El simil de la linia es una al·legoria proposada per Plato a La Republica , ^[1] en la qual es planteja els graus de l'esser i del coneixer del mon. En relacio amb la seva pertinenca al mon de les idees o al mon sensible , hi ha diferents maneres de l'esser, que es coneixen mitjancant diferents metodes. En el seu ascens dialectic, Plato parla d'un trajecte de coneixements que s'ha de dur a terme per arribar finalment a la idea de be , la qual permet coneixer tant el mon de les idees com el sensible i comprendre totes les relacions esbossades per cada ens.

Segons Plato hi ha tantes categories de coneixements com classes d'ens. El paradigma platonic de la linia divideix el mon en dues parts: el mon intel·ligible (l' episteme o ciencia), i el mon sensible (la doxa o opinio), en les quals es troben com a maneres de coneixements adossats a aquestes esferes de l'intel·lecte. Alhora produeix una divisio en cadascuna d'aquestes esferes. Els ens del mon sensible estan dividits en dos tipus: les imatges i els objectes representats per aquestes imatges, es a dir les coses mateixes. A cada subdivisio li assigna com a facultats de coneixement la imaginacio o eikasia , i la creenca o pistis . ^[2] Es a dir, la doxa abasta a la imaginacio i a la creenca. Es en aquesta part del mon de les idees on Plato col·loca els objectes intel·ligibles inferiors: les idees que necessiten representacio material, a les quals s'arriba mitjancant superposicions. A la segona part situa els objectes intel·ligibles superiors, l'episteme, coneixement cert o veritable que s'integra entre el pensament discursiu i el coneixement dialectic, que finalment es el que permet ascendir fins al coneixement de la Idea del Be, la qual propicia arribar a entendre les relacions entre totes les idees. Son les idees que no necessiten representacio i que son principis als quals s'arriba mitjancant la dialectica. O sigui, nomes recorren a les idees considerades en si mateixes. A la part primera li fixa com a mitja cognoscitiu la dianoia . En segon, la intel·ligencia o noesis .

Tal com Plato el concep, l'enteniment es la part del coneixement que necessita remetre a principis hipotetics, els quals serveixen de base per al raonament. Posa com a exemple les entitats matematiques i de les ciencies, que es coneixen mitjancant l'enteniment discursiu. Per contra, la intel·ligencia se serveix nomes de la dialectica, la qual, si be utilitza hipotesis, ho fa a manera de graons, per tal d'arribar als veritables principis sense utilitzar ens sensibles, sino de les idees considerades en si mateixes. Son aquestes les idees morals i metafisiques que es coneixen de manera dialectica mitjancant la intel·leccio.

Referencies [ modifica ]