Per a altres significats, vegeu ≪ Sabater (desambiguacio) ≫.

Sabater

Tipus d'ocupacio	shoemakers and related workers (en) , personalitat del mon de la moda i leatherworker (en)
Camp de treball	industria del calzado

Un sabater (tambe llinyoler o nyinyoler al Rossello ) es una persona que te per ofici de fer, reparar i vendre sabates . L' ataconador , taconaire , sabater de pega (tambe sabater pegot o simplement pegot ) i, despectivament, tiranyinyol , es el qui adoba les sabates pero no les fabrica pas. La remunta es l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calcat, sobretot a unes botes.

A l' edat mitjana , a Catalunya, estaven classificats com a menestrals . ^[1]

Historia [ modifica ]

Entre els primers sabaters documentats a Catalunya, l'any 1110 , un sabater ?i alhora sastre ? s'instal·la a Gerri de la Sal ; el 1145 , ja hi ha documentat un sabater a Barcelona ; el 1167 , al nord-est de Catalunya , hi ha un Arnau Ramon sutoris ; el 1171 , hi havia un sabater a l' Espluga de Francoli . Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175 .

El 1203 , a Barcelona ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patro Sant Marc (era un dels oficis mes rics i solidaris de la ciutat ); el 1253 , hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A mes, tambe veneraven com a patrons els sants sabaters Ania d'Alexandria , Crispi i Crispinia i Salvador d'Horta . A Puigcerda , el 1345 , hi havia 38 sabaters; a Lleida , el 1429 , vivien 32 sabaters; a Barcelona , a mitjan segle  xv , n'hi havia almenys 66.

A Mallorca , el col·legi dels sabaters va ser fundat el 1370, pero ben aviat s'escindi en dos: els de la vila d'amunt i els de la vila d'avall . Les diferencies entre els dos bandos s'igualaren el 1397, quan els 35 sabaters de la vila d'amunt i els 40 de la vila d'avall acordaren reunificar-se en un sol col·legi. El 1543, el col·legi acorda crear tres seccions diferents: els mestres d'obra grossa, els mestres d'obra prima i els tapiners (sabates per dones). Pel que fa als patrons, inicialment el col·legi venerava per igual sant Marc , antic patro del col·legi de la vila d'amunt, a l' esglesia de Santa Eulalia , i sant Pere Martir , antic patro del col·legi de la vila d'avall, a l' esglesia de Sant Domingo . Mes endavant, el segle  xv consta com a sant patro sant Marti , venerat a l'esglesia de Sant Marti (actualment de Sant Gaieta ), pero, amb motiu de l'arribada el 1587 d'unes reliquies dels sants Crispi i Crispinia , martirs sabaters del segle  iii , els sabaters els declararen patrons oficials del col·legi, i celebraven la seva festa el 25 d'octubre a l'esglesia de Sant Domingo. Pel que fa a la sala de juntes, era situada a la placa de Can Tagamanent. L'escut del col·legi consistia en un tallador damunt una forma i dues alenes sobre una aguila bicefala , malgrat que a l'exterior de l'esglesia de Santa Eulalia figura un escut del col·legi format simplement per una forma, i que deu datar del segle  xv . Pel que fa a la Part Forana , els sabaters d' Inca s'escindi el segle  xv , i honrava com a patro Sant Marc a l'esglesia de Sant Francesc. ^[2]

Eines de sabater [ modifica ]

Eines de sabater : son moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboracio de les sabates , aixi com per a la reparacio o l’adob del calcat .

Vet-ne aqui un petit recull:

• falcilla , ganiveta corba propia dels sabaters
• martells , amb diferents tipus de cabota segons la necessitat, d'assentar, Lluis XV
• trepant , per a fer forats a la pell
• alenes , amb diferents tipus de punta, per a cosir
• manecs de fusta per a les alenes
• ruleta , dentada, per gravar pell i marcar punts figurats
• cola de contacte , pega, cautxu, engrut
• pedra d'esmolar , de gres abrasiu
• agulles per a cosir
• fil de canem
• pega de sabater , mesclada amb cera, per enfortir els fils
• cerres de porc , per a cosir
• tenalles
• alicates
• broques
• tisores
• peu de ferro , amb forma de coll de cigne, enclusa
• trespeus
• reblons
• ullets
• cordons
• claus de diferents gruixos i mides
• xinxa , o xinxes
• tacs de fusta
• punxons
• embarrat de finisatge , amb raspalls, paper de vidre i altres recanvis acoblats al motor
• formo , motlles dels peus
• tints
• raspalls
• enformador , per a fer canaletes per a cosir les soles
• raspes , llimes
• tornavis
• cisell d'embotir
• tirapeu , corretja que serveix per a tenir subjecte el calcat al genoll quan es cus
• tenalla de muntar
• compas
• imant
• picador i marcador de punts
• joc de ferros per a polir i llustrar les soles i els seus cantons i l'enfranc
• brunyidor , per a donar llustre
• llevaformes
• tenalles per a col·locar botons
• formes per a eixamplar

Vegeu tambe [ modifica ]

• Enllustrador

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
• Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
• Diccionari.cat de l'Enciclopedia.cat