한국   대만   중국   일본 
Sabater - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Sabater

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ Sabater (desambiguacio) ≫.
Infotaula ocupacióSabater
Tipus d'ocupacio
shoemakers and related workers (en) Tradueix, personalitat del mon de la moda i leatherworker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
industria del calzado Modifica el valor a Wikidata

Un sabater (tambe llinyoler o nyinyoler al Rossello ) es una persona que te per ofici de fer, reparar i vendre sabates . L' ataconador , taconaire , sabater de pega (tambe sabater pegot o simplement pegot ) i, despectivament, tiranyinyol , es el qui adoba les sabates pero no les fabrica pas. La remunta es l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calcat, sobretot a unes botes.

A l' edat mitjana , a Catalunya, estaven classificats com a menestrals . [1]

Historia [ modifica ]

Entre els primers sabaters documentats a Catalunya, l'any 1110 , un sabater ?i alhora sastre ? s'instal·la a Gerri de la Sal ; el 1145 , ja hi ha documentat un sabater a Barcelona ; el 1167 , al nord-est de Catalunya , hi ha un Arnau Ramon sutoris ; el 1171 , hi havia un sabater a l' Espluga de Francoli . Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175 .

El 1203 , a Barcelona ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patro Sant Marc (era un dels oficis mes rics i solidaris de la ciutat ); el 1253 , hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A mes, tambe veneraven com a patrons els sants sabaters Ania d'Alexandria , Crispi i Crispinia i Salvador d'Horta . A Puigcerda , el 1345 , hi havia 38 sabaters; a Lleida , el 1429 , vivien 32 sabaters; a Barcelona , a mitjan segle  xv , n'hi havia almenys 66.

A Mallorca , el col·legi dels sabaters va ser fundat el 1370, pero ben aviat s'escindi en dos: els de la vila d'amunt i els de la vila d'avall . Les diferencies entre els dos bandos s'igualaren el 1397, quan els 35 sabaters de la vila d'amunt i els 40 de la vila d'avall acordaren reunificar-se en un sol col·legi. El 1543, el col·legi acorda crear tres seccions diferents: els mestres d'obra grossa, els mestres d'obra prima i els tapiners (sabates per dones). Pel que fa als patrons, inicialment el col·legi venerava per igual sant Marc , antic patro del col·legi de la vila d'amunt, a l' esglesia de Santa Eulalia , i sant Pere Martir , antic patro del col·legi de la vila d'avall, a l' esglesia de Sant Domingo . Mes endavant, el segle  xv consta com a sant patro sant Marti , venerat a l'esglesia de Sant Marti (actualment de Sant Gaieta ), pero, amb motiu de l'arribada el 1587 d'unes reliquies dels sants Crispi i Crispinia , martirs sabaters del segle  iii , els sabaters els declararen patrons oficials del col·legi, i celebraven la seva festa el 25 d'octubre a l'esglesia de Sant Domingo. Pel que fa a la sala de juntes, era situada a la placa de Can Tagamanent. L'escut del col·legi consistia en un tallador damunt una forma i dues alenes sobre una aguila bicefala , malgrat que a l'exterior de l'esglesia de Santa Eulalia figura un escut del col·legi format simplement per una forma, i que deu datar del segle  xv . Pel que fa a la Part Forana , els sabaters d' Inca s'escindi el segle  xv , i honrava com a patro Sant Marc a l'esglesia de Sant Francesc. [2]

Eines de sabater [ modifica ]

Eines de sabater : son moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboracio de les sabates , aixi com per a la reparacio o l’adob del calcat .

Vet-ne aqui un petit recull:

Dona practicant l'ofici de sabater a Lanzhou , Xina

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Bolos, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV) , plana 226. Edicions 62, Col·leccio El Cangur / Diccionaris, num. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0
  2. Quetglas Gaya , B. Los gremios de Mallorca . Imprenta Politecnica, 1980, p. 239-247.  

Bibliografia [ modifica ]

  • Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
  • Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
  • Diccionari.cat de l'Enciclopedia.cat