El cinema de
classe B
o de
serie B
es referia originalment a les
pel·licules
de baix pressupost durant l'epoca daurada de Hollywood i solien ser
westerns
. Despres dels
anys 50
, pero, el terme prengue un significat mes ampli referint-se a aquelles produccions de baix pressupost i baixa qualitat, els
generes
dominants de les quals eren el
terror
, la
ciencia-ficcio
i l'
accio
. Els films de classe B s'han caracteritzat des dels seus inicis per ser l'oportunitat de molts actors i
directors
per fer els primers passos en el mon del cinema. Moltes d'aquestes pel·licules son avui en dia objectes de culte. Tot i la seva denominacio i baix pressupost, cal esmentar que el cinema classe B va tenir certa importancia al panorama cinematografic ja que va servir per impulsar a la fama a alguns directors com
Jacques Tourneur
o actors com
Humphrey Bogart
. Tambe va proporcionar les condicions necessaries perque els cineastes experimentessin i creessin nous llenguatges i provessin noves tecniques o tematiques.
Origens i caracteristiques
[
modifica
]
Les primeres pel·licules de serie B, tal com s'enten el terme actualment, van apareixer durant la decada dels 50 i solien ser series de films on el mateix
actor
representava el mateix personatge en cada un d'ells. Aquestes produccions solien ser de curta durada (gairebe sempre de menys de 90 minuts).
Els films de serie B van ser una resposta dels estudis de
Hollywood
davant la gran davallada d'audiencia que va tenir lloc als
Estats Units
a finals dels anys 20, provocada pel
crac del 29
. En aquell temps, la industria cinematografica nord-americana de Hollywood ja s'havia especialitzat molt, doncs havien aparegut una serie de sistemes (sistema d'estudis, sistema d'estrelles) i
generes cinematografics
que la definien. L'aparicio del so a les grans pantalles va provocar grans canvis a la industria cinematografica, ja que els actors no havien de compensar la falta de dialeg amb la seva actuacio i va ser la fi de moltes estrelles del
cinema mut
. A mes, va comportar el control total del mercat del cinema per part de les anomenades productores
majors
:
Warner Bros
,
Paramount
,
Metro-Goldwyn-Mayer
,
RKO
,
20th Century Fox
. Algunes productores menors, pero, tambe distribuien pel·licules independents, com es el cas de
United Artists
, que treballava amb cinema europeu.
Sistema d'estudis i classe B
[
modifica
]
La industria cinematografica, en aquells anys, estava caracteritzada per tres eixos:
Studio System
,
Star System
i cinema de genere. La seva funcio era assegurar el maxim benefici al minim cost. A partir de la depressio economica del 1929 als
Estats Units
, les majors van haver de replantejar-se el seu sistema, comencant a presentar dobles sessions a part de les estrenes. A la primera gira, el film era mostrat a teatres especials d'estrena i el preu de l'entrada era entre 1 i 1,25 dolars. En les gires seguents el preu anava baixant de manera que el public que no havia pogut anar a l'estrena podia anar-hi mes tard. A mes va comencar a oferir-se una segona funcio amb les pel·licules de classe B, produides amb menys pressupost i per tant no generaven tant cost de produccio i podien exhibir-se de manera mes barata. Amb aquesta estrategia els estudis garantien a les seves cadenes de sales uns beneficis majors, aixi que les productores van comencar a oferir dos films pel preu d'un. A mitjans dels
anys 30
les principals cadenes de cinema havien adoptat aquest sistema de doble funcio. Per aquest motiu, els grans estudis tenien una seccio dedicada exclusivament a la produccio de pel·licules classe B.
Els estudis no nomes produien pel·licules de classe B, sino que tambe produien serials, els quals van apareixer cap als
anys 40
(alguns estudis com
Universal Studios
ja els emetien des d'alguns anys abans). Es tractava de pel·licules formades per uns 10 o 15 episodis que es regien pel mateix sistema de classe B. Cada cinema tenia el seu heroi al que els mateixos espectadors escollien seguir. Estaven dirigits especialment als nens, que podien veure les aventures de
Dick Tracy
,
Cisco Kid
,
Hopalong Cassidy
,
Roy Rogers
,
Buck Rogers
,
Flash Gordon
… Els serials van patir una davallada amb l'arribada de la televisio als
anys 50
, quan va sorgir una forta competencia amb el cinema.
Pel·licules de serie B
[
modifica
]
Des del seu origen, el cine B ha apostat per histories de terror, fantasia, ciencia-ficcio i fins i tot musicals, fent servir efectes artesanals, a mes d'un alt impacte visual a traves d'una estetica enginyosa en el disseny de les produccions.
Cineastes com
Tim Burton
,
Stanley Kubrik
o
Quentin Tarantino
, han declarat certa simpatia pel cinema de Serie B. D'aquesta manera, es poden arribar a considerar pel·licules d'aquesta categoria com a una font d'inspiracio pels films que aconsegueixen guanys milionaris a taquilla. A mes, molts directors i directores s'inicien en la industria cinematografica amb el cinema de Serie B.
Hi ha diverses productores i distribuidores de pel·licules Serie B en l'ambit internacional, unit a la difusio via internet.
Empire International Pictures
,
Troma Entertainment
i
Mill Creek Entertainment
, son potser les companyies que han lliurat algunes de les col·leccions mes robustes i de millor qualitat a escala mundial, ja sigui com a productor, distribuidor o recopilador.
D’aquesta manera trobem pel·licules de Serie B que es consideren de culte. Moltes d'aquestes pel·licules de Serie B, les mes populars, corresponen al genere del terror, com per exemple, "
La nit dels morts vivents
" de 1968 que, tot i no ser la primera pel·licula de zombis, s'ha convertit en tot un classic.
Cinema d'explotacio
[
modifica
]
No totes les pel·licules d'explotacio son classe B, aixi com no totes les B son explotacio. Tambe cal fer emfasi que el terme ≪
cinema d'explotacio
≫ es una etiqueta informal i, malgrat que obeeix a un genere amb gran quantitat de corrents i un gran impacte social, ha estat definit de manera vaga i no posseeix una concepcio formal com la tenen altres generes.
El cinema d'explotacio es un tipus de cinema de baix pressupost que sol incloure contingut altament polemic, pel fet que el seu objectiu principal es explotar un tema en especific sense intencionalitats artistiques o transcendentals, sino de manera sensacionalista i amb l'objectiu d'entretenir.
El contingut d'una pel·licula d'explotacio no sol encasellar-se en un sol genere o tema, pero aborden, especialment, tematiques tabu i problematiques socials. Es considera que el que defineix si un film es d'explotacio o no depen mes del que l'espectador percep que del contingut de la pel·licula com a tal.
A diferencia de les pel·licules de genere, els films d'explotacio no pretenen tractar una problematica social per tal d'obtenir uns resultats critics o moralitzants. Tot al contrari, busquen caricaturitzar i explotar el tema de manera que sembli que el film esta celebrant que existeix aquest problema pero al mateix temps l'esta criticant.
Caiguda del cinema de classe B d'estudi
[
modifica
]
L'any 1948 una sentencia judicial contra els estudis majors de
Hollywood
els va obligar a desfer-se de les cadenes de cinema, ja que varen ser acusats de monopoli (i per tant no complien la
llei federal
antimonopoli). A partir d'aqui els estudis no podien tenir la distribucio assegurada i no van poder seguir mes amb el sistema amb el qual col·locaven les pel·licules que volien al mercat que volien. D'altra banda, al llarg de la decada dels cinquanta, l'auge de la televisio va fer disminuir les audiencies al cinema. Arribats a aquest punt, les pel·licules de serie B van deixar de tenir interes economic i les produccions B van ser substituides per reestrenes en les sessions dobles.
Classe B en la cultura nord-americana
[
modifica
]
Alguns joves fanatics de la
ciencia-ficcio
als
Estats Units
tenen una aficio per aquestes pel·licules de baix pressupost per les seves particularitats (els efectes especials no son tan bons, per exemple). Aquests grups es dediquen a criticar la senzillesa d'aquests films i fer broma sobre els seus dialegs i actuacions. La serie de televisio nord-americana
Mystery Science Theater 3000
, explota aquesta idea. Als seus episodis, els personatges dialoguen en to burlesc mentre es transmeten parts de les pel·licules classe B. Aquest fenomen s'ha estes per internet, fins i tot.
Algunes de les pel·licules mes destacades de la serie B son:
- Invisible Ghost
, 1941
- La dona pantera
(Cat People)
, 1942
- Passejant amb un zombie
(I Walked with a Zombie)
, 1943
- Desviacio
(Detour)
, 1945
- The Great Flamarion
, 1945
- El dimoni de les armes
(Gun Crazy)
, 1949
- 99 River Street
, 1953
- Presa valuosa
(The Tall T)
, 1957
- Estacio comanxe
(Comanche Station)
, 1960
- House of Usher
, 1960
- El pou i el pendol
(The Pit and the Pendulum)
, 1961
Subgenere: classe Z
[
modifica
]
Aquest
genere cinematografic
es fa servir per designar aquells films realitzats amb uns mitjans encara mes reduits i destinats principalment a auto-cinemes i sales independents. Va apareixer a finals dels anys 1950.
Pla 9 des de l'espai
, d'
Ed Wood
, va ser reconeguda com la primera pel·licula de serie Z que es va fer a la historia.
Bibliografia
[
modifica
]
- Memba, Javier. La serie B. T&B Editores, 2006.
- Allen, Robert C., y Gomery, Douglas. Teoria y practica de la historia del cine. Paidos, Barcelona, 1995.
- Casetti,Francesco. Como analizar un film. Paidos, 1991.
- Memba, Javier. Historia del cine Universal. T&B Editores, 2008.