Un
sabater
(tambe
llinyoler
o
nyinyoler
al
Rossello
) es una persona que te per ofici de fer, reparar i vendre
sabates
. L'
ataconador
,
taconaire
,
sabater de pega
(tambe
sabater pegot
o simplement
pegot
) i, despectivament,
tiranyinyol
, es el qui adoba les sabates pero no les fabrica pas. La
remunta
es l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calcat, sobretot a unes botes.
A l'
edat mitjana
, a Catalunya, estaven classificats com a
menestrals
.
[1]
Entre els primers sabaters documentats a Catalunya, l'any
1110
, un sabater ?i alhora
sastre
? s'instal·la a
Gerri de la Sal
; el
1145
, ja hi ha documentat un sabater a
Barcelona
; el
1167
, al nord-est de
Catalunya
, hi ha un Arnau Ramon
sutoris
; el
1171
, hi havia un sabater a l'
Espluga de Francoli
. Fins i tot, es conserva un
contracte
d'aprenentatge de l'ofici de sabater del
1175
.
El
1203
, a
Barcelona
ja hi tenien una
confraria
professional, que tenia com a patro
Sant Marc
(era un dels oficis mes rics i
solidaris
de la
ciutat
); el
1253
, hi havia un
vicus
o
carrer
dels Sabaters. A mes, tambe veneraven com a patrons els sants sabaters
Ania d'Alexandria
,
Crispi i Crispinia
i
Salvador d'Horta
. A
Puigcerda
, el
1345
, hi havia 38 sabaters; a
Lleida
, el
1429
, vivien 32 sabaters; a
Barcelona
, a mitjan segle
xv
, n'hi havia almenys 66.
A
Mallorca
, el
col·legi
dels sabaters va ser fundat el 1370, pero ben aviat s'escindi en dos: els de
la vila d'amunt
i els de
la vila d'avall
. Les diferencies entre els dos bandos s'igualaren el 1397, quan els 35 sabaters de la vila d'amunt i els 40 de la vila d'avall acordaren reunificar-se en un sol col·legi. El 1543, el col·legi acorda crear tres seccions diferents: els mestres d'obra grossa, els mestres d'obra prima i els
tapiners
(sabates per dones). Pel que fa als patrons, inicialment el col·legi venerava per igual
sant Marc
, antic patro del col·legi de la vila d'amunt, a l'
esglesia de Santa Eulalia
, i
sant Pere Martir
, antic patro del col·legi de la vila d'avall, a l'
esglesia de Sant Domingo
. Mes endavant, el segle
xv
consta com a sant patro
sant Marti
, venerat a l'esglesia de Sant Marti (actualment
de Sant Gaieta
), pero, amb motiu de l'arribada el 1587 d'unes reliquies dels sants
Crispi i Crispinia
, martirs sabaters del segle
iii
, els sabaters els declararen patrons oficials del col·legi, i celebraven la seva festa el
25 d'octubre
a l'esglesia de Sant Domingo. Pel que fa a la sala de juntes, era situada a la placa de Can Tagamanent. L'escut del col·legi consistia en un tallador damunt una
forma
i dues
alenes
sobre una
aguila bicefala
, malgrat que a l'exterior de l'esglesia de Santa Eulalia figura un escut del col·legi format simplement per una forma, i que deu datar del segle
xv
. Pel que fa a la
Part Forana
, els sabaters d'
Inca
s'escindi el segle
xv
, i honrava com a patro Sant Marc a l'esglesia de Sant Francesc.
[2]
Eines de sabater
[
modifica
]
Eines
de
sabater
: son moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboracio de les
sabates
, aixi com per a la reparacio o l’adob del
calcat
.
Vet-ne aqui un petit recull:
Dona practicant l'ofici de sabater a
Lanzhou
,
Xina
- falcilla
,
ganiveta corba propia dels sabaters
- martells
,
amb diferents tipus de
cabota
segons la necessitat, d'assentar, Lluis XV
- trepant
,
per a fer forats a la pell
- alenes
,
amb diferents tipus de punta, per a cosir
- manecs
de fusta per a les alenes
- ruleta
,
dentada, per gravar pell i marcar punts figurats
- cola de contacte
,
pega, cautxu, engrut
- pedra d'esmolar
,
de gres abrasiu
- agulles
per a cosir
- fil de canem
- pega
de sabater
,
mesclada amb cera, per enfortir els fils
- cerres
de porc
,
per a cosir
- tenalles
- alicates
- broques
- tisores
- peu de ferro
,
amb forma de coll de cigne, enclusa
- trespeus
- reblons
- ullets
- cordons
- claus
de diferents gruixos i mides
- xinxa
,
o xinxes
- tacs
de fusta
- punxons
- embarrat de finisatge
,
amb raspalls, paper de vidre i altres recanvis acoblats al motor
- formo
,
motlles dels peus
- tints
- raspalls
- enformador
,
per a fer canaletes per a cosir les soles
- raspes
,
llimes
- tornavis
- cisell
d'embotir
- tirapeu
,
corretja que serveix per a tenir subjecte el calcat al genoll quan es cus
- tenalla de muntar
- compas
- imant
- picador
i
marcador de punts
- joc de ferros
per a polir i llustrar les soles i els seus cantons i l'enfranc
- brunyidor
,
per a donar llustre
- llevaformes
- tenalles
per a col·locar botons
- formes
per a eixamplar
- ↑
Bolos, Jordi:
Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)
, plana 226. Edicions 62, Col·leccio El Cangur / Diccionaris, num. 284. Barcelona, abril del 2000.
ISBN 84-297-4706-0
- ↑
Quetglas Gaya
, B.
Los gremios de Mallorca
. Imprenta Politecnica, 1980, p. 239-247.
Bibliografia
[
modifica
]
- Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
- Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
- Diccionari.cat de l'Enciclopedia.cat
Oficis i professions
|
---|
Menestrals
| |
---|
Professions antigues i artistes
| |
---|