De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Rosalina Abejo
(
Tagoloan
,
13 de juliol
de
1922
-
Fresno
,
5 de juny
de
1991
)
[1]
[2]
fou una compositora i directora d'orquestra filipina. Va compondre peces per a piano, orquestra, ballet i musica classica.
Aquesta compositora i directora era monja de l'
Ordre de la Verge Maria
. Estudia composicio a les
Illes Filipines
en la
Universitat de la Dona
, i el
1977
es muda als
Estats Units
, on estudia en l'Eastman School of Music i en la
Universitat Catolica d'America
.
Va fer de professora de composicio i teoria de la musica en la Universitat de
Kansas
i al Seminari de Sant Pius de
Kentucky
. Abans d'aixo viatja extensament amb la fi de recava fons, i per assistir a conferencies internacionals de la musica. Va ser la primera monja en dirigir una orquesta sinfonica, amb permis del papa Joan XXIII.
Escrivi prop de 25 obres per a orquestra, entre les quals hi ha:
- "Concert per a piano Eolias",
- "Convent Garden Suite",
- "La Conversio del Rei Humabon" (que en realitat es una cantata).
- "Beatriz Symphony"
- "Gregoria Symphony" (1950)
- "Pioneer Symphony" (1954)
- "Thanatopsis Symphony" (1956)
- "Aeloian Piano Concerto" (1956)
- "Golden Foundation Piano Concerto" (1959-1960)
- "Guerilla Symphony" (1971)
- "The Trilogy of Man Symphony" (1971)
- "Dalawang Pusong Dakila Symphony" (1975)
- "Brotherhood Symphony", 1986,
- "Jubilee Symphony", 1984,
- "Symphony of Psalms", 1988,
- "Symphony of Life", 1988,
- "Symphony of Fortitude and Sudden Spring", 1989.
- "Overture 1081" (Abejo va escriure Overture 1081, quan
Ferdinand Marcos
va declarar la llei marcial a les Filipines mitjancant la Proclamacio num. 1081.)
[1]
- "3 String Quartets".
La seva musica de cambra inclou les peces de "Quartet per a Cinc Cordes", "Quintet per a piano", "Trail Maranaw per a dues Marimbes, piano i Percussions" i "Cordes per la dignitat d'un home". Tambe produi musica per a piano sol, operetes, cors, misses i himnes.
Premis i honors
[
modifica
]
Abejo va rebre una serie d'honors, inclos el Premi del Patrimoni de la Cultura de la Republica (
1967
), (Filipines), Premi Dia de la Independencia (1973), i ser elegida presidenta de la Fundacio d'Arts Esceniques de les Filipines als Estats Units (1980).
[2]
Esta enterrada al cementiri commemoratiu d'Irvington, Fremont, California.
- ↑
1,0
1,1
Samson, Helen (1976). Contemporary Filipino Composers. Quezon City: Manlapaz Publishing Company.
- ↑
2,0
2,1
Lucrecia R. Kasilag. "Rosalina Abejo", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed September 12, 2006), grovemusic.com (subscription access).