La
Saga de La Fundacio
es una serie de llibres de
ciencia-ficcio
escrits per
Isaac Asimov
entre els anys
1951
i
1992
. Malgrat que la serie original constava de nomes tres titols, el mateix escriptor va escriure al cap de mes de 30 anys altres llibres que completen la historia. La saga ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciencia-ficcio de la historia i ha guanyat per aquest fet el
premi Hugo
l'any
1965
.
[1]
Les novel·les de La Fundacio
[
modifica
]
Malgrat que es fa dificil definir amb exactitud els limits de la historia per la gran varietat de relats i de publicacions generades al voltant de la saga, l'any
1988
el mateix Asimov va suggerir l'ordre que aquests haurien de tenir per obtenir una visio el mes amplia possible de tot aquest univers fantastic.
Histories curtes de robots
[
modifica
]
Novel·les de Robots
[
modifica
]
Saga de l'Imperi Galactic
[
modifica
]
Trilogia original de La Fundacio
[
modifica
]
Recerca de La Terra
[
modifica
]
En la saga s'aborda i desenvolupa la primera i renyida expansio humana a la Galaxia mitjancant la colonitzacio dels primers mons espacials, la lluita d'aquests amb la Terra pel predomini galactic, la derrota final dels espacials a mans dels colons terraquis, la decadencia de la Terra (
Terra / Saga de la Fundacio
) com a planeta civilitzat per efecte d'una radioactivitat induida, la gran diaspora que va significar la fugida de la poblacio humana de la Terra i la seva dispersio per la Galaxia, la colonitzacio de milions de mons per la humanitat, la formacio de l'Imperi Trantoria, la seva conversio en
Imperi Galactic
i la decadencia d'aquest. Paral·lelament a aixo es narra el desenvolupament de la ciencia robotica i la influencia que els robots tenen sobre les societats humanes. Un moment clau i decisiu es la creacio del robot
R. Daneel Olivaw
, personatge mitic que abasta amb la seva presencia explicita o vetllada tota la Saga. L'Imperi, format originalment per l'expansio dels essers humans en l'
espai exterior
(origen del que s'ha perdut la memoria), agrupa milions de
planetes
de la nostra
Galaxia
. La seva decadencia succeeix en un futur molt llunya i el plantejament central es el problema d'evitar el dolor i la destruccio de vides i bens que es produira amb la desaparicio del seu sistema absolutista de govern galactic. Per minimitzar el dany, ja que la caiguda de l'Imperi es inevitable, es creen dues poderoses organitzacions: una de publica (la Primera Fundacio) i una altra secreta (la Segona Fundacio). Situades en extrems oposats de la Galaxia, serviran de promotors de la gestacio d'un Segon Imperi Galactic. Les mesures a prendre son les dictades per una ficticia
ciencia aplicada
, la
psicohistoria
, que permetran reduir l'inevitable periode de caos a nomes mil anys.
La Saga es tanca amb un enllac entre el cicle dels robots i el de la Fundacio propiament dita, mitjancant l'exposicio del pla Gaia-Galaxia de Daneel Olivaw, com a resposta a la necessitat de fer front a una hipotetica invasio alienigena. La psicohistoria, pel que sembla, no n'hi ha prou per assegurar el futur de l'especie humana, sino que cal anar un pas mes enlla, i crear una consciencia galactica que sigui un eficac escut davant del caos i les entitats alienigenes. No obstant aixo, Asimov va deixar plantejada una gran contradiccio: el pla Gaia-Galaxia contraposat a l'efectiva formacio del Segon Imperi Galactic, testificat aquest ultim per la publicacio de l'
Enciclopedia Galactica
en el futur del pla dissenyat per Hari Seldon. Asimov no va tenir temps d'explicar la contradiccio i han estat altres autors els encarregats d'aventurar una solucio. Per exemple, David Brin, a "El triomf de la Fundacio", aposta que la Fundacio prevaldra per fi sobre Gaia, sigui mitjancant una transaccio, una incorporacio o una absorcio. Donald Kingsbury a
Crisi psicohistorica
prescindeix totalment del pla de Daneel i suposa l'efectiva creacio del Segon Imperi sota la direccio dels psicohistoriadors de la Segona Fundacio.
No es tracta de grolleres histories de monstres verds amb ulls sortits ni de
vaquers
espacials. Asimov va ser un professional universitari que va escriure tambe excel·lents llibres de divulgacio cientifica. El rigor cientific amb que estan escrits els seus llibres es reflecteix, per exemple en les frequents cites de la ficticia
Enciclopedia Galactica
, monumental obra que recopila els sabers de tots els habitants de la galaxia. Els seguents son curts fragments d'algunes de les informacions que l'enciclopedia ofereix sobre la psicohistoria:
| ≪
|
psicohistoria:
... Gaal Dornick, utilitzant conceptes no matematics, ha definit la psicohistoria com la branca de la
Matematica
que estudia les reaccions dels conglomerats humans davant determinats estimuls socials i economics ...
Implicitament, en totes aquestes definicions es pressuposa que el conglomerat huma que es tracta ha de ser prou gran com per poder admetre un tractament
estadistic
. La magnitud necessaria per a tal conglomerat pot determinar pel Primer Teorema de Seldon que diu ...
Una altra condicio necessaria es que el conglomerat huma no ha de ser conscient d'aquesta analisi psicohistorico, amb l'objecte que les reaccions siguin realment autentiques ...
Els fonaments de tota la psicohistoria estan en el desenvolupament de les Funcions de Seldon, que mostren les propietats congruents de forces socials i economiques com ara ...
|
≫
|
En tots els llibres de la Saga Asimov emfatitza la importancia dels factors culturals i exemplifica maneres de promoure els positius i d'eliminar, atenuar o evitar els negatius.
El Mul
. Es l'antagonista principal de l'obra i apareixera per primer cop en la segona part de la trilogia, anomenada
Fundacio i Imperi
. Es un
mutant
que posseeix una gran capacitat mental que li permet manipular les emocions humanes.
[2]
Mitjancant aquest poder El Mul es capac de conquerir militarment una gran part de la galaxia i de posar en perill l'estabilitat del
pla Seldon
, que no va poder preveure la seva existencia en tractar-se d'un individu aillat i que per tant no respon a les lleis basiques de la
psicohistoria
.
[3]
Enllacos externs
[
modifica
]