que fou oberta i Baber va entrar amb la resta de la seva gent; la gent estava dormint pero quan es va adonar del que passava es van posar contra els uzbeks i van massacrar a la guarnicio (uns 400 o 500 haurien mort); el governador Jan Vafa es va poder escapar i es va unir a Shaybani fora de la ciutat; l'endema Shaybani va saber que els seus conservaven la porta de Ferro i es va dirigir alli amb 15 o 20 homes i despres se'n van afegir mes pero els uzbeks ja havien estat expulsats d'arreu de la ciutat i el domini de la porta de Ferro no li permetia fer res, i va optar per retirar-se. Els districtes de la vora,
Sogh
i
Miankal
, es van sotmetre a Baber i els de
Karshi
i Khozar a Baki Terkhan, l'antic governador de Bukhara; Karakul fou ocupada per una forca vinguda de
Merv
; Baber pero no tenia prou forca i sense ajut dels princeps veins no podia retenir la seva conquesta gaire temps. La conquesta de Baber fou a finals del 1500 o comencaments del 1501.
Camps prop de Samarcanda
A la primavera del 1501 els uzbeks van ocupar Karakul i van conquerir el fort de Dabusi a l'assalt, massacrant la guarnicio. A l'abril o maig Baber va marxar a lliurar batalla a Shaybani i va acampar a Sar-i Pol (Final del Pont) fortificant el seu campament. Shaybani va acampar a uns 6 o 7 km. Durant quatre o cinc dies van lliurar escaramusses i en una les forces dels uzbeks van avancar fins a la vora del campament enemic i hi van disparar fletxes, pero com que estava ben protegit, es van retirar. La lluita es va precipitar per la impaciencia de Baber, es diu que per questions astrologiques. Baber va presentar batalla i Shaybani va acceptar; la seva ala dreta estava manada per Mahmud Sultan, Janibeg Sultan i Muhammad Timur Sultan; l'esquerra per Hamza Sultan, Mehdi Sultan i altres. El mateix Baber descriu les operacions al Baber-name. El resultat final fou una gran victoria per Xibani, les forces del qual d'altra banda eren molt superiors en nombre. Baber fou abandonat pels seus parents i amic que es van dispersar en totes direccions. Va convocar un consell dels seus begs i es va determinar posar Samarcanda en estat de defensa i resistir fins a la mort. Al portal d'Ulug Beg, Baber va establir la seva tenda. Al cap d'uns dos dies va arribar Shaybani. Igualment la
Baburnama
explica detalls del setge i diu que aviat la gent es va veure forcada a menjar carn de gos o d'ase el que era degradant pels musulmans. Una vegada que Baber va veure que no arribaria ajuda dels seus parents i especialment de Sultan
Husayn Baykara
(1469-1506) de Khurasan, i quan les desercions, fins i tot dels seus assistents, van comencar a ser frequents, va optar per demanar condicions de capitulacio que fou acordada i a la nit Baber va sortir de la ciutat amb la seva mare i algunes dames de la seva cort; la seva germana Khaniadeh Begum no obstant va restar o fou capturada i es va casar amb Shaybani si be mes tard se'n va divorciar perque guardava excessiva fidelitat a Baber del que era la germana preferida. Baber va arribar a
Jizak
, on va trobar provisions en abundancia. Xibani va entrar a Samarcanda (setembre del 1501). Xibani dominava ara la
Sogdiana
; tenia ara com enemic al seu antic protector Mahmud Khan de
Taixkent
i
Shahrukhia
.
Domini uzbek
[
modifica
]
El 1510, mort Muhammad Shaybani, Baber amb ajut del xa safavida
Ismail I
, la va recuperar (octubre de 1511, per tercera vegada); Ismail I de Persia va envair Transoxiana i va avancar fins a
Maimana
i Kara Rabat; llavors se li va presentar Muhammad Timur Sultan, fill de Muhammad Shaybani, i altres notables, encapcalant una delegacio que portava valuosos regals i una oferta de pau. Com que Ismail I volia arranjar els afers a l'Azerbaidjan i la frontera amb els otomans, va acceptar i es va establir que les terres al sud de l'Oxus, incloent-hi
Khwarizm
o
Khiva
, pertanyerien al xa (1512). Llavors els uzbeks van atacar a Baber, ja que Samarcanda quedava pels uzbeks, i el van derrotar a Kul-i Malik el maig de 1512 de manera que va haver d'evacuar la ciutat. Va intentar la reconquesta de la Samarcanda i va rebre suport de forces safavides manades pel general Nadjm-i Thani (Nejim). Aixo suposava el trencament del pacte que fixava a l'Oxus la frontera; aixi els uzbeks van combatre a Baber i als seus aliats perses i els van derrotar a la
batalla de Ghudjuwan
(Gijuvan) el
12 de novembre
de
1512
i Baber es va retirar precipitadament pero es va emportar un bon nombre de turcmans orientals. La victoria de Gijuvan (Ghudjuwan) va assegurar als uzbeks el control de Transoxiana. Samarcanda fou una de les capitals pero aviat va quedar per darrere de Bukhara.
Els uzbeks hi van governar fins al segle
xix
. Sense la seva esplendor anterior, Samarcanda va continuar sent un centre important fins al segle
xvi
, en que la
ruta de la seda
comenca el seu declivi pel tancament de fronteres de la Xina i la descoberta de les rutes maritimes cap a l'orient. Aixi, es converti en una gran ciutat amb una gran historia pero ara aillada. El novembre de 1868 fou ocupada per les forces russes manades pel general K. P. Kaufmann, quan es va imposar el protectorat a l'emir de Bukhara. Samarcanda fou separada del
kanat de Bukhara
i unida al
govern general del Turquestan
. El 1871 els russos van crear una nova ciutat a l'oest de la vella, on es va construir l'estacio ferroviaria de la linia Transcaspia que anava a
Taixkent
.
La revolta contra la comscripcio dels habitants per les lleves de soldats dels exercits russos (1916) es va iniciar a la regio de Samarcanda. El 1918 fou declarada capital de l'oblast de Samarcanda dins la
republica Sovietica del Turquestan
i des de 1924, integrada a la
republica Socialista Sovietica de l'Uzbekistan
, sent la capital de la republica fins al 1930 quan la capitalitat va passar a Taixkent.
El 2001 alguns dels monuments foren declarats patrimoni de la humanitat.
Madrassa a Samarcanda
Madrassa
Cher-Dor (
1619
-
1635
/
36
) a la placa del Registan
- ↑
Shoumatoff
, Nicholas;
Shoumatoff
, Nina.
Around the Roof of the World
(en angles). University of Michigan Press, 2000, p. 3.
ISBN 0472086693
.
- ↑
Ibn Battuta
.
The Travels of Ibn Battuta: in the Near East, Asia and Africa, 1325-1354
(en angles). Courier Dover Publications, 2013, p. 92.
ISBN 0486123049
.
- ↑
Strabo, XI, 11, 4
- ↑
Rezakhani
, Khodadad.
ReOrienting the Sasanians: East Iran in Late Antiquity
(en angles). Edinburgh University Press, 2017, p. 178.
ISBN 9781474400305
.
- ↑
Room
, Adrian.
Placenames of the World: Origins and Meanings of the Names for 6,600 Countries, Cities, Territories, Natural Features and Historic Sites
(en angles). 2a edicio. Londres: McFarland, 2006, p. 330.
ISBN 0-7864-2248-3
. ≪
Samarkand.
City, southeastern Uzbekistan.
The city derives its name from that of the former Greek city here of
Marakanda
, captured by Alexander the Great in 329 B.C.. Its own name derives from the Old Persian
asmara
, "stone," "rock," and Sogdian
kand
, "fort," "town."≫
Bibliografia
[
modifica
]