Tram de la Sequia de Manresa al seu pas pel terme de
Sallent
.
La
Sequia de Manresa
, localment
la Sequia
, es un canal de regadiu cabdal en la historia de
Manresa
. Se n'inicia la construccio l'any
1339
i fou acabada l'any
1383
. Te un recorregut de 26,7
km
, un desnivell de 10
m
i un cabal d'1 m³/
s
. En fou autoritzada la construccio pel rei
Pere III
. La tradicio popular, relaciona la construccio de la Sequia amb el famos
miracle de la llum
. Els estudis previs d'anivellament, la planificacio i la direccio de l'obra ana a carrec de l'arquitecte (≪mestre major≫)
Guillem Cata
.
La Sequia de Manresa es una de les obres d'enginyeria mes importants fetes al
Bages
durant l'
edat mitjana
. Aquest canal, projectat amb una extraordinaria visio de futur, va servir per resoldre els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. Es una obra inclosa en l'
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
.
El llac del Parc de l'Agulla
La sequia te un recorregut de 26 km i 10 m de desnivell.
[1]
La captacio d'aigues es fa sota el balc del castell mitjancant la resclosa anomenada "
resclosa dels manresans
", de 250 metres,
[2]
a
Balsareny
, i travessa els municipis de Balsareny,
Sallent
,
Santpedor
,
Sant Fruitos de Bages
i arriba al
Parc de l'Agulla
de
Manresa
. Antigament arribava fins dins les muralles de la ciutat.
En el seu itinerari se serveix de 34 ponts de pedra i 70 pontarrons, entre els quals cal destacar el pont de Santa Maria i el de Conangle, que separa el terme de Sallent del de Balsareny. Tambe compta amb algunes mines (passos subterranis del canal, per no perdre el nivell). I s'hi poden trobar fites termeneres de la ciutat de Manresa, ja que tota la sequia pertany al terme municipal de Manresa.
[2]
L'any
1336
Manresa pati una gran sequera que deixa els manresans a la miseria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades.
El mes d'abril de l'any
1339
els consellers de la ciutat Jaume d'Artes, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergos i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la sequia. El
rei
Pere III
de
Catalunya
, atenent les justes i fonamentades supliques dels sindics de Manresa, concedi el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la sequia. El 9 d'octubre de
1339
es va fer la subhasta o preu fet de l'obra.
Immediatament es comencaren les obres de construccio del canal sota la direccio del ≪mestre major≫ o arquitecte
Guillem Cata
de
Barcelona
. La presa d'aigues del riu
Llobregat
es va fer per sota del
castell de Balsareny
i s'inicia amb la construccio de la
resclosa
davant el moli anomenat de Mateu de Vilallonga.
Mes tard, el
bisbe de Vic
,
Galcera Sacosta
, molest per les obres, prohibeix que la sequia passi, al terme de Sallent, pels terrenys propietat del
bisbat
. Pero els manresans estaven decidits a continuar l'obra i els consellers i jurats van manifestar que estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis que ocasiones. Davant d'aixo, el
bisbe
executa sentencia d'
excomunio
contra la Universitat de Manresa, contra els consellers i jurats i contra els mestres de pedra, inclos el mestre
Guillem Cata
i el seu fill.
La misteriosa Llum
[
modifica
]
Segons la tradicio, a les nou del mati del dia 21 de febrer de l'any
1345
, un globus resplendent que venia de la muntanya de
Montserrat
es dirigi a l'
esglesia del Carme de Manresa
, hi entra per una de les finestres de la facana principal, s'atura a la clau de l'
absis
i despres es migparti en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a unir-se formant un sol globus que va tornar a sortir del temple per adrecar-se cap a Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un miracle divi a favor de la ciutat. Un mes i quinze dies despres del fet moria el bisbe de
Vic
. El seu successor,
Miquel de Ricoma
, s'apressa a conciliar els interessos de l'Esglesia amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitza escriptura de conveni (un pacte de ≪Concordia≫) que fou signada el 19 de novembre de
1345
amb l'aprovacio del rei
Pere
i el papa
Climent VI
. L'obra es reprengue amb la direccio del mestre Arnau Fuster.
Per rememorar aquest fet, el misteri d'una llum provinent de Montserrat que va entrar a l'esglesia de Carme i que aixi es va resoldre el conflicte que havia interromput la construccio de la sequia, se celebra cada any, entorn el 21 de febrer dins dels actes de la Festa de la Llum, la "Fira de l'Aixada", en que el barri antic de la ciutat es transforma durant un cap de setmana en un barri del segle
xiv
, amb paradetes d'
artesans
, mestres d'ofici,
joglars
,
teatre
al carrer, tallers per a infants i tambe amb l'escenificacio de la Misteriosa Llum i moltes activitats tant per a adults com per a infants.
Fi del canal
[
modifica
]
L'any
1348
la cruel epidemia de
pesta negra
va paralitzar altra vegada l'obra de la sequia durant deu anys. Finalment l'any
1375
el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des d'aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigues a les partides de
Santa Clara
i
Puigterra
fins a les muralles de la ciutat. L'obra de la sequia fou acabada l'any
1383
amb l'arribada de les aigues del riu Llobregat a dins les muralles de la ciutat de Manresa (al lloc de l'actual placa Europa).
L'any
1815
el rei
Ferran VII d'Espanya
aprova per decret el nou pla d'administracio del canal que instituia una Junta composta per un
president
, que havia de ser l'alcalde, i uns vocals que serien persones de diferents classes socials. Per poder fer us domestic de les aigues, l'any 1862 es van construir uns diposits en la partida de la
Creu Guixera
, obra que es va acabar l'any 1865. Amb l'augment de la poblacio, aquests diposits d'aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l'any
1888
de construir dos diposits mes a la partida de
Can Font
.
[3]
[4]
Han sovintejat els conflictes entre la Junta de la sequia de Manresa i els propietaris dels horts de les seves vores; la practica de foradar la canalitzacio per regar a traves d'unes obertures que despres es tornaven a tapar acuradament va ser prohibida per la Junta l'any 1787. Tot i aixi els conflictes han continuat. L'any 1583 una forta crescuda del riu va destruir la resclosa. Inicialment aquesta era de fusta i pedra fins que a mitjans del segle XX es va construir l'actual, de formigo.
[2]
Subministrament a Santpedor
[
modifica
]
La Sequia
creua el terme de
Santpedor
per la part est, des dels plans de
Santa Anna
fins a la zona de Comabella.
Durant segles, Santpedor va veure passar l'aigua de la Sequia pel seu terme sense poder-se'n servir. Tanmateix, valent-se d'un petit buit legal, els santpedorencs en treien aigua per als horts i per a uns safaretjos veins, pero els manresans no sempre foren iguals de permissius. De fet, la historia de la vila es plena de conflictes i litigis per l'aigua de la Sequia entre el Comu de la Vila o la Comunitat de Preveres (que tenia terres a Claret) i els manresans.
El 1932
Santpedor
obte finalment l'autoritzacio d'utilitzar-ne el cabal per al consum dels seus habitants.
[5]
La transsequia
[
modifica
]
La
transsequia
es una caminada popular no competitiva, mes aviat de caracter familiar, festiu i ecologic que ressegueix el cami de la Sequia de Manresa des de
Balsareny
a
Manresa
[6]
i que te lloc un cop a l'any. Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta.
[7]
El 2008 va celebrar la seva 25a edicio.
[8]
El 2014 la Transequia viu novetats tant pel que fa als organitzadors
[9]
com a les rutes corrent i en bicicleta dissenyades per
Leksport
i per Som365, respectivament.
[10]
Bibliografia
[
modifica
]
- La Cequia de Manresa.
Joaquim SARRET i ARBOS. Ed. Estampa Catolica de Domingo Vives, Manresa 1906, 232 p. DL B-44.846/87.
- Al voltant de la construccio de la Sequia de Manresa.
Josep ALABERN i VALENTI i Lluis VIROS i PUJOLA. Farell editors, Sant Vicenc de Castellet, febrer 2002, 232 p. Editat per al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tecnics Industrials de Catalunya.
ISBN 84-95695-08-1
.
- ↑
Descripcio del recorregut i mapa
http://www.explora.cat/sequiamanresa.html
- ↑
2,0
2,1
2,2
≪
Sequia de Manresa
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑
La Cequia de Manresa -
Joaquim Sarret i Arbos
, 1906
- ↑
Noticiero-Guia -
Joaquim Sarret i Arbos
, 1955
- ↑
"Un patrimoni de col·leccio: Santpedor". Ajuntament de Santpedor. Diputacio de Barcelona: Xarxa de municipis, 2011. 24 fitxes
- ↑
M. Jose Rodriguez,
≪Sequia avall. Diumenge vinent hi ha la 26a edicio de la Transequia, la popular caminada que ressegueix la sequia de Manresa, des de Balsareny fins a la capital del Bages≫
,
Avui
, pagina 28
- ↑
M. Arso,
≪La Transequia, el cami de l'aigua≫
Arxivat
2013-03-04 a
Wayback Machine
.,
Regio7
- ↑
≪Vint-i-cinc anys caminant per la sequia≫
,
El Punt
, 13 de marc de 2008, pagina 14
- ↑
Ajuntament de Manresa. ≪
La Transequia canvia de mans i inclou noves rutes
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-03-22. [Consulta: 22 marc 2014].
- ↑
≪
Presentacio de la Transequia 2014
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-03-22. [Consulta: 22 marc 2014].
Enllacos externs
[
modifica
]